La senzillesa determina una manera de viure. Veurem que una persona viu la senzillesa en el seu tracte, en la seva paraula. La senzillesa és un valor molt transparent. Viure en senzillesa és viure sense mentides, sense exageracions, sense grans eslògans. Però ser senzill no vol dir ser simple, la senzillesa ens ensenya a desprendre’ns de tot allò que és banal i superficial. La persona senzilla és aquella que necessita molt poques coses en el dia a dia. Una persona que fa camí ha de ser senzilla, ha de saber caminar lleuger i desprès.
FÀCIL
Tardes de pluja, roba de colors,
la teva esquena nua dins l'aigua,
dos o tres notes d'aquella cançó
que ho tornen tot
tan fàcil
Capses de fusta, vint-i-dos petons,
nits a la fresca, una de cada,
les teves cuixes sota els meus llençols
que ho tornen tot
tan fàcil.
Tanta ressaca per tan poc alcohol,
matins de vermut i diari.
Coses menudes,
petites engrunes,
eclipsis de Lluna
tresors que et caben a la mà.
Una mirada, hores sense son,
gust de maduixa en els teus llavis,
trossos de vida sense cap valor
que ho tornen tot
tan fàcil.
... I FELIÇ
Ningú no ens negarà que les coses no sempre
són tan fàcils, que la vida de vegades se'ns fa feixuga i la relació amb els
altres sovint desconcertant. Però si alguna cosa ens ensenya aquesta cançó és
que, enmig de tot, nosaltres tenim la capacitat de veure i viure cada moment
donant-li el regust que decidim; si fem l'exercici de descobrir els petits
gestos i situacions que desperten la nostra sensibilitat ("roba de
colors", "2 o 3 notes d'una cançó", "nits a la fresca",
"petites engrunes", "una mirada",... "tresors que
acaben a la mar"), serem capaços/es de veure que la vida pot ser més fàcil
i joiosa. Com diu la cançó, són aquests trossos de vida, que aparentment no
tenen cap valor, els que l'omplen de llum i entusiasme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada