El teló s'aixeca

Senyor,
Avui el teló s'aixeca i el trimestre s'acaba.
Gràcies per tot el que hem après en aquest escenari que és la classe.
Gràcies per cada company, per cada rialla i per cada error
que hem guardat a la 'capsa del perdó'.

En aquest moment de silenci,
volem que la nostra flama brilli més que mai.
Et demanem per la persona que tenim al cor,
aquella que avui camina per un guió difícil.
Que la nostra alegria d'avui li serveixi d'abraçada,
que el nostre respecte li doni calma,
i que la Teva presència sigui el focus que la guia.

Ajudan's, Senyor, a que aquesta Setmana Santa
no apaguem la llum quan sortim de l'escola.
Que siguem 'llum pel món' allà on anem:
amb la família, amb els amics, amb qui està sol.

Que el nostre 'vidre' estigui ben net
perquè la teva Pau es vegi a través nostre.
Que en aquesta Pasqua que s'apropa,
tots puguem dir ben fort: L'amor ha guanyat!
Amén.

El guió de l'Amor

Avui, quan comencem a assajar, recordem que el teatre no és només aprendre frases de memòria. Fer teatre és escoltar, és mirar als ulls i és fer pinya. En una obra, si un company s'encalla, l'altre l'ajuda; si algú perd la llum, el focus el busca.

A la vida real passa el mateix. Tots estem en un escenari on, de vegades, el guió es torna difícil o la llum s'apaga una mica. Avui volem dedicar el nostre esforç a totes les persones que estan passant per un moment d'incertesa, aquelles que necessiten que el públic —i Déu— les aplaudeixi en silenci per donar-los força.

Pregària de la llum

Senyor, Tu que ets la font de tota vida i l’escalfor que ens fa créixer,
avui ens apleguem per posar en les teves mans el que sentim.

Et demanem per aquells que estimem,
i especialment per qui avui necessita sentir-se més sostingut.
No calen noms, perquè Tu coneixes cada batec i cada silenci.

Dona’ns confiança:
Com la llavor que confia en la terra
encara que estigui a les fosques,
ajuda’ns a creure
que sempre hi ha una força nova a punt per brotar.
Que la teva pau sigui com un port segur
on poder descansar quan el mar està mogut.

Dona’ns esperança:
Que no oblidem mai que,
després de la nit més llarga,
el sol sempre torna a sortir.
Ajuda’ns a mirar l’horitzó amb il·lusió,
sabent que cada pas que fem, per petit que sigui,
ens acosta a un lloc de calma.

Dona’ns amor:
Fes que siguem com una cadena d’àncores i braços:
que ningú se senti sol,
que tots ens sapiguem acompanyats.
Que l'amor sigui la medicina
que ens fa valents i ens manté units.

Senyor, queda’t al nostre costat.
Sigues la llum que ens guia,
la mà que ens aixeca i
el somriure que ens recorda que, amb Tu,
la vida sempre té l'última paraula.
Amén.

Dia de la Dona

Avui celebrem el Dia de la Dona. És un dia per reconèixer el paper de moltes dones que, al llarg de la història i també avui, han ajudat a fer el món més just, més humà i més solidari.

A la Bíblia també hi trobem dones valentes, sàvies i compromeses. Escoltem algunes paraules que ens parlen de la força, la dignitat i la igualtat de totes les persones:

“Déu va crear l’ésser humà a la seva imatge… home i dona els va crear.” (Gn 1,27)

“Va revestida de força i dignitat, i somriu davant el futur.” (Pr 31,25)

“Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un en Crist Jesús.” (Ga 3,28)

La festa de la Llum (celebrem la Pasqua)

Hem caminat quaranta dies buscant la veritat,

netejant la llanterna amb molta cura i humilitat.

Aquells cors negres que a la capsa vam deixar,

avui són flors de colors, el perdó ens ha transformat.

Ja no hi ha ombres, el vidre brilla de debò,

perquè hem après que dins nostre hi brolla la vida de Déu.

És la Pasqua, la festa de la Llum!

L'esperança és el nostre perfum!

Ja no estem a les fosques, la flama és ben viva,

som una gran colla, som llum creativa!

ON: Encén el món, som testimonis del seu amor!

Ara que el cor és temple de l'Esperit i la pau,

anem a encomanar aquesta alegria que el món commou!

Com astres en el món, ens posem a resplendir,

sent l'interruptor que l'amor fa florir.

Diferents mirades, però un sol batec del cor,

fem junts un mosaic que té el reflex del Senyor.

I si algun dia la flama es vol apagar,

ens donarem la mà per tornar-la a aixecar.

Perquè la Vida ha vençut i ens fa lliures de por,

Pasqua és estimar-nos amb tot el nostre amor!

És la Pasqua, la festa de la Llum!

L'esperança és el nostre perfum!

Ja no estem a les fosques, la flama és ben viva,

som una gran colla, som llum creativa!

ON: Encén el món, som testimonis del seu amor!

ON! Encén el món!

Cuida la flama, il·lumina el món

Comencem un viatge, 

quaranta dies per davant, 

per netejar el vidre 

i que la llum vagi brollant. 

Vetllem el fons del cor, 

que d'allí surt la vida, 

una llanterna neta 

és una ànima agraïda. 

Cuidar-me amb carinyo, 

saber-me perdonar, 

és el primer pas 

perquè la flama pugui brillar. 

Cuida la flama, 

llum neta i cor cuidat, 

un regal de Déu 

que ens ha estat donat. 

Diferents i únics, 

com espurnes de colors, 

si ens cuidem per dins, 

il·luminem els voltants millor! 

Encén l'interruptor, 

som llum pel món! 

No som còpies de ningú, 

cadascú té el seu matís,

en la nostra diferència 

és on el grup es fa feliç. 

Serem l'interruptor 

que encén el gran respecte, 

cuidant els companys 

amb un gest net i directe. 

Si camino en la llum, 

estem en comunió, 

fent que la Quaresma 

sigui una gran transformació. 

Guardem els errors 

dins la capsa del perdó, 

dels errors n'aprenem 

per ser una versió millor. 

Pas a pas arribarem 

a la festa de la Llum, 

on la pau i l'esperança 

seran el nostre perfum. 

Cuida la flama, 

llum neta i cor cuidat, 

un regal de Déu 

que ens ha estat donat. 

Diferents i únics, 

com espurnes de colors, 

si ens cuidem per dins, 

il·luminem els voltants millor! 

Encén l'interruptor, 

som llum pel món! 

La tartera buida i el somriure de l'Eulàlia

Fa molts i molts anys, a les places de la Barcelona romana, ja se celebrava l'arribada del Carnaval. L'Eulàlia, una noia de tretze anys que sempre duia l'alegria a la cara, estava especialment il·lusionada. Era Dijous Gras, el "Super Dijous", i havia preparat una truita de botifarra d'ou gegant per compartir amb els nens que no tenien res.

Mentre caminava cap a la plaça amb la seva tartera, tot eren rialles i disfresses. Però, de cop, amb l'enrenou d'un grup de saltimbanquis, l'Eulàlia va ensopegar. Xof! La tartera va volar pels aires i la truita va quedar escampada per terra, inservible.

L'Eulàlia es va quedar parada. Al voltant, tothom reia i ballava, però a ella li van venir ganes de plorar. Havia perdut el seu regal per als altres i es sentia sola enmig de la festa.

Es va asseure en un racó de la muralla i, tancant els ulls, va fer el que feia sempre que el cor li pesava: parlar amb el seu millor amic, Jesús.

— "Jesús —va xiuxiuejar—, volia portar alegria i ara només tinc les mans buides. Com puc celebrar la festa si no tinc res per donar?"

En aquell moment, va sentir una escalfor al pit, com si una veu suau li digués: "Eulàlia, la millor disfressa de Carnaval no és la de seda, sinó la d'un cor que sap estimar. No cal menjar per encomanar la meva llum. Si et cuides el cor, il·luminaràs el món."

L'Eulàlia va obrir els ulls i va somriure. Es va aixecar, es va espolsar el vestit i va començar a cantar i a convidar tothom a fer una rotllana. No tenia menjar, però tenia la seva fe que la feia sentir forta i la seva amistat amb Jesús que la feia sentir estimada.

Aquell Dijous Gras, els nens de Barcelona no van recordar la truita, sinó com l'Eulàlia els va ensenyar que, fins i tot quan les coses surten malament, si tens Jesús al costat, la festa de l'amor no s'acaba mai.