OCENAS CAMPFIRE

Em crides sobre les aigües
on els meus peus poden fallar.
I allà et troba en el misteri.
Sobre el mar, caminaré.

I cridaré fort el teu nom,
fixant-me en Tu per sobre el mar,
en el temporal,
confiaré que Tu ets en mi
i és que soc teu i tu ets meu!

La teva gràcia està per sobre
de mars profunds i insegurs.
Quan els meus peus allí s’enfonsen,
Tu sempre hi ets, tu sempre hi seràs.

I cridaré fort el teu nom,
fixant-me en Tu per sobre el mar,
en el temporal,
confiaré que Tu ets en mi
i és que soc teu i tu ets meu!

Esperit, guia’m on confiï sense dubtes,
caminant sobre les aigües
o allà on tu em cridis.
Porta’m lluny, allà on creguis
que puc créixer en la fe
i fer-la sincera,
en presència del meu Déu.

I cridaré fort el teu nom,
fixant-me en Tu per sobre el mar,
en el temporal,
confiaré que Tu ets en mi
i és que soc teu i tu ets meu!

Lord I need You

Lord I come, I confess
Bowing here, I find my rest
Without You, I fall apart
You’re the one that guides my heart.

Lord, I need You, oh I need You
Every hour, I need You
My one defense, my righteousness
Oh God, how I need You

Where sin runs deep, Tour grace is more
Where grace is found is where You are
And where You are, Lord am free
Holiness is Christ in me

Lord, I need You, oh I need You
Every hour, I need You
My one defense, my righteousness
Oh God, how I need You

So, teach my song to rise to You
When temptation comes my way
And when I cannot stand, I’ll fall on You
Jesus, You’re my hope and stay

Lord, I need You, oh I need You
Every hour, I need You
My one defense, my righteousness
Oh God, how I need You
You’re my one defense, my righteousness
Oh God, how I need You
My one defense, my righteousness
Oh God, how I need You

VINE ESPERIT

Oh Pare, al Cel cridem el teu nom
Canta fort volem pregar-te amb tot el cor
Pots sentir-ho,
el so del Cel ja és a prop,
el so del Cel ja és a prop.

Vine Esperit
Els murs cauran
Vine Esperit
El Cel baixarà.

Jesús, tu ets el nom a qui aclamem
Oh Rei, fas tremolar Terra i Cel
No tardis,
volem veure el Regne aquí,
volem veure el Regne aquí.

AL·LELUIA!

 Al·leluia, cantem-li! Al·leluia! 

Senyor, tingueu pietat

Senyor, tingueu pietat de nosaltres!
Crist, tingueu pietat! (4)

BON NADAL!

 

Beneiré el Senyor

Beneiré el Senyor amb tot el cor.
Lloaré el seu sant nom.
Cantaré una cançó de tot cor.
Exaltaré el seu sant nom.

S’aixeca el sol i és un dia nou,
és temps d’una nova cançó.
El que hagi de passar,
el que jo no puc preveure,

no m’impedeix lloar el seu sant nom.

Beneiré el Senyor amb tot el cor.
Lloaré el seu sant nom.
Cantaré una cançó de tot cor.
Exaltaré el seu sant nom.

El seu amor mai no tindrà fi.
És Déu pacient, bondadós Senyor.
El seu gran nom
cantaré per sempre
10.000 raons tindré per celebrar.

Beneiré el Senyor amb tot el cor.
Lloaré el seu sant nom.
Cantaré una cançó de tot cor.
Exaltaré el seu sant nom.

I quan el meu cor no tingui forces.
La meva vida arribi a la fi.
Amb l’ànima seguiré lloant-lo
10.000 anys més i per l’eternitat

Beneiré el Senyor amb tot el cor.
Lloaré el seu sant nom.
Cantaré una cançó de tot cor.
Exaltaré el seu sant nom.

Passaport CoVIDA-21

Aquestes festes per a les celebracions familiars del Nadal cal que tots tingueu a punt el  Passaport CoVIDA-21.

Per poder-lo tenir cal que te'l descarreguis.

Primer de tot cerca al teu aparell (el teu cos) l'app del cor. Et recomanem que no ho facis en qualsevol moment, l'excés de soroll pot fer que tinguis poca cobertura i hagis d'esperar massa temps a que l'app funcioni bé i  aleshores et cansis d'esperar i decideixis deixar-ho córrer... 

Cerca un lloc tranquil, si vols posa't una mica de música relaxant, o algun cant de Taizé, seu comodament, però no massa que no sigui que l'app de la mandra i el cansanci facin que t'adormis.

Quan vegis que tens bona cobertura i que estàs en wifi amb Déu, obre l'app del teu cor i comença a cercar. Dins del cor hi trobaràs moltes coses, però per poder descarragar-te el passaport primer de tot aparta les coses negatives i cerca les positives. Cerca tot allò de bo que has fet darrerement. Cerca tots aquells bons dons que tens i que t'agradaria compartir durant els dies de Nadal. Fes-los florir. Pensar en petits detalls que pots fer per tal que al teu voltant llueixi amb força la llum de Nadal.

Mentre vas meditant i pregant, veuràs que mica a mica es va baixant el teu passaport i et vas reomplint  de VIDA. 

I com saps que s'ha baixat del tot? Ho sabràs quan vegis llum als teus ulls, quan un als teus llavis hi hagi un gran somriure, quan les teves orelles escoltin el clam dels desfavorits, quan notis força als braços per ajudar als altres i, sobretot, perquè et venen moltes ganes de caminar, de caminar cap el pessebre a adorar a Jesús amb el cor ple d'alegria, amor, esperança, vida, joia..

I ja ho tindràs, el passaport CoVIDA-21, que certifica una VIDa alegre i que estàs vacunat per a poder celebrar una gran Nadal, i un codi QR ben maco per ensenyar.

El perdó

El perdó és molt important, ja que sense ell ara mateix tothom seria infeliç.

Tot té els seus límits, però un ha de saber dir aquesta paraula que a tants els hi costa dir.

I tant com s'ha de saber i s'ha de ser capaç de dir perdó, també s'ha de saber perdonar.

És normal que en algunes ocasions costi, i és complicat, però un ha de pensar que la vida és llarga i maca si la saps apreciar, i tenint e lsentiment d'haver fet alguna cosa malament, o el sentiment de no estar bé amb una persona, no et divertiràs ni aprofitaràs suficientment la vida.

Tot i això, hem de saber evitar problemes i deixar a la gent viure tranquil·la, amb respecte i educació.

Això a nosaltres ens ho han ensenyat, però avui en dia hi ha moltíssima gen pel carrer que no respecta, i l'únic que fa és molestar a la gent que passa pel seu davant.

Portem aquest missatge per tot el món i siguem un exemple d'ordre i de perdó a la terra.

RESPECTE! PERDONAR!

(N.R.)

Calendari d'Advent

 Dintre de poc comença l'Advent, una proposta feta amb genially de calendari d'Advent 

per poder fer una estona de pregària cada dia:

Pregària per Tots Sants

Rescatant el sentit d'aquest dia d'entre les insulses carabasses i falses teranyines, 

proposo un brindis pels que ja no hi són. 

Pels avis, pares, tiets, cosins, germans... 

Pels amics i amors que se'n van anar tan de matinada...

Ja són pols d'estrelles però mantenen les seves llars en el nostre cor. 

A tots i cada un d'ells, un càlid record i tres paraules: 

gràcies, perdó, us estimo. 

Pels que no estan amb nosaltres. 

Pels que falten i van deixar la seva absència escrita en records. 

Per aquells que van deixar de mirar els nostres ulls i nosaltres els seus, 

per aquells que el cor els va fallar 

i van deixar d'escriure notes a la partitura de la nostra vida. 

Per aquells que van prometre ser feliços 

i van morir lluitant per aconseguir-ho, 

per aquells que no van arribar a ser-ho 

i per aquells que van morir 

amb un somriure a la cara després d'anys, i milers de records viscuts. 

Recordem-nos veritablement d'ells,

els Sants de les nostres vida. 

Feliç dia de Tots Sants.

Donem-los AMOR, CARINYO, ESTIMEM-LOS.

 Avui volia parlar de la sort, i el privilegi, perquè som uns privilegiats, en poder sentir com una persona ens estima, i està allà sempre, facis el que facis, passis un bon o sobretot mal moment, i l'atenció, la preocupació i la dedicació que et té cada dia. Aquest sentiment d'estimació no el té qualsevol persona, ni uns pares, germans, en general família tampoc. De vegades no ens donem compte d'aquestes coses, perquè portem vivint amb aquests sentiments des de petitons, però hem de ser més agraïts, perquè si ho fas per totes aquelles persones que, resumint-ho, estan, han estat i estaran sempre allà per tu, no estaríem aquí, i estaríem tot el dia a la nostra casa plorant amargats, i realment sense vida. Així que donem gràcies continuament i fem el mínim esforç per preocupar-nos i esforcem-nos a passar temps amb ells. 

Donem-los AMOR, CARINYO, ESTIMEM-LOS.

(N.R.)

Maria, ajuda’ns

Maria,
ajuda’ns a tenir més confiança
en nosaltres mateixos i amb els altres,
a superar la nostra vergonya,
a tenir més constància,
a perdre la impaciència ,
a ser menys ganduls,
a enfortir-nos dia rere dia,
a oblidar-nos de la gelosia.

Et demanem
que ens ajudis a aprendre a escoltar més els altres
i a pensar més en els que ens envolten,
a ser més extrovertits
i a tenir més autoestima.

Gràcies Maria
per tot el que fas per nosaltres.

DESVETLLA’NS, SENYOR

Desvetlla, Senyor, els nostres cors, 

que s’han adormit en les coses 

i ja no tenen força per a estimar. 

Desvetlla, Senyor, la nostra il·lusió, 

que se ha apagat en il·lusions fugisseres. 

Desvetlla, Senyor, la set que tenim de Tu, 

perquè massa sovint bevem aigües amargues 

Desvetlla, Senyor, la fam que tenim de Tu, 

perquè les nostres menges ens deixen buits. 

Desvetlla, Senyor, el nostre desig de felicitat 

perquè ens perdem en diversions caduques. 

Desvetlla, Senyor, el nostre silenci buit, 

perquè necessitem paraules de vida per a viure. 

Desvetlla, Senyor, tot el nostre ésser, 

perquè hi ha camins que sols es fan 

amb els ulls oberts per a reconèixer-te.

GRÀCIES, PARE DÉU!

Pare Déu,
vull donar-te gràcies
perquè m’has creat,
has pensat en mi des de sempre.

M’has teixit a les entranyes de la mare
i m’has donat un nom
amb el qual tu em coneixes
i també tots els meus companys.

Tu em crides pel meu nom.

Gràcies, Pare Déu, per tot el
que m’has donat:
unes qualitats, una família,
un cor per estimar,
unes persones al meu voltant,
la seva amistat,...
i, sobretot, la fe
i una personalitat pròpia per a
poder viure-la de tot cor.

Gràcies, Pare Déu,
perquè ens aplegues a tots
i ens sentim contents
d’ésser i saber-nos
FILLS TEUS.

Pare, gràcies per tot.

SABER DEL SILENCI PER SABER ESTAR

 

Caminem

Caminem mentre tenim llum, abans no arribi la tenebra, camineu.

Lloa el Senyor, ànima meva.
Lloaré el Senyor tota la vida,
cantaré al meu Déu mentre sigui al món.

No us fieu dels poderosos,
homes mortals, incapaços de salvar.

Exhalen l’esperit i tornen a la terra,
i aquell dia es desfan els seus plans.

Feliç el qui troba ajuda en Déu,
el qui espera en el Senyor,
que ha fet el cel i la terra,
el mar i tot el que s’hi mou.

Ell es manté fidel per sempre,
fa justícia als oprimits,
dóna pa als qui tenen fam.

El Senyor allibera els presos,
el Senyor dóna la vista als cecs,
el Senyor redreça els qui han ensopegat,
el Senyor estima els justos;
el Senyor guarda els forasters,
sosté les viudes i els orfes,
però capgira els camins dels injustos.

salm 146

Breu pregària

El passat a la teva misericòrdia,
el futur a la teva providència,
el present al teu amor.

Tu saps Senyor,
que l'única cosa que tinc
és el dia d'avui per a estimar-te,
i gràcies a tu també als qui tu m'has donat.

Pregària inici de curs

 Pregària inici de curs amb genial.ly

PREGÀRIA PER LA FESTA LITÚRGICA D'EL NAIXEMENT DE LA MARE DE DÉU

Oh Verge naixent,

esperança i aurora de salvació per a tothom, torna benigna teva mirada materna cap a tots nosaltres, reunits aquí per celebrar i proclamar les teves glòries!

Oh Verge fidel,

que sempre vas estar disposada i vas anar sol • lícita per acollir, conservar i meditar la Paraula de Déu, fes que també nosaltres, enmig de les dramàtiques vicissituds de la història, sapiguem mantenir sempre intacta la nostra fe cristiana, tresor preciós que ens han transmès els nostres pares!

Oh Verge potent,

que amb el teu peu aixafes el cap de la serp temptadora, fes que complim, dia rere dia, les nostres promeses baptismals, amb les quals hem renunciat a Satanàs, a les seves obres i als seus seduccions, i que sapiguem donar al món un testimoni alegre de esperança cristiana!

Oh Verge clement,

que vas obrir sempre el teu cor matern a les invocacions de la humanitat, de vegades dividida pel desamor i també, malauradament, per l'odi i per la guerra, fes que sapiguem sempre créixer tots, segons l'ensenyament del vostre Fill, en la unitat i en la pau, per ser dignes fills de l'únic Pare celestial!

Amén.

Joan Pau II

Puja al cim

Puja al cim
de cada muntanya,
escala les roques
que s'interposin en el teu camí.
Travessa cada tempesta
i no oblidis mai
l'horitzó on vols arribar.

No miris enrere:
el camí és el que et fa
i ets tu qui fa el camí.

Estima
tots i cadascun dels rostres
que t'han ensenyat les rutes
per on et podies estimbar i, també,
les fites que sacien la teva ànima.

Estima les ferides als peus
i els anys que t'has sentit perdut.
Tot, en tu, serà transformat
si ho aculls com el que és:
vida!

Hi ha un lloc, Tot-Amor,
en els paisatges que et dóna la terra,
espais infinits de llibertat i tendresa
que viuen en la fondària
de la teva ànima.

Francesc Grané

Goigs a sant Roc (Plaça Nova de Barcelona)

Tal es vostra Santedat,
Sant Roch Princep de excellencia;
que os ha dada potestàt
de curar de Pestilencia.

Foreu de molt alt Llinatge,
y Senyor de Montpellèr,
dirigint vostre viatge,
servint al Deu verdader:
Y foreu de ell tant amàt,
com ho diu la experiencia.
...
Servì à tohom de gran prova
lo que à las horas passà:
que sols en la Plaça Nova
tal malaltia no entrà:
Perque en Vos ha confiàt
en tal mal, y en tal dolencia.

Puix tenim tal Advocàt,
fent dels pecats penitencia;
serèm per ell deslliuràts
del contagi, y pestilencia.

Ajudeu-me a trobar el meu lloc en l’obra de la creació

Senyor! Avui us demano perdó
pels llocs que quedaran buits en l’obra de la Creació.
per les necessitats creades artificialment;
pels talents que mai no es podran desenrotllar
per culpa dels homes i de la societat;
pels innombrables treballadors, fills Vostres,
que mai no arribaran allà on Vós volíeu que arribessin;
per la meva falta d’entusiasme en cercar sempre la Vostra voluntat;
per al meva falta de generositat a correspondre a ella amb tota fidelitat.

Senyor! Us agraeixo
els dons que m’heu donat,
les possibilitats físiques i intel·lectuals amb què m’heu enriquit,
l’educació que he rebut,
les facilitats que he trobat per a escollir la professió convenient.

Senyor! Feu-me dòcil, perquè, deixant-me guiar per Vós a través dels esdeveniments,
invitat per les autèntiques necessitats dels meus germans,
descobreixi:
el lloc en qual Vós m’espereu
el paper que Vós voleu que jo representi,
amb el meu treball, en l’obra de la Creació.

Michel Quoist

On hi ha ...

On hi ha caritat i saviesa,
allà no hi ha por ni ignorància.

On hi ha paciència i humilitat,
allà no hi ha ira ni torbació.

On hi ha pobresa amb alegria,
allà no hi ha cobdícia ni avarícia.

On hi ha assossec i meditació,
allà no hi ha neguit ni vagància.

On hi ha temor del Senyor a custodiar el seu atri,
allà l’enemic no pot tenir lloc per entrar-hi.

On hi ha misericòrdia i discerniment,
allà no hi ha superficialitat ni enduriment.

Sant Francesc d’Assís

Pregària final, dia dels avis

Et dono les gràcies, Senyor,
pel consol de la teva presència:
També a la solitud,
ets la meva esperança, la meva confiança;
Des de la meva joventut, ets la roca que em fortalesa!

Gràcies per haver-me donat una família
i per la benedicció d'una llarga vida.
T'agraeixo els moments d'alegria i de dificultat,
pels somnis complerts i pels que encara tinc per davant.
T'agraeixo aquest temps de renovada fecunditat
a què em crides.

Augmenta, Senyor, la meva fe,
fes-me un instrument de la vostra pau;
ensenyeu-me a acollir a qui pateix més que jo,
a no deixar de somiar
i a narrar els teus meravelles a les noves generacions.

Protegeix i guia a papa Francesc i l'Església,
perquè la llum de l'Evangeli arribi a tota la terra.
Envia el teu Esperit, Senyor, a renovar el món,
perquè la tempesta de la pandèmia s'apaivagui,
els pobres siguin consolats i tota guerra acabi.

Sostén-me en la debilitat,
i concedeix-me viure plenament
cada moment que em dones,
amb la certesa que estàs amb mi
cada dia fins a la fi de l'món.
Amén.

Preguem i cantem

Potser la seva música com sona no ens agrada, potser les seves letres ens fan mal a les orelles... Però potser cal escoltar-les amb les orelles del cor. Deixem-les ressonar. Posem-les en boca d'Ell...

"No hi haurà gàbies per tants ocells" (Oques Grasses)

(la Veritat ens farà lliures, Jn 8,32)

"La vida, allò que passa quan tu rius" (Txarango)

(En ell hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes, Jn 1,4)

"Canta, que la vida ho demana" (Suu)

(qui diu canta, diu prega)

"Per por a perdre ens perdem" (Doctor Prats)

(No tinguis por, perquè jo sóc amb tu Gj 26,24)

"Sense regles que ens prohibeixin ser qui som" (Buhos) 

(L'amor és la plenitud de la llei Rm 13,10)

 

"No viurem per sempre, però potser no ens cal tant temps" (Els Catarres)

(Tot té el seu moment, Coh 3)

"Res del que passa és comparable amb tu" (Zoo) 

(Qui és comparable al Senyor dalt dels núvols?, Sal 89,7)

 

"Fem de viure una festa" (Els Amics de les Arts).

(El meu cor se n'alegra i en faig festa tot jo, Ac 2,26)

"Quan s'enfonsa tot surten flors de les esquerdes" (Miki Núñez)

(després de la mort, la resurrecció.Jo sóc la resurrecció i la vida, Jn 11,25 )

 

"Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer" (Manel)

(Feliços ... Mt 5,1-12)

"Només amb tu els dies són més fàcils, només amb tu les hores se m'escapen entre els dits" (Animal)

(Pare nostre ... Mt 6,9-15)

Vaig demanar a Déu

Vaig demanar a Déu 

que em deslliurés de l'orgull.

I Déu em digué: No.

Em digué que no era quelcom que ell hagués de traurem, 

sinó que jo l'havia d'entregar.

Vaig demanar que em dónes paciència.

I Déu digué: No.

Em digué que la paciència és fruit de l'adversitat; 

no es concedeix, es conquista.

Vaig demanar a Déu 

que em donés felicitat.

I Déu digué: No.

Em digué que ell dóna benediccions; 

la felicitat depèn de mi.

Vaig demanar a Déu 

que em deslliurés del dolor.

I Déu digué: No.

Em digué que el dolor i el sofriment m'aparten de les preocupacions mundanes 

i que m'apropen més a ell.

Vaig demanar a Déu 

que fes créixer el meu esperit.

I Déu digué: No.

Em digué que he de créixer personalment, 

però que ell em podaria de tant en tant.

Vaig preguntar a Déu si m'estimava.

I Déu digué que sí.

Em digué que només haig d'obrir els ulls 

per contemplar la creació i a l'agraïr-ho trobaré el seu amor.

Vaig demanar a Déu 

que m'ajudés a estimar els altres com ell m'estima.

I Déu digué:

"Per fí estàs començant a entendre".

De pares a fills

com caminant sobre l'aigua
t'obriràs totes les portes
sempre el somriure a la cara
no et faltarà cap resposta

viuràs més de mil vides
tastaràs els millors vins
trepitjaràs terres llunyanes
mai no perdràs el camí

podria dir que la vida et serà sempre fàcil
però el temps del dubte vindrà
no temis caure en els llocs més difícils
viure és aprendre a aixecar-se

com caminant sobre brases
també coneixeràs drames
quan la vida ensenyi les urpes
respon amb l'amor més ferotge

no et mancarà mai coratge
per enfrontar les teves pors
troba el teu somni invencible
i crida'l amb tot el teu cor

(Catarres)

Fàcil o difícil

Fàcil és jutgar els errors dels altres,
el difícil és reconèixer els propis.
Fàcil és parlar sense pensar,
difícil és pensar abans de parlar.
Fàcil és prometre,
el difícil és complir-ho.
Fàcil és criticar els altres,
el dífícil és millorar un mateix.
Fàcil és plorar per allò perdut,
el difícil és cuidar-lo abans de perdre-ho.
Fàcil és dir a algú que l'estimés,
el difícil és demostrar-ho cada dia.

CERQUEM A DÉU AMB TOTS ELS SENTITS

La nostra vocació, el nostre caminar com a educadors no deixa de ser un pas més en la nostra recerca de Déu, en el nostre camí, en el nostre viure.

El nostre ser com a cristians és un caminar constant de cercar a Déu en tota la seva plenitud, i com a educadors també ens implica acompanyar en aquesta recerca als nostres alumnes,

I això cal fer-ho amb tots els sentits, igual que posem tots els sentits en la nostra vida, també cal posar-los en la tasca d’educar.

Una tasca que demana una escolta pacient i constant plena de confiança, que no només escolta amb les orelles i amb el cervell sinó també amb el cor, unes mirades que cerquen la llum, i que volen ser llum del Crist, unes olors i fragàncies que permetin mostrar als altres l’aroma de Déu i em permetin a mi també olorar-les, i com no, poder tastar amb els altres, amb els nostres alumnes i els nostres companys la dolçor de l’amor de Déu.

El llenyataire honrat

Una vegada hi havia un pobre llenyataire que tornava a casa després d’una dura jornada de feina. 

En creuar un pont que travessava un riu li va caure la destral a l’aigua. L’home es va lamentar tristament: 

- Oh! I ara com m’ho faré, jo, per guanyar-me el pa sense destral?

Però tot d’una, d’entre les aigües 

- Oh! Sorpresa! - va sorgir una bella ninfa i li va dir: - Espera, bon home, que et tornaré la destral. 

La nimfa es va enfonsar al riu i al cap de no res va aparèixer amb una destral d’or massís a les mans. 

- Que potser és aquesta, la teva destral? - va preguntar la nimfa. 

- No, no és aquesta. La meva destral no és daurada - va contestar el llenyataire. 

Així la nimfa es va tornar a enfonsar per segona vegada i aparegué poc després amb una destral de plata. 

- I aquesta? És la teva destral? - va tornar a preguntar la nimfa. 

- No, aquesta tampoc no és la meva. La meva no era ni d’or ni de plata - va respondre l’entristit llenyataire. 

I per tercera vegada la nimfa es va submergir a les aigües del riu. En sortir-ne duia a les mans una destral d’acer. 

- Oh! Gràcies! Moltes gràcies! Aquesta sí que és la meva destral! 

- Aquí la tens. Tot i així, com que ets tan honrat te’n regalo les altres dues, bon llenyataire. Has preferit l’honradesa a la mentida i et mereixes aquest premi.

Gràcies, bon Déu, per totes les persones del món que diuen la veritat i no enganyen.

Gràcies per les persones que són sinceres i que volen ser transparents mostrant les coses tal com són.

Que nosaltres també puguem ser d’aquesta manera, dient i fent les coses de tot cor, sense por ni malícia.

recull d’activitats 

de reflexió i pregària 2019 

Maristes

El ninot de neu

Era un dia gris. La caiguda de flocs i més flocs de neu anunciava l’arribada de l’hivern. La neu queia als arbres pelats de fulles i sobre els caus dels animals, que gairebé no gosaven treure el musell a l’exterior. 

La casa on vivien en Joan i la Marta havia quedat aïllada per l’enorme quantitat de neu que havia caigut. Els dos germans no podien anar enlloc. Però aleshores la Marta va tenir una idea: - Per què no fem un ninot de neu? 

Dit i fet, es van abrigar bé i el van començar a fer. 

Al cap d’unes hores ja tenien un gran ninot de neu just al costat de la casa. Li van posar un barret vell, dos botons que li servien d’ulls, una pastanaga com a nas i una bufanda de color vermell. Van estar jugant molt amb ell. Era un nou amic. Se l’estimaven. Cada matí, en llevar-se, corrien a dir-li bon dia. Si el sol de l’hivern escalfava una mica, els nens obrien un paraigua i protegien el ninot perquè no es fongués. 

Va passar el temps i, amb el canvi d’estació, van tenir dies en què amb prou feines feia fred. El ninot s’anava fonent sense que en Joan i la Marta poguessin fer res per evitar-ho. A poc a poc el seu amic va desaparèixer. Els nens van quedar molt tristos. 

- Què us passa?- els va preguntar la mare. 

- El nostre ninot de neu ha marxat- va dir la Marta. 

- Ja no és amb nosaltres- va dir en Joan. 

- No, això no és cert. Els amics mai no ens deixen. Senzillament, s’ha transformat. Ara és aigua i heu de buscar-lo en altres llocs- va explicar la mare. 

Aleshores els nens van buscar el seu amic al raig d’aigua de la font, al riu, a la petita cascada i, quan va arribar l’estiu, al mar blau i al riu dels campaments. I sí que hi era. El van reconèixer de seguida. D’una forma màgica, que només entén la quitxalla, van reconèixer a l’aigua la veu del ninot de neu. Els va dir que l’hivern vinent tornaria a passar temps amb ells. Des d’aleshores, en Joan i la Marta sempre juguen amb l’aigua i guarden per al proper hivern els dos botons, el barret i la bufanda.

Pensem en els nostres amics i amigues. 

Quan no són al nostre costat, on són? 

Què ens queda d’ells si estan lluny? 

Creieu que els amics i les amigues ens acompanyen d’alguna manera encara que no els veiem?

recull d’activitats 

de reflexió i pregària 2019 

Maristes

Cal mirar endavant

Molt sovint les coses no són com voldríem
i ens desesperem.
Però cal mirar endavant dia a dia,
que n’esperava jo de la vida?
Parlant no ens enteníem i ens fèiem plorar,
i ens fèiem mal.

Però aquella ànima trista, ja és història,
Estaves sola, però ja no ho estàs.

Has de tirar endavant per fer realitat els somnis,
has de lluitar contra les adversitats.

No paris de somriure,
estarem junts, hem demostrat que som molt forts.
Ara hem de lluitar per tirar endavant,
en aquest món que no s’atura.
No paris de somriure,
estarem junts, hem demostrat que som molt forts.
Ara hem de lluitar per tirar endavant,
en aquest món, que no para de canviar.

Goigs (actualitzats) a Sant Jordi

Caldria parlar amb Sant Jordi
a pocs dies del seu Sant,
i posar-lo al corrent
d'això que està passant.
(que de ben segur ja coneix)

Que no cal que porti armadura,
ni espasa ni escut,
que porti una bona vacuna,
que el drac s'ha fet petit,
més petit que un cuc.

Oh, patró de Catalunya
allibera'ns d'aquest virus maleït,
si véns porta'ns la vacuna,
per deixar-lo ben pansit.

Vine a peu o amb montura,
de matinada o de nit,
saltant-te si cal
el confinament comarcal,
però acaba amb la tortura,
que sofrim amb el Covid,
i puguem anar tornant
a la vida normal.

Fes que llibres i roses tinguem,
i un Sant Jordi ben lluït,
que pels carrers reneixem
i siguis sempre enaltit i beneit!


Glòria i lloança al nostre patró
Sant Jordi, sempre el millor.

Feliços els qui creuen sense haver vist

Feliços els qui creuen sense haver vist (Jo 20,19-31)

No t'he vist mai, Jesús, amb els meus ulls,
però t'has fet present en la meva vida
i m'has donat el do de la fe
per mitjà del qual t'he pogut reconèixer.

No he conegut el timnbre de la teva veu,
però el to de les seves paraules
deixa en mi un gust inconfusible
de pau i llum, de ganes de donar-me
tal com tu t'has donat i et dones.

No he tocat les teves ferides amb el di,
però m'he sentit curat tantes vegades
per la teva mirada i la teva paraula
que sé que les teves cicatrius
tenen molt a veure amb mi.

Per això ja no m'espanto
o procuro no espantar-me
quan sento que m'envies
com el Pare t'ha enviat.

Sé que creure en tu i seguir-te
és el camí que porta a la vida.

Gràcies pel teu amor!

La pau sigui amb vosaltres

"La pau sigui amb vosaltres" (Lc 24,36)

La pau sigui amb vosaltres
era la teva salutació
i el senyal de la teva presència
entre els deixebles bocabadats.
I la pau prenia cos, habitava en els cors
i omplia l'estança,
perquè la teva paraula és viva i eficaç.
I la pau, que era el teu do,
es tornava també per a ells una tasca:
la de ser-ne testimonis
i escampar els seus efecte
d'orient fins a occident.

Senyor Jesús, que la joia de la Pasqua
que ara celebrem
ens ompi el cor de la teva pau serena
i s'estengui al nostre voltant.

Que la teva presència en mig nostre
posi concòrdia al nostre món en conflicte,
aporti equilibri en la nostra societat
i en les relacions amb la natura,
conscients que tots caminem junts
cap a la plenitud del Regne.

David Jou

El mico i el peix

Un dia, un mico passejava per la riba d'un riu. Estava una mica avorrit, i aquell dia va decidir observar la natura. Tot d'una, el mico va veure un petit peix sota l'aigua. De tant en tant donava petits salts, de manera que sortia un segon a l'exterior per tornar a capbussar-se en l'aigua.El petit mico, que mai abans havia vist un animal com aquest, va pensar que el pobre peix s'estava ofegant. - Oh !, no! - -va pensar- ¡Pobret! ¡S'ofega! L'hauré d'ajudar! Llavors el mico va agafar a el peix amb les seves dues mans. El peixet va començar a agitar-se amb força, i el mico va pensar que era d'alegria al veures fora de perill. Poc després, el peix va parar d'agitar-se i el mico, al veure que era mort, va pensar: - Quina pena no haver pogut arribar abans! 

DE VEGADES, INTENTANT AJUDAR, SENSE VOLER, EMPITJOREM UNA SITUACIÓ. 

CAL ESTAR SEMPRE MOLT SEGUR DE LA NECESSITAT REAL DE L'ALTRE.

Pregària a la Mare de Déu d'Arboló

Rosa gentil, Madona Immaculada,
Plena de gràcia, Santa Maria:
que damunt de la Noguera
desafieu sol, vent i tempesta;
Violeta humil, Lliri de puresa
Sagrari de l'Altíssim
Nostra Senyora, Santa Maria.

A Vós acudim amb confiança de fills,
amb penes al cor,
amb pregàries als llavis;
vos saludem poderosa,
maternal i pietosa
Nostra Senyora, Santa Maria.

Pel triomf de la veritat,
de la justícia i caritat,
pel consol del qui plora,
per l'esperança del qui mor,
per l'amor entre tots,
mireu-nos sempre amorosa
Nostra Senyora, Santa Maria.

LLIBERTAT PER ESTIMAR O PER ESTIMAR-TE

Si el centre de la teva vida és el teu "ego" intentaràs guanyar, esdevenir una persona important, admirada... i la teva llibertat estarà al servei del teu ego. Seràs partidari d'una societat competitiva, la de la meritocràcia... la dels millors. Si el centre de la teva vida és estimar. la teva llibertat estarà al servei dels altres, des de l'escolta, la comprensió, la solidaritat i la transformació de la societat des de la fraternitat universal. L'ego a la llarga porta a la buidor, l'amor és la porta de la plenitud.

Jesús Renau, sj

Pare i germà, com Sant Josep

Déu i Pare de tots,
que heu donat la vida als homes
perquè us coneguin i us lloïn agraïts;
donau-nos l'alegria de sentit-nos un sol poble vostre.

Senyor Jesucrist,
que us heu abaixat per ser el nostre germà
i que camineu amb nosaltres,
ensenyeu-nos a no passar de llarg
davant el dolor del germà caigut al marge del camí.

Esperit Sant,
vivifiqueu i moveu el cor dels nostres pastors
perquè experimentin cada dia
el consol de caminar com a germans,
enmig del poble, fent-hi present,
com Sant Josep, la tendresa del Pare.
Feu sentir en el cor de molts joves
la crida al sacerdoci perquè,
com a homes de comunió,
serveixin en l'Església i, anunciant l'Evangeli,
cooperin a assolir
la fraternitat universal en Vós.
Amén.

UN SENYAL OBERT DE BAT A BAT

La mort de Jesús roman al paisatge del món com un senyal obert de bat a bat, capaç de parlar amb emoció a tothom, creients i no-creients. Els Evangelis descriuen aquella mort —la mort d'un innocent— amb un vocabulari despullat d'elucubracions teològiques; s'ajusten al drama que s'abraona sobre aquella vida tal com el podríem trobar potser llegint les notícies d'un diari. S'hi explica el judici prèviament decidit entre les autoritats conxorxades [...] fins al crit final que continua encara ressonant en la història i que en algun moment tots els vivents repeteixen com a seu. [...]

Ens ajuda a palpar en la foscor les paraules del poeta Paul Claudel: «Crist no ha vingut per explicar el dolor, sinó per omplir-lo de la seva presència». [...]

En aquestes hores, un horror colpeja l'ànima: la por que l'absència de Déu es torni definitiva. És com si deixés d’existir tot el que és digne de ser estimat. És l'hora de la gran prova. Però cal que l’ànima continuï estimant o, si més no, continuï volent estimar en la solitud, en la incertesa i en el buit, fins i tot sabent que aquest moviment implica la pròpia destrucció. Només així arriba un dia en què inexplicablement Déu ve. (p. 96-97)

José TOLENTINO MENDONÇA,

El petit camí de les grans preguntes,

Barcelona: Fragmenta 2020 (Assaig 66)

EL PASSAT ÉS PASSAT

Tots portem del passat una quantitat de qüestions obertes i que, sovint, encara ens segresten: «Ah, ¿per què no va anar així? ¿Per què va ser d'aquesta manera i no d'aquella? Hi ha, però, un moment en què hem de deixar enrere aquestes preguntes: el que va ser, va ser. Si insistim obsessivament a escorcollar el passat, perdem la possibilitat d'acollir la novetat de la gràcia que ens parla en el present. El judici del passat no és la cosa més important, al contrari del que pensem. El més important és aquesta oportunitat de vida que el Senyor ofereix a cadascú i que ens demana que en fem extensió a nosaltres mateixos i als altres. Són inútils els actes de passar comptes prolongats en el temps o els planys interminables per les coses mal solucionades. El risc és que la vida es torni, encara més, una presonera en un bosc de fantasmes. El passat és passat. M’agrada pensar en la imatge suggerida per Pau a la Carta als Filipencs: «Tinc un objectiu: oblidar-me del que queda enrere i llançar-me cap allò que hi ha al davant. Corro cap a la meta per aconseguir el premi».

El gest d'oblidar i de deixar enrere també és una decisió espiritual necessària. Hi ha un passat que condemna i, si no ens en distanciem, si no fem el salt que la fe ens demana, no serem capaços de tornar a començar. (p. 64)

José TOLENTINO MENDONÇA,

El petit camí de les grans preguntes,

Barcelona: Fragmenta 2020 (Assaig 66)

LA PETITA PART QUE ENS TOCA

La nostra vida transcorre, tantes vegades, seca, buida i entristida! Li falta la música transparent de l’esperança. [...] El que no podem fer és que la nostra esperança depengui del que no és possible que passi. L’esperança és un do, certament, però brota d’un realisme madur i vigilant.

Qui viu en l’esperança és testimoni, per exemple, d’una capacitat de fruir de les coses petites sabent que ens donen la mesura de les grans. I aprèn a no desesperar en la foscor, perquè sap que hi ha una lluminositat que creix en la nit i que acabarà per vèncer-la. Estem queixosos, insatisfets, ens pensem que portem a sobre el terrible pes del món. La petita part d’esperança que ens queda és suficient per rellançar tota una vida (p.62)

José TOLENTINO MENDONÇA,

El petit camí de les grans preguntes,

Barcelona: Fragmenta 2020 (Assaig 66)

EL BUIT DE LES NOSTRES MANS

Podria ser que cap altra pregunta ens trobi amb les mans tan buides com el sofriment. [...] Per això m’impressiona sempre aquell verset del salm 146 (147) que diu: «El Senyor guareix els cors desfets i els embena les ferides. Té comptat el nombre dels estels, els crida cada un pel seu nom». No deixa d’admirar-me el moviment sorprenent que el poeta traça: comença parlant de ferides i de sobte ja parla d’estrelles. És com si l’oració vinculés el dolor, el nostre petit dolor, al misteri de les estrelles. El Senyor ens cura vinculant la nostra vida a una dimensió més gran, articulant-la amb la immensitat, l’infinit, l’incomptable que ens redimeix. I ens diu a l’orella: «La vida no és només això, la vida no és només aquest dolor, és un “més enllà”, la vida és un passar».(p. 47)

José TOLENTINO MENDONÇA,

El petit camí de les grans preguntes,

Barcelona: Fragmenta 2020 (Assaig 66)

LA GRAVETAT VENÇUDA PER LA GRÀCIA

És impossible no detectar les marques del temps en nosaltres: línies de fragilitat, ombres, calfreds, erosions, zones més desvitalitzades, desviaments. La unitat interior és un treball immens. Però no podem deixar córrer la construcció d’aquesta unitat. Dir, per exemple, que la vida duu la marca de la vulnerabilitat i reconèixer fins a quin punt està exposada a la possibilitat de ser ferida. [...]

La vulnerabilitat és un esdeveniment total. Descobrirem, tanmateix, que a través seu ens arriba també el que ens redimeix, a la manera d’una dansa en què la gravetat és vençuda per la gràcia. (p.33)

José TOLENTINO MENDONÇA,

El petit camí de les grans preguntes,

Barcelona: Fragmenta 2020 (Assaig 66)

UN INFINIT FERIT

L’infinit que ens toca viure és sempre un infinit ferit. I és bo que sigui així. Les preguntes ¿què estic disposat a estimar?, ¿fins a quin punt confio?, ¿com encaro la vida en la seva obertura esquinçada i en la seva convulsió?, porten tatuada una altra interrogació que no veiem, en què rarament pensem, però que ho acompanya tot, fins i tot la totalitat del que som. I aquesta interrogació és: ¿per quines coses em sento capaç de patir? [...] On es llegeix «patir» cal entendre viure, invertir gratuïtament desig i esforç, escoltar en profunditat, acompanyar amb un amor incondicional. Exactament el que fa la llavor que s’enfonsa en la terra i és com si s’hi morís, i d’aquesta manera accepta el risc d’hipotecar i transmutar la pròpia existència per generar un nou fruit. (p. 24)

José TOLENTINO MENDONÇA,

El petit camí de les grans preguntes,

Barcelona: Fragmenta 2020 (Assaig 66)

SI ACOSTEM L’ORELLA

«Ho sents? —va dir el petit príncep—, estem despertant el pou i canta…» 

La nostra vida també amaga un pou, encara que el que hi sentim és l’aridesa que la cobreix amb el seu fi mantell de desolació. Rondinem contra la vida. Li falta alguna cosa, res no és mai perfecte, res no està mai acabat. Res no està resolt. És com si estiguéssim jugant un foc insoluble: si tenim el pou, ens falta la corda; si tenim la corda, ens falta la galleda; si tenim la corda, la galleda i el pou, ens falta la força per anar fins al fons de la deu a buscar l’aigua que ens tregui la set. […] 

Cadascun de nosaltres té el que necessita per experimentar l’alegria. No és un problema de coneixement, és una qüestió de mirada. … (p. 23)

José TOLENTINO MENDONÇA, 

El petit camí de les grans preguntes, 

Barcelona: Fragmenta 2020 (Assaig 66)

El perdó

Quan fem mal a algú que estimem, sobretot, hem de reconéixer el que hem fet malament i demanar perdó, i també l'altra persona ha de saber perdonar.

El perdó és un acte i una paraula molt important i s'ha de saber quan i com utilitzar-ho en cada moment. 

Demano que reflexionem sobre això, sobre el perdó.

(L.P.)

Costa poc de fer-ho amb un somriure a la cara

15 senzills actes de caritat que podem fer durant aquesta Quaresma.

Senzills, però amb els que podràs fer realitat allò que Jesús ens va ensenyar i demanar: estimar.

I encara que estiguem a la Quaresma, fem-ho alegres, costa poc de fer les coses amb un somriure a la cara)

1. Saludar. (Sempre i en tot lloc, costa poc dir bon dia amb un somriure a la cara)
2. Donar les gràcies (costa poc de fer-ho amb un somriure a la cara) .
3. Recordar als altres quant els estimes. (costa poc de fer-ho amb un somriure a la cara)
4. Saludar amb alegria a aquelles persones que veus cada dia, que no coneixes però que cada dia t'ajuden d'una manera o altre. (costa poc de fer-ho amb un somriure a la cara)
5. Escoltar la història de l'altre, sense prejudicis, amb amor. (costa poc de fer-ho amb un somriure a la cara)
6. Aturar-te per ajudar. Estar atent a qui et necessita. (costa poc de fer-ho amb un somriure a la cara)
7. Aixecar-li els ànims a algú. (costa poc de fer-ho amb un somriure a la cara)
8. Celebrar les qualitats o èxits d'un altre. (costa poc de fer-ho amb un somriure a la cara)
9. Seleccionar el que no fas servir i regalar-lo a qui ho necessita. (costa poc de fer-ho amb un somriure a la cara)
10. Ajudar quan es necessiti perquè un altre descansi. (costa poc de fer-ho amb un somriure a la cara)
11. Corregir amb amor, no callar per por. (costa poc de fer-ho amb un somriure a la cara)
12. Tenir bons detalls amb els que estan a prop teu. (costa poc de fer-ho amb un somriure a la cara)
13. Netejar el que embruto. (costa poc de fer-ho amb un somriure a la cara)
14. Ajudar els altres a superar obstacles. (costa poc de fer-ho amb un somriure a la cara)
15. Intentar viure amb un somriure a la cara, costa poc i fa el món més bonic..

Quaresma: El tresor del cor

“on tens el tresor hi tindràs el teu cor” Mt 6,21

En el sermó de la muntanya Jesús ens diu i explica moltes coses, però durant aquesta quaresma podem centrar-nos en aquesta: “on tens el tresor hi tindràs el teu cor”

Aquesta afirmació en porta a preguntar-nos: 

• Quin és el tresor que tenim al cor?
• Em pensat mai quins tresors tenim al nostre cor?
• Que fem amb aquest tresor, el guardem tancat amb clau i ben amagat per a què ningú el pugui veure, o l’ensenyem i el compartim per a què tots el puguem gaudir?
• Sé realment quins tresors hi ha dins del meu cor?
• En el meu cor puc trobar tresors com la confiança, la sensatesa del cor, la misericòrdia, l’alegria i la joia de la vida, la solidaritat, el perdó, l’amor....?
• Comparteixo aquest tresor amb Jesús?

Jesús ens convida a compartir-lo amb ell i amb els altres. Compartir el nostre tresor suposa un esforç de superació personal, de renúncia, de despreniment, de solidaritat efectiva, de fets significatius de compartir. Encara més, ens exhorta a fer morir, a fer desaparèixer allò que ens lliga a la terra per fer aparèixer allò que ens lliga més a Déu i als homes, a fer aparèixer avui i aquí el món nou i la terra nova.

El món on hem de posar el tresor es aquí. El compromís, la fe i l’amor no els podem amagar al cor, els hem de compartir. I cada petita passa que fem per compartir fem-ho amb alegria.

Hi ha una cançó que parla de la mirada interior, que ens pot ajudar també:

La mirada interior (Marian Van de Wal)

Si el que vols és trobar
la bellesa de la vida
vés i busca dins el teu cor
abans de girar-te cap al món.

Si el que vols és trobar
el misteri de la vida
vés i busca dins el teu cor
a través de la mirada interior.

Hi ha molt més del que pots veure,
vés i explora dins
del teu univers interior.
Allà veuràs que hi ha una força
que és el que fa que
tot sigui allà on està.

Irradia pau.
Irradia llum.
Irradia harmonia, sigues tu.

Si el que vols és trobar
la bellesa de la vida
vés i busca dins el teu cor
abans de girar-te cap al món

Si el que vols és trobar
el misteri de la vida
vés i busca dins el teu cor
a través de la mirada interior.

Obre de bat a bat
les portes del tresor que s'amaga
a dintre del teu cor.
No dubtis!
Banya't en la quietud
de l'aigua clara
0n trobaràs l'essència
d'aquell que vols ser tu

Mira l'interior!

Si el que vols és trobar
la bellesa de la vida
vés i busca dins el teu cor
abans de girar-te cap al món.

Si el que vols és trobar
el misteri de la vida
vés i busca dins el teu cor
a través de la mirada interior.

Obre el teu cor al món,
veuràs que tot ho pot
la mirada interior

Per ajudar-te a la reflexió i la pregària et proposo que tinguis un cofre buit i que setmana rere setmana el vagis omplint de cors: 

• el cor del perdó, 
• el de l'alegria, 
• el de l'amor, 
• el de la passió, 
• el de la solidaritat ... 

i així poder arribar a la setmana Santa amb un gran tresor al cor i poder compartir amb tothom la festa de la PASQUA!

Feliços...

• Feliços els alumnes que estan malalts perquè es poden curar.

• Feliços els alumnes que estimen els demés, perquè també seran estimats.

• Feliços els alumnes que no tenen amics perquè en poden fer de nous.

• Feliços els alumnes que estan enfadats perquè seran consolats.

• Feliços els alumnes que tenen amics perquè podem comptar amb ells.

• Feliços els alumnes que poden anar a l'escola perquè poden gaudir d'aprendre coses noves.

• Feliços els alumnes que respecten als altres perquè també seran respectats.

• Feliços els alumnes que s'equivoquen perquè poden rectificar.

• Feliços els alumnes que no entenen una cosa perquè saben que algú els ho explicarà.

• Feliços els alumnes que són exclosos dels demés perquè saben que algú els acollirà.

Senyor, ensenya'ns a reflexionar els nostres fets: els bons i els dolents, 

per omplir de PAU les nostres paraules.

relectura de les benaurances 

alumnes de 6è C, Col·legi Lestonnac,

DENIP 2021

Tu vine amb Mi!

Segueix-me, li va dir un dia Jesús a Felip (Jn1,43). I el va seguir, va marxar amb ell. Generalment, quan hi ha confiança i amor, anem amb altres. Però, tenim consciència que també ells van amb nosaltres?

El semàfor està en vermell i la neta se sent neguitosa mentre espera el verd. A l'altra banda hi ha el parc. La seva maneta està agafada per la mà de l'avi. Quina mà tan grossa, pensa ella, la del meu avi. Que contenta ... és que va amb l'avi! I que content i ufanós també va l'avi amb la seva neta de la mà!

Amb qui anem nosaltres? 

Quina mà ens acull? 

Som persones acollidores, hi ha gent que sap que anem junts? 

Hi ha tanta necessitat de ser acollits de veritat per saber que la nostra vida també es viscuda per altres!!

Ens sentim acollits per Jesús?

Sóm conscients que sempre anem de la mà de Jesús, gran, acollidora, plena d'amor i esperança, i que quan ens estreny la nostra no para de recordar-nos: Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament. Aquest manament és el més gran i el primer. El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix. (M7 22,37-39)?

La mà de Jesús és com el conductor d'un autobús, l'autobús miraculosament ens porta on volem, sense caure en el compte que algú l'ha conduït fins allà. La mà de Jesús sempre ens agafa encara que no ens adonem ni hi pensem.

Gràcies Jesús per ser-hi i acollir-me!

(a partir d'un text de Jesús Renau sj)

Estigueu contents en el Senyor

A la carta als Filipencs Pau dona un consell: “Estigueu contents en el Senyor sempre; ho repeteixo, estigueu contents.” (Fl 4,4)

Venint d'algú que està empressonat és un consell que sona estrany. Però és un consell que ens resona avui fortament. Les nostres actituds interiors no han de reflectir les nostres circumstàncies externes!

És tan fàcil desanimar-se arran de circumstàncies desagradables (i més en els moments que estem vivint) o tenir la temptació de prendre esdeveniments insignificants massa seriosament (no ens ha passat darrerament més d'una vegada?). Sempre hi haurà situacions a la vida que faran que siguem infeliços o improductius o fins i tot febles a nivell emocional. Però mai no hi hauria d’haver cap esdeveniment a la notra vida que ens tregui la nostra alegria! La nostra alegria, ningú no ens la pendrà ... que diu la cançó. No hi hauria d’haver mai cap episodi o ocurrència que ens robi el nostre goig.

Això és possible quan la nostra alegria és “en el Senyor". El nostre goig és el resultat d'un punt de vista vertical, ja que contemplem directament el rostre de Déu mateix! Si tenim una perspectiva horitzontal en la nostra vida, tan lluny com arriba la vista només veurem la nostra existència com un terreny desert i sec. Però si triem contemplar la cara del Pare, quedarem captius del seu amor ... la seva pau ... i la seva bondat!

Si decidim avui viure una vida vertical en comptes d’una existència horitzontal, no tindrem temps per queixar-nos perquè estarem plens de goig per la seva presència. 

Les paraules depressió, tristessa, desencant, desencís, desmotivació ... s'esborraran dels nostres diccionaris i seguirem la nostra Vida al costat del Pare amb Goig i Alegria.

(inspirat en un pla de youversion)

Preguem per la pau

Gandhi va dir que el que s'obté amb violència només es pot mantenir amb violència.
Senyor ajuda’ns a obtenir-ho tot amb pau i amor.

També va dir que ull per ull, el món acabarà cec.
Senyor, ensenya’ns a perdonar set vegades set.

Luther King deia que l’obscuritat no pot expulsar a l’obscuritat, només la llum pot fer això. L’odi no pot expulsar l’odi, només l’amor pot fer això.
Senyor, ajuda’ns a ser petites llums que il·luminen la foscor amb petits raigs d'amor, igual que tu il·lumines els nostres cors.

Nelson Mandela va dir en un discurs que enderrocar i destruir és molt fàcil. Els herois són aquells que construeixen i que treballen per la pau.
Senyor, nosaltres no volen ser herois, però sí que volem aportar els nostres petits granets de sorra a la Pau, perquè sabem que per aconseguir la pau es necessita valor, molt més que per fer la guerra, com ens va dir el Papa Francesc. I sabem que uns petits grans de sorra no són res, però molts petits grans de sorra fan una platja, i tots volem formar part d'aquesta platja on arriben les teves onades d'amor i esperança.

I sabem que la pau no és només l’absència de la guerra, ja que mentre hi hagi pobresa, racisme, discriminació i exclusió difícilment podrem assolir un món en pau.
És per això que volem ser portadors de pau, de caritat, de solidaritat, de diàleg, de fe, d’esperança, i d'amor, sobretot d’amor, perquè l'amor és el més gran.

Petons!

Eren tocades les nou i, com cada nit, en Roger va entrar dins el llit de la mare i se li acorrucà al costat. Es delia per gaudir uns instants més d'aquella escalfor coneguda i incomparable.

Se la va mirar de reüll i li preguntà:

- Mare, de quin color són els petons?

- Els petons? Doncs... els petons poden ser moltes formes i colors i, de fet, canvien de color segons el que ens volen dir. De vegades, fill, els petons són petits, xerraires, divertits i molt, molt bromistes. Aquests són d'un vermell resplendent com... com les cireres! I ens diuen "t'estimo per la teva alegria, frescor i vitalitat".

- Ah, com les cireres que ens posem a les orelles i fem veure que són arracades!- va fer en Roger.

- Tu ho has dit!

- També hi ha moments, fill, en què els petons són sucosos i estan plens de vitamines de color taronja. És quan ens premen amb força i diuen "bon dia, és hora de llevar-se!"

- Aquests ja els conec! -va interrompre en Roger- són els que em fas quan dius "ara et menjaré a petons", oi, mare?

- Sí, els mateixos!

- I de color groc, mare? N'hi ha de petons de color groc?

- I tant! Els dies que els petons són calents i intensos el seu color brilla com el sol. És quan ens expliquen com els agrada la nostra escalfor i companyia.

- Ah, si! I ens regalen agraçades i carícies... aquests m'agraden molt mare! - va fer el Roger.

- Mare, i els que fan pessigolles a l'orella, al coll i a les galtes? Aquests de quin color són?

- Aquests són els que es mouen al ritme de la música i són de color verd lluminós com els camps i boscos quan bufa el vent. Els petons verds expliquen als que els estimen que els agrada la vida i veure com creixen i respiren.

La mare en veure que a en Roger se li tancaven els ulls, va baixar el to de veu i va continuar.

- De vegades, en canvi, els petons són llars, tranquils i d'un blau suau i esponjós com el cel. És quan ens expliquen que el seu amor és profund, sense límits, un amor tan gran que miris on miris sembla no acabar mai!

- I també arriben fins a la lluna? - va preguntar en Roger.

- També, li va respondre la mare. 

- I saps? Sovint els petons són d'un color lila fosc i misteriós. Aquests dies els petons ens consolen perquè estem tristos, confusos o potser no sabem què fer i on anar i ens diuen "no pateixis, sempre seré al teu costat".

En Roger en un esforç per no tancar els ulls va exclamar:

- Mare, els petons són dels colors de l'arc de Sant Martí!

- Sí, fill.

La mare se'l va mirar, va fer un gran somriure i li va fer un petó al front. En Roger, en un últim alè de veu li va preguntar:

- I aquest, mare, de quin color era aquest petó?

- Aquest, fill meu, era un petó de "bona nit" blanc com la neu, i et volia explicar com m'agrada el silenci, la pau i la quietud que sento al teu costat. I saps com va néixer el color blanc? D'un petó que es van fer tots els colors de l'arc de Sant Martí!

Contemplar

Hi ha incertesa,
i por
i neguit
i impotència.
I a voltes enyorança.

Però hi ha també claror,
un horitzó de llum,
fortalesa en la debilitat
i vents forts
que impulsen noves passes.

Contemplar la natura
alimenta l'esperança!

Contemplar Déu
alimenta la fe i l'amor!

Mar Galceran

Jesús ens ensenya a pregar

Què ens ensenya Jesús? Jesús ens senya moltes coses, i una d'elles és la pregàira. Els Evangelis ens diuen:

Que preguem per tothom, estimats i no estimats:

“Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen.” Mt 5,44

Que demanen per les persones compromeses a fer un món millor:

“La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors.” Mt 9,37-38

Que preguem per no caure en la temptació:

“Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L'esperit de l'home és prompte, però la seva carn és feble.” Mt 26,41

Que preguem perquè Déu concedeixi el seu Esperit:

“Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l'Esperit Sant als qui l'hi demanen.” Lc 11,13

Que preguem perquè un món just és possible:

“Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però el Fill de l'home, quan vingui, ¿trobarà fe a la terra?.” Lc 18,8

Pregar és una actitud de recerca perquè Déu sempre ens escolta:

“I jo us dic: Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà, perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba; i a qui truca, li obren.” Lc 11,9-10

I ens ensenya una pregària, el Parenostre:

“Vosaltres, pregueu així: Pare nostre del cel, santifica el teu nom, vingui el teu Regne, que es  faci la teva voluntat aquí a la terra com es fa en el cel. Dóna'ns avui el nostre pa de cada dia; perdona les nostres ofenses, així com nosaltres perdonem els qui ens ofenen; no permetis que caiguem en la temptació, i allibera'ns del mal.” Mt 6,9-13

PREGA SI VOLS SER FELIÇ

PREGA SI VOLS SER FELIÇ
PREGA I TOT CANVIARÀ
PREGA I AIXÍ DESCOBRIRÀS
L’ALEGRIA DE PREGAR I ESTIMAR

De matinada, quan et despertes
prega i fes acció de gràcies
és un moment d'alegria
pel nou dia que comença.

PREGA SI VOLS SER FELIÇ
PREGA I TOT CANVIARÀ
PREGA I AIXÍ DESCOBRIRÀS
L’ALEGRIA DE PREGAR I ESTIMAR

Just a mig matí,
quan fas la pausa per fer un cafè,
atura't un moment i medita,
com afrontar la resta de la jornada,
els primers conflictes del mati...

PREGA SI VOLS SER FELIÇ
PREGA I TOT CANVIARÀ
PREGA I AIXÍ DESCOBRIRÀS
L’ALEGRIA DE PREGAR I ESTIMAR

Després de dinar, quan el cap et pesa,
comença la tarda, el sol comença a caure,
prens consciència del pas del temps,
de la brevetat de la vida,
prega per la vida ...

PREGA SI VOLS SER FELIÇ
PREGA I TOT CANVIARÀ
PREGA I AIXÍ DESCOBRIRÀS
L’ALEGRIA DE PREGAR I ESTIMAR

Arriba la nit, és el crepuscle,
la fi de la llum,
la inquietud per la foscor que arriba
i el dubte que pugui tornar a sortir el Sol.
La jornada s'acaba,
arriba el moment de fer balanç del dia.

PREGA SI VOLS SER FELIÇ
PREGA I TOT CANVIARÀ
PREGA I AIXÍ DESCOBRIRÀS
L’ALEGRIA DE PREGAR I ESTIMAR

(relectura de la cançó: Estima si vols ser feliç)

G-O-I-G

T'has parat mai a pensar en els pastors del pessebre? En els pastors de Betlem?

Els pastors quan va néixer Jesús eren uns homes que es passaven la nit fosca i freda a ajupits al voltant d’una foguera que emetia petites espurnes de llum i una mica d'escalfor per tal de poder vetllar el seu ramat durant la nit. Els pastors eren persones molt humils i sovint analfabets, amb ronya al cervell i bava d’ovelles entre els dits dels peus. Els pastors no van tenien cap esperança d’avançar... mai cap esperança de posseir la seva pròpia terra ... mai cap esperança de seguir endavant a la vida. El seu món mai no canviava ... només nit rere nit d'ovelles bufant i el fred de la nit al voltant d'una foguera primitiva. El seu món estava centrat en unes ovelles inquietes, rondinaires, desobedients i amb polls.

pensant tot això és fàcil  creure i pensar que la seva vida era dolenta ?!

Però una nit, mentre tremolaven i intentaven mantenir-se desperts, el cel va esclatar al seu petit món fosc. El cant de joia dels àngels va irrompre a la foscor de la nit a la terra i van proclamar el goig del cel en mig de la freda i fosca nit. Un estol d’àngels va començar a cantar gloriosament una poderosa simfonia que encara ressona avui.

"Us porto una nova de gran goig, que ho serà per a tot el poble!"

Jesús va venir al nostre món amb goig i avui continua sent un dels seus grans regals. La seva presència a la teva vida fa que la foscor desaparegui i dóna llum a l’esperança.

La primera paraula utilitzada per descriure el naixement de Jesús va ser la paraula "goig"! 

Goig hauria de ser la paraula que ens descriu a tots els cristians. El goig és la marca de naixement d’un cristià i ha de sobreixir de tots els porus emocionals i espirituals del nostre cos. 

El propòsit de la teva vida hauria de ser portar la presència de Crist al nostre món fred, desesperat i fosc. Maria va ser la primera portadora de l'infant Jesús perquè nosaltres també poguéssim ser portadors de l'ADN diví. L’ADN del cel s’escriu “G-O-I-G” i el món fosc i fred en què vivim el necessita amb urgència!

Siguem àngels que canten el GOIG Jesús!

(a partir d'un devocional de YouVersion)