Translate

dimarts, 30 de juny del 2020

EL TELEVISOR ESPATLLAT

La setmana passada em va passar una cosa ben estranya. Quan vaig anar a engegar la tele per veure els dibuixos em vaig trobar que el televisor no s'encenia. Vaig cridar la mare. Ella ho va provar un parell més de vegades i després va avisar el tècnic. El tècnic li va dir que sí, que al cap d'una estoneta s'hi passaria. Van passar més de 3 hores i la mare el va tornar a trucar. Ell li va dir que li sabia molt de greu, però que tenia molta feina al taller i que vindria l'endemà. Així van passar tres dies. Quan al final va venir, resulta que li faltava una eina; al cap d'una bona estona va tornar, però no portava la peça espatllada i va haver de marxar de nou... Finalment, va agafar la tele i se la va endur al taller; quan avui ens l'ha tornada ha dit que li sabia molt greu, però que ja se sap...
He pensat que de vegades jo també sóc com el tècnic de la tele: dic als pares que faré una cosa i després no la faig fins que m'han hagut d'avisar més de 4 vegades. O també a l'escola: vaig a classe i no porto el material que cal per treballar o no paro de moure'm i aixecar-me... Tot són excuses per no fer la feina. O no?

diumenge, 28 de juny del 2020

Pregària a Sant Pere i Sant Pau

T'agraïm, Jesús Bon Pastor, per haver elegit els sants apòstols Pere i Pau com els màxims pastors de l'església com a instruments de la salvació per a molts del teu poble. I vosaltres, sants apòstols, que vau merèixer tan gran gràcia intercediu per nosaltres al costat de Jesús i Maria, per donar-nos forces i lluitar contra el que ens impedeix seguir amb valentia la vostra vocació.

T'agraïm, Jesús Bon Pastor, per haver infós en els cors dels sants apòstols Pere i Pau la més pura flama d'amor a Déu i als germans. I vosaltres, sants apòstols, que vau viure plenament entregats, intercediu per nosaltres al costat de Jesús i Maria, perquè puguem consagrar a Déu amb alegria totes les nostres forces.

T'agraïm, Jesús Bon Pastor, perquè vas triar als sants apòstols Pere i Pau per predicar i testimoniar la teva pobresa. I vosaltres, els nostres protectors, que vau viure realment la paraula evangèlica, en la pregària i en el servei, feu que obtinguem de Jesús i Maria la gràcia de viure una veritable vida de pobresa, i així puguem conquerir les riqueses eternes.

T'agraïm, Jesús Bon Pastor, perquè governes, pastures i guies teu ramat per mitjà d'aquells que et representen. I vosaltres, sants apòstols Pere i Pau, que en l'exercici de l'autoritat vau saber servir, ensenyeu-nos l'esperit d'obediència, el veritable diàleg i col·laboració en el servei fratern.

T'agraïm, Jesús Bon Pastor per haver donat als sants apòstols Pere i Pau la gràcia del martiri i la glòria eterna al cel. I vosaltres, els nostres protectors, per les vostres pregàries, lluites i conquestes, obtinguem la gràcia de viure plenament la nostra consagració en el servei, testimoni a través de les nostra actitud i l'amor que ens salva.

dimecres, 24 de juny del 2020

D'ON VE LA SALUT?

La salut no ve únicament dels gens o dels bons hàbits.
  1. La majoria de les vegades es genera des de la pau mental, la pau al cor i en l'esperit.
  2. Ve amb el riure, el bon humor i fins i tot en els pitjors moments, de l'acceptació genuïna d'un mateix i dels altres, i de les situacions que vivim i no podem canviar.
  3. Ve amb la música que ens alegra en certs moments o que ens dóna pau en els altres i accelera les nostres neurones.
  4. Ve amb l'AMOR i la cura de nosaltres mateixos i l'estimació als altres tot i saber que ens fan mal.
  5. Ve dels aliments saludables i imprescindibles, que ens proveeixen d'energia i els quals no estan pròpiament en un plat balancejat.
  6. A les calories d'una abraçada forta que sents encara en la distància.
  7. En les proteïnes d'un t'estimo.
  8. En els omegues d'un "sóc aquí" compta amb mi. No estàs sol.
  9. De la dopamina que genera immediatament un "et veus increïble", "ets un amor", "m'agrada veure't".
  10. En l'anti-cancerigen per excel·lència que proporcionen l'honestedat indiscutible i la fidel companyia dels amics, amigues i família.
  11. En tot l'anterior, sempre acompanyat pels altres antioxidants que no vénen exactament en una copa de vi vermell, un cafè o un refresc, si no de la conversa amb aquesta persona especial que t'escolta i et fa sentir que aquest és el moment correcte per a tots dos.
  12. És la pastilla per dormir que són les benediccions i els bons desitjos, que donem i rebem diàriament i a cada moment.
  13. En les pregàries, que elevem pels altres que coneixem o no i per nosaltres mateixos.
  14. En la sinceritat amb la qual realitzem els nostres bons actes i de bé, sense saber a qui.
  15. A la nostra fe, en l'acceptació, que tot el que ens passa, encara sense entendre-ho, Déu ens rescata de la caiguda i ens dóna saviesa per a l'esperança.
  16. En Déu, que encara que no el veiem, sabem que és al nostre costat i ens estima, perquè estimar no fa mal a ningú i hauria de ser l'única medicina.

dimarts, 23 de juny del 2020

Gràcies pels llapis

Sóc un pobre llapis mossegat i petit.
Quan vaig sortir de la botiga
era ben llarg i nou.
Jo tenia moltes ganes d'aprendre,
d'escriure, de dibuixar...
Però el nen que em va comprar
em va començar a mossegar,
em deixava pels racons
i no em recollia...
Quan estava a la classe em feia servir
per guixar la taula, fer mala lletra,
escriure paraulotes...
Jo vull ser un llapis feliç
i que el meu amo em respecti
i que em deixi fer la meva feina.

diumenge, 21 de juny del 2020

Sant Lluís

Sobre els jardins que el sol de juny morfulla,
floreix el vostre lliri, Sant Lluís:
és una ala d'arcàngel cada fulla,
i, cada flor, un estel del Paradís.

Floreix cada any, amb fulles renovades,
i, cada any, és fragant de nova olor;
no l'esfloren ni vents, ni maltempsades,
ni la pàtina en solla la blancor.

Com esbart de colomes voladores,
ronden el lliri els cors dels jovençans.
Obriu les blanques flors, acollidores,
flors d'oasi, en el món, refrigerants.

Arran de les grans festes centenàries,
el vostre lliri enfonsi més la rel
en les feixes del segle solitàries,
i el seu perfum fressi el camí del Cel.

Lliri florit entre barders d'espines,
guariu els cors que sagnen, perforats;
sembreu les vostres gràcies divines
damunt els esperits esmirriats.

I, en arribar l'hora suprema nostra
del traspàs a l'Etern, oh, Sant Lluís,
amb el màgic secret del lliri vostre,
obriu-nos el cancell del Paradís.

CAMIL GEIS

dissabte, 20 de juny del 2020

El cor de Maria

Avui l, Església celebra la memòria del Cor Immaculat de Maria. 
Un cor sense taca, ple de Déu, obert totalment a escoltar-lo, a obeir-lo, a estimar-lo a ell i al proïsme. 
El cor, en el llenguatge de la Bíblia, es refereix al nucli més profund de la persona, d'on brollen tots els pensaments, paraules i obres. 
Què brolla del Cor de Maria? 
Fe, obediència, tendresa, disponibilitat, esperit de servei, fortalesa, humilitat, senzillesa, agraïment, confiança, amor, solidaritat, i tot un reguitzell inacabable de virtuts.
Senyor, il·lumina el nostre cor i acompanya'ns en el nostre camí vers la recerca d'aquesta font que sempre brolla que és el cor de Maria.

dijous, 18 de juny del 2020

Una germana

Una germana et serveix com la teva pròpia ombra,
faci el que faci, d'alguna manera, tu ho acabes fent.
Una germana és qui està en els teus millors i pitjors moments,
i encara així, t'estima.
Una germana és com una companya de pis,
és la teva millor amiga, la teva confessora...
Una germana és qui veu quan rius de veritat,
encara que estiguis a les fosques.
Una germana és aquella que, tinguis la raó o no,
et defensa i et recolza.
Una germana és una de les persones que primer se't ve al cap,
quan penses en totes aquelles a qui estimes.
Una germana és la que, al llarg de la vida, 
ha fet més per tu.
Una germana és una persona que, et sentis sola o no,
sempre saps que està allí...
Una germana és una persona indispensable per a la teva vida,
i més, si és com tu...
Perquè com totes les germanes del món,
tenim els nostres més i els nostres menys...
però, cadascun d'aquests moments, són únics,
simplement, perquè et tinc al costat.
Gràcies germana!


A.S.

dimecres, 17 de juny del 2020

Dime cómo ser pan

Dime cómo ser pan,
cómo ser alimento que sacia por dentro,
que trae la paz.
Dime cómo ser pan

Dime cómo ser pan,
dime cómo acercarme a quien no tiene alimento
a quien cree que es cuento el reír, el amar.

Dime cómo
ser pan,
dime cómo dejarme comer poco a poco
entregándolo todo y llenándome más.
Dime cómo ser pan

Dime cómo ser pan,
cómo ser para otros en cada momento,
alimento y maná.
Dime cómo ser pan.

Dime cómo ser pan,
cómo ser para otros en cada momento,
alimento y maná.

Tú que eres el pan de la vida.
Tú que eres la luz y la paz.
Tú que empapas la tierra cuando llueves el cielo.
Dime cómo ser pan,
Tú que haces de mí tu reflejo.
Tú que abrazas mi debilidad.
Tú que sacias mi hambre cuando vuelvo de lejos.
Dime cómo ser pan.
Tú que haces de mí tu reflejo.
Tú que abrazas mi debilidad.
Tú que sacias mi hambre cuando vuelvo de lejos.
Dime cómo ser pan.
Dime cómo ser pan que cura la injusticia.
Dime cómo ser pan
que crea la libertad.



(canta Salomé Arricibita)



dimarts, 16 de juny del 2020

Gràcies per l’Escola

Amic Jesús,
et volem donar les gràcies
per poder venir a l'escola.
Aquí fem nous amics,
aprenem moltes coses...
Però de vegades
guixem les taules,
no cuidem els llibres,
espatllem material de la classe,
embrutem el pati...
Ajuda'ns a cuidar l'Escola
i, entre tots, estimar-la més.

dilluns, 15 de juny del 2020

Pregària per la natura

Gràcies pel color de les fulles seques,
gràcies pel cel blau i pel mar i la neu.
Gràcies per la pluja i el vent.
Gràcies per totes les coses maques
que veig al meu voltant.
Gràcies, Jesús,
perquè junts mirem el món
i perquè puc ser amic Teu.

diumenge, 14 de juny del 2020

Pregària per saber donar gràcies

Jesús, ensenya'ns
a saber donar les gràcies
quan els qui ens envolten
fan alguna cosa per a nosaltres.
Que sapiguem donar les gràcies quan...
... un company ens recull el llapis,
... quan els pares ens fan un petó...

dissabte, 13 de juny del 2020

L’ORQUESTRA

Tots sabem el que és una orquestra. En una orquestra hi ha diferents músics que toquen instruments diferents; tots interpreten la mateixa partitura segons el pentagrama que els correspon.
A més, és fàcil adonar-se si hi ha un instrument desafinat, o si el director és bo o no, o si el ritme és adient. Quan alguna d'aquestes coses no va a l'hora, la música sona estrident i es nota.
Una classe és com una orquestra. Cadascú de nosaltres és un músic i tot hem de tocar la mateixa música per tal que el curs funcioni. Quant un alumne desafina es nota de seguida; les coses no van com cal. Perquè una classe funcioni, necessitem posar atenció i assumir bé la nostra responsabilitat.

divendres, 12 de juny del 2020

LA PLASTILINA

Aquest matí m'he aixecat amb ganes de fer moltes coses.
Quan he mirat per la finestra he vist que plovia. 
Llavors he pensat que podia fer dues coses: o enfadar-me perquè avui no fa sol o pensar que l'aigua anirà molt bé per les plantes i els arbres. 
La mare em diu que avui no podrà venir a buscar-me a l'escola al migdia i que m'hauré de quedar a dinar. També puc pensar dues coses: al migdia no podré venir a casa a jugar amb les joguines o pensar que podré estar tot el migdia jugant amb els amics que es queden a dinar a l'escola. 
Cada dia és com una pastilla de plastilina: depèn de com, puc fer una bola per llançar-la al cap d'un altre o modelar una joguina per jugar els dos junts. De mi depèn que avui m'ho pugui passar bé o pensi que tot és un rotllo.

dijous, 11 de juny del 2020

EL FULL EN BLANC

Agafeu un full en blanc i pinteu-hi un puntet negre al mig. Ensenyeu-lo a un altre i pregunteu-li què hi veu. Segur que et diu que hi ha un puntet negre.
És veritat, oi que sí? Però també és veritat que hi ha tot un full en blanc al voltant del puntet i que no l'has dit.
Moltes vegades, quan parlem o pensem en un altre nen o nena, només ens fixem en aquell puntet negre, en el que no ens agrada d'ell o d'ella. Diem que és baix, que no sap dibuixar, que no sap jugar, que no calla....
Però no diem que sap cantar molt bé, que sap fer la tombarella, que suma molt bé, que mira d'ajudar als altres...
Com és que moltes vegades comencem criticant, insultant.... i no pas dient el que té de bo l'altre? Oi que si parlessin de nosaltres el que ens agradaria més seria que diguessin el que sabem fer bé i no només el que ens costa o no ens surt?

dimecres, 10 de juny del 2020

LA SENYORA MANDRA

Cada dia la senyora mandra m'acompanya a tot arreu on vaig. 
A l'hora de llevar-me fa que em quedi al llit una estoneta més. 
Quan és l'hora de començar la feina em quedo estirat al llit. La mare em diu: “Ajuda'm a parar la taula”, però jo em faig el sord i m'entretinc amb qualsevol cosa. 
A la senyora mandra li encanta la comoditat.
Quantes vegades no faig allò que hauria de fer?
Quantes vegades poso excuses per no fer el que cal?
Per què sempre faig el que em dóna la gana?
Per què la mandra?
Perquè, sense adonar-me'n, al mandra m‟ha fet tancar la porta a la meva amiga: l'alegria.

dimarts, 9 de juny del 2020

Pregària per la natura

Gràcies pel color de les fulles seques,
gràcies pel cel blau i pel mar i la neu.
Gràcies per la pluja i el vent.
Gràcies per totes les coses maques que veig al meu voltant.
Gràcies, Jesús, perquè junts mirem el món
i perquè puc ser amic Teu.

dilluns, 8 de juny del 2020

Quan nosaltres ...

Quan nosaltres ens queixem
que el menjar està fred o té mal aspecte,
altres persones no tenen res per portar a la boca.

Quan nosaltres busquem
portar robes de marca,
altres aprofiten la roba de segona mà.

Quan nosaltres no tenim temps
per fer accions de voluntariat,
altres han de fer hores extres per portar el pa a taula.

Quan nosaltres gastem
més del que necessitem,
altres han de treballar moltes hores per obtenir el sou mínim.

Quan nosaltres ens queixem
dels mancaments de l'escola,
a molts llocs del tercer món no hi ha escoles.

Quan nosaltres ens lamentem, amb raó,
perquè els metges de la Seguretat Social tarden en atendre'ns,
a molts llocs del tercer món no hi ha metges ni medecines.

Quan nosaltres canviem de cotxe
per tenir-ne un de més modern i ràpid,
encara hi ha països que no tenen carreteres.

Quan a les nostres escoles, demanen amb raó,
professors de suport,
hi ha països que no tenen ni mestres.

Quan nosaltres encenem molts llums per Nadal,
en altres llocs han de celebrar el Nadal d'amagat.

Quan a nosaltres en agrada viure cada dia
amb més comoditat,
hi ha persones que agafen les pateres
amb l'esperança de poder viure dignament.

Quan el nostre Estat fabrica armes
per millorar l'economia,
en altres països les utilitzen per matar-se.

diumenge, 7 de juny del 2020

FONS VIVUS

- Saps una cosa? Jo ja pensava que aquesta pujada era molt dura, però no podia ni imaginar que avui faria tanta calor. I, mira, quan hem sortit encara era negra nit. La primera hora anàvem pel bosc i tot semblava fàcil i agradable, però després de tres hores diria que em costarà molt arribar.
- Parem uns moments, si vols, o mirem el mapa. Veus? Ara som aquí. La primera tartera deu ser a una mitja hora, més o menys... Però, mira aquesta petita figura. Oi que és una font? Tu que tens bona vista, què diu a sota de la figura?
- Deixa-m’ho veure. Diu “font viva”. M’agrada aquest nom. Segurament en deu rajar aigua fresca, gelada; que bé, som-hi.
La “font viva” està molt amagada, entre dues roques a l’ombra del darrer arbre abans de la tartera. No en surt molta aigua, però és una delícia. Ens mullem les mans, els cabells i després d’esperar una mica:
- Primer tu.
- No, primer tu...
- Però no veus que és igual...
- Vinga, beu i calla...
A l’ombra de l’últim arbre hem descansat una estona. No gaire, el suficient per endormiscar-nos, i després, a poc a poc, recuperades les forces, amunt la tartera, mirant de no caure, i veient el cim més a prop.
Ja a dalt, fets els comentaris de rigor i mirant de posar nom als pics que veiem, et dic:
- Hem tingut molta sort de trobar la font viva.
- I tant! Saps què? Recordava una expressió llatina que diu “fons vivus”, que vol dir precisament font viva.
- Ah, sí? Vaja, i què té de particular?
- Doncs mira, el dia que em van confirmar la coral cantava en llatí una mena d’himne a l’Esperit Sant del qual no vaig entendre res excepte aquesta expressió, “fons vivus”. Em va quedar gravada a la ment. M’encanta que Déu sigui per a nosaltres una font viva i de vida, com la que hem trobat tot pujant cap al cim. Prefereixo dir-li a Déu font viva que dir-li totpoderós.
Jesús Renau, sj

dissabte, 6 de juny del 2020

2 metres

Les nostres autoritat ens diuen que estem obligats a mantenir una distància de seguretat de 2 metres. 

Però què són 2 metres?
2 metres de distància.
200 cm plens de por
o 2.000 mm plens d'esperança?
Aquest virus ens vol lluny,
quan més a prop hem d'estar.
Potser no ens podem abraçar
però sempre ens podrem ajudar.
Sí, és dur, però les seves conseqüències, més.
Per molt que ho intenti,
no podrà amb la humanitat.
Junts podem guanyar,
no som herois: som genuïnament humans.
Convertim les abraçades prohibides en ajudes
i omplim els 2 metres de distància amb SOLIDARITAT.
Càritas


divendres, 5 de juny del 2020

Tenen molt poder

No ens podem pas deturar, Senyor.
Hem de seguir endavant.
La nostra vida és un èxode total. 
Som nòmades de l’Absolut. 
No tenim cap altra llar que la teva falda de misteri i de fe. 
cal que fem brollar amor, fe i esperança al nostre pas. 
Caminant tots junt sota la llum del teu amor. 
Dona’ns la força per continuar avançant, 
assedegats, per aquest sorral interminable, 
sens deturar-nos en tants oasis. 
Endavant, sota la teva llum i amb tres banderes:
l'amor, la fe i l'esperança que tenen molt poder
i tot ho poden.
 

dijous, 4 de juny del 2020

No tens mans

Jesús, no tens mans.
Tens només les nostres mans
per a construir un món on regni la justícia.

Jesús, no tens peus.
Tens només els nostres peus
per engegar la llibertat i l'amor.

Jesús, no tens llavis.
Tens només els nostres llavis
per anunciar al món la Bona Notícia dels pobres.

Jesús, no tens mitjans.
Tens només la nostra acció
per aconseguir que tots siguem germans.

Jesús, nosaltres som el teu Evangeli,
l'únic Evangeli que la gent pot llegir,
si les nostres vides són obres i paraules eficaces.

Jesús, dona'ns el teu amor i la teva força
per prosseguir la teva causa
i donar-te a conèixer a quanta gent puguem.

dimecres, 3 de juny del 2020

Avui, descansem!

Avui, descansem! Avui el sol ha aconseguit travessar els núvols dels darrers dies tot i que la malaltia i la mort de persones molt estimades ens deixa el cor ja molt cansat. Són molts dies de patir i sentir el patiment de les persones estimades, junt amb tantes notícies negatives d’arreu. Amb tot, tenim la sort, Senyor, que quan ens cansem, Tu també hi ets. Podem seure, ni que sigui com a actitud en el nostre cor, i deixar-ho anar tot en Tu, amb Tu. Tenim la sort de no necessitar estar sempre bé i contentes, sinó que quan ens arriba la tristesa, la preocupació, el cansament, aquí, així, Tu hi ets. És com si estiguessis al nostre costat, assegut, com nosaltres, amb nosaltres. I només de saber-te tan a prop, en Tu, amb Tu, podem descansar de fons, del tot. No cal que ... no, perquè estiguem com estiguem, Tu estàs amb nosaltres. Avui, Senyor, descansant el cor en Tu, amb Tu, sabem que juntes i junts ja ens en sortim! 
Abadesa María del Mar Albajar del Monestir de Sant Benet de Montserrat

dimarts, 2 de juny del 2020

EL COR DE LA FE

L’ermita de l’Arola va ser el lloc escollit per a la nostra conversa. Mentre hi anàvem, parlàvem de tot i fèiem comentaris breus sobre aquella visió bella i vigorosa de les valls del Montseny. Asseguts ja sota l’arc de pedra, el silenci es va anar imposant, va anar envaint el nostre esperit fins al punt serè i joiós de quan tastes el valor d’uns instants acompanyats de la plena amistat. Estant així comença la conversa.

Em deies: No puc entendre què és la fe. (silenci) M’ho podries explicar?

Amic, la fe no és el resultat d’un raonament; pot ser raonable, però no hi creus per una conclusió o demostració mental. (silenci) Molta gent pensa que ha de ser així i els costa molt creure, perquè esperen entendre, captar i satisfer la seva lògica. Estan errats en el camí. (silenci)

La fe té un cor. No posis aquesta cara! Que ho dic seriosament. Encara diria que les realitats més importants tenen cor, i si no en tenen aviat es desfan entre dubtes, cansaments i pels molts cops que dona la vida. La fe, doncs, des del meu punt de vista, té un cor.

(Ara una boira menuda ha tapat el sol) Em preguntes quin és el cor de la fe. Jo penso que és quelcom místic, diferent del raonament i de la mateixa sensibilitat. Saps; no em sé explicar, però intueixo que el cor místic de la fe és una relació. (llarg silenci, tot ha parat, fins el mateix vent)

Noto que estàs absolutament obert en el teu esperit. Jo també. Potser no ho havia formulat mai com avui, en aquest portal de l’Arola.

Oi que interiorment saps que hi ha qui t’estima? Doncs aquest és un bon símbol de la fe. Saps que ets estimat. Penso que aquest és el cor de la fe en Jesús, el Senyor. És Ell que va donar el primer senyal, la primera paraula, la primera abraçada... i comença el camí de creure. El cor de la fe palpita, i és com la vida, truc..., truc... vas creient i estimant. Parlaria de Jesús i mai acabaria; Ell és el cor de la fe.
Jesús Renau, sj.

dilluns, 1 de juny del 2020

Oració a l'Esperit Sant

Oh Esperit Sant, 
Déu etern, 
Consolador de les ànimes, 
Fortalesa dels esperits, 
Llum de les intel·ligències, 
Amor dels nostres cors 
vulgueu acceptar aquests humils obsequis 
que practiquem en honor i glòria vostra;
i encara que indignes de tota gràcia, 
concediu-nos, us ho demanem amb tota l'ànima, 
els vostres fruits i els vostres dons,
per tal que, moguts sempre pel vostre mateix Esperit, 
guiats amb la vostra inspiració, 
consolats amb la vostra suavitat, 
enardits amb la vostra fortalesa, 
i encesos amb el vostre Amor,
puguem servir-vos fidelment i perfectament en aquesta vida, 
i contemplar-vos en l'altra eternament.
Així sia.