Celebració de la Cendra: "Netejar el cor per brillar amb força"

1. Motivació inicial

Dins nostre tenim una llanterna, però de vegades les piles s'esgoten o el vidre s'embruta i la llum no surt cap a fora. Cuidar-se també vol dir reconèixer què ens impedeix estar en pau. La Quaresma són 40 dies per netejar aquest "vidre" del nostre cor.

2. Lectura breu

“Si em cuido amb carinyo, si em sé perdonar, la flama que tinc no s’apagarà” (Fragment de la cançó Som companyia, som llum (Cuida’t i il·lumina el món)).

Proverbis 4, 20-27: Fermesa a seguir el bon camí

Fill meu, escolta les meves paraules,

fixa-t'hi atentament;

no les perdis mai de vista,

guarda-les al fons del cor:

qui les acull, troba la vida,

són remei per a tothom.

Sobretot vetlla el fons del cor,

que d'allí surt la vida.

Rebutja les mentides,

aparta't de l'engany.

Mira sempre cara a cara,

esguarda endavant amb franquesa.

Fixa't en la ruta per on passen els teus peus,

i els teus camins es mantindran segurs.

No et desviïs a dreta ni a esquerra,

aparta't de caure en el mal.

3. El ritu del cor negre i la capsa del perdó

• Acció: Repartir un petit paper en forma de cor negre (o un paper on ells dibuixin una taca).
• Reflexió: Demanar que pensin en aquells moments on no s'han cuidat (peresa, malparlar d'un mateix) o no han estat llum per als altres (egoismes, baralles). Són les nostres "ombres".
• El Gest: Un per un, posen el cor negre dins una capsa (pot estar decorada amb la frase: "Dels errors n'aprenem").
• Tancament de la capsa: El mestre/a tanca la capsa.
• Paraules d'acompanyament: "No llencem aquests errors com si no haguessin passat; els guardem en una capsa, la capsa del perdó de Déu. Ell els agafa i ens ajuda a transformar-los en aprenentatge. Perdonar-se a un mateix és el primer pas per cuidar-se."

4. Imposició de la Cendra (gest alternatiu)

No farem el ritu de la cendra, però els repartirem un petit punt de llibre mentre els diem: "Cuida’t, il·lumina i deixa’t il·luminar" (adaptant la fórmula tradicional: "Converteix-te i creu en l’evangeli").

Cuida’t la flama, una llum neta és un cor cuidat, i il·lumina el món!

5. Pregària de Compromís final (Tots junts)

Jesús, mestre de la Cura,

avui comencem aquest viatge de 40 dies.

Et demanem perdó per les vegades que hem apagat la nostra llum

i per quan no hem sabut cuidar els que tenim al costat.

Guardem els nostres errors en aquesta capsa

amb la confiança que Tu ens ajudes a créixer.

Ens comprometem a:

• Cuidar el nostre cor, buscant moments de silenci i pau.
• Cuidar els companys, sent l'interruptor que encén el respecte.
• Il·luminar el món, amb petits gestos d'ajuda i alegria.

Que aquesta Quaresma ens ajudi a netejar la nostra llanterna

per arribar a la Pasqua sent testimonis de la teva Llum

i sent llum de Pau i amor pel món.

Amén.

6. Cant Final

Acabem cantant la cançó: Som companyia, som llum (Cuida’t i il·lumina el món)

Calendari quaresmal

Quaresma /  Garizuma / Coresma / Cuarema 2026

Cuida’t, il·lumina el món

T’animem a viure aquest temps de preparació com un itinerari de transformació personal i comunitària. Aquest calendari no és només una llista de dies, sinó un camí dividit en dues etapes fonamentals, on cada dia trobaràs una cita evangèlica que et servirà de brúixola i reflexió.

Primera part: Cuidar el "Ser"

Del Dimecres de Cendra fins a la meitat de la Quaresma. Iniciem el camí posant la mirada en el nostre interior. Abans de sortir al món, hem d'aprendre a reconèixer-nos com a criatures estimades i recordar que som temple de l'Esperit. Cuidar-se un mateix no és egoisme, és preparar el terreny per a Déu. En basc ho anomenem Zaindu zaitez: fer de la nostra vida un espai net i acollidor.

Segona part: El nucli de la "Cuidadanía"

De la meitat del camí fins a la Pasqua. Un cop hem cuidat el cor, som cridats a sortir a l'encontre dels altres. Aquí la cura es transforma en acció. És el moment de la Coidadanía (en gallec): posar els nostres dons al servei de qui ho necessita. Passem de la introspecció a ser testimonis, esdevenint veritables "fachos" (torxes) que il·luminen el món amb gestos de justícia i esperança.

"La teva paraula és una llàntia per als meus passos, una llum en el meu camí." (Salm 119:105)

Deixa que cada verset d'aquest calendari sigui la llum que guia el teu dia a dia fins a arribar a la gran joia de la Pasqua.

(català)

(castellà)

(eusquera)

(gallec)

Pregària per la pau ( Som compayia, som llum)

Som companyia, som llum (Cuida’t i il·lumina el món)

Dins del meu cor hi ha una espurna petita,
un lloc de calma on la pau m’habita.
Si em cuido amb carinyo, si em sé perdonar,
la flama que tinc no s’apagarà.

Som Companyia, som mans que s’ajuden,
som paraules bones que les pors despullen.
Amb el filament que ens manté connectats,
creixem amb Maria, vivim tots junts.

Cuida’t primer, per poder fer el bé,
que el món està fosc i tu ets el braser.
Il·lumina el camí, sigues llum de pau,
obre totes les portes amb la teva clau.

No calen grans coses per vèncer el negre,
un gest d'amabilitat ja ens fa estar alegres.
Al pati, a casa, o a qualsevol lloc,
encén el respecte i cuida el foc.

Maria, mare de Déu,
ajuda’ns a ser fars en la nit,
a no tenir por i a caminar units.
Que la nostra llum no deixi de brillar,
perquè un món en pau volem heretar.

Carta als "Reis d'Orient" de part de l'Infant Jesús

Estimats Melcior, Gaspar i Baltasar,

Us escric des de l'escalfor de l'estable, sentint el caliu de la palla i el respirar pausat del bou i la mula. La mare Maria em somriu mentre prepara el pergamí, i el pare Josep atia el foc perquè no ens falti claredat per escriure aquests desitjos.

Sé que veniu de lluny seguint un estel que brilla sobre la nostra petita llar de Betlem, i estic molt content de saber que aviat ens veurem. És una bonica llum que us guia en la foscor. Per això, aquest any la meva petició més important té a veure, precisament, amb la llum:

El regal de cuidar la nostra pròpia llum.
Us demano que totes les persones del món aprenguin a cuidar-se a si mateixes. Que entenguin que el seu cor és com una petita llanterna que cal protegir del vent:

• Paciència i tendresa amb un mateix: Que cadascú sàpiga escoltar el seu propi cansament i les seves tristors, tractant-se amb la mateixa dolcesa amb què la meva mare Maria em bressola.
• Alimentar la flama: Que tothom sàpiga trobar moments de silenci, de pau i de pregària per omplir-se d'amor, perquè ningú pot donar el que no té dins seu.
• Ser llum per al món: Que, un cop cuidats i plens d'esperança, puguin ser com estels petits a la terra, il·luminant els qui viuen en la foscor de la solitud o la por.

Els desitjos de la meva mare Maria:

• Dolcesa i consol: Que cap mare se senti sola i que tots els infants del món tinguin una abraçada que els curi les pors.
• Consol per a les mares: Que cap dona hagi de patir pel futur dels seus fills i que totes trobin la força per ser el pilar d'amor de les seves llars.
• Mans que acullen: Que aprenguem a ser refugi per als altres, com aquest estable ho és avui per a nosaltres.
• Llum als cors: Que la pau que sentim en aquesta establia arribi a tots els racons on hi ha guerra o tristor.

Els desitjos del meu pare Josep:

• Aixopluc i treball: Que cap pare hagi de patir per no tenir un sostre o el pa de cada dia per als seus fills. Que les mans de tothom trobin una feina digna per construir un món millor.
• Fortalesa i serenor: Que els qui cuiden dels altres tinguin forces per no defallir i saviesa per protegir els més febles.
• Pau en el camí: Que tots els qui busquen una llar trobin portes obertes i cors disposats a compartir.
• Protecció per als viatgers: Com que nosaltres i vosaltres sabem què és estar lluny de casa, demanem que protegiu tots aquells que caminen buscant un futur millor.

El que demano jo, el petit Jesús:

• Ulls que sàpiguen veure el que és realment important: Que la gent no s'enlluerni amb l'or, sinó amb la bondat d'un gest senzill.
• Petits miracles quotidians: Que les persones aprenguin a estimar-se les unes a les altres, com jo us estimo a vosaltres des d'aquest bressol de palla.

Gràcies per l'encens, l'or i la mirra que em porteu, però el meu desig més gran és que, quan marxeu, deixeu una llavor d'esperança a cada casa que visiteu, ni que sigui sols una espurna d'aquesta llum d'amor. Que quan la gent us vegi marxar, no només es quedin amb els regals, sinó amb les ganes de ser, ells mateixos, un regal, una llum d'esperança per al món.

Us esperem amb els braços oberts sota el cel de Betlem, amb tot el meu amor, 
l'Infant Jesús (amb una mica d'ajuda de Maria i Josep que m’estimen i em cuiden)

Bon any!

 

Bon Nadal!

 

El pastor sense res i el tresor de Betlem

Fa molt i molt de temps, la nit més freda de l'any, una llum sobtada va trencar la foscor sobre els camps de Betlem. Els pastors, sorpresos, van sentir una veu celestial:

— Ha nascut el Salvador! Aneu a adorar-lo a la cova!

De seguida, tots els pastors, homes rudes i senzills, van començar a preparar les seves ofrenes. Cadascú va buscar el millor que tenia: un va agafar un flascó de llet acabada de munyir, un altre, un formatge fresc, un tercer, una llana càlida de les seves millors ovelles.

Però entre ells hi havia un pastor jove i bondadós, anomenat Titó. El Titó era, sens dubte, el més pobre de tots. Gairebé no tenia res per a ell, i encara menys per a regalar. Va buscar a les seves butxaques, a la seva cistella... però no hi havia res de valor. Ni una ovella jove, ni un grapat d'olives, ni tan sols una poma.

Mentre els altres feien camí cap a l'estable amb els seus presents ben lligats, el Titó va quedar-se enrere, amb el cap cot i el cor encongit.

— Com puc anar-hi? —es deia amb una gran pena— Tots els meus amics oferiran coses de profit a l'infant. Jo només tinc les mans buides. Més val que em quedi aquí. Em fa vergonya anar sense res.

Les llàgrimes li van començar a rodolar per les galtes. Era tan gran el seu amor pel Nen acabat de néixer, que el fet de no poder oferir cap regal, per petit que fos, li feia mal.

Finalment, la curiositat i el desig d'estar a prop de la llum van ser més forts. El Titó va arribar a l'estable i es va quedar a la porta, amagat a l'ombra, mirant com els altres pastors s'agenollaven i deixaven els seus regals al costat del pessebre.

La Verge Maria, que era al costat del bressol, no va deixar d'adonar-se del Titó. El va veure allà, amb les mans creuades i una gran tristesa als ulls, però amb una llum d'amor pur que li brollava de l'ànima. Ella sabia que aquell cor humil era l'ofrena més sincera de totes.

Mentre els altres pastors es disposaven a marxar, la Maria va somriure dolçament i va estendre la mà cap al Titó.

— Vine, bon pastor —li va dir amb veu suau—. No tinguis por.

El Titó es va acostar tremolant. No podia parlar.

— Veig que el teu cor és ple d'amor pur —va continuar la Maria—. I l'amor és el millor regal.

Llavors, va fer una cosa que va deixar bocabadats a tots els presents. Va agafar l'Infant Jesús, calent i adormit, i amb una tendresa infinita, el va posar als braços del pastor Titó.

El Titó va sentir que el món s'aturava. El cosset petit i diví li escalfava els braços i el pit. Les seves mans, que abans se sentien buides, ara sostenien el tresor més gran de l'Univers. La seva pena es va fondre en una alegria immensa. Va besar el frontet del Nen amb devoció.

En aquell moment, el Titó va comprendre la lliçó més important: que l'amor sense condicions és l'única riquesa que importa. Ell, el pastor sense res material, havia rebut el premi més alt de tots.

Després de retornar el Nen a la Maria, el Titó va sortir de l'estable. Ja no era el més pobre. Era l'home més ric i feliç de tota la comarca.

I vet aquí la gran lliçó de la Nit de Nadal!