Bon dia!

Quan Elisabet va sentir la salutació de Maria, li va dir tot cridant:

... QUI SOC JO PERQUÈ EM VISITI LA MARE DEL MEU SENYOR? (Lc 1,43)

l nosaltres, amb qui compartim les nostres preocupacions i il·lusions?
Avui, Senyor, volem cantar-vos
per ser viatgers del tren de la vida,
per haver deixat de ser illes,
per la vostra presència viva en aquesta aventura.
per tot el que som i compartim,
per tots els petits i grans camins de comunicació, diàleg i trobada:
per la paraula i el gest amb la mà oberta,
pel somriure, l'ullet, el petó i les llàgrimes,
pels ulls que saben dir el que porten dins,
pels peus que ens acosten als que estan sols,
pel cos que expressa els nostres sentiments,
pels cors que bateguen a l'uníson,
per qui amb el seu amor ens comunica vida,
us donem gràcies amb força i tendresa.

Florentino Ulibarri (adaptació de Mons. Josep Ant. Satu)

Pregària per la força de l'Esperit

"Quan van acabar la pregària, va tremolar el lloc on eren reunits; tots foren omplerts de l'Esperit Sant i comunicaven amb valentia la paraula de Déu" (Fets dels Apòstols 4,31)

La nostra presència és important ... I Déu que ho va crear tot té ganes de passar temps amb nosaltres. Té ganes d'omplir del seu amor el nostre cor i el nostre esperit.

Cal fe per deixar-se omplir per l'Esperit. Perquè la fe és posseir anticipadament allò que esperem, és conèixer realitats que no veiem. És sentir l'Esperit.

Que no es faci la nostra voluntat sinó la vostra Jesús, ara i sempre. Alinea el nostre cor amb el teu perquè poguem ser conscients de tot allò que fas al nostre voltant i tinguem la força i el coratge per participar d'aquest món nou i d'aquesta terra nova que tots volem.

I acabem demanant-te que la força de l'Esperit ens ajudi a moure les muntanyes de la luxúria, la mandra, la ira, l'enveja, l’orgull, la cobdícia, l'avarícia, la reancúnia, la violència i tot allò que està en contra del teu amor etern.

Amén

Sabem, Santa Joana

Sabem, Santa Joana,
que allò que et va fer especial era l'educació,
perquè consideraves que era la millor eina
per a ser persona i
tenir un lloc a la societat.

Sabem també que vas defendre
el desenvolupament i la veritable
autonomia de la dona
sense posar cap fre a les seves capacitats.

Sabem també que el teu objectiu últim
era ajudar, mitjançant la formació, a la felicitat
i el ple desenvolupament de les famílies.

Sabem que no vas deixar apagar mai
la flama que la fe en el teu cor,
que vas allargar la mà al jovent desorientat
i amb manca de sentit.

També sabem que ets molt amiga de Jesús,
i que vas fer tot el possible perquè
el teu cor s'assemblés al seu.

Avui et volem donar les gràcies i et diem:
Ensenya'ns a allargar la mà a les necessitats d'avui.
Ensenya'ns a mantenir el foc que aviva la flama de la fe en el nostre cor.
i fer que assolim la plenitud a la que estem cridats
segons la mesura de l'Evangeli de Jesús.
Amén

La mare

Per a l’amor: una mare...
Pel dolor: una mare...
Per a crear i tenir cura de la vida: una mare...
Per a la tendresa i la millor falda: una mare...
Per a eixugar les llàgrimes: una mare...
Per a guarir les ferides: una mare...
Per a acompanyar un malalt: una mare...
Per a pacificar l’esperit: una mare...
Per a saber perdonar: una mare...
Per a saber esperar contra tota esperança: una mare...
Per a entregar de mica en mica bocins de vida: una mare...
Per a protegir de debò la vida: una mare...
Per a estimar incondicionalment: els ulls, el cor i les mans d’una mare.
El Dia de la Mare s'hauria de celebrar cada dia.

(Josep Mª Alentà)

Sou llavor (Himne de la Pasqua Jove 2023)

 

He après ...

He après que l'altre, l'altra, són de debó. Uns altres en majúscules.
No es pot donar res per descomptat ni ningú per conegut.
Cadascú és veritablement singular. Té la seva història, les seves ferides, les seves grandeses, la seva força... una mica de misteri, del Misteri.
(...)
L'altre és sempre terreny sagrat.
He après que és veritat això que la relació fa l'afecte. Que només el compartir, en l'estar, en el que és quotidià... hi ha possibilitats de trobada profunda.
(...)
He après dels somnis! De la gran quantitat i varietat de coses que es poden somiar. De l'esperança sense límits.
He après com n'és de gran el món i de com som de diferents en aquest sentit, de quanta riquesa, quanta singularitat, quanta creativitat.
He après les mil maneres que hi ha de celebrar la vida malgrat tot.
He après la importància de reconèixer els orígens, posar-los en valor i reconciliar-s'hi.
He après molt, molt, de l'amor i del respecte.
He après de les diferents maneres d'entendre Déu, el Misteri, la força que s'obstina a sostenir la vida o les múltiples maneres d'anomenar-lo.
He après a entendre el comú, la família extensa.
(...)
He après que el món està travessat per la injustícia i per una tremenda desigualtat. Que jo estic a la part privilegiada i, per tant, en la part responsable del sofriment d'uns altres.
(...)
He après i continuo aprenent a viure la incertesa.
He après que hi ha gent que d'ençà que neix està lluitant fins i tot pel més bàsic, i que així i tot no ho aconsegueix, que la meritocràcia és mentida.
(...)
No totes les vides valen el mateix. No tots els cossos valen el mateix.
(...)
I també he après que convivint amb tot això existeix l'amor, molt d'amor, infinit. Que malgrat tot existeix l'espereança, el gaudi i la festa.
He après la interdependència, la necessitat dels altres, del seu afecte, del seu reconeixement. He après que el dolor, la solitud, l'amor, l'alegria... són universals i tenen mil maneres d'expressar-se.

(Mestres de resilencia. Entrevista a Carmen Cabrillo. Anuari CJ #1LA FERIDA)

Divendres Sant

En aquesta tarda, Crist del Calvari, vaig venir a pregar-te per la meva carn malalta; però, en veure't, els meus ulls van i vénen del teu cos al meu cos amb vergonya.

Com queixar-me dels meus peus cansats, quan veig els teus destrossats?

Com mostrar-te les meves mans buides, quan les teves estan plenes de ferides?

Com explicar-te a tu la meva soledat, quan a la creu alçat i sol estàs?

Com explicar-te que no tinc amor, quan tens esquinçat el cor?

Ara ja no me'n recordo de res, van fugir de mi tots els meus mals.

L'ímpetu del prec que portava se m'ofega a la boca que només demana.

I només demano no demanar-te res, ser aquí, al costat de la teva imatge morta, anar aprenent que el dolor és només la clau santa de la teva santa porta.

Amén.

(Traducció d'una pregària de Víctor G)

En esta tarde, Cristo del Calvario,

vine a rogarte por mi carne enferma;

pero, al verte, mis ojos van y vienen

de tu cuerpo a mi cuerpo con vergüenza.

¿Cómo quejarme de mis pies cansados,

cuando veo los tuyos destrozados?

¿Cómo mostrarte mis manos vacías,

cuando las tuyas están llenas de heridas?

¿Cómo explicarte a ti mi soledad,

cuando en la cruz alzado y solo estás?

¿Cómo explicarte que no tengo amor,

cuando tienes rasgado el corazón?

Ahora ya no me acuerdo de nada,

huyeron de mí todas mis dolencias.

El ímpetu del ruego que traía

se me ahoga en la boca pedigüeña.

Y sólo pido no pedirte nada,

estar aquí, junto a tu imagen muerta,

ir aprendiendo que el dolor es sólo

la llave santa de tu santa puerta.

Amén,