La flama que demanàvem per Setmana Santa,
la que volíem que brillés més que mai,
avui s'encén de debò, sense por.
No és foc que crema, és foc que dona vida,
l'Esperit que ens fa néixer de nou.
Recordeu quan vàrem pregar
la que volíem que brillés més que mai,
avui s'encén de debò, sense por.
No és foc que crema, és foc que dona vida,
l'Esperit que ens fa néixer de nou.
Recordeu quan vàrem pregar
per ser 'llum pel món'
perquè el nostre cor brillés
amb els vidres ben nets?
Recordeu la 'capsa del perdó'
que ens ajuda créixer i ser més bons?
Avui, l'amor s'obre en paraules noves.
L'amor, que deien que havia guanyat a Pasqua,
ara ens crida a parlar mil llengües de pau.
No apagarem la llum, Senyor!
No apagarem la llum, Senyor!
Aquest escenari que és la nostra vida
esdevé avui una plaça oberta a tothom.
Que la teva presència no sigui només un focus que guia,
sinó una llar on cadascú hi trobi acollida.
Amb la família, amb els amics, amb qui està sol...
Que la nostra alegria d'avui
sigui l'abraçada que l'Esperit regala
a qui camina amb dificultat.
Que el nostre cor estigui ben net,
Que el nostre cor estigui ben net,
perquè la teva Pau es vegi, viva, a través nostre!
Visca el foc que ens fa lliures!
Visca l'amor que mai no s'apaga!
Vine, Esperit Sant, i renoveu la terra!
Amén.