Senyor, Déu, salvador meu

Senyor, Déu, salvador meu,
faig pregària amb tu, nit i dia.
Que arribi fins a tu la nostra súplica,
estigues atent al nostre plany.

Són massa els malalts que ens afeixuguen,
no parem de sentir el seu clam de dolor;
tothom ho veu al televisor,
com la humanitat ha perdut les forces.

Ens hem enfonsat en un gorg profund?
en la més gran foscor dels abismes?
Però el teu amor sentim damunt nostre,
ens aclaparen les teves onades de misericòrdia.

S’han allunyat de mi els coneguts,
no els tinc al meu costat;
estic reclòs, de casa no puc sortir,
els ulls se'm consumeixen de pena.
Senyor, jo t'invoco cada dia
i alço les mans a tu.

Als llits dels hospitals, ¿qui parla del teu amor?
Segur que un munt d’homes i dones ho fan,
als quals ho hem d’agrair,
com t’agraïm a tu el sacrifici de la Pasqua.

Jo et crido auxili, Senyor,
cada matí t'arriba la meva súplica.
Senyor, no ens abandonis
i no t'amaguis de la nostra mirada.

Des de l'infant, feble i dissortat, que l’escola enyora,
a l’adolescent que troba faltar la colla,
als grans que enyoren el sol i l’aire a la cara,
tots preguen i demanen
que tot acabi bé,
que ens en sortim.

Has allunyat de mi veïns i amics, 

germans i famíla,

però jo sé, Senyor,
que em fan companyia en la foscor.

I malgrat tot, gràcies Senyor
per estar sempre al nostre costat.

(Relectura del Salm 88 (87) )

Nou salm després de l’església negada

Per què us obstineu, Déu nostre, a rebutjar-nos
i us indigneu amb el ramat que pastureu?
Recordeu-vos del poble que en altre temps us vau fer vostre,
que redimíreu per posseir-lo.
Pareu esment en l’esglesiola de Sant Romà on residíeu,
resseguiu pas a pas les ruïnes nostrades de Sau.
La ciència, el progrés, la tècnica i l’energia que ens calia
han devastat la parròquia que vós estimàveu.

S’estan perdent en el país els llocs de culte.
No veiem els joves i les noies a les nostres assemblees,
la ciència, el progrés i el benestar els n’han apartat,
no segueixen els passos dels vostres servents,
sense que nosaltres us haguem abandonat.

Ja no ens queda cap profeta,
els plans pastorals no tenen gens de consistència
i ningú de nosaltres no sap quant durarà.
Fins quan, Déu nostre, serem la riota dels descreguts?
Gosarà l’indiferent oblidar el vostre nom per sempre?

Però vós, oh Déu, des de sempre sou el Senyor,
Vós sou per tots els segles la llum del món
i el vostre nom és conegut fins als confins de la terra.
No oblideu els vostres pobres per sempre,
que no quedi defraudat el qui confia en vós.
Ja és hora que doneu el vostre Esperit consolador
als qui han posat la seva esperança en vós.

Que els oprimits pel Primer Món no se’n vagin defraudats,
que els desvalguts i els pobres lloïn el vostre nom.
Que els cants de lloança a la vostra majestat

omplin de nou les nostres esglésies i santuaris.
Que la nostra generació, en veure els vostres fills,
torni a dir com als primers temps: Mireu com s’estimen.

Que la vostra Església renunciï als privilegis i al poder,
i no cerqui ser servida sinó servir i fer-se pobra.
Que el testimoni que doni de la vostra Paraula
sigui viscut per ella, l’Església, mare nostra,
i cregut pels homes i dones, els nostres germans.
Que prengui el color de la pell de cadascun dels vostres fills
i que, tendrament encarnada en cada poble,
acompanyi amb senzillesa la humanitat
cap a la plenitud del vostre Regne. Amén.

PERE FARRIOL i VINYES

EiV. 102 – Creure: anar contra corrent

Les noves Benaurances

Benaurats els que estimen sense pauses:
guanyaran fàcilment totes les causes.
Benaurats els que veuen que res lliga: estaríem perduts si fessin figa.
Benaurats els que saben tenir dubtes: acostumen a ser els menys corruptes.
Benaurats els que ajuden els més febles: són la llum i la sal de tots els segles.
Benaurats els que valoren la pobresa: seran més rics que tots en saviesa.
Benaurats els que acullen immigrants: mereixen que l'Església els faci sants.
Benaurat qui veu Déu en el proïsme: ha entès perfectament el cristianisme.
Benaurat qui no guarda res de sobres: tindrà un rebost ple de bones obres.
Benaurat qui parla bé dels altres: segur que és el millor de tots nosaltres.
Benaurat qui cerca el darrer lloc: marcarà un munt de gols al primer toc.
Benaurat el qui dona amb sacrifici: rebrà el cent per u de benefici.
Benaurat que perdona els enemics: a tot arreu on vagi tindrà amics.
Benaurat qui es capté com un infant: amb l'ajuda de Déu serà un gran sant.
Benaurat qui medita l'Evangeli: sabrà en cada ocasió tenir criteri.
Benaurat qui defensa el seu país: en tant que ciutadà valdrà per sis.
Benaurat qui, per norma, fa pessebre, també tindrà el costum de no decebre.
Benaurat qui ens desitja un bon Nadal: el d'ell també ho serà perquè s'ho val,.
Benaurat qui somriu amb alegria, aporta el nostre pa de cada dia.
Benaurat qui s'allunya dels perills: s'enfortirà amb l'exemple dels propis fills.
Benaurat qui no cerca lloança: viurà lluny de l'enveja i la recança.
Benaurat qui treballa amb dignitat: mereix més que ningú ser respectat.
Benaurat qui no es mogui del Portal: cada dia de l'any viurà el Nadal.

Jaume Reixach, Nadal 2010

Vaig a escoltar el que diu el Senyor

Vaig a escoltar el que diu el Senyor. 

La paraula del Senyor és veritable; 

foc i espasa; 

és brisa, murmuri, 

mel i perfum, 

és tempesta i pluja mansa; 

és música que embadaleix. 

La paraula de Déu "anuncia la pau al seu poble i als seus amics". 

La paraula anuncia la pau a tots els pobles, 

que són els seus amics. 

La paraula és la pau, 

regalada a tots, 

és el nostre Senyor Jesucrist. 

La teva paraula, Senyor, 

és misericòrdia i salvació. 

Envia'ns les teves paraules; 

envolta'ns en el teu amor i salva'ns. 

La paraula del Senyor "és a prop pels seus fidels" 

i serà la nostra salvació. 

La paraula del Senyor "habitarà al nostre país"

i serà la nostra glòria 

La paraula del Senyor viurà en el nostre cor 

i serà el nostre tresor. 

"La fidelitat i l'amor es trobaran" 

en el nostre Senyor Jesucrist. 

"La justícia i la pau es besen" 

al nostre Senyor Jesucrist. 

La generositat i l'amor s'abracen 

al nostre Senyor Jesucrist. 

Jesucrist: la nostra justícia, 

la nostra pau i la nostra glòria, 

la nostra salvació. 

Paraula que se sent en el cel 

i llavor que "brolla de la terra". 

Plou la paraula de Déu 

"i la nostra terra donarà el seu fruit" 

al ventre de Maria. 

"La justícia anirà al seu davant, 

la pau li seguirà les passes", 

passos plens de gràcia i misericòrdia.

Vine Esperit

Vine Esperit Sant del Pare i del Fill. 

Vine Esperit d'Amor, 

Esperit de filiació, 

Esperit de pau, 

de confiança, 

de força i d'alegria. 

Vine alegria oculta en les llàgrimes del món.

Vine vida victoriosa de la mort en la terra. 

Vine, Pare-Mare dels pobres.

Vine, socors dels oprimits. 

Vine llum de l'eterna veritat. 

Vine, amor que has estat vessat en els nostres cors. 

No tenim res que pugui obligar-te, 

però per això estem més plens de confiança. 

El nostre cor tem ocultament que vinguis, 

perquè ets desinteressat i delicat; 

perquè ets diferent que ell. 

Però la més ferma promesa és que tu véns. 

Així doncs, vine avui, i cada dia. 

Confiem en Tu, 

en qui podríem confiar si no? 

T'estimem perquè ets el mateix Amor. 

Per Tu tenim a Déu com a Pare, 

perquè Tu clames en nosaltres "Abba Pare". 

Ens vivificas. 

T'agraïm que habitis en nosaltres 

que hagis volgut ser el segell de Déu viu en nosaltres, 

el segell de la seva propietat. 

Queda't amb nosaltres. 

No ens deixis sols en la lluita de la vida.

Got de fang

Com un got de fang, 

sí, Senyor, és veritat, 

i Tu saps que em fa mal, 

i el fràgil que em sento, i el pobre... 

Però avui, caram, Senyor! 

he descobert, i et dono gràcies, 

que és veritat que sóc de fang 

però que sóc també un got. 

I he somiat, Senyor, 

gràcies que Tu eres el mar, 

i jo a la platja, 

i en pujar de la marea 

l'aigua m'omplia, i em cobria, i vessava. 

Ai, Senyor! 

No coneix el seu ésser el got

mentre no s'omple d'aigua! 

Que li importa ser de fang! 

Si és got! 

I deixar-se omplir! 

I deixar-se vessar! 

i així, ser font! 

i així, ser mar! 

Que bonic és ser got

encara que aquesta sigui de fang! 

Un altre somni he somiat, 

gràcies, Senyor, 

que Tu eres aiguader, 

i que jo era el teu got, 

el teu got de fang, 

pobre i fràgil, és veritat, 

però bonic i em portaves de la mà, 

i em tractaves amb amor, 

i em cuidaves amb compte, 

perquè jo era el teu got, 

i em mostraves amb orgull a tothom,

i em volies, i et feia companyia, 

i a més, Déu meu, 

que seria un aiguader 

sense el seu got de fang! 

Gràcies, Senyor, per haver somiat, 

gràcies et dono per ser got, 

i gràcies per ser de fang.

El teu Regne, Senyor, ens desconcerta

El teu Regne, Senyor ens desconcerta 

perquè en els nostres són molt altres els valors. 

En el teu, Senyor, la pau acampa a les places amples dels pobles 

i la justícia protegeix la dignitat i els drets dels pobres. 

No hi ha al teu les mans pidolaires, 

ni els nuvis forçats a retardar les noces, 

perquè el pa saborós alegra les taules compartides 

i al terra floreixen els pisos protegits. 

Les fronteres respecten als pobles, 

però ignoren del tot els odis fratricides 

i ningú es permet imposar la seva llei sobre els altres. 

El tron ​​dels jutges l'ocupen els esclaus

i està al capdavant de tot el que es mostra inferior, 

perquè el comandament és servei i la llei és empara. 

En el teu les armes no són enginys poderosos, 

ni càrregues explosives, ni encegadors fums. 

Les del teu, Senyor, són mans d'acollida, 

carícies en els nens, malalts visitats, 

treball per a tothom, cant i ball a les hores festives,

 suport i companyia en els dies de dol. 

En el teu, Senyor, no hi ha explotats 

i els comptes corrents no indiquen que un és més. 

Consignes mentideres no ensordeixen els carrers 

ni els televisors maquillen les veritats ni les narren a mitges. 

Com entendre el teu regne 

i com edificar quan els nostres són tot el contrari? 

Ens diem cristianes i vam acudir al temple 

però poc sabem de veure't al drogoaddicte, 

d'acollir-te en el pobre, 

d'escoltar-en el feble, 

de lliurar-te al pres, 

d'abraçar-en l'altre. 

Poc o res sabem el difícil treball que Tu ens encerregues

de construir la pau de cada dia sobre la base ferma de l'amor precís, 

de la justícia clara, 

de la veritat sencera, lliures en aquest afany de tota violència. 

Torna, Senyor, cap a nosaltres 

que els teus fills som 

i reitera davant el poble el pregó d'aquest Regne 

que va cridar "feliços" als pobres, 

als quals set pateixen i justícia major, 

als d'entranyes vives i paraula sincera, 

als que de tu es fien i en el teu amor esperen. 

Torna't al món, senyor de l'evangeli,

Messies i profeta i missioner del regne, 

i digues-nos una altra vegada, 

encara que no et entenguem, 

que la teva causa és bella, 

perquè allibera l'ésser humà de les velles cadenes del poder i la força, 

dels diners orgullós i de l'arma que mata; 

per fer, mans juntes, llibertat i justícia

i entonar, tots junts, mil cançons de pau.

LA TEVA PARAULA

Vull, Senyor, fer de la teva Paraula 

un camí per a la meva vida; 

vull estimar la teva voluntat de tot cor. 

Vull ser deixeble teu 

i posar-me a la teva escolta cada dia; 

vull fer de la teva Paraula 

la norma que em guií, pas a pas.

La teva Paraula de veritat 

il·lumina els meus passos pel sender; 

en la teva Paraula he posat la meva esperança dia i nit; 

amb tot el cor vull obstinar a complir la teva voluntat 

i que els meus camins siguin sempre els teus camins. 

Ensenya'm saviesa 

i aprendré a ser lliure i feliç; 

ensenya-me'n prudència 

i aprendré a situar-me en la vida; 

ensenya'm els secrets del teu cor de Pare 

i aprendre a viure des de la profunditat de la meva existència. 

Jo estimo la vostra Paraula 

i frueixo en sentir-me en comunió amb tu; 

jo espero la teva Paraula 

i ella és resposta a les meves preguntes; 

jo compleixo la teva Paraula 

i ella em dóna força com ningú; 

jo crec en la teva paraula 

i ella alimenta la meva pobra fe. 

La teva Paraula ens ensenya a estimar la veritat i rebutjar la mentida;

la teva Paraula ens ensenya a estimar fins a les últimes conseqüències;

la teva Paraula ens ensenya a mantenir el cor lliure i solidari; 

les teves paraules ens ensenyen a buscar la justícia entre els pobles. 

Mantingues el nostre cor ferm en el projecte de la teva Paraula; 

que la teva Paraula sigui sempre l'alegria del nostre cor; 

que ens inclinem sempre a guardar els teus manaments; 

i que busquem en els manaments el camí de la salvació.

Sóc la més petita

Sóc la persona més petita, sens dubte, 

però Déu m'ha mirat, i jo clamo la meva alegria.

Comparteixo la pobresa del meu poble, 

el petit Israel, "el seu servent", 

però ell amb la seva misericòrdia m'ha mirat, 

i jo desbordo de goig com en el dia de noces, 

i proclamo amb força la bellesa del seu amor. 

Obro la meva finestra cada dia 

de bat a bat a l'esperança, 

i sé que les meves fletxes arriben al Sant. 

El que és Poderós, ha escollit el petit, 

al més petit, per lluir-se en les seves obres, 

per lluir la seva misericòrdia, 

meravelles del seu amor. 

Tots em diran benaurada, 

però és cosa del seu amor. 

I anuncio que hi ha motius d'alegria per a tots, 

perquè la misericòrdia de Déu no té límits. 

Demà tot pot canviar: 

els que es recolzen orgullosos en les seves poltrones 

rodaran per terra, menyspreats i oblidats, 

en canvi els humils i senzills seran enaltits. 

Algun dia, així està escrit, 

els famolencs i captaires s'asseuran 

al banquet del Regne, 

i els avars, especuladors, 

pidolaran una engruna d'afecte. 

Demà, jo ho espero, 

les promeses de Déu es compliran, 

com en temps dels pares, 

que la seva misericòrdia no s'esgota. 

I ens beneirà de nou, 

i ens visitarà de nou, 

i es quedarà ja amb nosaltres per sempre.

Seguir Jesús

També a nosaltres, Pare, 

ens convida Jesús a seguir-lo, 

i nosaltres ens sentim feliços amb la seva crida 

i reconeixent la nostra feblesa, 

li diem que sí, 

tot i saber que som capaços de negar-ho i abandonar-lo,

fiats de la seva paraula, diem que sí, 

conscients que qui crida haurà de donar forces per respondre. 

Doneu-nos, Pare, el teu Esperit, 

que és també el de Jesús, 

per saber com seguir-lo 

i per seguir-lo de tal manera 

que la nostra vida sigui pur seguiment seu. 

Seguir Jesús és, sobretot, creure en ell, 

i creure en ell és arrelar la nostra vida en ell, 

en la seva persona viva, 

en la relació amb ell, 

saber-se de memòria les seves paraules, 

donar-los voltes en el cor, com Maria, 

i fer d'elles, no només el camí de la pròpia vida 

sinó el tresor que mai ens cansem de contemplar i palpar.

Escoltar les paraules del Mestre 

ens porta a obeir-les, 

a posar-les per obra; 

ens porta, Pare, a seguir la seva causa, 

que és la teva: el vostre Regne. 

En una situació com l'actual, 

en què la teva creació està tan degradada 

per la rapinya i l'espoli 

i en la que els teus fills, els pobres, 

són tinguts en res, 

la causa de Jesús és salvar el que s'havia perdut, 

restaurar la vida, alliberar els oprimits, 

i fer-ho tot això, no per la força, 

sinó convidant, sembrant llavors de vida, 

tendint ponts, vencent el mal amb el bé. 

Seguir Jesús és prosseguir la missió que Tu li has confiat; 

és sentir-nos enviats per ell com ell ho va ser per Tu. 

Ens crides a ser anunciadors de l'Evangeli de Jesús, 

servidors de la recreació que ell fa possible, 

enviats per ell a anunciar la seva salvació de paraula i d'obra,

lliures d'altres lligams, 

donant gratis el que gratis hem rebut: 

el teu amor alliberador i la teva presència salvadora. 

Jesús de Natzaret 

segueix avui en nosaltres fent història,

continuant la seva història a través de la nostra 

si és que ens deixem modelar per la seva presència. 

Us preguem, Senyor, per intercessió de Maria, 

la que va escoltar i va complir la paraula, 

que també nosaltres, com ella, 

siguem els teus deixebles i els teus enviats.

Salm de la Trobada

Venim a la teva presència, Déu nostre, 

com caminants, pelegrins, cercadors ... 

i volem donar-te gràcies, 

celebrar junts l'alegria de sentir-nos fills teus. 

Aquest és un lloc per a la trobada, 

trobada amb tu des de les nostres arrels, 

amb la nostra història 

i amb l'avui tan pobre i petit,

però obert a Tu. 

Et presentem els nostres desitjos d'escoltar-te, 

de comprometre'ns a fons amb la realitat, 

unint les nostres mans en un afany comú:

ser co-creadors amb tu, 

llevadores de la vida. 

Per això et demanem força per viure en fraternitat 

tantes vegades necessitada d'escolta i reconciliació. 

Fes-nos capaços d'acollir la diferència 

com a do i riquesa de la teva presència creadora. 

Volem portar el teu missatge de justícia i pau 

com a Bona Notícia a aquest món,

que pateix la guerra, la fam, l'odi,

la divisió, la soledat, la indiferència. 

Desitgem construir la pau 

en cada un dels entorns on som i vivim. 

També en les nostres comunitats, entre nosaltres, 

que siguem capaços de crear espais per al diàleg i l'harmonia. 

Que compartim la vida i la fe, 

que regni entre nosaltres l'alegria. 

Renova cada dia la il·lusió 

per seguir-te junts acollint, 

sembrant i entreteixint el teu Regne.

Salm dels que volen fer-se nous amics

Busquem tornar al nostre origen, Senyor, 

tocar l'arrel de la nostra vida, 

la deu d'aigües pures que ens alimenta, 

i beure de tu, com la samaritana, 

i tornar als altres saltant de goig i esperança. 

Volem fer de nou l'experiència 

del teu amor indestructible, 

que la nostra vida té el seu origen 

i el seu alè permanent en Tu, 

Vida de tota vida. 

Volem baixar al fons del nostre ésser 

i trobar-nos amb tu, 

amb nosaltres mateixos i amb els altres. 

Descobrirem allà, 

que més enllà dels nostres límits i les nostres fragilitats, 

la teva presència ens habita. 

Que necessitem acollir la nostra història, 

la nostra vida i experimentar-la 

com fang a les mans, 

en mans del terrisser 

que busca donar forma a la terra en petó amb l'aigua. 

Deixarem que marxin els records ferits, 

enganxats a la memòria 

i les pors futures dansant en la fantasia. 

Volem renéixer cada dia 

des del centre de la nostra interioritat 

per obrir-nos des d'allà a la vida, 

Tu vols, Senyor, que siguem homes i dones 

que comencen cada dia, 

que saben caure amb humilitat 

i aixecar-se amb la dignitat de ser els teus fills, 

persones fent-se noves que caminen juntes. 

Que sentim, Senyor, 

la presència del germà del costat, 

també modelant el nostre fang, 

construint-junts i forjant amb tu el present i el futur.

Salm de la Creació

Tenim els nostres ulls estesos en altres parts, 

escrutant els més llunyans racons de l'univers, 

esbrinant entre les partícules de l'àtom, 

establint les lleis del comportament humà, 

i com més investiguem, 

més admirem l'harmonia de les obres de les teves mans.

Crèiem que l'aigua, la terra, l'aire, 

els minerals, plantes i animals 

eren regals teus que mai s'acabarien, 

més la desenfrenada explotació tecnològica 

està a punt d'esgotar-los, 

malmetent l'harmonia de les obres de les teves mans. 

Tu vols que tots a la terra 

visquem amb els fruits de l'esforç fratern. 

Tu ens has donat la intel·ligència i la unió 

perquè anem transformant en un món més humà 

totes les meravelles de les obres de les teves mans. 

Ajuda'ns, Senyor, 

a controlar els impulsos destructius del cor humà. 

Fes créixer el nostre amor i comprensió 

perquè cooperem amb tu en el desenvolupament harmoniós, 

a la perfecció i en la pau de les obres de les teves mans.

SALM DE L'ALEGRIA I L'ESPERANÇA

La teva Paraula és sincera 

i omple el cor d'alegria; 

les teves obres són grandioses 

i estan inundades de veritat; 

tu estimes, Déu nostre, la justícia i el dret 

i tota la terra està ruixada amb la pluja de la teva bondat. 

La teva Paraula de Vida ha fet el cel; 

amb l'alè de la boca has donat alè a tot el que existeix; 

en les teves mans plenes de tendresa 

s'aixopluguen les aigües del mar, 

i les muntanyes i les valls 

repeteixen sense parar el teu nom. 

Oh Déu, ens sentim petites davant teu; 

que tot ésser, Senyor nostre, 

admiri i lloï el teu nom. 

La teva té Paraules de vida sense terme; 

paraules que es fan acció; 

només tu, Senyor, tens poder per fer el que dius. 

El teu pla de salvació penetra el món sencer, 

i fa vans els projectes dels pobles; 

el teu projecte, Senyor, 

es va realitzant en la Història, pas a pas, 

encara que l'ésser humà cec no ho vulgui descobrir. 

Som feliços, perquè som el teu Poble i tu ets el nostre Déu! 

Tu contemples el nostre sòl; 

el teu cor de Pare estima, una a una, a tota persona; 

t'alegra el bé de l'ésser humà i el seu progrés; 

t'entristeix el mal de l'ésser humà i el seu retrocés. 

Tu has format el nostre cor de fràgil argila, 

i contemples les accions de cada home i dona. 

Els poderosos, oh Déu, 

no triomfen amb la seva sola força; 

el que destrueix la persona sembra en el seu cor mort. 

Tu ets l'únic Senyor de l'ésser humà i de la Història; 

només tu, Senyor, romans per sempre: 

Ets Déu! 

Els poders, les superbes, 

davant els teus ulls són palla que porta el vent; 

fulla que no arriba a demà. 

Els teus ulls plens d'amor i tendresa 

tenen cura de l'obra de les teves mans, 

i tots els que esperem en el triomf del teu amor, 

tindrem resposta. 

Juntes et cantem i juntes esperem a la nostra fe 

l'arribada cel nou i nova terra; l'arribada del teu Regne. 

Ets tu, Déu de misericòrdia, socors i escut, 

en el procés de la Història. 

En tu confiem i creiem en la presència de Jesús Ressuscitat.

Sigui teu amor entranyable per l'home, 

Senyor Déu nostre, 

la raó de la nostra esperança.

Vull fer un camí, ser caminant d'Emaús

Vull fer un camí, ser caminant d'Emaús. 

Trobar-me amb persones diferents amb les que caminar 

i deixar-me inundar per les seves realitats, 

deixar que brollin en mi els sentiments que sé,

seran en molts moments contradictoris.

Vull fer un camí, ser caminant Emmaús. 

Llançar-me a la tasca de formar-me 

per cometre el menor nombre d'errors en el tracte, 

en la meva manera de parlar, 

en els meus gestos i actituds. 

Per no fer mal a cap d'aquestes persones 

amb les que m'agradaria caminar. 

Vull fer un camí, ser caminant d'Emaús. 

I començar l'aventura meravellosa 

de conèixer històries concretes, 

joves que veuen la vida 

de manera diferent a com jo la veig. 

Amarar-me dels seus sentiments, 

escoltar, contemplar i dialogar. 

Vull fer un camí, ser caminant d'Emaús. 

Adherir-me a les seves lluites, 

solidaritzar-me amb les seves il·lusions, 

compartir els seus somnis i disgusts.

Pujar costes empinades 

i passar sots però amb ells i elles, de la mà. 

Vull fer un camí, ser caminant dóna Emmaús. 

Formant grup elaborant projectes, 

perquè no vull caminar sola. 

Vull caminar amb altres germanes 

que senten el mateix que jo 

i caminar el sender unides, 

encara que anem més a poc a poc 

però arribar, a on arribem, juntes. 

Vull fer un camí, ser caminant d'Emaús. 

Deixar-me evangelitzar pels que vaig a trobar en el meu camí. 

Vull fer un camí, ser caminant d'Emaús. 

Compartir el pa, el vi i la vida; 

el treball, la suor i l'alegria; la festa i el plor. 

Sentir el meu cor encès 

mentre comparteixo el que sóc i tinc 

i miro la història de cada persona 

com Déu la mira: amb immensa tendresa. 

Vull fer un camí, ser caminant d'Emaús. 

I descobrir en cada rostre, 

en cada mirada, 

el caminant, al Senyor de la Vida.

Volem posar-hi la vida

Tu ens envies, Senyor, 

a treballar en solidaritat entre nosaltres, 

en les nostres comunitats i en els països on ens trobem, 

afrontant l'abús i explotació de dones i infants.

Volem posar-hi la vida. 

Ens crides al compromís amb la dona 

promovent una educació i formació 

que permetin el seu desenvolupament integral perquè, 

apreciant els dons que tu els dones, 

promoguin i potenciïn la vida. 

Volem posar-hi la vida. 

Ens vols compromeses amb els Drets Humans 

i demanes la nostra solidaritat amb els països més pobres 

a través d'accions concretes 

i la protesta contra tota explotació. 

Volem posar-hi la vida. 

Senyor de la Vida, 

Tu que t'oposes a tota guerra i violència, 

vols que construïm una cultura de la pau 

on sigui possible la convivència dels que pensen diferent 

i ens unim a les veus que denuncien la mort. 

Volem posar-hi la vida. 

Senyor de la Natura, 

Tu vols que tinguem cura de la Mare-Terra 

i fem tot el que estigui a les nostres mans 

per evitar el comportament destructiu 

que amenaça totes les formes de vida al nostre planeta. 

Volem posar-hi la vida. 

Déu Comunitat, 

Tu esperes de nosaltres 

que visquem atentes als crits 

que vénen amb una veu de moltes cultures; 

i ens crides a respondre 

com deixebles de Jesucrist 

a través de xarxes 

que uneixen persones amb els mateixos interessos. 

Volem posar-hi la vida. 

Déu Pare-Mare, 

Fill i Esperit, 

ensenya'ns a mirar el món 

amb els ulls del cor 

i amb la teva mateixa compassió.

Volem descobrir-te SENYOR

Volem descobrir-te SENYOR: 

En el nostre món hi ha moltes injustícies 

que ens estan interrogant 

i no ens deixen tranquils en la nostra comoditat. 

Mitjançant d'elles,

VOLEM DESCOBRIR-TE, 

VEURE'T, 

TROBAR-TE.

Tu poses tot de la teva part 

per moure el cor de l'ésser humà 

davant aquestes necessitats; 

però de vegades nosaltres 

ens tapem les orelles 

i preferim seguir vivint 

la nostra vida fàcil. 

Senyor: 

En el nen nu i amb gana, 

VOLEM TROBAR-TE. 

En el pobre amb els seus parracs,

VOLEM VEURE'T.

A la barraca i les misèries,

VOLEM DESCOBRIR-TE.

En la tragèdia dels incendis i terratrèmols, 

VOLEM TROBAR-TE.

A les inundacions i les sequeres,

VOLEM VEURE'T.

En els drogoaddictes i alcohòlics, 

VOLEM DESCOBRIR-TE.

En els joves delinqüents, en les guerres i la violència,

VOLEM VEURE'T.

En els problemes racials i en la gent gran. 

VOLEM DESCOBRIR-TE.

En tota necessitat i injustícia. 

VOLEM DESCOBRIR-TE.

Que el teu Esperit...

Pare-Mare de misericòrdia, 

et lloem i et donem gràcies per tot l'amor

que contínuament derrames sobre nosaltres. 

Gràcies per la manera 

en què ens has cridat i convocat, 

per la manera en què Tu ens condueixes 

i ens tens al palmell de la mà. 

En aquest temps 

en què comencem una nova etapa, 

et demanem que ens enviïs el teu Esperit

que ens infon la vida, 

l'Esperit de Jesucrist Alliberador, 

per il·luminar el nostre camí. 

Que el teu Esperit sigui per a nosaltres 

font d'unitat i comunió, 

que sigui nou vigor, 

esperança i amor 

en la nostra vida missionera 

en fidelitat a tu 

i a la missió que ens has confiat. 

Que el teu Esperit de llibertat 

penetri en cada un de nosaltres, 

en la nostra relació i compromís amb Jesús, 

i ens ompli d'entusiasme i d'amor 

per la nostra vocació missionera. 

Que el teu Esperit ens porti a aprofundir 

cada dia més en una conversió del cor, 

per poder ser, enmig dels homes i dones del nostre temps, 

presència significativa. 

Que el teu Esperit ens faci 

capaços d'afrontar els reptes del món d'avui, 

amb cors compassius i arriscats, 

sempre fidels al do rebut en el nostre carisma. 

Què com Maria, dona de fe, 

mantinguem oberts i atents, 

en humilitat i goig, 

a l'Esperit que viu en nosaltres.

Poema de la Samaritana

Jesús, tu vas trencar quatre preceptes

quan et vas asseure a la vora del pou 

i vas demanar aigua a la samaritana. 

Un mestre no busca deixebles com seguidores.

Un just no s'acostava a una dona, 

quan per la seva vida havien passat sis marits.

Un jueu no parlava amb una samaritana.

Un home no dirigia la paraula en públic a una dona.

Però en la trobada amb tu, 

aquesta dona de passat trist 

va abandonar el seu vell càntir 

al trobar l'aigua de la vida. 

I sense que ningú li ho demanés,

va ser el teu primer apòstol a la terra de Samaria. 

Ella et va obrir les portes 

d'una terra tancada a un jueu, 

a l'anunciar en la seva boca de pecat: 

"que es va trobar amb un home que tenia els trets del Messies". 

En la trobada amb tu 

la dona es va anar alliberant del seu propi passat 

i de l'opressió masculina, 

per la força del Regne que emergia en la seva vida. 

Des de la seva vida lliurada 

va ser alliberant a altres de les lleis de mort 

encarnades en la seva tradició. 

I al contemplar-lo, vas anar trobant-te a Tu mateix, 

la cara femenina del Pare Maternal recreant la història.

Pare Nostre del deute extern

Pare Nostre, de tots nosaltres, homes i dones, 

sabem que pateixes veient des del cel que aquí, a casa nostra, 

el ric exerceix el seu imperi, sobre el pobre. 

Escolta les nostres veus, escolta el nostre prec. 

Tu estàs caminant, de nou, 

amb els pobles que, pel desert, caminen buscant 

que es faci el teu Regne. 

Sigues tu la nostra força i el nostre alè. 

Que no defalleixi mai el nostre interès 

a lluitar buscant aquest món nou de la vostra llei 

on l'important ja no sigui els diners, 

amb gust de sang, obtingut dels pobres pobles, 

sinó l'ésser humà ple en la seva dignitat. 

Dóna'ns tu l'alè. 

Mira que ens roben, cada dia el pa dels nostres esforços 

dient que devem el que no devem 

ja que són els nostres fills, 

els teus fills petits 

els que sense arròs, sense cases, sense metges, 

creixen com arbres, mancats de reg, 

en terra esquerdada amb troncs ressecs. 

Nosaltres volem saber perdonar 

el que ells ens deuen, 

que ells ens condonin el que, segons diuen, nosaltres devem. 

Allibera'ns, Senyor, d'aquest mal 

que és cèrcol que estreny i asfíxia. 

Que tots els pobles et santifiquem sent solidaris.

Aquest és el nostre anhel i també el teu. 

Amén, Pare Nostre.