MAGNÍFICAT

Proclamo Senyor la teva grandesa, 

la grandesa del teu Amor, 

lloo la teva tendresa 

i la infinitud de la teva misericòrdia. 

Em sento ple d'alegria 

perquè m'ha omplert la vostra gràcia. 

Perquè has mirat, enamorat, 

a la teva criatura més petita. 

Perquè mires sempre amb predilecció 

als qui són humils i pobres, `

desvalguts i exclosos, 

les víctimes i els perdedors. 

La teva misericòrdia és energia alliberadora 

que traspassa la història 

de generació en generació. 

El teu amor, manifestat en el món,

és força esperançadora 

que modifica els valors imperants; 

els grans seran petits, a la llarga; 

els rics seran despullats , a la llarga, 

i els pobres seran feliços. 

El teu amor, sembrat en els cors, 

és el tribunal de les històries. 

El que declara protagonistes 

als que són humils 

i evidència la buidor dels qui es creuen alguna cosa. 

El que aplaudeix els gestos solidaris de servei i lliurament, 

per ocults i petits que siguin. 

Canto, Senyor, els teus designis salvadors

amb tots els pobles. 

Canto la teva fidelitat i paciència, 

el teu amor que no té fi. 

Vull ser, Senyor, 

cantant del teu Amor, 

un cant viu per sempre.

L'amor i el temps

Havia una vegada una bonica illa i d'una bellesa natural indescriptible, en la que vivien els sentiments i els valors de la humanitat.

El bon humor, la tristesa, la saviesa, com també tots els altres, inclús l'amor.

Un dia es va anunciar als sentiments i valors que la illa estava a punt d'enfonsar-se.

Aleshores tots van preparar els seus vaixells i van marxar.

Sols l'amor es va quedar esperant, sol, pacientment, fins al darrer moment.

Quan la illa estava a punt d'enfonsar-se l'amor va decidir demanar ajuda.

La riquesa va passar prop de l'amor en una barca molt luxosa i l'amor li va dir:

- Riquesa... em pots dur amb tu?

- No puc perquè tinc molt or i plata dins del meu vaixell i no hi ha lloc per a tu, ho sento amor...

Aleshores l'amor va decidir demanar-ho a l'orgull que passava amb una magnífica barca.

- Orgull, t'ho prego... pots portar-me amb tu?

- No puc portar-te amor - va respondre l'orgull - Aquí tot és perfecte, podries arruïnar la meva barca i ... com quedaria la meva reputació?

Aleshores l'amor li va dir a la tristesa que s'estava acostant:

- Tristesa t'ho demano, deixa'm anar amb tu!

- No amor ... - va respondre la tristesa- Estic tant trista que necessito estar sola.

Fou aleshores que el bon humor va passar davant l'amor, però estava tant content que no va sentir que l'estaven cridant.

De cop i volta una veu va dir: 

- Vine amor, et porto amb mi.

L'amor va mirar a veure qui li parlava i va veure a un vell.

L'amor es va sentit tant content i ple de goig que es va oblidar de preguntar-li el nom.

Quan va arribar a terra ferma, el vell se'n va anar.

L'amor es va donar compte de quant li devia i li va preguntar a la saviesa:

- Saviesa, em pots dir qui era aquest que ha ajudat?

- Ha sigut el temps -va contestar la saviesa amb veu serena.

- El temps? ... - es va preguntar l'amor- Per què serà que el temps m'ha ajudat?

- Perquè sols el temps és capaç de comprendre quan important és l'amor en la vida.

Magnificat

Proclamo la grandesa del Senyor, 

enalteixo la potència del seu amor, 

lloo la immensitat de la seva tendresa 

i la seva misericòrdia. 

La meva ànima s'omple d'alegria 

perquè Déu m'ha omplert de la seva gràcia. 

Ell revela als senzills 

els misteris del seu amor. 

S'ha fixat en la meva petitesa.

Lloo la misericòrdia del Senyor 

que traspassa la història 

de generació en generació. 

Ell fa reis als humils 

i treu la corona als orgullosos, 

seu a la seva taula els pobres, 

i els rics els acomiada amb les mans buides. 

Auxilia i protegeix al seu poble, pobre i humil, 

descendència d'Abraham que no acaba. 

Lloeu amb mi l'amor de Déu, 

promesa i esperança nostra.

Maria de la missió

Maria de la missió i del camí de Déu 
de la missió i del camí 
que vas portar a la caseta d'Isabel 
l'alegria i l'ajuda 
i als camps de Betlem 
la Llum del món. 
Gràcies per haver estat missionera. 
Per haver acompanyat Jesús 
en els moments difícils, 
quan ningú l'entenia, 
quan tots li van abandonar, 
quan va morir crucificat. 
Gràcies perquè vas acompanyar 
als deixebles en la Pentecosta, 
quan van rebre la força de l'Esperit 
que va fer néixer l'Església. 
Maria de la missió, 
també nosaltres volem viure, 
en el que podem, sent missioners. 
Volem anunciar la Bona Notícia de Jesús, 
parlar-ne amb tot el que trobem en el nostre camí, 
acompanyar al qual se sent sol, 
animar el trist, 
ajudar el que necessita 
que li donem un cop de mà. 
Maria, de la missió i del camí, 
acompanya'ns, camina amb nosaltres.

Magnificat

Proclamo la grandesa del Senyor,

enalteixo la potència del seu amor, 

lloo la immensitat de la seva tendresa 

i la seva misericòrdia. 

La meva ànima s'omple d'alegria 

perquè Déu m'ha omplert de la seva gràcia. 

Ell revela als senzills 

els misteris del seu amor. 

S'ha fixat en la meva petitesa.

Lloo la misericòrdia del Senyor 

que traspassa la història de generació en generació. 

Ell fa reis als humils 

i treu la corona als orgullosos, 

seu a la seva taula els pobres, 

i els rics els acomiada amb les mans buides. 

Auxilia i protegeix al seu poble, pobre i humil, 

descendència d'Abraham que no acaba. 

Lloeu amb mi l'amor de Déu, 

promesa i esperança nostra.

Magnificat

Amb goig canta la meva ànima al Senyor 

perquè amb amor, miro la meva petitesa. 

I grans meravelles ell va aconseguir, en mi, 

perquè és immens el seu amor. 

Feliç tots em diran d'edat en edat 

perquè el seu amor no té fi. 

No vol esclavitud, 

que gran és el nostre Déu, gran, és Ell. 

Amb els humils que temen Déu 

va mostrar compassió i els va enaltir. 

I a l'ambiciós de poder i honor, 

aconseguí enderrocar, 

ens dóna la llibertat, 

va saciar l'afamat amb el seu pa, 

de goig el va omplir 

i al que volia tenir més, 

buit el va deixar 

com ho va prometre a Abraham. 

Oh sí. 

A tots els captius va alliberar, 

els va donar amb el seu amor, 

ser lliures sense por. 

A qui és superb, 

Ell el va rebutjar. 

Va mirar, va acollir al que pateix opressió. 

Doneu glòria al nostre pare Déu, 

que el seu fill ens va enviar, 

i l'Esperit d'amor 

que els seus dons ens va donar. 

Pels segles sense fi amén, amén.

Acció de gràcies

Donem gràcies per la salut, per poder viure cada dia al cent per cent, per valorar tot el que ens envolta, per tenir l'oportunitat de gaudir, d'aprendre, de plorar, de riure, d'estimar, de compartir i tirar endavant i sobretot, d'aixecar-se, al llarg de les nostres vides.

Senyor, volem manifestar de tot cor agraïment a tot els que ens han permès al llarg dels anys gaudir d'una educació d'alta qualitat. I quan parlem d'alta qualitat no només ens referim als coneixements acadèmics que els mestres de Lestonnac ens han transmès i nosaltres hem anat incorporant a la nostra vida. Ens referim a la humanitat, ètica, empatia, paciència, sacrifici, capacitat de perdonar, esperança i confiança que tots i cada un d'ells ens han mostrat sempre.

Donem gràcies també als pares que ens estimen i ens han educat en el sentiment d'amor i fe cristiana, igual que els nostres padrins, han participat de forma generosa i desinteressada en acompanyar-nos pel camí de la vida.

I no voldríem oblidar finalment, el profund agraïment a l'equip de Catequesi de Grups Lestonnac i de Confirmació que amb afecte i confiança, alegria i il·lusió, amor, fe i esperança, ens han preparat per rebre avui el sagrament de la confirmació. En especial a la Luz, a l'Anna, a la Maria, al Joan, a la Maria i al Joan Esteve.

Acció de gràcies de la celebració de la confirmació del Col·legi Lestonnac maig-2017

Els ningú

Els pobles et lloen

Els pobles et lloen, 

celebren teu amor. 

Per a tots ressona l'aleteig de la teva crida, 

per a tots il·lumina el llum d'amor, 

i el teu convit obert està sense parar trucant, 

trencant lligams, sembrant esperances 

El convit etern del teu paternal cor. 

Cantem per a tu, 

tots els pobles avui 

es tornen a cantar. 

Perquè aculls, 

perquè omples, 

perquè crees,

perquè estimes amb fidelitat. 

Tu has omplert de llum el matí, 

en ella ens regales el teu calor 

i els arbres que van carregant secretament 

de fruit el calze de les flors, 

són la imatge bondadosa de la mà 

que s'acosta a cada ésser humà, 

que el toca quedant ple de do. 

Els pobles a una, 

reconeixen joiosos teu favor.

Cantem per a tu, 

Pare de Bondat. 

No ens vols per ser bons 

sinó perquè de cada persona 

has fet un fill.

Els teus fills d'adopció. 

I en aquest misteri del teu amor, 

t'emboliques en les nostres coses: 

t'alegres amb les nostres alegries i 

quan ens toca plorar, 

el teu cor també plora.

Tots els pobles avui, 

amb la meva veu, 

canten la teva obra, Senyor. 

Els nostres ulls oberts 

descobreixen la teva presència incansable 

company de la nostra ruta. 

Impulsant-nos sempre cap als altres 

en la construcció de la fraternitat. 

Tots els pobles avui, 

amb la meva veu, 

et canten.