A l'Àfrica, ubuntu, vol dir 'jo soc en tu', en reconec en la mesura que et reconec a tu, la teva felicitat és la nosra. Jo soc perquè tu ets, perquè nosaltres som. Perquè Déu és amb nosaltres i nosaltres en Déu.
Ubuntu, que és un dels principis fundacionals de la nova república de Sud-àfrica i està lligat a la idea d'un Renaixement africà, no té res a veure amb mi, té a veure amb nosaltres.
Només si ens veiem com a part integrant d'un ecosistema més ampli i complex, com a part de l'altre, podrem efectivament existir, ser i estimar.
Una persona amb ubuntu està oberta i disponible als altres. No se sent amenaçada si algú altre és millor, o més capaç. Coopera en lloc de competir. Aprèn i se sent part d'un nosaltres que la trascendeix. I si algú dins d'aquest nosalres se sent humiliat, torturat o maltractat ella també s'hi sent. I quan algú se sent estimat és perquè el nosaltres estima, que és la gran capacitat que té el tu i el nosaltres: etimar.
La qüestió és: ens pot ajudar la perspectiva ubuntu a comprendre el món que vivim? Ens ajudaria, per exemple, a entendre els qui no ens entenen? Ens ajudaria a estimar els que no ens estimen?
Provem-ho.
(a partir d'un text del llibre Esperança i llibertat, Raül Romeva)
