Com la Mercè, obrim les portes i cuidem el cor

Introducció

Avui ens aturem un moment per mirar el nostre entorn i el món. A Barcelona celebrem la festa de la Mare de Déu de la Mercè, la patrona de la nostra ciutat. Fa molts anys, l'ordre de la Mercè va néixer per alliberar les persones que no eren lliures. Avui, la Mare de Déu ens convida a continuar aquesta tasca.

Per fer-ho, recordem el lema de l'any passat, que ens deia que per fer el bé hem de cuidar el cor i il·luminar el món, i ens connectem amb el repte d'aquest nou curs: Estima i cuida els altres.

Escoltem la realitat (Les nostres mirades)

• El món: Mirem més enllà de la nostra ciutat. Veiem països en guerra, famílies que han de fugir de casa seva i nens i nenes que no poden anar a l'escola ni viure en pau. Mare de Déu de la Mercè, ens fa mal el dolor del món.
• La nostra ciutat, Barcelona: Mirem també als nostres carrers. A Barcelona hi ha molta gent que se sent sola, persones que no tenen casa, o veïns que ho passen malament per tirar endavant. A vegades, la nostra pròpia ciutat pot ser un lloc difícil per a molts.
• El nostre dia a dia: A l'escola i al pati, a vegades veiem companys que se senten de banda, discusions o moments en què ens costa empatitzar.

Gest de la llum i el cor

Com feia la Mare de Déu de la Mercè, nosaltres no volem tancar els ulls. L'any passat vam aprendre a cuidar el cor, i a il·luminar el món amb petites accions. Aquest curs fem un pas més: ens proposem estimar i cuidar els altres, començant pels qui tenim al costat.

Pregàries compartides 

(Respondrem tots: Mare de Déu de la Mercè, ajuda'ns a cuidar els altres.)

• Per la pau al món, perquè s'acabin les guerres i cap nen hagi de patir la violència. R/.
• Per la nostra ciutat de Barcelona, perquè sigui un lloc acollidor, on ningú se senti sol o invisible. R/.
• Per la nostra escola i les nostres famílies, perquè sapiguem escoltar, demanar perdó i tractar tothom amb respecte i afecte. R/.
• Per cadascun de nosaltres, perquè puguem il·luminar el món des del nostre pati, la nostra aula i la nostra casa. R/.

Pregària final

Mare de Déu de la Mercè,

Tu que vas néixer per trencar cadenes i portar llibertat, 

clams d'esperança i protecció a la nostra ciutat.

Ensenya’ns a cuidar el nostre cor

per no quedar-nos en l'egoisme.

Ajuda'ns a ser llum enmig de les dificultats,

tant a Barcelona com a la resta del món.

Que aquest curs sapiguem complir el nostre compromís:

estimar i cuidar els altres

amb gestos senzills, 

paraules amables 

i un cor sempre obert.

Amén.

Pregària inici de curs

Avui comencem un nou curs, un curs ple de retrobaments, rialles i noves oportunitats. I ho fem en una data molt especial: la festa de les Mares de Déu Trobades. Recordem aquelles històries on la gent trobava la Mare de Déu en una cova, en un arbre o sota la terra... Semblava que estava amagada, però sempre hi havia estat allà, esperant per protegir i cuidar.

Maria no s'amaga per jugar, s'amaga perquè la busquem amb el cor. Quan la trobem, ens ensenya que Déu no està lluny, sinó molt a prop nostre, en el dia a dia de l'escola.

Enguany, el nostre lema ens diu: "Estima, tingues cura dels altres". I la festa d'avui ens fa una pregunta: On podem "trobar" nosaltres a Maria aquest curs?

La trobarem en el companys nous que no coneix ningú, en qui necessita un amic al pati, o en els nens i nenes de l'escola de Bedou a Haití que esperen la nostra solidaritat. Cuidar dels altres és la millor manera de trobar Maria a la nostra vida.

(En aquest moment es pot convidar els alumnes a agafar una gota de paper i escriure-hi el seu nom o un desig per al curs (ex: "Aquest curs vull trobar temps per escoltar", "Vull cuidar els meus amics", així, amb totes les gotes juntes símbòlicament creem una onada d'amor que oferim a Maria).

Pregària: 

Senyor, gràcies per aquest nou curs que comença.

Com aquells pastors que van trobar la Mare de Déu,

ajuda'ns a nosaltres a trobar-la en els ulls dels companys i companyes.

Que la teva mare, Jesús, ens acompanyi cada dia.

Ensenya'ns a tenir les mans obertes, el cor atent

i les ganes de dir sempre:

"Estima i cuida dels altres".

Amén.

Estima i cuida els altres.

Estima, amb una mirada amiga

Estima, ets la llum que ens il·lumina 

Estima, estima i ajuda els altres. 

Estima, ets una flama encesa, 

Estima, amb la mà sempre estesa 

Estima, estima i cuida els altres.

La nostra cançó t’acompanya al caminar, 

ja ho deia ben clar Santa Joana de Lestonnac: 

Cuida dels altres, sigues flama una altra vegada, 

és el seu llegat de quatre segles de bondat.

Estima, amb una mirada amiga 

Estima, ets la llum que ens il·lumina 

Estima, estima i ajuda els altres. 

Estima, ets una flama encesa, 

Estima, amb la mà sempre estesa 

Estima, estima i cuida els altres.

Un món molt millor, 

tu el pots anar canviant, 

pensa en Maria, 

és senyal i identitat,

plena és de gràcia, 

ella sempre ens guiarà, 

en Companyia vivim 

per poder estimar!

Estima, amb una mirada amiga 

Estima, ets la llum que ens il·lumina 

Estima, estima i ajuda els altres. 

Estima, ets una flama encesa, 

Estima, amb la mà sempre estesa 

Estima, estima i cuida els altres.

Pregària dels educadors per Sant Gil

Sant Gil, que va saber trobar la pau en la solitud de la natura i la protecció envers la cérvola que cercava refugi, és un patró ben bonic per a tots aquells que comencen el curs tenint al seu càrrec el benestar i el creixement dels més petits. L'ofici d'educar és, en el fons, crear un refugi segur on cada alumne pugui néixer a la vida amb confiança.

Pregària dels educadors per Sant Gil

Senyor i Mestre de la vida,

avui que la feina s'activa i un nou curs obre les seves portes,

t'adrecem el nostre cor per intercessió de Sant Gil.

Ell, que va acollir la cérvola feble i li va oferir protecció,

ensenya'ns l'art de l'acollida serena i de la mirada pacient.

Que cada aula sigui un espai de pau,

un refugi on cada infant se senti escoltat, valorat i lliure per créixer.

Dóna als mestres la saviesa per discernir el que cada alumne necessita,

la fermesa amable per guiar-los en el camí del coneixement

i la capacitat de veure, darrera de cada pregunta o inquietud,

la bellesa d'un cor que busca la seva pròpia llum.

En els dies de cansament o de soroll,

recorda'ns la saviesa del silenci de Sant Gil,

per no perdre la calma ni la joia d'educar.

Que la nostra tasca diària no sigui només ensenyar matèries,

sinó sembrar empatia, sentit de la justícia i esperança.

Amén.

Que aquest nou curs que comença sigui un camí ple de descobriments, 

complicitat i molta il·lusió en la tasca d'educar. 

Bon inici de curs a tots els mestres!

Pregària de l'esperança inquieta

M'acosto amb un pas serè i matern, recollint el mantell. Als meus ulls hi ha la petjada de moltes llàgrimes vessades en el passat, però sobretot la pau profunda de qui ha après que cap nit és eterna i que mai no es prega en va.

Com a mare, conec bé el pes d'angoixa que es pot sentir quan mires el món i sembla que tot s'ensorra, o quan veus els qui estimem caminar desorientats per camins foscos. En el meu temps, vaig veure l'Imperi Romà trontollar i vaig patir per la deriva del meu fill Agustí. Però la fe d'una mare no és una fe passiva: és una perseverança obstinada, una confiança invisible que sap esperar el moment en què la gràcia floreix.

Avui miro aquest món d'ara—amb totes les seves ferides, el seu soroll i les seves recerques de sentit—i no hi veig una causa perduda, sinó una gran humanitat que té fam d'esperança, encara que de vegades no ho sàpiga.

Unim els nostres cors en aquesta pregària:

Pregària d'una Mare pel Món

Senyor de la vida i font de tota consolació,

tu que vas comptar cadascuna de les meves llàgrimes

i vas escoltar el clam d'un cor de mare que no es donava per vençut:

gira la teva mirada cap a aquesta humanitat que avui camina afanyada i desorientada.

Mira els joves que busquen el seu camí enmig d'un mar de soroll,

mira les famílies que pateixen, i aquells que se senten sols en la foscor.

No permetis que el desànim ens faci tancar el cor ni apagar l'esperança.

Ensenya'ns la paciència de qui sap que tota llavor té el seu temps per germinar.

Fes-nos ferms en l'estimar, incansables en l'acollir i perseverants en la pregària.

I recorda'ns sempre aquelles paraules que el meu fill Agustí va comprendre

després de tant de temps de cerca i d'inquietud:

«Ens heu fet per a vós, Senyor,

i el nostre cor està inquiet fins que no descansi en vós.»

Que aquesta inquietud no ens faci caure en la desesperació,

sinó que sigui el motor d'amor que ens porti a buscar-nos els uns als altres,

a construir ponts i a trobar en tu la pau que el món no pot donar.

Amén.

I a tu et dic: no et cansis mai de sembrar bondat, ni de tenir paciència amb els temps del món i amb els dels qui t'envolten. Cap pregària sincera, cap gest d'amor, per petit que sembli, no es perd mai.

Santa Mònica

Pregària per Sant Roc

Senyor,
com Sant Roc en el seu aïllament,
avui et demanem per tots aquells que se senten sols,
pels qui pateixen la malaltia en el silenci d'una habitació,
i pels qui han après a curar les ferides dels altres.

Fes-nos com el gos de sant Roc:
atents a les necessitats dels veins,
capaços de portar el pa de la companyia
i el consol a qui més ho necessiten,
sense esperar res a canvi.

Ensenya'ns a ser mans que curen,
presència que no abandona
i gestos senzills que tornen l'esperança.
Amén.

De l'eclipsi a la llum: Estimeu, tingueu cura dels altres

Fa ben poc hem viscut un fenomen extraordinari al cel: un eclipsi. Per uns moments, la Lluna es va interposar entre el Sol i la Terra. La llum radiant del dia es va anar apagant a poc a poc, el cel es va enfosquir i la temperatura va baixar. Per un instant, vam sentir la fredor i la por de la foscor.

Però també vam aprendre una lliçó preciosa: l'eclipsi és només un passatge. La llum del Sol no havia desaparegut; simplement hi havia alguna cosa que la tapava. I quan la Lluna va seguir el seu camí, la llum va tornar a brillar amb més força que mai, recordant-nos com és de valuosa i necessària.

A les nostres vides, i a la nostra escola, també vivim "petits eclipsis":

• Hi ha dies en què un company o una companya se sent trista, sola o aclaparada.
• Hi ha moments en què les dificultats, com la manca d'aigua o de recursos a l'escola de Bedou a Haití, fan que la vida d'altres infants es quedi "sense color" i a la foscor.
• O fins i tot nosaltres mateixos tenim dies foscos on ens falta l'energia o el somriure.

El lema d'aquest curs ens fa una crida clara: "Estimeu, tingueu cura dels altres". Nosaltres no podem evitar que de vegades hi hagi eclipsis, però sí que podem triar ser la llum que fa marxar la foscor.

Quan escoltem a qui ho necessita, quan compartim el que tenim, quan fiquem la nostra "gota de color" en la vida dels altres, ens convertim en la flama encesa de la qual ens parlava Santa Joana de Lestonnac. Cuidar dels altres és, precisament, fer que la llum torni a brillar quan tot semblava fosct.

Preguntes per a la reflexió (Adaptables per etapa)

Per als més petits (Infantil / Cicle Inicial):

• Com et sents quan estàs a les fosques? 
• Qui et fa sentir segur/a i il·luminat/da?
• Quina "petita acció de llum" (un somriure, una abraçada, compartir una joguina) pots fer avui per cuidar un amic?

Per als mitjans i grans (Cicle Mitjà / Superior / ESO):

• Quins "eclipsis" o moments de foscor detectes al teu voltant (a l'aula, al pati, a la teva família o al món com a Haití)?
• Quina diferència hi ha entre esperar que la llum torni i ser tu mateix/a la llum que cuida i transforma la situació?