Caledari d'advent

Versió catalana:

Versió castellana:

ELS 7 PECATS DIGITALS

Hola avi, avui a l’escola hem anat a veure els pastorets, i han sortit uns dimonis que deien que eren els 7 pecats capitals. No he entès gaire això dels pecats capitals.

Mira noi, potser primer cal entendre que és un pecat. Un pecat ve a ser una cosa que fas que va en contra de Déu. Dit senzillament qualsevol cosa que fas que vagi en contra d’estimar als altres i a tu mateix. L’església parla d’uns pecats “capitals” com uns pecats molt importants. Però no deixen de ser petits pecats que sovint fem sense donar-nos compte. Et posaré uns exemples que t’ajudaran a entendre-ho.

Els anomenarem: ELS 7 PECATS DIGITALS

Segur que alguna vegada t’ha passat que has tingut moltes ganes de jugar amb la tablet i els pares t’han dit que no i tu has començat a cridar, enfadar-te, córrer per casa rondinant fins que has aconseguit que et diguessin que sí. Quan t’agafen aquests desitjos incontrolables, en diem luxuria.

Estàs jugant amb la Play i te l’estàs passant d’allò més bé, i de fons sents una veu que et diu: “pots parar la taula, si us plau”, però tu no li fas cas, no pots parar de jugar, i vols seguir jugant, portes molta estona, tens els ulls i els dits cansats, però vols més i més. D’això en diem gola.

Recordes perquè estava tan enfadada el teu cosí l’altre dia? Exacte, va resultar que el seu amic de tota la vida havia aconseguit molts més “likes” que ell en la foto que havien penjat pel carnestoltes, i el teu cosí es va enfadar moltíssim perquè l’amic en tenia més que ell. D’això en diem enveja.

Te’n recordes que et va passar l’any passat amb un treball que havies de fer a l’ordinador, que vas decidir jugar una mica abans de fer-lo, perquè et feia mandra, i la mare t’anava dient va, vinga fes el treball, i tu, ja el faré, ara tinc mandra d’escriure prefereixo jugar… D’això en diem: peresa.

Ja saps que va passar amb la tablet? L’altre dia el teu germà estava jugant a un joc de lluites, i no parava de perdre, i cada vegada que perdia, més s’enfadava, fin que va arribar un moment que de tant enfadat que estava va agafar la tablet i la va llençar pel terra, i com és de suposar, la tablet es va trencar. D’això en diem: ràbia

I tu en vas tenir una mica de culpa, no paraves de dir-li que tu ets el millor d’aquest joc, que si fes això, que si fes allò, que si creu-me que jo m’acabo el joc amb els ulls tancats … en aquest món digital n’hi ha molts que es creuen els millors i menyspreen els altres. D’això en diem: supèrbia.

I el darrer pecat és l’orgull. És quan tens una visió excessiva del jo sense tenir en compte els altres. És com quan fas una foto i dius, quina foto més maca que he fet, quin gran fotògraf sóc. Però no tens en compte que si no fos per les persones que surten a la foto, si no fos pel paisatge, potser no hauries pogut fer la foto. I oblidar que possiblement hi ha algú que ha fet la mateixa foto i potser la fet millor.

Aquests són els 7 pecats “digitals”. Així que potser deixa de banda el mòbil una estona, i anem a passejar amb el teu germà que amb aquest solet podríem anar a berenar a la font del bosc que fa temps que no hi anem, i a més no hi ha cobertura ni wifi, i estarem una estona ben tranquils.

Aixeca't

Els teus peus caminen però tu no saps on vas... Jo et proposo un camí que valdrà la pena! El teu cor batega però tu no sents l'amor... Jo sempre t'estimaré amb tot el cor! Vius com mort i la teva mare plora i jo, compadit, m'he acostat per tocar-te al cor... AIXECA'T! JOVE, AIXECA'T!!! JO T'HO MANO: JOVE, AIXECA'T! (2) Des de l'abisme us crido, Senyor. Escolteu el meu clam. Estigueu atent, escolteu aquest clam que us suplica. Si tinguéssiu en compte les culpes, ¿qui es podria sostenir? Però és molt vostre perdonar, i això ens infon respecte. Confio en la paraula del Senyor, la meva ànima hi confia. Espera el Senyor la meva ànima, més que els sentinelles el matí. Que esperin el matí els sentinelles! Jo espero el meu el Senyor Vius com mort i la teva mare plora i jo, compadit, m'he acostat per tocar-te al cor... AIXECA'T! JOVE, AIXECA'T!!! JO T'HO MANO: JOVE, AIXECA'T! (2)

Pregària per les vocacions

Oh Senyor,
que vau guiar el vostre
poble pel desert,
vers la Terra promesa;

Vós vau cridar els deixebles
i vau caminar amb ells, 

anunciant l’Evangeli,
i els vau conduir a Jerusalem,
perquè, a través de la vostra passió 

i la vostra mort,
coneguessin la glòria de la vostra resurrecció.

Ara que acompanyeu la vostra Església,
pelegrina en el món,
us demanem que envieu sacerdots,
que caminin avui juntament amb aquells 

que convoqueu en la vostra Església;
que ens enforteixin i consolin
amb la unció de l’Esperit Sant; 
que ens animin i il·luminin
amb la predicació de la vostra Paraula;
que ens alimentin i sostinguin
amb la celebració de l’eucaristia i
l’entrega de la seva pròpia vida.
Amén

GOIGS A LLAOR DE SANT EDUARD, REI I CONFESSOR D'ANGLATERRA (Fragment)

Puix vostre fi era atansar
el paradís eternal
Sant Eduard, preneu ja
l'oració d'aquest mortal.

La corona de la terra
que va donar-vos poder
vau cenyir dins l'Anglaterra
apartat de Lucifer,
sense deixar-vos temptar
per l'esplendor estatal.
...
Home sant i bondadós
tostemps cast, pur i pacient,
confessor miraculós
us preguem en tot moment
vulgueu de Déu recaptar
socors per l'instant final.

LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ PRESIDINT EL COR

Explica la llegenda que Nolasc havia passat la nit preocupat, sense gairebé poder aclucar l’ull, considerant com la captivitat estén les seves urpes sobre la innocència de la gent i torna impotents els nostres petits gestos. Massa grossa era la captivitat para posar-hi fre amb la ingenuïtat d’uns quants frares i almoines recollides per la bona voluntat dels pobles. Aquests pensaments tenia al cap quan finalment el va vèncer la son. A la matinada tot era un recés de pau i ningú al convent havia fet sonar la campana que convocava a l’oració de matines per a tots els frares redemptors. De cop i volta, com un sospir, Pere Nolasc es va despertar acariciat per un raig de sol que entrava per la finestra de la seva cambra del vell hospital i convent de Santa Eulàlia, hospital que Jaume I va regalar a l’Ordre com a símbol d’afecte i recolzament incondicional.

Nolasc va pensar que tots els frares ja estarien al cor, resant matines, mentre que ell s’havia quedat adormit. Es va aixecar de pressa, es va rentar la cara i va sortir disparat cap al cor amb el desig d’arribar, almenys, al final de la pregaria. Quina va ser la seva sorpresa quan, al entrar, va veure a la Mare de Déu amb el llibre de les hores, resant l’ofici diví rodejat d’àngels. Nolasc no oblidaria mai aquella visió, o es tractava d’un somni? Maria de la Mercè va ser des d’aquell instant “La Comendadora” de la comunitat i la seva imatge presideix, des de llavors, el cor i la pregària dels fills mercedaris. Ella és, al costat del seu Fill a la creu, el centre de la nostra vida, l’estímul de les nostres millors esperances, la veu dolça que ens diu “Feu el que Ell us digui”. La nostra família porta el seu nom i professa un amor immens a qui és la fundadora i protectora de la nostra historia. La nostra ordre sense ella, perd el seu nom, el seu consol i la seva millor esperança. Ella és i serà sempre “La Comendadora” de la nostra fraternitat.

(https://www.basilicadelamerce.cat/ca/ESPIRITUALITAT/Llegendes-merced%C3%A0ries.html)

Pregària per la pluja

Déu Pare Nostre, Senyor del cel i de la terra.
Tu ets per a nosaltres; existència, energia i vida.
Tu has creat l'home a la teva imatge i semblança, perquè amb la seva feina faci fructificar les riqueses de la terra, col·laborant així a la teva creació.
Som conscients de la nostra misèria i debilitat. Res no podem sense Tu.
Tu, Pare Bo, que fas brillar el sol sobre tots i fas caure la pluja, tingues compassió del que pateixen durant la sequera aquests dies.
Escolta amb bondat les pregàries que la teva Església et dirigeix ​​amb confiança, com vas escoltar les súpliques del Profeta Elies, que intercedia a favor del seu Poble.
Fes que caigui del cel sobre la terra àrida, la pluja tan desitjada, perquè reneixin els fruits i se salvin els homes i els animals.
Que la pluja sigui per a nosaltres el signe de la teva gràcia i benedicció.
Així, confortats per la teva misericòrdia, et donem gràcies per tot el do de la terra i del cel, amb què el teu esperit satisfà la nostra set.
Per Jesucrist, El teu Fill, que ens ha revelat el teu amor, Font d'Aigua Viva que brolla fins a la vida eterna.
Amén

(Pau VI)