Translate

dijous, 13 de febrer del 2025

Rellegint el diàleg Jesús i el centurió (Mt 8, 5-13)

Una plaça d'una ciutat moderna. Hi ha una persona asseguda en un banc, amb aspecte preocupat. S'hi acosta una altra persona, amb un somriure amable.
Persona 1: (Sospira) No sé què fer. El meu fill està molt malalt i els metges no li troben solució.
Persona 2: Ho sento molt. És molt dur veure patir un fill.
Persona 1: Sí, i em sento impotent. He provat de tot, però res no funciona.
Persona 2: Entenc. Jo també he passat per situacions difícils i sé com et sents.
Persona 1: I què vas fer tu?
Persona 2: Vaig posar la meva fe en Déu.
Persona 1: En Déu? No sé si crec en Déu.
Persona 2: No importa si hi creus o no. El que importa és que tinguis esperança.
Persona 1: Esperança? No sé si en tinc gaire.
Persona 2: No la perdis. La fe és com una llavor que pots plantar al teu cor. Encara que ara no la vegis, pot créixer i donar fruits.
Persona 1: No sé si sóc capaç de tenir fe.
Persona 2: La fe no és una cosa que es tingui o no es tingui. És una actitud, una manera de mirar la vida. És creure que hi ha alguna cosa més gran que nosaltres, alguna cosa que ens pot ajudar.
Persona 1: I com puc tenir fe?
Persona 2: Simplement, obre el teu cor a la possibilitat que Déu existeix i que t'estima. Parla amb Ell, explica-li les teves preocupacions. No importa si no saps com fer-ho, Ell t'escolta.
Persona 1: No sé què dir-li.
Persona 2: Digues-li el que sents. Digues-li que estàs preocupat pel teu fill, que necessites ajuda.
Persona 1: (Tanca els ulls i murmura) Déu, si existeixes, ajuda el meu fill.
Persona 2: (Li posa una mà a l'espatlla) No perdis l'esperança. La fe pot fer miracles.
Persona 1: Gràcies. No sé si el meu fill es curarà, però les teves paraules m'han donat una mica de pau.
Persona 2: Aquesta és la força de la fe. No sempre ens dóna el que volem, però sempre ens dóna el que necessitem.
Persona 1: I què necessito jo ara?
Persona 2: Necessites esperança, necessites pau, necessites amor. I tot això ho pots trobar en Déu.
Persona 1: Gràcies.
Persona 2: De res. I recorda, no estàs sol. Jo sempre soc amb tu.

diumenge, 2 de febrer del 2025

Pregària per Santa Joana de Lestonnac

Avui és un dia especial, ja que celebrem el dia que va traspassar Santa Joana de Lestonnac, una dona exemplar que va dedicar la seva vida a l'educació i a la fe. Us convido a reflexionar sobre la seva vida i el seu llegat.

Vida de Santa Joana de Lestonnac
Nascuda a Bordeus, França, el 1556, Joana de Lestonnac va quedar orfe a una edat primerenca. Va casar-se amb un noble, però va quedar vídua jove. Després d'un temps de reflexió, va decidir dedicar la seva vida a Déu i a l'educació de les noies. Va fundar la Companyia de Maria, una ordre religiosa que es va estendre per tot el món.

Llegat de Santa Joana de Lestonnac
Santa Joana de Lestonnac és un exemple de fortalesa, fe i dedicació. Va lluitar per l'educació de les dones en una època en què no era fàcil. La seva obra continua viva avui dia a través de les escoles de la Companyia de Maria presents a tot el món.

Pregària
Santa Joana de Lestonnac,
gràcies per la teva vida exemplar.
Gràcies per la teva dedicació a l'educació.
Ajuda'ns a seguir el teu exemple de fe i fortalesa.
Intercedeix per nosaltres davant Déu.
Amen.



diumenge, 26 de gener del 2025

Gràcies FISC!

Senyor,
aquest cap de setmana que ha estat especial, en què celebrem tres dècades de servei de la FISC, volem alçar la nostra veu en profunda gratitud.

Gràcies per haver-nos permès ser part d'aquesta història.
Gràcies per les vides transformades.
Gràcies per les comunitats enfortides.
Gràcies l'oportunitat de servir als més necessitats.
Gràcies per tants i tants projectes.

Gràciesa tots els voluntaris,
Gràcies a tots els socis, donants i col·laboradors
Gràcies als membres de l'equip tècnic que han dedicat el seu temps, talent i recursos per fer d'aquest somni una realitat.

Reconeixem els reptes que hem superat i els obstacles que hem enfrontat,
però també celebrem els èxits aconseguits
i l'impacte positiu que hem generat a la nostra societat.

En aquest nou capítol, et demanem
saviesa, força i guia per continuar la nostra missió.

Que puguem seguir sent una font d'esperança
i un agent de canvi al nostre món.

Beneix Senyor,
a tots els que formem part d'aquesta gran família
i inspira'ns a seguir treballant junts per un món més just, equitatiu i en pau.

Amén.


diumenge, 19 de gener del 2025

Vull ser com San Francesc (adaptació per infants de la pregària Senyor, fes-me intrument de la vostra Pau)

Vull ser com San Francesc,
i fer del món un lloc millor.

Quan algú estigui trist,
li faré una abraçada molt forta.
Si algú se sent sol,
seré el millor amic.
Si algú diu alguna cosa lletja,
jo diré una cosa bonica.
Si dos es barallen,
els ajudaré a fer les paus.
Vull que tots visquem junts
en pau i harmonia.

Jesús, ajuda'm a 
saber eixugar les llagrimes d'un company,
a escoltar el plor dels meus amics,
a no tenir por de dir t'estimo,
perquè així és com el meu cor
s'omplirà de somriures, d'amor i de pau.

dissabte, 18 de gener del 2025

Coneguem el Jubileu!

 Heus aquí una presentació amb l'aplicació genia.ly per a conéixer una mica més el Jubileu 2025: pelegrins de l'esperança.





dijous, 16 de gener del 2025

El viatge de la Pau

En un petit poble tranquil, cinc amics jugaven a l'aire lliure després de l'escola. Semblaven molt diferents entre ells: Ivan venia de Rússia, Katya d'Ucraïna, Omar de Palestina, David d'Israel i Lídia de Catalunya. Però, malgrat els seus orígens tan diversos, tots eren molt bons amics i compartien moltes rialles.

Un dia, mentre jugaven al parc, van trobar una pedra estranya, de color blau brillant, que estava coberta de misteriosos símbols. Quan la van tocar, la pedra es va il·luminar i, abans que poguessin comprendre què estava passant, els va envoltar una llum molt forta. En un moment, es van veure transportats a un lloc desconegut.

- "On som?" va preguntar Katya, amb els ulls oberts de sorpresa.

El paisatge que tenien davant era molt diferent: una terra plena de muntanyes, rius i grans murs que separaven diferents regions. Però, al mirar més de prop, van adonar-se que cada zona representava un conflicte molt conegut a les seves terres: a l’est de la muntanya es veia un gran mur que separava dues regions, a l’oest hi havia un vast desert, i al sud, un poble que semblava estar dividit per un riu immens.

- "Som dins d’un món que reflecteix els conflictes de la nostra pròpia terra," - va dir Lídia, amb la mirada pensativa. - "Potser la pedra ens ha portat aquí per ensenyar-nos alguna cosa."

I així va començar el viatge dels cinc amics, decidits a entendre què passava en aquest món i, potser, fer alguna cosa per arreglar-ho.

El viatge per les regions del conflicte

Primer van arribar a una regió on Ivan i Katya van reconèixer els símbols del seu país. La regió estava dividida en dues parts per un mur molt alt, i a banda i banda es veien persones que no es parlaven ni es miraven. "Aquesta és la terra del nostre conflicte," va dir Ivan, tristament. "Rússia i Ucraïna. Fa molt temps que no ens entenem."

- "Però no som tan diferents," - va afegir Katya, amb el cap baix. - "Tots tenim els mateixos somnis. I si fem un pont entre nosaltres, potser tot seria més fàcil."

Així, Ivan i Katya van començar a construir un petit pont de fusta per connectar les dues parts de la regió. Tot i que al principi estaven una mica desconfiats, van començar a compartir idees i a aprendre l’un de l’altre. Al cap de poc, el pont estava acabat, i el riu que els separava va començar a desaparèixer. La gent va començar a somriure i a parlar entre ells.

Després, els cinc amics van viatjar més enllà, fins arribar a una regió seca i àrida, amb grans dunes de sorra que s’estenien fins on els ulls podien veure. Aquí es va trobar Omar, que va reconèixer el lloc: - "Aquesta és la terra de Palestina i Israel. I aquest desert... és un lloc de dolor i separació."

David, que venia d'Israel, va mirar el paisatge amb tristesa. - "És cert. Aquí també vivim separats, sense parlar-nos, com si fóssim enemics."

Però Omar, amb una mirada serena, va dir: - "És molt més complicat del que sembla, però estic segur que si intentem comprendre’ns, podrem trobar la manera de viure junts."

Els cinc amics van començar a caminar pel desert, construint ponts petits amb les seves mans i compartint històries dels seus països. Tot i les dificultats, aviat el desert va començar a florir, i el vent va portar una brisa fresca que va omplir l’aire de l’esperança.

Finalment, van arribar a una altra regió, una vall verda i plena de vida, però també dividida. - "Aquí, a Palestina i Israel, la gent ha viscut separada durant molts anys," - va dir Omar, amb un sospir. - "Però he après que, si ens escoltem i ens ajudem, podem començar a curar les ferides."

Els cinc amics van treballar junts per construir un pont de flors i plantes que unís les dues parts de la vall. Quan van acabar, les persones de cada costat van començar a caminar cap al pont. Les rialles i els crits d’alegria van començar a ressonar per tota la vall, i el somriure va tornar als rostres de tots.

El retorn a casa

Després d’aquests viatges per les diferents regions, els cinc amics van entendre que la pau no es construeix només amb paraules, sinó amb accions concretes de respecte, comprensió i diàleg. Quan van tornar a tocar la pedra màgica, aquesta va brillar una última vegada i els va retornar al seu poble, just davant del parc on havien començat tot.

- "Ho hem aconseguit," - va dir Lídia, amb un somriure. - "Hem ajudat a construir ponts, no només entre regions, sinó també entre persones."

Els cinc amics es van abraçar, sabent que el seu viatge els havia ensenyat una gran lliçó: la pau comença a casa de cadascú. I tot i que els conflictes poden semblar grans i impossibles de resoldre, sempre hi ha una manera de començar a construir la pau, un petit pas a la vegada.

Epíleg

Quan els nens del poble van escoltar la història dels cinc amics, van començar a pensar en com podien ells també construir ponts. Els mestres van parlar sobre la importància de la comprensió mútua i de respectar les diferències, i cada nen va escriure una carta de pau o va fer un dibuix per compartir amb els altres.

Perquè, al cap i a la fi, la pau no només es troba a llocs llunyans, sinó que comença amb nosaltres mateixos. I si cada dia fem un petit gest de bondat i comprensió, en el món hi haurà una mica més de PAU.


dissabte, 11 de gener del 2025

Pregària per l'avi

Hi ha dies que poden semblar fràgils com el vent,
però sempre són més rics i plens 
quan estem al costat de l'avi.

No tothom té encara aquest privilegi.
El de tenir l'avi al costat 
que ens ensenya sense paraules,
que és fortalesa serena i somriure càlid,
que coneix la vida i la viu amb un amor profund.

Perquè l’avi és més que un pilar,
és un far que il·lumina els camins, fins i tot en la distància.
L’avi, que ha après a escoltar més del que parla,
a saber sempre què dir o quan callar,
que és refugi quan ens perdem,
i espai obert per deixar-nos créixer lliurement.

No només en les hores difícils és dolça la seva presència;
també en les tardes de sol, en els silencis compartits,
en les històries que repeteix mil cops perquè sap que ens fan somriure.
L’avi, que veu més enllà de l’ara,
que coneix les nostres febleses i encara així 
ens estima amb una força immensa.

Perquè no és només l’ajuda o el consell que ens regala,
és saber que hi era i que hi serà en cada record.
Que la seva mà treballada ens ha sostingut més vegades de les que podem comptar,
i que el seu esperit viurà sempre en els nostre cor,
com un ressò càlid que ens guia, que ens inspira, que ens estima.

L’avi, que ens fa veure que la vida, sovint, és un regal preciós,
i que, fins i tot quan ens fa mal la pèrdua,
la seva empremta és un senyal de tot el que hem guanyat tenint-lo.
Gràcies Senyor per l’avi, 
pels moments viscuts amb ell,
pels records que ens acompanyen sempre.

diumenge, 5 de gener del 2025

Agraïm els regals i l'amor

Jesús estimat,

Avui, que amb impaciència aquesta nit esperarem
els savis vinguts d'Orient,
aquells savis que van seguir l'estrella 
per trobar-te i portar-te regals:
or, encens i mirra, símbols d'amor i adoració.

Gràcies per les estrelles que guien la nostra vida:
els nostres pares i mares, que ens estimen tant,
que ens cuiden i, de vegades, fins i tot ens fan regals.

Ajuda'ns a entendre que el millor regal no és una joguina,
sinó l'amor que rebem i el que podem donar als altres.

Senyor, igual que els savis van oferir els seus tresors,
ens agradaria oferir-te avui i sempre els nostres petits gestos d'amor:
un somriure, una abraçada, una paraula amable.

Gràcies per estimar-nos sempre.
Ajuda'ns a seguir la teva estrella i a portar llum i alegria als qui ens envolten.

Amén.