Camí de Pau: de la meva flama al món

Senyor, avui ens apropem a Tu i t'escoltem dir-nos ben fluixet al cor: 

"La pau sigui amb vosaltres" (Jn 20,19).

Et demanem que ens ajudis a cuidar aquesta pau per dins, 

perquè sabem que "la pau de Crist ha de regnar en els nostres cors" (Col 3,15). 

Per això et preguem: "Crea en mi un cor pur" (Salm 51,12), 

un cor que sigui com una llanterna neta.

Ajuda'ns a portar aquesta llum als companys i a l'escola, 

recordant que "benaurats són els qui treballen per la pau" (Mt 5,9). 

Ens comprometem a "buscar la pau i seguir-la" (Salm 34,15) 

en cada gest, en cada paraula i en cada silenci del nostre dia.

I des d'aquí, mirem el món i somiem amb el teu Regne, 

on "les espases es tornaran eines per cultivar la terra" (Is 2,4) 

i on ja no hi haurà més por, 

perquè "la justícia i la pau es faran un petó" (Salm 85,11).

Que el nostre pas pel món sigui un camí d'amor, 

i que "el Senyor ens miri amb bondat i ens concedeixi la pau" (Nm 6,26).

Amén.

Mans per construir, cors per estimar

El 14 d'abril és conegut com el dia de la República. Històricament, és un dia que ens recorda la recerca de la llibertat i el desig de construir un país més just per a tothom. Quan parlem de "República", parlem de la "cosa pública", d'allò que ens pertany a tots: l'escola, els parcs, els nostres drets i, sobretot, el respecte entre tots.

En la nostra societat cada persona és una 'espurna de color' necessària. En un dia com avui, recordem que ser ciutadans consisteix en treballar perquè la llum de la justícia arribi a tothom, sense deixar ningú enrere.

Una flama que travessa el temps

Quina coincidència més bonica i significativa! El 7 d'abril (el dimarts de Pasqua d'enguany) és, efectivament, el dia que l'any 1607 es va aprovar oficialment la fundació de la Companyia de Maria. Començar el tercer trimestre celebrant l'aniversari de l'ordre i amb la joia de la Pasqua és el marc perfecte. Escoltem aquesta pregària: 

Una flama que travessa el temps

Avui és un dimarts molt especial. No només tornem a l'escola amb la joia de la Pasqua, sinó que avui celebrem l'aniversari de la nostra fundació. 

Fa més de 400 anys, Santa Joana de Lestonnac va encendre una petita flama que avui, a través de nosaltres, continua brillant. 

Ella ens va ensenyar que educar és "allargar la mà" i cuidar la flama que cadascú porta a dins seu.

Senyor, avui obrim el llibre del tercer trimestre 

amb el cor ple de la llum de la Pasqua. 

La vida ha guanyat, 

el sol ha sortit i ens regala 

l’esperança de començar de nou.

Gràcies per Joana de Lestonnac, 

que un dia com avui va decidir 

que cap noia havia de quedar-se 

a les fosques sense aprendre. 

Ella va ser l'interruptor 

que va encendre milers de llums. 

Ajuda’ns a ser, com ella, 

persones que "allarguem la mà" 

i que no deixen que la flama s’apagui mai.

En aquest nou trimestre que comencem, 

et demanem que el nostre "vidre" segueixi net. 

Que sapiguem mirar amb carinyo els companys, 

que aprenguem dels nostres errors i que 

la nostra diferència ens faci un grup més ric.

Volem posar a les teves mans, de manera especial, 

aquelles persones que viuen una Pasqua difícil, 

especialment [pensa en silenci en la persona que et preocupa]. 

Que la força de la teva resurrecció 

les abraci i que sentin que la seva flama 

és cuidada per Tu i per nosaltres.

Senyor, acompanya’ns en aquest últim tram del viatge. 

Que siguem reflex de la Teva llum i que, com Joana, 

sapiguem omplir el món de pau i d’amor.

Amén.

Diferents

Dilluns al matí, motxilles i somnis al dors, 

cadascú amb el seu mapa i els seus petits tresors. 

Hi ha qui porta el riure a la punta dels dits,

i qui guarda els secrets en silencis polits. 

N'hi ha que corren ràpid, n'hi ha que van espai, 

però en aquest viatge no caminem sols mai.

Diferents mirades, un mateix camí, 

mil colors que es barregen per fer-nos feliços aquí. 

Davant de Déu som espurnes d'un mateix foc, 

on tothom té el seu nom i tothom té el seu lloc. 

Uooo-ooo, cadascú és especial!

Uooo-ooo, en aquest mosaic vital!

Si mires bé al voltant, veuràs un gran jardí, 

cap flor és igual a la que creix aquí al seu devora. 

Unes busquen l'ombra, les altres volen sol, 

però totes juntes fan que el món agafi vol. 

No cal ser ningú altre, ni fer cap paper, 

ser tu mateix és l'únic que has de fer.

Tots tenim un dia gris, tots tenim un dubte, 

però la nostra força és la que ens manté en ruta. 

Si ens falta una peça, el dibuix no és igual, 

perquè cada batec és absolutament essencial.

Diferents mirades, un mateix camí, 

mil colors que es barregen per fer-nos feliços aquí. 

Davant de Déu som espurnes d'un mateix foc, 

on tothom té el seu nom i tothom té el seu lloc.

El teló s'aixeca

Senyor,
Avui el teló s'aixeca i el trimestre s'acaba.
Gràcies per tot el que hem après en aquest escenari que és la classe.
Gràcies per cada company, per cada rialla i per cada error
que hem guardat a la 'capsa del perdó'.

En aquest moment de silenci,
volem que la nostra flama brilli més que mai.
Et demanem per la persona que tenim al cor,
aquella que avui camina per un guió difícil.
Que la nostra alegria d'avui li serveixi d'abraçada,
que el nostre respecte li doni calma,
i que la Teva presència sigui el focus que la guia.

Ajudan's, Senyor, a que aquesta Setmana Santa
no apaguem la llum quan sortim de l'escola.
Que siguem 'llum pel món' allà on anem:
amb la família, amb els amics, amb qui està sol.

Que el nostre 'vidre' estigui ben net
perquè la teva Pau es vegi a través nostre.
Que en aquesta Pasqua que s'apropa,
tots puguem dir ben fort: L'amor ha guanyat!
Amén.

El guió de l'Amor

Avui, quan comencem a assajar, recordem que el teatre no és només aprendre frases de memòria. Fer teatre és escoltar, és mirar als ulls i és fer pinya. En una obra, si un company s'encalla, l'altre l'ajuda; si algú perd la llum, el focus el busca.

A la vida real passa el mateix. Tots estem en un escenari on, de vegades, el guió es torna difícil o la llum s'apaga una mica. Avui volem dedicar el nostre esforç a totes les persones que estan passant per un moment d'incertesa, aquelles que necessiten que el públic —i Déu— les aplaudeixi en silenci per donar-los força.

Pregària de la llum

Senyor, Tu que ets la font de tota vida i l’escalfor que ens fa créixer,
avui ens apleguem per posar en les teves mans el que sentim.

Et demanem per aquells que estimem,
i especialment per qui avui necessita sentir-se més sostingut.
No calen noms, perquè Tu coneixes cada batec i cada silenci.

Dona’ns confiança:
Com la llavor que confia en la terra
encara que estigui a les fosques,
ajuda’ns a creure
que sempre hi ha una força nova a punt per brotar.
Que la teva pau sigui com un port segur
on poder descansar quan el mar està mogut.

Dona’ns esperança:
Que no oblidem mai que,
després de la nit més llarga,
el sol sempre torna a sortir.
Ajuda’ns a mirar l’horitzó amb il·lusió,
sabent que cada pas que fem, per petit que sigui,
ens acosta a un lloc de calma.

Dona’ns amor:
Fes que siguem com una cadena d’àncores i braços:
que ningú se senti sol,
que tots ens sapiguem acompanyats.
Que l'amor sigui la medicina
que ens fa valents i ens manté units.

Senyor, queda’t al nostre costat.
Sigues la llum que ens guia,
la mà que ens aixeca i
el somriure que ens recorda que, amb Tu,
la vida sempre té l'última paraula.
Amén.