Beneeix aquest treball

Senyor:
Beneeix aquesta jornada de treball,
beneeix els meus esforços perquè rendeixin fruit d'excel·lència.
Dóna'm amor i talent per fer de la millor manera la meva tasca,
i per realitzar-la amb honradesa i encert,
i beneeix el meu interès de tenir cura dels detalls i aplicar-me
després de la perfecció.

Fill Meu:
Cuida bé d'aquest dia i del seu quefer.
Aquest dia de treball és la llum i és la vida,
el gaudi de forjar i crear la glòria de l'acció
i la veritat honesta i generosa de la tasca de l'home.
Un dia de treball ben empleat et dóna felicitat, son tranquil
i t'atreu benediccions el mateix a la terra que al cel.

Pregària a Santa Caterina de Siena per demanar protecció

Santa Caterina, per la teva extraordinària caritat i el bé que vas aconseguir per al món, ets aclamada i beneïda per tot el planeta. 

Oh, gira el teu rostre caritatiu cap a mi, perquè em protegeixis de tot mal i del perill que em pugui venir. Estic convençut de la teva gran i poderosa protecció, et dic amb tot la voluntat i amor suplicant-te, perquè pugui obtenir a través de les teves pregàries, els favors que tan ardentment desitjo, especialment la prompta recuperació de tots els malalts.

Vas tenir una gran misericòrdia per afavorir al proïsme, que vas obtenir del nostre Senyor, i els miracles més increïbles, convertint-se en l'alegria i l'esperança de tots, no pot deixar de sentir les pregàries d'aquells que vénen al seu cor.

Si, oh Santa Caterina, demostra un cop més la prova del teu poder i de la teva radiant compassió, perquè el teu nom sigui eternament més sant i exaltat.

Concedeix-nos, que havent experimentat la teva més eficaç intercessió aquí a la terra, puguem un dia donar-te les gràcies al cel i gaudir amb tu de la felicitat eterna.

Amén.

(Avui és Santa Caterina de Siena, patrona d'Itàlia, preguem especialment pel poble italià)

Senyor, sóc tot teu

Ajudeu-me a aclarir les meves intencions.
Purifica els meus sentiments,
santifica els meus pensaments
i beneeix els meus esforços,
perquè tot en la meva vida
sigui d'acord a la teva voluntat.

Tinc tants desitjos contradictoris ...
Em preocupo per coses
que ni importen ni són duradores.
Però sé que si et lliuro el meu cor
faci el que faci seguiré al meu nou cor.

En tot el que avui sóc,
en tot el que intenti fer,
en les meves trobades, reflexions,
fins i tot en les frustracions i fallades,
i sobretot en aquesta estona de pregària,
a tot això,
fes que posi la meva vida a les teves mans.

Senyor, sóc tot teu.
Fes de mi el que Tu vulguis.
Amén.

(Sant Ignasi de Loiola)

A Maria, pregària per als malalts

Maria,
sigues al capçal de tots els malalts del món:
del qui en aquesta hora han perdut el coneixement i van a morir,
dels qui han començat l'agonia,
dels qui han perdut tota esperança de guarir-se,
dels qui criden i ploren de dolor,
dels qui no tenen assistència per manca de diners,
dels qui voldrien caminar i han de restar immòbils,
dels qui haurien d'allitar-se i la misèria els obliga a treballar,
dels qui al llit cerquen en va una positura menys dolorosa;
dels qui passen llargues nits sense poder dormir,
dels qui es troben torturats per les preocupacions d'una família necessitada,
dels qui han de renunciar als més estimats projectes del futur,
d'aquells, sobretot, que no creuen en una vida millor,
dels qui es revolten i maleeixen Déu,
dels qui no saben que el Crist ha sofert com ells i per ells.
Maria, sigues allà al seu costat
i dona'ls consol, amor i estimació.

És bo...

És bo saber que hi ha homes de ciència,
però és millor que siguem homes i dones de consciència.
És bo saber el que hem de fer,
però és millor fer el que hem de fer.
És bo fer plans i fixar-se un propòsit,
però és millor portar-los a cap.
És bo desitjar l'èxit
però és millor realitzar les coses necessàries per aconseguir-ho.
És bo fer promeses,
però és millor complir-les.
És bo tenir dignitat,
però és millor no trepitjar la d'altres.
És bo tenir-ho tot,
però és millor compartir amb el que no té res.
És bo saber-se estimat i comprès,
però és millor estimar i comprendre.
És bo procurar no fracassar,
però és millor ajudar al fracassat.
És bo buscar la veritat,
però és millor parlar sempre amb ella.
És bo tenir fe,
però és millor sembrar-la en els que encara no coneixen Déu.
És bo fer camí,

però és millor fer-lo acompanyat.

És bo ...
Però fes-ho ja perquè el temps passa!

Himne (Sant Marc)

Amb cor alegre, oh sant Marc, la vostra
festa joiosa celebrem, del llibre
tot recordant-nos que per al bon poble
vós escriguéreu.

Seguint l’exemple de la vostra mare,
amb amor càlid venereu sant Pere,
i les paraules que ell del Crist sentia
ens conservàreu.

Amb ment encesa i en petit opuscle,
del suprem Mestre ens conteu les gestes,
i les paraules amb què, dolç i amable,
l’orbe instruïa.

Car a sant Pau, i diligent calcant-ne
l’ardor amorosa, molt vós treballàreu,
i molt sofríreu per Jesús, i amant-lo
la sang vessàveu.

Honor i lloes per al Crist, i honra;
d’ell puguem ésser dignes testimonis...
i, amb vostra menja enfortits, per sempre
veure son rostre. Amén.

(Himne Sant Marc de les laudes del dia)

Un ànima pobre

Dona'ns, Senyor, un ànima de pobre
suficientment audaç per a deixar, com Abraham,
la nostra terra, els ídols de la pròpia vida,
tota la parentela i fins i tot, si Tu ho demanes, el fill sobre l'altar,
per a caminar a la llum d'una Fe que travessa muntanyes.

Dona'ns un ànima de pobre
suficientment contemplativa per a escoltar com el petit Samuel
la teva veu una vegada i una altra.
Suficientment humil per a aixecar-se una vegada i una altra dient
amb cor atent: ja vinc, Senyor.

Un ànima de pobre suficientment desapropiada
per a avançar de campament en campament sense cansar-se,
per a viure provisionalment en una tenda sense instal·lar-se,
per a menjar el manà que cau diàriament de la teva mà.

Una ànima tan pobra
que sigui capaç de discutir amb tu,
capaç de contemplar-te cara a cara quedant es nostres rostres il·luminats

de la teva bondat i el teu amor.
Dona'ns un ànima de pobre

que puguem enriquir amb la teva fe,

la teva esperança

i la teva caritat.

Déu, dona'm ...

Déu, dona'm el dia d'avui fe per continuar endavant.
Dona'm grandesa d'esperit per perdonar.
Dona'm paciència per comprendre i esperar.
Dona'm voluntat per no caure.
Dona'm força per aixecar-me si estic caigut.
Dona'm amor per donar.
Dona'm el que necessito i no el que vull.
Dona'm eloqüència per dir el que he de dir.

Que jo sigui el millor exemple per als meus fills.
Que jo sigui el millor amic dels meus amics.
Que sigui un instrument de la teva voluntat.
Fes-me fort per rebre els cops que em dóna la vida.

Deixa'm saber que és el que vols de mi.
Deixa'm la teva pau perquè la comparteixi amb qui no la tingui.

Dona'm una mica del teu amor perquè el pugui compartir.

Com Maria, digues que sí

Tinc necessitat del teu sí,
de la mateixa manera que vaig tenir necessitat del si de Maria per venir a la terra.
Puix que sóc jo qui ha d'estar en el teu treball, en la teva família,
en el teu barri,... i no pas tu.
Perquè és el meu esguard el que penetra, i no el teu.
És la meva paraula la que fa seguir, i no la teva.
És la meva vida la que transforma, i no la teva.
Dóna-m'ho TOT, abandona-ho TOT.
Tinc necessitat del teu sí per a esposar-te i baixar a la terra.
Tinc necessitat del teu SÍ per a continuar salvant el món!

Oh Senyor, tinc por de la teva exigència, però qui podrà resistir-te?
Perquè vingui el teu Regne i no el meu.
Perquè es faci la teva voluntat, i no la meva.
Ajuda'm a dir que SÍ

Michel Quoist

SOC AQUÍ

Soc aquí a la cuina preparant el dinar de Pasqua. Avui fa un bon sol. Llàstima que no podem sortir. He preparat un sofregit amb ceba, tomàquet... oli de Les Borges; quan els senti que acaben la partida de parxís hi tiraré l’arròs. Soc aquí, Déu, ja ho veus, i potser ara és el moment més feliç d’aquest diumenge.

Soc aquí a l’habitació 552 de l’hospital. Des de fa dos dies ja puc seure a la butaca una bona estona. He agraït de tot cor els seus missatges, m’acompanyen en aquests dies de tanta incertesa. Ara torna l’ambient hospitalari; els timbres, els sorolls del passadís. Els llums del carrer ja s’han encès i entrem en una mena de recolliment clínic. Soc aquí, Déu meu, i encara estic sortint de l’ensurt de fa una setmana. Espero que tot vagi bé.

Soc aquí, esperant que arribi el metro. Triga molt aquests dies del virus. Tothom porta una història al cap, la seva, la de les persones que estima i la dels problemes; tants, potser! A aquesta hora hi ha més dones que homes, més aviat joves que grans; pocs parlen. Per l’altra via ha entrat un tren buit. Soc aquí, Déu meu, un de tants, un més, però per a Tu cadascú és ell o ella, fill o filla teus.

Soc aquí, estirat sobre la gespa del campus d’econòmiques. He estat mesos sense venir. Ara fa tres dies que hem començat. La classe ha resultat força pesada. Avorrida. El professor anava tan ràpid, que crec que ni ell mateix se n’assabentava. Vol recuperar el temps perdut. Com que no sé què fer, si marxar, o anar a la biblioteca o a la cafeteria... m’he estirat i he tancat els ulls per desconnectar. Soc aquí, Déu meu, passant l’equador de la carrera i potser m’he equivocat... o potser no. Jo què sé! Només sé que ara soc aquí.

Sempre hi ha un “soc aquí”. No podem viure sense ser aquí. El jo sempre és el mateix i sempre va vivint. I a l’aquí li passa igual; molts aquí i en dates diferents, ni que sigui mil·lèsimes de segon. 

Soc aquí, ara, i Tu, Déu meu, sempre en mi. No t’has cansat mai de ser en mi... per sempre fill o filla teu. 

Gràcies!

Jesús Renau sj

FA EL TEMPS QUE VULL

Un bon home anava passejant pel camp i es va trobar un pastor. Per començar una conversa amb ell, el va saludar i li va preguntar: “Quin temps creieu que tindrem avui, bon home?”. I el pastor li va contestar: “El temps que jo vull”. L’altre, lògicament, es va quedar estranyat de la resposta i li va dir: “I com esteu tan segur que farà el temps que vós voleu?”. I aquí el pastor li va explicar la seva teoria: “Mireu; quan em vaig adonar que no sempre puc tenir el que vull, vaig aprendre una cosa que sempre m’ha estat molt útil: voler sempre el que tinc. Per això estic tan segur que farà el temps que jo vulgui”.

Sembla un simple joc de paraules, però conté una gran veritat. Les coses que no estan bé i que poden ser canviades, hem de lluitar per canviar-les. Però no val la pena enfadar-se ni desesperar-se ni gastar energies en canviar alguna cosa que realment no està en les nostres mans el canviar-la. És millor acceptar la situació i viure el millor possible enmig d’ella. Si, per exemple, vols anar d’excursió i es posa a ploure, segurament t’empiparàs i et frustraràs. És una reacció normal, però inútil, perquè continuarà plovent: és millor que surtis, sabent que et mullaràs, o que aprofitis per fer una altra cosa i busquis un altre dia per anar d’excursió.

AMOR EN LES COSES ORDINÀRIES

Una conte molt senzill, que només vol deixar clara una idea. 

El conte explica que, després d’una vida molt senzilla i tranquil·la, una senyora va morir. 

A l'arribar aI cel es va trobar en una cua, llarga i ordenada, de persones que caminaven lentament cap a la presència del Jutge Etern. La senyora, a mesura que anava avançant, escoltava cada cop amb més claredat la veu del Senyor i les paraules que dirigia a cadascú. Va sentir com a un li deia, per exemple: 

- Tu vas venir en el meu auxili quan estava accidentat en la carretera, i em vas portar a l’hospital; entra en la Felicitat Eterna. 

I a un altre, que era metge, li deia: 

- Tu vas atendre de forma gratuïta moltes persones que no tenien prou mitjans; entra al meu Regne de Felicitat.

I a un altre: 

- Tu vas tenir la generositat de fer un préstec a una dona viuda i pobra, sense demanar-li interessos; vine a rebre el Premi etern. 

I així successivament. La pobra dona, que anava sentit tot això, s’espantava cada vegada més, perquè, per molt que s’hi esforçava, no recordava haver fet en la seva vida res d’extraordinari en favor dels altres. Va intentar apartar-se de la fila per poder reflexionar i buscar què dir-li al Pare Etern quan li toqués el torn; però no la van deixar. Un simpàtic i somrient àngel no li va permetre sortir de la cua de persones. I la dona, plena de por i amb el cor que li anava bategant com un tambor, va arribar per fi a la presència del Senyor. De seguida es va sentir captivada pel seu somriure, i va sentir que li deia, convençut i content: 

- Tu has planxat totes les meves camises...

A vegades ens costa molt entendre que l’extraordinari no està només en les coses especials que podem fer en moments puntuals, sinó que l’extraordinari està en l’amor i la fidelitat que posem en les coses ordinàries de cada dia!

On és la felicitat?

Al començament dels temps es van reunir diversos dimonis per fer una trapelleria.

Un va proposar: - Hauríem de prendre alguna cosa als homes. El problema és: què els prenem?.

Després de pensar-ho molt, un va dir:

- Ja ho sé! Els prendrem la felicitat. Però l´inconvenient serà on amagar-la perquè no la puguin recuperar....

Un va opinar:

- Podríem amagar-la al cim de la muntanya més alta.

Però immediatament, un altre va replicar:

- No, recorda que tenen força. Algun cop algú hi pot pujar i trobar-la. Si un la troba, de seguida tots sabran on és....

Així que un altre va proposar:

- Anem a amagar-la al fons de mar...

Però tot seguit li van replicar:

- No, recorda que són curiosos. Algun cop algú arribarà a construir un aparell per poder-hi baixar i la podrà trobar...

I encara un altre va dir.

- Amaguem-la en un planeta ben allunyat de la Terra.

I li van respondre tots:

- No, recorda que són intel•ligents, i qualsevol dia n'hi haurà un que construirà una nau espaial on hi pugui viatjar i descobrir-la. I llavors, tots tindran la felicitat....

El darrer d'ells era un dimoni que fins aquell moment havia estat en silenci tot escoltant atentament totes les propostes dels altres. Després de fer-ne un anàlisi de cadascuna, va proposar:

- Crec saber on posar-la perquè realment ningú mai no la trobi.

Tots els altres sorpresos li van dir a cor:

- On?.

El dimoni va respondre:

- L’amagarem dintre d'ells mateixos. Estaran tan ocupats buscant-la per fora, que mai no la trobaran.

Tots van reconèixer que tenia raó i hi van estar d'acord. I, des de llavors, ha estat així: l'home es passa la vida per trobar la felicitat arreu sense adonar-se que la porta amagada dins d'ell mateix.

Gràcies per Maria!

Gràcies per Maria!
Una dona, com les altres,
una dona casada que ha viscut
i compartit l'amor de l'espòs a la llar!

Gràcies per Maria!
Una dona que ha conegut, com nosaltres, la dificultat de creure,
però que, quan ha calgut,
ha gosat dir sí a Déu sense pensar-hi gaire.

Gràcies per Maria!
Una mare, que com totes les mares
ha patit quan el nen ha agafat fred
o el noi no ha tornat a casa a l'hora que havien quedat.

Gràcies per Maria!
Una mare que ha acceptat de no ser l'única
ni la primera en el cor del seu fill.

Gràcies per Maria!
Una dona valenta que ha fet costat al fill ultratjat i executat,
dreta al peu de la creu.

Gràcies per Maria!
En mans de l'Esperit des de la concepció
i que esperà, amb els apòstols, tot pregant,
la seva manifestació prodigiosa el dia de la Pentecosta.

Gràcies per Maria!
Constantment invocada en la pregària dels cristians,
perquè ella coneix el camí d'arribar al cor de Déu.

Gràcies per Maria!
Durant segles advocada dels senzills i dels petits.

Gràcies per Maria!
Que viu plenament en el món de Déu
la glòria promesa a tots els qui creuen.

Maria, beneïda entre totes les dones!
I beneït el fruit del seu ventre, Jesús.

Amén

Fill meu!

Fill meu, que ets a la terra,
preocupat, solitari i temptat.
Jo conec perfectament el teu nom,
i que el pronuncio com santificant-te,
perquè t'estimo.
No, no estàs sol,
sinó habitat per Mi,
i junts construïm aquest Regne
del què tu seràs l'hereu.
M'agrada que facis la meva voluntat,
perquè la meva voluntat és que tu siguis feliç,
ja que la glòria de Déu és l'home vivent.
Compte sempre amb mi,
i tindràs el pa per avui,
no et preocupis; només et demano
que sàpigues compartir amb els teus germans.
Saps que perdono totes les teves ofenses,
abans fins i tot que les facis;
per això et demano que facis el mateix
amb els que a tu t'ofenen.
I, perquè mai caiguis en la temptació,
agafa'm fort de la mà,
i jo et lliuraré del mal, pobre i estimat fill meu.

Hijo mío, que estás en la tierra,
preocupado, solitario y tentado.
Yo conozco perfectamente tu nombre,
y lo pronuncio como santificándolo,
porque te amo.
No, no estás sólo,
sino habitado por Mí,
y juntos construimos este Reino
del que tú vas a ser el heredero.
Me gusta que hagas mi voluntad,
porque mi voluntad es que tú seas feliz,
ya que la gloria de Dios es el hombre viviente.
Cuenta siempre conmigo,
y tendrás el pan para hoy,
no te preocupes; sólo te pido
que sepas compartirlo con tus hermanos.
Sabes que perdono todas tus ofensas,
antes incluso de que las cometas;
por eso te pido que hagas lo mismo
con los que a ti te ofenden.
Y, para que nunca caigas en la tentación,
cógete fuerte de mi mano,
y yo te libraré del mal, pobre y querido hijo mío.

J.L. Martín Descalzo

Càntic: Que tot l’univers lloï el Senyor

Que tot l’univers lloï el Senyor  
Beneïu el Senyor totes les criatures, 
canteu-li lloances per sempre. 
Beneïu-lo, àngels del Senyor, 
beneïu-lo, cels el Senyor. 
Beneïu el Senyor, aigües de l’espai, 
beneïu-lo, estols del Senyor. 
Beneïu el Senyor, sol i lluna, 
beneïu-lo, estels del cel. 

Beneïu el Senyor, pluges i rosada, 
beneïu-lo, tots els vents. 
Beneïu el Senyor, foc i calor,
beneïu-lo, freds i gelades. 
Beneïu el Senyor, rosades i gebre,
beneïu-lo glaç i freds.
Beneïu el Senyor, neus i geleres, 
beneïu-lo, dies i nits. 
Beneïu el Senyor, llum i tenebres, 
beneïu-lo, núvols i llamps. 

Que la terra beneeixi el Senyor, 
que li canti lloances per sempre. 
Beneïu el Senyor, muntanyes i turons, 
vegetació de la terra, beneeix-lo. 
Beneïu, fonts, el Senyor, 
beneïu-lo, rius i mars. 
Beneïu el Senyor, peixos i monstres marins, 
beneïu-lo, tots els ocells. 
Beneïu el Senyor, feres i ramats, 
canteu-li lloances per sempre. 

Beneïu el Senyor, tots els homes, 
beneeix-lo, poble d’Israel. 
Beneïu-lo, sacerdots del Senyor, 
beneïu-lo, servents del Senyor. 
Beneïu el Senyor, sants i humils de cor, 
ànimes i esperits dels justos, beneïu-lo. 
Beneïu el Senyor, Hananies, Azaries i Misael, 
canteu-li lloances per sempre. 

Beneïm el Pare i el Fill amb l’Esperit Sant, 
cantem-li lloances per sempre. 
Sou beneït, Senyor, al firmament del cel. 
Glòria i lloança per sempre.
Dn 3, 57-88. 56

A Déu li agrada sorprendre'ns

Al nostre Déu li encanta sorprendre'ns.
Se'ns apareix en forma d'alè,
de brisa suau o vent huracanat,
d'esbarzer que crema i no es consumeix,
o en forma d'un gran núvol lluminós,
o en forma de pa, de vi en cada eucaristia
o en forma d'home ressuscitat per Pasqua.

Déu és tota una sorpresa.
Mai no fa res però és com tot si estigués tot previst,
acostuma a venir quan no te l'esperes,
aparèixer on aparentment no té res a fer,
utilitzar persones que no les coneixíem,
lliscar entre les pàgines d'una agenda atapeïda
en què sembla que no hi ha lloc per a ningú,
deixar-se sentir a la trucada del mòbil,
somriure al contrallum d'aquests ulls tristos,
quan algú al carrer et demana ajuda ...

Ja ho crec que a Déu li agrada sorprendre'ns!
Al cap i a la fi, l'amor no és sinó
la capacitat quotidiana de donar sorpreses:
quan no hi ha sorpreses,
l'amor corre el greu perill d'apagar-se.

Al Senyor li encanta sorprendre'ns.
No per enxampar-nos fent malifetes,
sinó per revifar la nostra fe vacil·lant,
per despertar la nostra esperança,
per gaudir de la nostra sorpresa.

No ho oblidem:
a Déu li encanta sorprendre'ns.
Si et poses al seu abast.
Si et deixes sorprendre.
Si, de fet, ja camines sorprès per les mil i una sorpreses
que t'assalten en el teu viure quotidià...
Segur: Déu està a prop!
I sempre ho està perquè t'estima.

AIXÍ...

Impacients com els ametllers florits abans d’hora,
inquiets com els infants confinats per força,
angoixats com els malalts que esperen diagnòstic,
així desitgem que tot s’acabi, Senyor!

Intrèpids com el personal sanitari,
insegurs com les empreses sense facturar,
mancats com un hospital a punt del col·lapse,
així implorem la teva ajuda, Senyor!

Tenaços com l’epidemiòleg que investiga,
ansiosos per veure baixar la corba,
febles amb els més vells i vulnerables,
així supliquem la teva gràcia, Senyor!

Compungits com un familiar sense comunicar-se,
enfonsats com qui ha perdut la feina,
impotents com qui dóna positiu al test:
així ens sentim sense el teu consol, Senyor!

Distants com una abraçada impossible,
freds com un somriure amb mascareta,
amargs com un adéu sense comiat,
així ens trobem lluny de tu, Senyor!

Estrets com una família sense espais,
errants com un sense sostre perdut,
impotents com un viatger per repatriar,
així demanem la teva misericòrdia, Senyor!

Vençuts com els qui hem marginat,
refusats com els qui no hem acollit,
empresonats com els qui hem engarjolat,
així anhelem la llibertat, Senyor!

Àvids com la vacuna del virus,
espantats com un geriàtric ben ple,
esquerps com qui no creu les notícies,
així cerquem el teu alè, Senyor!

Confinats com la humanitat callada,
buits com els carrers de les ciutats,
fluixos com la salut del planeta,
així esperem la teva salvació, Senyor!

Refiats com un malalt del seu metge,
perseverants com els qui lluiten a primera línia,
emocionats com els qui han rebut l’alta,
il·lusionats com els voluntaris que ajuden,
creatius com tanta gent a casa,
entusiastes com els aplaudiments de cada vespre,
així volem celebrar la Pasqua, Senyor.

Miquel-Àngel Ferrés

PREGÀRIA DE PASQUA

La nit de la creu s'ha il·luminat de nou, Jesús, germà, amic, Senyor.

La nostra feble història de dones i homes sovint desconcertats,

s'ha omplert de llum un altre cop.

Ens has estimat, Jesús, fins a morir en una mort indigna;

però aquest amor teu, ple, total, definitiu,

ha obert les portes de la vida per sempre.

I ho hem hagut de tornar a recordar, com cada any.

A tot arreu, Jesús, en tantes persones i en tants fets,

hi podem descobrir i redescobrir la força lluminosa de la teva vida.

I per això ara, en tornar a celebrar la teva resurrecció,

refermem la nostra fe en tu:

tu ets el Fill de Déu, 

tu ets l'enviat del Pare per salvar-nos,

tu ens omples del teu mateix Esperit, a nosaltres,

i a tots els homes i dones del món sencer.

Tu ens tornes a recordar,

que el més important és l'amor.

El més important és estimar.

I què és estimar?
Estimar, és creure en l'altre.
Estimar, és descobrir l'altre.
Estimar, és donar-se a l'altre.
Estimar, és acceptar l'altre.
Estimar, és valorar l'altre.
Estimar, és fer créixer l'altre.
Estimar, és obrir-se amb tota sinceritat a l'altre.
Estimar, és buscar la felicitat de l'altre, i buscant-la, trobar la pròpia.

Perquè ja ho vas dir tu: 

Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament." Aquest manament és el més gran i el primer. El segon li és semblant: "Estima els altres com a tu mateix." Mt 22,37-39

Estimar, és una experiència humana, entranyable, de cada dia, difícil de descriure, sempre més gran.
L'amor és confiança.
L'amor és respondre a les necessitats de l'altre.
L'amor se'ns posa a les mans, a fi de fer-lo créixer amb el nostre esforç.
L'amor és veritable quan és de cada dia i de tots els dies.
L'amor es recolza en el ser, no en el tenir.
L'amor que es treballa, no mor mai.

És Pasqua, Jesús, germà, amic, Senyor.

És Pasqua, i la teva vida és vida per a tota la humanitat.

És Pasqua, i vas donar la teva vida per amor.

Bona Pasqua!

Qui ets tu Jesús?

Qui ets tu Jesús? 

Tants parlen de tu, 

tants llibres s'escriuen de tu 

i tots volen, o intenten tenir raó. 

De qui em fiaré Senyor? 

La meva fe em diu 

que tu ets el Fill de Déu,

el Rostre humà de Déu 

i que en tu, Déu se'ns ha revelat 

com a Pare bo i misericordiós. 

I que en tu també se'ns mostra el que som: 

fills de Déu, germans entre nosaltres 

i el que estem cridats a ser a imatge teva:

persones de pau i de compassió, 

valents, lluitadors contra la injustícia 

i executors d'un nou món més humà,

on l'amor sigui l'única llei.

Jesús, mestre bo. 

El teu Evangeli és el camí. 

La teva creu és el nostre far.

La teva resurrecció la nostra llum. 

Aquí et trobem, 

et coneixem i 

t'escoltem. 

A tu et volem seguir. 

Amb tu volem estar dia i nit,

sense separar-nos del teu costat. 

I en tu ens recolzem 

en les nostres lluites i dificultats 

perquè ens ajudis a ser fidels a l'Amor. 

I quan arribi la nostra última hora 

ens portis amb tu al Pare,

tal i com vas fer amb Jesús.
I a tu Jesús,
que vas vèncer la mort 

sotmetent-te a la mort,
et vull donar gràcies 

gràcies Senyor pel gran amor que ens tens.

Pregària de divendres Sant

Estimat Déu,
pren la meva vida
i permet-me viure serenament aquest dia,
en que recordem la mort de Jesús.
Obre la meva ment a pensaments positius.
Treu de mi tot mal sentir cap als altres.
Fes possible que jo pugui sentir goig, amor, compassió,
i permet-me sentir-me viu una altra vegada.
Ajudeu-me a acceptar les coses com són,
a aguantar la llengua,
a complir amb les meves tasques diàries,
a donar llibertat amb amor.
Emporta't les meves preocupacions pel futur.
Que jo pugui adonar-me que en les teves mans tot se'm proveeix,
que no tinc control sobre res sinó jo mateix,
que el present és preciós i passa molt aviat.
Ajuda'm a recordar que
l'odi i el dolor dirigits a mi
són l'odi i el dolor que sent l'altra persona.
Gràcies per acceptar la meva càrrega i per fer-la més lleugera.
Amén

PASQUA

Déu meu, Déu meu, per què m'heu abandonat?,
diu el salm vint-i-dos i l'Evangeli de Marc.
I avui ens ho diuen tants llits d'hospital,
tantes morts en solitud en hospitals desbordats,
com si fóssim en el crit d'un immens Divendres Sant.

I la Pasqua tan a prop, i la Pasqua ja a tocar!
Resurrecció, sentit, plenitud, eternitat...
Celebracions ben íntimes, al cor -temples tancats.
Però quan vindrà la pasqua de salut, prosperitat,
passejades i converses, de la vida habitual?

El jo, l'ara i l'aquí, que dependents ens fan
d'ansietats, angoixes i dolors que passaran
però que ara són punyents i que aquí són dominants
i, en el jo, aclaparadors, obsessius, inquietants!
Però en Déu, com s'obre el jo, enllà del temps i de l'espai!

I l'angoixa, lentament, es dilueix i s'asserena,
i enllà de la mort s'intueix una altra mena
de vida i de sentit, misteriosa i plena...
Però aquest futur incert, quin consol podrà donar
a qui, colpit per l'avui, no vulgui creure en cap demà,
a qui no s'obri, qui no es buidi, qui no es deixi penetrar
per l'alè d'una presència molt més alta que la seva?

David Jou

El respirador

Després de millorar la situació d'un home de 93 anys a Itàlia, a l'hospital, se li va demanar que pagués el preu del respirador per un dia i el vell va plorar. El metge li va aconsellar que no plorés per la factura, que li havia salvat la vida.

El que va dir el vell va fer plorar a tots els doctors.

El vell va dir: "no ploro pels diners que he de pagar. Puc pagar tot això."

Ploro perquè he estat respirant l'aire de Déu durant 93 anys, però mai vaig pagar per respirar-lo. 

Es necessita 500 euros per utilitzar el respirador a l'hospital durant un dia. Saps quant li dec a Déu? Mai he agraït a Déu per això abans 

Les paraules del vell mereixen la nostra reflexió.

Quan respirem lliurement sense dolor ni malaltia, ningú es pren l'aire de debò. Només quan arribem a l'hospital, podem saber que fins i tot respirar oxigen amb respirador artificial costa diners!

Donem gràcies a Déu pel temps que hem passat tota la nostra vida respirant lliurement ..!

Ensenya'ns Senyor a valorar allò que és essencial i invisible als ulls. 

Consell xinès

Havia una vegada un camperol xinès, pobre però savi, que treballava la terra durament amb el seu fill. Un dia el fill li va dir:

- Pare, quina desgràcia! Se'ns ha escapat el cavall.

- Per què dius desgràcia? - va respondre el pare - veurem el que porta el temps...

Als pocs dies el cavall va tornar, acompanyat d'altre cavall.

- Pare, quina sort! - va exclamar aquesta vegada el noi – El nostre cavall ha portat un altre cavall.

- Per què dius sort? - va reposar el pare - Vegem què ens porta el temps.

En uns quants dies més, el noi va voler muntar el cavall nou, i aquest, no acostumat al genet, es va encabritar i ho va llançar al terra. El noi es va trencar una cama.

- Pare, quina desgràcia! - va exclamar ara el noi -. M'he trencat la cama!

I el pare, reprenent la seva experiència i saviesa, va sentenciar:

- Per què dius desgràcia? Vegem el que porta el temps!

El noi no es convencia de la filosofia del pare, sinó que ploriquejava en el seu llit. Pocs dies després van passar pel llogaret els enviats del rei, buscant joves per a dur-se'ls a la guerra.
Van venir a la casa de l'ancià, però com van veure al jove amb la seva cama encanyada, el van deixar i van seguir de llarg.
El jove va comprendre llavors que mai cal donar ni la desgràcia ni la fortuna com absolutes, sinó que sempre cal donar-li temps al temps, per a veure si alguna cosa és dolenta o bona.

La moralitat d'aquest antic consell xinès és que la vida dóna tantes voltes, i és tan paradoxal el seu desenvolupament, que l'inconvenient es fa bo, i el bo, dolent. 

El millor és esperar sempre el dia de matí, perquè tot succeeix amb un propòsit positiu per a les nostres vides...

I la gent es quedava a casa

I la gent es quedava a casa.
I llegia llibres i escoltava.
I va descansar i va fer exercici.
I va fer art i va jugar.
I va aprendre noves formes de ser.
I es va aturar.

I va escoltar més profundament.
Algú va meditar.
Algú va resar.
Algú va ballar.
Algú es va trobar amb la seva ombra.
I la gent va començar a pensar diferent.

I la gent es va curar.
I hi va haver absència de persones que vivien
en una perillosa
ignorància,
sense sentit i sense cor.
Fins i tot la terra es va començar a curar

I quan el perill va acabar,
i les persones es van trobar,
van plorar pels morts.
I van prendre noves decisions ....
I van somiar amb noves visions.
I van crear noves formes de vida.
I van curar completament la terra,
just quan van ser sanats,
quan la tempesta passi,
i es calmin els camins
i siguem supervivents
d'un naufragi col·lectiu.

Amb el cor plorós
i el destí beneït
ens sentirem joiosos
tan sols per estar vius.

I li donarem una abraçada
al primer desconegut
i lloarem la sort
de conservar un amic.

I llavors recordarem
tot allò que vam perdre
i d'una vegada aprendrem
tot el que no vam aprendre.

Ja no tindrem enveja
doncs tots hauran patit.
Ja no tindrem desídia,
serem més compassius.

Valdrà més el que és de tots
que allò mai aconseguit.
Serem més generosos
i molt més compromesos.

Entendrem la fragilitat
que significa estar viusm,
suarem empatia
per qui està i qui s'ha anat.

Estranyarem al vell
que demanava un pes en el mercat,
que no vam saber el seu nom
i sempre va estar al teu costat.

I potser el vell pobre
era el teu Déu disfressat.
Mai vas preguntar el nom
perquè estaves apurat.

I tot serà un miracle.
I tot serà un llegat.
I es respectarà la vida,
la vida que hem guanyat.

Quan la tempesta passi
et demano Déu, afligit,
que ens tornis millors,
com ens havies somiat.

Atribuït a "La història d'Iza", de Grace Ramsay, 

que va ser escrit el 1865 a Irlanda quan el país es va veure afectat 

per epidèmies de febre tifoide, còlera i disenteria. 

Traducció pròpia i lliure

Bon diumenge de Rams!

Avui comença la setmana santa.
Mai n'hem viscut una com aquesta.
Les esglésies tancades, tots a casa, potser seguireu les celebracions per la tele,
però no hi haurà palmes per aclamar al Senyor,
no hi haurà processons,
no hi haurà monuments per adorar l' Eucaristia,
tampoc podrem besar la Creu tots junts el Divendres Sant
ni encendre el ciri Pasqual amb el foc nou,
però celebrarem el Misteri Pasqual ,
l'amor sense límits de Déu per cadascun de nosaltres
i per tothom que en la seva mort
ens ha donat la vida,
que en la seva creu acull
tot el dolor del món i se'l fa seu.

Però la Vida no pot morir,
és més forta que la mort
i això és PASQUA,
la viurem més interiorment,
més silenciosament i, potser,
més profundament que mai.
La llum de Jesús ressuscitat brillarà dins nostre!!!

Fabriquem-nos una palma,
treiem-la albalcó,
i saludem la vinguda de Jesús!

Bon diumenge de Rams
en comunió amb tots els que aquets dies prop nostre
pateixen i sofreixen molt.

(A partir d'un wassap de la Catalina)

Senyor, Déu, salvador meu

Senyor, Déu, salvador meu,
faig pregària amb tu, nit i dia.
Que arribi fins a tu la nostra súplica,
estigues atent al nostre plany.

Són massa els malalts que ens afeixuguen,
no parem de sentir el seu clam de dolor;
tothom ho veu al televisor,
com la humanitat ha perdut les forces.

Ens hem enfonsat en un gorg profund?
en la més gran foscor dels abismes?
Però el teu amor sentim damunt nostre,
ens aclaparen les teves onades de misericòrdia.

S’han allunyat de mi els coneguts,
no els tinc al meu costat;
estic reclòs, de casa no puc sortir,
els ulls se'm consumeixen de pena.
Senyor, jo t'invoco cada dia
i alço les mans a tu.

Als llits dels hospitals, ¿qui parla del teu amor?
Segur que un munt d’homes i dones ho fan,
als quals ho hem d’agrair,
com t’agraïm a tu el sacrifici de la Pasqua.

Jo et crido auxili, Senyor,
cada matí t'arriba la meva súplica.
Senyor, no ens abandonis
i no t'amaguis de la nostra mirada.

Des de l'infant, feble i dissortat, que l’escola enyora,
a l’adolescent que troba faltar la colla,
als grans que enyoren el sol i l’aire a la cara,
tots preguen i demanen
que tot acabi bé,
que ens en sortim.

Has allunyat de mi veïns i amics, 

germans i famíla,

però jo sé, Senyor,
que em fan companyia en la foscor.

I malgrat tot, gràcies Senyor
per estar sempre al nostre costat.

(Relectura del Salm 88 (87) )

Pregària de bon matí

Oh Senyor, concedeix-me rebre en pau el nou dia,
En cada moment del dia, revela'm la teva voluntat
i ajuda'm a confiar perpètuament en ella.
Beneeix les meves relacions amb qui m'envolta.
Ensenya'm a actuar durant el dia amb la pau a l'ànima
i amb la ferma convicció
que la teva voluntat ho governa tot.
En els meus actes i paraules guia
els meus pensaments i el meu sentir.
En els esdeveniments imprevistos,
no em deixis oblidar
que tots són enviats per Tu.
Ensenya'm a obrar ferm i sàviament,
sense ofendre ningú.
Dóna'm força per suportar el cansament del nou dia
amb tot el que porti.
Dirigeix la meva voluntat, ensenya'm a pregar,
prega tu mateix en mi.
Amén

Cel - Infern

Un home, el seu cavall i el seu gos, caminaven per un carrer. Després de molt caminar, l'home es va adonar que els tres havien mort en un accident.

La caminada era molt llarga, costa amunt, el sol era fort i els tres estaven xops de suor i amb molta set. Necessitaven desesperadament aigua. En una corba del camí, van veure una portalada magnífica, tota de marbre, que conduïa a una plaça amb blocs d'or. Una font d'on brollava aigua cristal·lina, era en mig de la plaça. El caminant es va dirigir a l'home que des d'una garita vigilava l'entrada.

- Bon dia - va dir el caminant- Bon dia - va respondre l'home- Quin lloc és aquest, tan bonic? - va preguntar el caminant- Això és el cel - va ser la resposta- Què bé que hem arribat al cel, estem amb molta set, va dir el caminant- Vostè pot entrar a beure aigua a voluntat - va dir el guardià, indicant-li la font- El meu cavall i el meu gos també tenen set.- Ho sento molt - li va dir el guarda - Aquí no es permet l'entrada d'animals

L'home es va sentir molt decebut perquè la set era gran, però ell no beuria, deixant als seus amics amb set. D'aquesta manera, va prosseguir el seu camí. Després de molt caminar costa amunt, amb la set i el cansament multiplicats, van arribar a un lloc, l'entrada estava marcada per un portalada vella i semi-oberta. La porta donava a un camí de terra, amb arbres d'ambdós costats que li feien ombra. A l'ombra d'un dels arbres, un home estava recolzat, amb el cap cobert per un barret, semblava que dormia...

- Bon dia - va dir el caminant
- Bon dia - va respondre l'home
- Estem amb molta set, el meu cavall, el meu gos i jo
- Hi ha una font en aquelles pedres - va dir l'home indicant el lloc - Poden beure a voluntat

L'home, el cavall i el gos van anar fins la font i van sadollar la seva set.

- Moltes gràcies - va dir el caminant al sortir
- Tornin quan vulguin - va respondre l'home
- Per cert - va dir el caminant - quin és el nom d'aquest lloc?
- Cel - va respondre l'home.
- Cel? ¡Però si l'home del costat de la portalada de marbre m'ha dit que allí era el cel!
- Allò no és el cel, allò és l'infern

El caminant va quedar perplex

- Doncs, aleshores - va dir el caminant- aquesta informació falsa ha de causar grans confusions!
- De cap manera - va respondre l'home - En veritat ells ens fan un gran favor. Perquè allí es queden aquells que són capaços d'abandonar als seus millors amics.

Gràcies per un nou dia

Cada matí quan ens llevem tenim un motiu per fer una pregària d'agraïment a Déu per un nou dia.

I és que el sol fet que ens hagi permès despertar-nos sans i estalvis, ja n'hi ha prou per agrair-li.

Saps quantes persones al món han emmalaltit mentre dormíem?

Amb cada alba, Déu ens regala l'oportunitat de començar de nou el nostre dia.

De deixar enrere les coses que ja van passar, i emprendre optimistes les que estan per arribar.

Per aquesta raó, moltes persones fan la pregària d'agraïment a Déu per un nou dia.

La paraula de Déu diu, que la seva misericòrdia és nova cada dia.

En cada matí al despertar i obrir els ulls, hem de donar les gràcies a Déu.

No només perquè ens ha regalat un somni reparador, i ha vetllat per nosaltres tota la nit.

Sinó també, perquè tenim un dia més de vida, per compartir amb els éssers que estimem.

Per fer les coses que volem, i per tenir l'oportunitat d'esmenar els nostres errors.

No heu escoltat això de "no et preocupis, demà serà un altre dia"

Aquesta és l'esperança que Déu ens regala a nosaltres, 

poder gaudir del seu amor i misericòrdia, 

que es renova amb cada alba de la nostra vida.

Gràcies Senyor per aquest nou dia.

Ajuda'ns a no perdre mai la fe ni l'esperança ni l'amor, especialment l'amor.

Mentrestant, subsisteixen la fe, l'esperança i l'amor, tots tres; però l'amor és el més gran.

(1 Co 13,13)