Avui a l’escola s’han barallat dos companys de classe. Portaven dies fent-se la guitza mig en broma, mig en serio. Nosaltres ja els dèiem que ho deixessin estar, que acabarien malament. I així ha estat, han tingut una bona discussió i han quedat els dos ben disgustats.
Quan el mestre els ha vist tan enfadats els ha preguntat què havia passat i ells, entre crits i llàgrimes els ho han explicat. Al nostre mestre li agrada molt dir-nos frases fetes, refranys i dites d’arreu del món i per fer-los entendre el que havia passat els ha dir:
SI NO VOLS QUE VESSI L’AIGUA,
NO OMPLIS FINS A DALT LA TASSA
Els dos companys no acabaven d’entendre el que volia dir i els ho ha explicat. A ells els ha fet molta gràcia que el seu problema l’hagi comparat amb aigua i tasses i han acabat tots dos rient i demanant-se disculpes.
Jesús, fes que sapiguem distingir les bromes de tot allò que realment pot molestar els altres.
Una broma per ser broma ha de fer gràcia a l’altre. Si només em fa gràcia a mi, potser estic omplint massa el got i faré acabar la paciència al meu amic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada