Canvis

El canvi és una constant a la vida, una força que ens empeny a créixer, a adaptar-nos i a redefinir el nostre camí. De vegades, arriba de manera inesperada, alterant els nostres plans i la nostra rutina. Altres vegades, el busquem activament, desitjant un nou començament o una millora en allò que fem. Sigui com sigui, la manera com abracem o resistim el canvi marca una gran diferència en el nostre benestar i en el nostre propòsit.

En el nostre quefer diari, el canvi pot manifestar-se en petites modificacions a les nostres tasques, en noves responsabilitats, en la manera com interactuem amb els altres o fins i tot en la pèrdua d'una feina o l'inici d'una de nova. Davant d'aquests moments, és natural sentir incertesa, por o fins i tot nostàlgia pel que deixem enrere. Tanmateix, la fe ens convida a mirar el canvi amb esperança i confiança, sabent que Déu està amb nosaltres en cada pas del camí.

Senyor Déu, Et donem gràcies per la teva presència constant en les nostres vides, fins i tot enmig del canvi. Reconeixem que la transformació és una part inherent del nostre camí, i que sovint ens genera incertesa i, de vegades, por.

Et demanem que ens donis la saviesa per discernir els teus plans en cada nova situació. Concedeix-nos la humilitat per acceptar allò que no podem controlar i la valentia per abraçar els nous desafiaments amb esperança.

Que la teva força, que s'expressa a través de Crist, ens enforteixi quan ens sentim febles o sobrecarregats. Ajuda'ns a recordar les paraules de Filipencs 4:13: "Tot ho puc en Crist que em dona forces." Que aquesta veritat sigui un far que il·lumini el nostre camí quan el nostre quefer diari es vegi alterat.

Dona'ns la resiliència per adaptar-nos, la creativitat per trobar noves solucions, i la pau que només tu pots oferir enmig de la transició. Que cada canvi que experimentem ens apropi més a Tu i ens permeti servir-te amb major dedicació i amor.

Amén.

La Flama del Canigó: un foc que uniex i inspira

La nit de Sant Joan, mentre les fogueres il·luminen la nostra terra, la Flama del Canigó emergeix com un símbol potent de la nostra unitat i perseverança. L'origen d'aquesta flama es remunta a la dècada de 1950, inspirada per la visió d'un grup d'excursionistes i intel·lectuals nord-catalans. Ells van decidir reviure una antiga tradició: encendre un foc al cim sagrat del Canigó, la muntanya emblemàtica del Pirineu català, per tal de simbolitzar la vitalitat de la nostra cultura i la nostra llengua.

Així, cada any, la Flama és revifada amb honor al cim del Canigó i des d'allà, en una cursa imparable i emocionant, es distribueix arreu dels Països Catalans. Aquesta flama no és només foc; és el cor que batega de la nostra identitat col·lectiva, un recordatori de la nostra història, de la nostra capacitat de resistència i de la nostra esperança en el futur. És el testimoni d'un poble que, nit rere nit, es reuneix al voltant d'un mateix foc per celebrar la vida i el seu llegat.

Acció de gràcies de fi de curs

Gràcies Jesús!

Ahir, en acabar aquest curs escolar, volem donar-te les gràcies de tot cor per tot el que hem viscut junts. Ha estat un any ple de moments especials, de reptes superats i d'aprenentatges que ens han fet créixer a tots.

Gràcies, senyor, per cada dia que hem compartit a l'escola.

Gràcies per les rialles als patis, per la companyia dels amics, per les noves descobertes a l'aula. Gràcies per la paciència i la dedicació dels mestres, que amb el seu esforç han guiat i han ensenyat un munt de coses als seus alumnes, no només amb els llibres, sinó també amb l'exemple.

Gràcies a les famílies, per la vostra confiança, per la vostra implicació i pel vostre suport constant. Sou un pilar fonamental en el camí educatiu dels vostres fills i filles.

Gràcies a tot el personal de l'escola, que amb la seva feina diària fa possible que tot funcioni i que el nostre entorn sigui un lloc acollidor i segur.

I als nens i nenes, vosaltres sou el cor de l'escola. Gràcies per la vostra alegria, per la vostra curiositat, per la vostra energia. Heu demostrat cada dia la importància de l'esforç, de la il·lusió i de la bona companyia.

Tots ens emportem un cabàs de records, d'experiències i de coneixements. Ara és temps de descansar, de gaudir de l'estiu i de carregar piles per al proper curs.

Que aquesta acció de gràcies ens ompli de pau i d'esperança.

Bon estiu!

Pregària per la Segona Pasqua (Pentecosta)

Déu nostre, Pare bo,

Avui celebrem la Segona Pasqua, 

el dia en què el teu Esperit Sant 

va baixar sobre els apòstols. 

Et donem gràcies per aquest gran regal!

Ajuda'ns, Senyor, 

a sentir el teu Esperit 

en els nostres cors. 

Que ens doni força, amor i saviesa.

Que el teu Esperit 

ens ajudi a ser bones persones, 

a estimar els altres 

com Jesús ens va estimar, 

i a compartir la bona notícia 

del teu amor amb tots.

Gràcies, Déu, 

per la teva presència 

en les nostres vides.

Amén.

Pregària per una trobada d'antics alumnes

Benvolguts antics alumnes,
És una alegria immensa tenir-vos de nou aquí, a la vostra escola.

Quan éreu alumnes d'aquesta escola, la pregària formava part del nostre dia a dia, una pausa per connectar amb allò més profund de nosaltres mateixos i amb la presència que ens acompanyava. Avui, volem reprendre aquella tradició, amb la senzillesa i la sinceritat d'aquells anys.

Us convidem a fer una petita pausa, a tancar els ulls si ho desitgeu, i a deixar que la memòria ens porti als moments viscuts en aquestes aules, als amics que vam fer, als mestres que us van guiar, i a totes les experiències que van forjar la persona que sou avui.

Tot té el seu moment,

sota el cel hi ha un temps

per a cada cosa.

Hi ha un temps d'infantar

i un temps de morir,

un temps de plantar

i un temps de collir.

Un temps de matar

i un temps de guarir,

un temps d'enrunar

i un temps de construir.

Un temps de plorar

i un temps de riure,

un temps de plànyer-se

i un temps de dansar.

Un temps de tirar pedres

i un temps d'aplegar-ne,

un temps d'abraçar

i un temps d'estar-se'n.

Un temps de cercar

i un temps de perdre,

un temps de guardar

i un temps de llençar.

Un temps d'esquinçar

i un temps de cosir,

un temps de callar

i un temps de parlar.

Hi ha un temps d'estimar

i un temps d'odiar,

hi ha un temps de guerra

i un temps de pau.

(Coh 3,1-8)

Avui també agraïm la vida que hem rebut, els anys que hem compartit, les lliçons apreses i l'esperança que sempre ens ha il·luminat.

Agraïm els camins que ens han portat fins aquí, els reptes superats i les alegries viscudes.

I en especial, agraïm aquest retrobament, que ens permet reviure i celebrar la nostra història compartida en aquesta casa que sempre serà la nostra.

Anem de colònies (Vull ser com Sant Francesc)

Vull ser com Sant Francesc,
i fer de les colònies un lloc millor.

Que on hi hagi tristesa,
hi posi una abraçada molt forta.

Que on hi hagi soledat,
hi posi el meu millor amic.

Que on hi hagi paraules lletges,
hi posi paraules boniques.

Que on hi hagi baralles,
hi posi la pau i l'ajuda.

Que on hi hagi dubtes,
hi posi la confiança.

Que on hi hagi por,
hi posi la llum i la calma.

Que on hi hagi silenci,
hi posi l'alegria compartida.

Perquè quan donem amor,
rebem amor.

Quan ajudem als altres,
ens sentim millor.

I quan compartim,
la joia es multiplica!

És convivint junts,
que aprenem i creixem!

Pregària d'Acció de Gràcies pel nostre nou amic el Papa

Déu Pare del cel,

Avui estem molt contents! Et donem les gràcies perquè tenim un Papa nou. El Papa Lleo XIV!

És com un gran amic per a tots nosaltres, un pastor que ens cuidarà.

Sabem que tu l'ajudaràs moltíssim en tot el que faci. Dona-li molta força al braç, molta saviesa al cap (que vol dir ser molt llest per a les coses bones) i molt amor al seu cor.

Que ens ajudi a tots a ser més bons, a voler-nos més i a fer un món ple de pau. Pau de veritat.

Gràcies, Déu, per aquest regal tan bonic!

Amén.