Les 10 pistes

(Rellegint els 10 manaments)

1. Posa l'amor al centre: Estima Déu i la vida amb tot el cor. Reconeix tot el bé que t'envolta i valora la teva existència.
2. Parla amb respecte i amabilitat: Utilitza les paraules, el nom de Déu i el dels altres per agrair, animar i construir, mai per fer mal.
3. Valora el temps de descans i de festa: Fes espai en la teva setmana per parar, donar gràcies, gaudir de la família i alimentar el teu interior.
4. Estima i escolta la teva família: Sigues agraït amb els pares, avis i persones que et cuiden, i ajuda'ls a fer de la teva casa un lloc acollidor.
5. Sigues un constructor de pau: Cuida la teva salut, protegeix els teus companys i resol els conflictes parlant, sense violència.
6. Respecta el teu cos i el dels altres: Valora qui ets, tracta el teu cos i el dels teus amics amb delicadesa, afecte sincer i respecte.
7. Sigues generós i cuida el bé comú: Comparteix allò que tens amb qui ho necessita i respecta les coses que no són teves.
8. Camina sempre amb la veritat: Sigues sincer, transparent i valent. Defensa la veritat sense fer servir xafarderies ni mentides.
9. Neteja el teu cor de gelosia: Alegra't sincerament quan a un amic o company li van bé les coses.
10. Sigues agraït amb el que tens: Gaudeix i valora la teva vida i els teus regals quotidians en comptes de comparar-te o desitjar sempre el que tenen els altres.

Senyor,
gràcies per donar-nos aquestes pistes per al nostre camí.
Ajuda'ns a ser bons companys de classe,
a saber escoltar quan algú ho necessita,
a demanar perdó quan ens equivoquem
i a posar l'amor en tot el que fem durant el dia d'avui.
Ensenya'ns a cuidar els altres com tu ens cuides a nosaltres.
Amén.

L'amistat és estimar

De nosaltres cap als altres,
cadascú té una llum,
i una història a la motxilla,
amb virtuts i defectes que ens fan ser com som.
Si obrim bé la porta
i deixem que se’ns vegi,
descobrim que en el fons
tots busquem el mateix món.

Perquè un amic no es troba fent màgia,
un lligam d’amistat es va teixint a poc a poc.

I és que un amic és qui estima de debò,
té paciència, escolta i mai no guarda rancor.
No busca tenir raó, sap perdonar de cor,
cuida del qui està sol i li regala calor.
Jesús ens ho va dir, amb la mà sempre estesa:
l’amistat és estimar sense esperar res a canvi.

No busquem amics perfectes
que no tinguin cap falla,
sinó algú que estigui a prop
quan caiguem i ens calgui una mà.
Si tu em cuides a mi
i jo et cuido a tu,
la nostra amistat serà
un refugi per viure feliç.

Compartir el riure,
l’abraçada i el consol,
aprendre junts a caminar
i no sentir-se sol.

I és que un amic és qui estima de debò,
té paciència, escolta i mai no guarda rancor.
No busca tenir raó, sap perdonar de cor,
cuida del qui està sol i li regala calor.
Jesús ens ho va dir, amb la mà sempre estesa:
l’amistat és estimar sense esperar res a canvi.

Recordes aquells dies
on ens vam descobrir?
Obrir el cor als altres
ens va fer somriure.
Amicus vol dir
qui estima amb veritat,
i avui celebrem
la nostra gran amistat.

I és que un amic és qui estima de debò,
té paciència, escolta i mai no guarda rancor.
No busca tenir raó, sap perdonar de cor,
cuida del qui està sol i li regala calor.
Jesús ens ho va dir, amb la mà sempre estesa:
l’amistat és estimar i cuidar-nos de cor.

Un amic és qui estima,
cuida de mi,
que jo cuido de tu.

Pregària a Maria pel Pilar

Mare de Déu del Pilar,

columna ferma de la nostra fe i refugi en les nostres hores d’incertesa.

Com vas fer un dia a les riberes de l’Ebre, confortant el cor de Sant Jaume quan la tasca es feia feixuga i el camí semblava incert, acosta’t avui a la nostra vida. 

Quan les forces ens fallin, quan els dubtes fosquin la nostra mirada o el pes del dia a dia ens superi, sigues tu el nostre punt de suport, la columna on fonamentar la nostra esperança i la llum que il·lumini els nostres passos.

Recorda’ns que no caminem sols, que la teva presència és un far constant que mai no s'apaga i que, sobre el teu pilar, qualsevol tempesta troba recer i qualsevol cor troba la pau.

Gràcies, Mare, per la teva fidelitat incondicional i per ser aquest pilar invisible però profundament sentit que sustenta les nostres vides.

Gràcies per la teva intercessió constant, per escoltar els nostres silencis i per acollir amb tendresa les nostres pregàries més profundes.

Gràcies per donar-nos la certesa que, sota la teva protecció, la nostra fe es manté dreta i el nostre cor aprèn a estimar i a servir sense mesura.

Et confiem el nostre camí, el nostre present i el nostre futur, amb la certesa que en tu trobarem sempre una Mare que ens acull, ens sosté i ens guia vers la pau.

Amén.

Salm de la xarxa, la cura i la dignitat en l'era digital

Senyor, Déu de la vida i Font de tota tendresa,
mira el nostre món, interconnectat com mai i tanmateix tan fragmentat i ferit.
Contemplem el clam de la Terra
i el dolor dels pobles que pateixen la guerra,
els infants que no tenen accés a l'educació,
les veus que reclamen pau,
la injustícia que silencia els febles
els qui es veuen forçats a fugir
i els qui pateixen la injustícia de la pobresa,
i la necessitat profunda d'esperança.

«Estimeu i tingueu cura dels altres.»

En aquest temps de transformació accelerada,
on l'algorisme i la intel·ligència artificial reelaboren
la nostra manera de comunicar-nos, de treballar i de viure,
escoltem la crida del papa Lleó a la seva encíclica Magnifica Humanitas:
la tecnologia no pot ser mai una eina d'exclusió ni de deshumanització,
sinó un instrument al servei de la veritat, la justícia i el bé comú.

«Estimeu i tingueu cura dels altres.»

Davant la temptació de mesurar el valor de les persones
per la fredor de l'eficiència i la productivitat,
tu ens crides a cultivar allò que cap màquina no podrà suplir mai:
l'empatia profunda, el temps compartit, l'escolta que acull i la trobada real.
Ens demanes desarmar la tecnologia de qualsevol temptació de domini o d'aïllament,
per fer-ne un espai habitable que protegeixi sempre el rostre del germà.

«Estimeu i tingueu cura dels altres.»

I enmig d'aquesta realitat, la teva crida ressona viva i clara:
«Estimeu i tingueu cura dels altres.»
Perquè la cura no és un gest passiu ni un desig superficial;
és la força que transforma la història,
és la dignitat que floreix quan ningú no queda enrere.

«Estimeu i tingueu cura dels altres.»

Gràcies, Senyor, per la missió de la FISC,
i per l'aposta ferma per una Educació Transformadora per a la Ciutadania Global.
que ens convida a eixamplar la mirada i creuar fronteres.
Gràcies perquè ens ensenya que educar no és només gestionar dades,
sinó formar cors crítics, lliures i capaços d'estimar sense fronteres.

«Estimeu i tingueu cura dels altres.»

Beneeix avui la tasca dels enllaços escolars de les nostres comunitats.
Ells i elles són els teixidors d'aquesta xarxa solidària,
els ponts que connecten el dia a dia de l'aula amb el dolor i l'esperança del món,
els qui mantenen encesa la flama de la Companyia de Maria en cada gest.
Ells i elles són teixidors de xarxes de solidaritat,
ponts vius entre la quotidianitat de les nostres aules i les realitats de tants pobles
que a l'Amèrica Llatina, a Àfrica o a la nostra pròpia casa lluiten pels seus drets.

«Estimeu i tingueu cura dels altres.»

Dona'ls la saviesa per educar l'alumnat en el discerniment ètic,
la creativitat per contagiar l'esperança enmig de la incertesa
i la joia de mantenir viva la flama de Santa Joana de Lestonnac:
allargar la mà i ser canals del teu amor.

«Estimeu i tingueu cura dels altres.»

Que la nostra feina no sigui mai una tasca solitària,
sinó el batec d'una xarxa que camina unida.
Dona'ns ulls atents per reconèixer la dignitat de cada persona,
un cor que bategui al ritme dels més vulnerables
i unes mans que no es cansin mai de construir la pau i cuidar la vida.

«Estimeu i tingueu cura dels altres.»

Amén.

(cançó elaborada amb IA)

Com la Mercè, obrim les portes i cuidem el cor

Introducció

Avui ens aturem un moment per mirar el nostre entorn i el món. A Barcelona celebrem la festa de la Mare de Déu de la Mercè, la patrona de la nostra ciutat. Fa molts anys, l'ordre de la Mercè va néixer per alliberar les persones que no eren lliures. Avui, la Mare de Déu ens convida a continuar aquesta tasca.

Per fer-ho, recordem el lema de l'any passat, que ens deia que per fer el bé hem de cuidar el cor i il·luminar el món, i ens connectem amb el repte d'aquest nou curs: Estima i cuida els altres.

Escoltem la realitat (Les nostres mirades)

• El món: Mirem més enllà de la nostra ciutat. Veiem països en guerra, famílies que han de fugir de casa seva i nens i nenes que no poden anar a l'escola ni viure en pau. Mare de Déu de la Mercè, ens fa mal el dolor del món.
• La nostra ciutat, Barcelona: Mirem també als nostres carrers. A Barcelona hi ha molta gent que se sent sola, persones que no tenen casa, o veïns que ho passen malament per tirar endavant. A vegades, la nostra pròpia ciutat pot ser un lloc difícil per a molts.
• El nostre dia a dia: A l'escola i al pati, a vegades veiem companys que se senten de banda, discusions o moments en què ens costa empatitzar.

Gest de la llum i el cor

Com feia la Mare de Déu de la Mercè, nosaltres no volem tancar els ulls. L'any passat vam aprendre a cuidar el cor, i a il·luminar el món amb petites accions. Aquest curs fem un pas més: ens proposem estimar i cuidar els altres, començant pels qui tenim al costat.

Pregàries compartides 

(Respondrem tots: Mare de Déu de la Mercè, ajuda'ns a cuidar els altres.)

• Per la pau al món, perquè s'acabin les guerres i cap nen hagi de patir la violència. R/.
• Per la nostra ciutat de Barcelona, perquè sigui un lloc acollidor, on ningú se senti sol o invisible. R/.
• Per la nostra escola i les nostres famílies, perquè sapiguem escoltar, demanar perdó i tractar tothom amb respecte i afecte. R/.
• Per cadascun de nosaltres, perquè puguem il·luminar el món des del nostre pati, la nostra aula i la nostra casa. R/.

Pregària final

Mare de Déu de la Mercè,

Tu que vas néixer per trencar cadenes i portar llibertat, 

clams d'esperança i protecció a la nostra ciutat.

Ensenya’ns a cuidar el nostre cor

per no quedar-nos en l'egoisme.

Ajuda'ns a ser llum enmig de les dificultats,

tant a Barcelona com a la resta del món.

Que aquest curs sapiguem complir el nostre compromís:

estimar i cuidar els altres

amb gestos senzills, 

paraules amables 

i un cor sempre obert.

Amén.

Pregària inici de curs

Avui comencem un nou curs, un curs ple de retrobaments, rialles i noves oportunitats. I ho fem en una data molt especial: la festa de les Mares de Déu Trobades. Recordem aquelles històries on la gent trobava la Mare de Déu en una cova, en un arbre o sota la terra... Semblava que estava amagada, però sempre hi havia estat allà, esperant per protegir i cuidar.

Maria no s'amaga per jugar, s'amaga perquè la busquem amb el cor. Quan la trobem, ens ensenya que Déu no està lluny, sinó molt a prop nostre, en el dia a dia de l'escola.

Enguany, el nostre lema ens diu: "Estima, tingues cura dels altres". I la festa d'avui ens fa una pregunta: On podem "trobar" nosaltres a Maria aquest curs?

La trobarem en el companys nous que no coneix ningú, en qui necessita un amic al pati, o en els nens i nenes de l'escola de Bedou a Haití que esperen la nostra solidaritat. Cuidar dels altres és la millor manera de trobar Maria a la nostra vida.

(En aquest moment es pot convidar els alumnes a agafar una gota de paper i escriure-hi el seu nom o un desig per al curs (ex: "Aquest curs vull trobar temps per escoltar", "Vull cuidar els meus amics", així, amb totes les gotes juntes símbòlicament creem una onada d'amor que oferim a Maria).

Pregària: 

Senyor, gràcies per aquest nou curs que comença.

Com aquells pastors que van trobar la Mare de Déu,

ajuda'ns a nosaltres a trobar-la en els ulls dels companys i companyes.

Que la teva mare, Jesús, ens acompanyi cada dia.

Ensenya'ns a tenir les mans obertes, el cor atent

i les ganes de dir sempre:

"Estima i cuida dels altres".

Amén.

Estima i cuida els altres.

Estima, amb una mirada amiga

Estima, ets la llum que ens il·lumina 

Estima, estima i ajuda els altres. 

Estima, ets una flama encesa, 

Estima, amb la mà sempre estesa 

Estima, estima i cuida els altres.

La nostra cançó t’acompanya al caminar, 

ja ho deia ben clar Santa Joana de Lestonnac: 

Cuida dels altres, sigues flama una altra vegada, 

és el seu llegat de quatre segles de bondat.

Estima, amb una mirada amiga 

Estima, ets la llum que ens il·lumina 

Estima, estima i ajuda els altres. 

Estima, ets una flama encesa, 

Estima, amb la mà sempre estesa 

Estima, estima i cuida els altres.

Un món molt millor, 

tu el pots anar canviant, 

pensa en Maria, 

és senyal i identitat,

plena és de gràcia, 

ella sempre ens guiarà, 

en Companyia vivim 

per poder estimar!

Estima, amb una mirada amiga 

Estima, ets la llum que ens il·lumina 

Estima, estima i ajuda els altres. 

Estima, ets una flama encesa, 

Estima, amb la mà sempre estesa 

Estima, estima i cuida els altres.