PREGÀRIA DE CAP D'ANY

Jesús, germà, amic.
Comencem un nou any. Gràcies.
Gràcies per tot el que he viscut
en l'any que acabem,
i gràcies per tot el que viuré
en l'any que comença.

Gràcies per la gent que tinc a prop,
gràcies per les coses noves
que apareixen a la vida,
gràcies també pels problemes i les tristeses,
perquè els puc viure amb Vós.

I us demano que tots els bons desigs
que tots tenim i diem de cara al nou any,
sapiguem fer-los realitat.
Sobretot, que sapiguem fer realitat
tot allò que serveixi
perquè hi hagi més felicitat per a tothom,
coneguts i desconeguts.

Jesús, germà, amic,
que el vostre amor ompli el món sencer.

Parròquia de Sant Martí d'Empuries

Missa dominical del 01/01/2009.

L’AMOR NO PASSARÀ MAI

Si jo parlés mil llengües però no estimés,
si fos capaç de veure el que vindrà,
si fos capaç de moure les muntanyes amb la fe
no serviria de res.

Si jo donés als pobres tot allò que tinc
o fos capaç de vendre’m per esclau,
si pretengués donar-ho tot però no t’estimés
no serviria de res.

Valdria tant com un timbal trencat,
un esquellot esquerdat...

L’amor és pacient,
l’amor és bondadós,
l’amor troba el seu goig en la veritat,
l’amor ho excusa tot i tot ho creu.

L’amor no és envejós,
l’amor no és altiu ni orgullós,
l’amor no és egoista ni groller,
l’amor... no passarà mai!

VENIU A MI

Veniu,
tots aquells que heu descobert el meu amor
perquè heu estat capaços d’obrir el cor
enmig d’aquests sofriments que avui patiu...

Veniu,
tots vosaltres els senzills i nets de cor
que heu entès que hi ha una llum en la foscor
que és la fe en Jesucrist que avui us diu:

No ploreu lamentant vostra feblesa
que la força i la salut són dins del cor,
agraïu la fe en la vostra petitesa
i espereu que es faci forta en el dolor!!!

Veniu a mi tots els que sofriu!
Veniu a mi els cansats i afeixugats!
Veniu a mi, que sóc el Fill del Déu viu!
I jo us faré reposar

Perquè sóc humil de cor, benèvol
i el meu jou és suau... Veniu.

Veniu,
tots aquells que us heu donat pel meu amor
perquè heu estat capaços d’obrir el cor
al dolor de tants germans que avui serviu...

Veniu,
tots aquells que amb senzillesa i de tot cor
heu encès un petit llum en la foscor
pel servei en Jesucrist que avui us diu: No ploreu....

Vine i ho veuràs

Cada dia vaig rumiant

i cada dia em torno a embolicar,

només sé que no ho veig clar

i no sé el perquè d’allò que faig.

Jo no sé de què però em coneixes,

vull seguir-te ara i per sempre.

Quan dic: “Mestre! on t’estàs?”

Sento: “Vine i ho veuràs!”

Vine i ho veuràs!

Vine i ho veuràs!

Vine i ho veuràs!

Vine i ho veuràs!

Cada dia descobrint

en la mesura que vaig caminant,

poc a poc em vaig obrint

a tot allò que em vols anunciar.

Jo no sé de què però em coneixes,

vull seguir-te ara i per sempre.

Quan dic: “Mestre! on t’estàs?”

Sento: “Vine i ho veuràs!”

Vine i ho veuràs!

Vine i ho veuràs!

Vine i ho veuràs!

Vine i ho veuràs!

SENYOR, TU HO SAPS TOT

Has penetrat tots els meus secrets,
Tu saps quan m’assec o quan m’aixeco,
em coneixes molt millor que jo mateix!
molt millor que jo mateix!!!

Has descobert tot el què vull fer,
saps bé si camino o si reposo,
Tu coneixes bé tots els meus passos!
coneixes bé tots els meus passos!!!

On aniria lluny del teu alè?
On fugiria lluny de Tu?
Si pujava dalt del cel,
o m’ajeia als inferns...
fins i tot allà em vindries a buscar!!!
Senyor! Tu ho saps tot!!!
Tu saps que t’estimo...
Senyor! Tu ho saps tot!!!
Sí!!! jo t’estimo!
Tu has creat el meu interior,
Tu m’has teixit al ventre de la mare
mentre jo m’anava fent secretament!
m’anava fent secretament!!!

Tots els anys que m’has destinat,
tots eren inscrits en el teu llibre;
em coneixes des d’abans d’haver nascut!
des d’abans d’haver nascut!!!

La meva petita esperança

Jo sóc, diu Déu, l'amo de les Tres virtuts.

La Fe és l'esposa fidel.

La Caritat és una mare ardent.

Però l'esperança és una noieta.

La Fe és aquella que es manté ferma en els segles dels segles.

La Caritat és aquella que es dóna en els segles dels segles.

Per la meva petit esperança és aquella que es lleva cada matí.

La Fe és aquella que està tesa en els segles dels segles.

La Caritat és aquella que es destesa en els segles dels segles.

Però la meva petita esperança és aquella que cada matí ens dóna el bon dia.

La Fe és un soldat, és un capità que defensa una fortalesa.

La Caritat és un metge, una germaneta dels pobres, que té cura dels malalts, que té cura dels ferits, dels pobres del rei.

Però la meva petita esperança és aquella que diu bon dia al pobre i a l'orfe.

La Fe és una església, és una catedral.

La Caritat és un hospital, un asil que recull totes les misèries del món.

Però sense l'esperança, tot això no seria sinó un cementiri.

La Fe és aquella que vetlla pels segles dels segles.

La Caritat és aquella que vetlla en els segles dels segles.

Però la meva petita esperança és aquella que s'acotxa cada vespre 

i es lleva cada matí i passa, en veritat, molts bones nits.

La meva petita esperança és aquella que s'adorm cada vespre al seu llit d'infant, 

després d'haver fet la seva pregària,

i que cada matí es desperta i es lleva i fa la seva pregària amb un esguard nou.

La Fe és un gran arbre, un roure arrelat al cor de la terra.

I sota les ales d'aquest arbre, la Caritat, al meva filla Caritat, 

hi abriga totes les angoixes del món.

I la meva petita esperança no és sinó aquesta petita promesa de borró 

que s'anuncia al bell començ d'abril.

I el borró no resisteix gens. Perquè tampoc no ha estat fet per a la resistència, 

no està gens encarregat de resistir.

És el tronc, és la branca i aquesta arrel mare que estan fets per a la resistència, 

que estan encarregats de resistir.

Però el tendre borró no està fet sinó per a la naixença 

i només s'encarrega de fer néixer.

Doncs bé, jo us dic, diu Déu,

sense aquesta brotada de bell començ d'abril,

sense aquests milers, sense aquesta única brotada de l'esperança,

sense aquest tendre borró cotonós, 

que el primer que ve pot fer saltar amb l'ungla, 

tota la meva creació seria més que fusta morta.

Charles Péguy

Tu ets amb mi

(inspirat en el Salm 16)

Tu ets la meva muralla,
el meu castell.
I meva alegria:
Tu em fas feliç!

He deixat enrere els ídols
que vaig tenir,
no els duré cap més ofrena,
tampoc diré els seus noms!

A les nits Tu m’instrueixes,
em dónes seny;
i jo sempre et tinc present...
al meu costat!
Ho celebro i en faig festa
a dins del cor
i reposo confiat
perquè...

Tu ets amb mi
mai no em deixaràs.
Tu em guiaràs en el camí
Em dónes la mà... (2)

Aquesta part deliciosa
que m’has triat
és la meva única herència
i m’ha encisat el cor.

Sé que Tu no m’abandones
enmig dels morts,
el camí que duu a la vida
faré al teu costat

A les nits Tu m’instrueixes,...

Tu ets amb mi...

AL·LELUIA

AL·LELUIA (3) AL·LELUIA (3) Canta Al·leluia, no deixis de bailar I cal que moguis els peus Sent el seu foc en el moviment i.. Crida Canta A-LE-LU- IA....

DIGUEU-ME AMICS

Imagina't si poguéssim somniar... trobaríem en el món més melodies que el soroll de l'armament que el plor d'un innocent; tot seria com un cant ple d’harmonia. Imagina't si ens donéssim tots les mans... no hi hauria ja més guerra cap més pensament: "Fer feliç al meu germà" i escoltar el cant de l'ocell. La pau no seria sols una fantasia. Digueu-me amics si no podria ser real que no tot fossin somnis ni una falsa realitat. Digueu-me amics si no podríem treballar i fer d'aquesta terra un racó d'amor i pau.

Perquè Déu és amor

El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor (1Jn 4,8)
Déu és dins meu, 
però de vegades
la foscor del meu jo
no em deixa veure la seva llum,
però Ell que és tan gran,
és capaç de superar aquesta foscor
i fer llum gràcies a mi.
I com fa llum?
Quan estimo,
perquè estimar
és viure d'acord amb els manaments del Pare:
estimeuvos els uns als altres.
Tinc moltes coses per escriure't Pare,
però ara no vull fer anar el paper i la tinta.
Vull venir-vos a trobar,
i parlar personalment amb tu.
I mentre,
vull seguir donant testimoni
del teu amor.
Que la Pau sigui amb nosaltres,
i que el teu AMOR ens ompli i il·lumini.

(pregària inspirada a partir de les lectures de les cartes de Joan)

Ben segur que vindrà el Nadal!

Si creus que el somriure té més força que la violència,
si creus en el poder d'un mà oberta,
si creus que allò que uneix les persones
és molt més que allò que les separa,
si creus que el fet de ser diferent
és més una riquesa que no un perill,
si saps mirar l'altre amb amor, sense desconfiances,
si prefereixes més la confiança que no pas la sospita,
si penses que ets tu el qui has de fer el primer pas,
si prepares el teu cor com qui neteja la casa de tots,
si avui et preguntes el perquè del Nadal,
si l'esguard d'un infant és encara capaç de desarmar-te,
si, més enllà de les llumenetes,
el teu esperit s'orienta cap a la tendra fosca de la cova,
si mantens la il·lusió per comunicar als altres
que la vida també és una festa,
si l'esguard d'un Infant que no parla et fa pregar,
si el silenci d'aquest Infant et fa pensar que és paraula de Déu,
llavors estàs en ple Advent i ben segur que vindrà el Nadal!

Preneu-me de la mà

Déu meu, preneu-me de la mà!
Us seguiré decididament, sense gaire resistència.
No defugiré cap de les tempestes
que en aquesta vida em cauran al damunt.
Suportaré l'embat amb totes les forces;
però, de tant en tant, doneu-me, si us plau,
un breu instant de pau.
Ingènua de mi, no creuré
que la pau que davallarà sobre meu serà eterna.
I acceptaré la inquietud i el combat
que vindran tot seguit.
M'agrada mantenir-ne l'escalf i en la seguretat,
però, només que vós em dugueu de la mà,
no em rebel·laré quan calgui fer front al fred.
Us seguiré per tot arreu i intentaré no tenir por.
Sigui on sigui, intentaré irradiar una mica d'amor,
d'aquets veritable amor als altres que hi ha en mi.

Etty Hillesum

+ 1943 a Auschwitz

La constància

Un obrer ja entrat en anys va pensar que havia arribat el moment de retirar-se a gaudir de la seva pensió de jubilació. Va anar a parlar amb el seu cap i li va explicar els seus plans de deixar la feina per portar una vida més plaent amb la seva dona i la seva família. Sense cap dubte anava a perdre diners amb aquesta decisió, però guanyaria en qualitat de vida. Ho havia parlat amb la seva dona i ja sortirien endavant com havien fet en moltes altres ocasions. Li va explicar que durant més de 40 anys havia treballat sense defallir, sent un perfecte professional i posant el seu cor en el que feia. Estava orgullós d'això però ara li havia arribat el moment de gaudir i no veia l'hora de començar la seva nova vida.

El cap es va adonar que era inevitable que el seu bon empleat -el millor de l'empresa, sens dubte- deixés la companyia i li va demanar, com a favor personal, que fes l'últim esforç: construir-li una casa més, un habitatge de luxe a les afores de la ciutat. L'obrer va accedir i va començar la seva feina, però ho va fer a contracor. No comptava amb aquest últim treball, i no tenia gens de ganes de fer-ho. A més de cobrar d'ell, en aquesta ocasió va pensar en aprofitar-se d'aquesta oportunitat que se li presentava. Va usar materials d'inferior qualitat, i el seu treball, el mateix que el dels seus ajudants, va ser molt deficient. Ho va fer tot ràpid i malament, per guanyar el major diners possible en el menor temps. Era una desafortunada manera de posar punt final a la seva carrera, però almenys tindria un benefici econòmic que li ajudaria en la seva nova vida.

Quan el paleta va acabar el treball, el cap el va acompanyar a inspeccionar la casa. En acabar de veure-la, li va lliurar un sobre i li va dir: "Obriu-lo, és un regal per a tu".

El paleta va començar a obrir el sobre amb les mans tremoloses. Potser fos més diners com a recompensa per tants anys de treball ...

Però quan va acabar d'obrir el sobre el que va trobar van ser ... les claus de la casa que acaba de construir, la que el seu cap li regalava per tants anys de dedicació i esforç i que ell havia espatllat amb un treball barroer ...

La indiferència

Hi va haver una vegada a la selva una pantera molt nocturna. Tot just podia dormir a les nits, i estirada sobre la branca del seu preciós arbre, es dedicava a mirar el que passava a la selva durant la nit. Va ser així com va descobrir que en aquella selva hi havia un lladre, l'observava passar cada nit a l'anada amb les mans buides, i a la tornada amb els objectes robats durant les seves malifetes. Unes vegades eren els plàtans del senyor mico, altres la perruca del lleó o les taques de la zebra, i un dia fins a l'ullal postís que el gran elefant solia portar en secret.

Però com que aquella pantera era molt tranquil·la que vivia al marge de tot el món, no va voler dir res a ningú, ja que la cosa no anava amb ell, i francament, li feia gràcia descobrir aquests secretets.

Així, els animals van arribar a estar revolucionats per la presència del sigilós lladre: l'elefant es sentia ridícul sense el seu ullal, la zebra semblava un ruc blanc i no diguem el lleó, que ja no imposava cap respecte estant calb com una lleona. Així estaven la majoria dels animals, furiosos, confosos o ridículs, però la pantera va seguir tranquil·la en el seu arbre, gaudint fins i tot cada nit amb els viatges del lladre.

No obstant això, una nit el lladre es va prendre vacances, i després d'esperar durant llarga estona,la pantera es va cansar i va decidir dormir una estona. Quan es va despertar, es va descobrir en un lloc molt diferent del que era la seva llar, flotant sobre l'aigua, encara pujat a l'arbre. Estava en un petit llac dins d'una cova, i al seu voltant va poder veure tots aquells objectes que nit rere nit havia vist robar ... el lladre havia tallat l'arbre i havia robat la seva pròpia casa amb ell dins!. Allò era el súmmum, així que la pantera, aprofitant que el lladre no estava per allà, va escapar-se corrent, i al moment va anar a veure a la resta d'animals per explicar-los on guardava les seves coses aquell lladre ...

Tots van lloar a la pantera per haver descobert el lladre i el seu amagatall, i permetre'ls recuperar les seves coses. I va resultar que al final, qui més va sortir perdent va ser la pantera, que no va poder replantar el seu magnífic arbre i va haver de conformar-se amb un de molt pitjor i en un lloc molt avorrit ... i es lamentava en recordar la seva indiferència amb els problemes dels altres, veient que a la llarga, per no haver fet res, s'havien acabat convertint en els seus propis problemes.

Un conte sobre la violència verbal

Un vell ermità amb fama de savi, tenia també fama que malgrat la seva edat, encara era capaç de guanyar qualsevol adversari. Una tarda un jove, conegut per la seva falta d'escrúpols, va aparèixer per allà. Era famós per utilitzar la tècnica de la provocació, ja que estava dotat d'una intel·ligència privilegiada.

Veïns del vell ermità li van aconsellar no acceptar el repte i així evitar una derrota que entelés la seva fama.

Però el vell va acceptar el desafiament.

Es van reunir tots a la plaça del poble, i el jove va començar a insultar el vell mestre. Li va llançar pedres, li va escopir a la cara i li va cridar tot tipus d'insults.

Durant hores va fer tot el possible per provocar-lo, però el vell va romandre impassible.

Al final del dia l'impetuós guerrer es va retirar, cansat i esgotat.

- Com ha pogut vostè suportar tanta indignitat?

- Perquè ha romangut impassible, donant exemple de covardia?

El vell els va fer una pregunta:

- Quan algú et porta un regal i tu no ho acceptes, a qui pertany?

- A qui intent lliurar-lo.

- Doncs el mateix passa amb l'enveja, la ràbia i els insults, quan no són acceptats continuen sent per a qui els portava.

Dit d'una manera més col·loquial:

"El que Pere diu de Joan, diu mes de Pere que de Joan".

Amb diàleg i decisió, hi haurà coordinació.

Hi havia una vegada dos músics que tocaven concerts lliurement en punts concorreguts, un era guitarrista i l'altre flautista.. El guitarrista amb la finalitat d'atreure gent en els seus concerts, va fer fora del barri al flautista, que també volia demostrar el seu art en aquella barriada, li va dir: 

- En aquest lloc, mano jo! 

- Tranquil amic, jo no he vingut a barallar amb tu, -va contestar el flautista, per evitar problemes amb el seu col·lega, i se'n va anar a tocar el seu instrument en un altre barri, on ningú el molestés.

Al dia següent, els dos artistes van coincidir un altre cop i es van trobar en un altre lloc concorregut. Egoista com sempre, el guitarrista va tornar a fer fora el flautista d'allà, li va dir:

- No has entès, el que et vaig dir ahir! 

- Igual que tu, jo també tinc dret a treballar -va replicar el flautista, per evitar més discussions amb el guitarrista, va anar a delectar el seu art lluny d'ell, tal com acostumava fer-ho davant aquests obstacles. 

A la tercera vegada, el guitarrista va fer un concert a la plaça amb poca gent. En paral·lel, el flautista va fer un concert similar, a pocs metres del guitarrista, atraient major quantitat de públic, que van elogiar i aplaudir el seu treball. Després que tots dos van acabar els seus respectius concerts, el guitarrista envejós reclamava al flautista el següent:

- Per què acaparas tot el públic? 

- Jo no tinc la culpa, que la gent elogiï els meus dots artístics. A més com a companys de treball, no hauríem d'estar barallats, ni tampoc fer el ridícul davant dels espectadors -va suggerir el flautista.

El guitarrista s'ho va pensar ràpidament i va acceptar aquesta proposta .Superat aquest inconvenient entre els dos artistes, van convocar als altres músics informals de la zona, perquè s'associïn al seu nou grup musical, on tots tinguessin l'oportunitat d'exposar el seu talent artístic al públic.

Moraleja: amb diàleg i decisió, hi haurà coordinació.

L'abraçada

Hi havia una princesa que vivia en el seu palau, d’on no havia sortit mai. La princesa no volia veure a ningú perquè deia que tot el món era molt desagradable. Però la veritat és que ningú volia veure la princesa perquè era molt esquerpa.

Quan la princesa va arribar a l’edat de casar-se els seus pares van decidir cercar-li un príncep. Però cap príncep volia saber res de la princesa, ja que s’havia guanyat amb escreix la fama de ser molt antipàtica.

El temps passava sense que cap príncep demanés als reis la mà de la princesa. Calia fer alguna cosa, així que els reis van deixar als nobles festejar la princesa. Però cap comte, ni duc ni marqués volien com a muller una dona amb tanta poca gràcia i alegria.

Un dia va arribar a palau un mag, lleig com ell sol, que assegurava que tenia la cura per a l’hostilitat de la princesa. 

- Duc la cura que necessita la princesa - va dir el mag.
- Si aconseguiu que la princesa deixi de ser tant esquerpa i rondinaire et donarem el que demanis - digué el rei.

El mag va trucar a la porta de l’habitació de la princesa. Ella va obrir la porta, i al veure a aquell individu tant lleig va fer un salt enrere.

- Ves-te’n - va cridar la princesa.- No sé qui ets, però tant se me’n dona. Ets tant lleig que fins un ornitorrinc sembla bonic al teu costat.
- Malgrat que la teva comparació amb aquest mamífer amb boca d’ànec és una mica desagradable, et donaré el que porto per tu - li replica el mag.
- En portes un regal? - preguntà la princesa.
- Sí, porto una cosa que solucionarà els teus problemes. - digué el mag.
- Si és pel casament, oblida-ho - digué la princesa -. No tinc cap interés. Estic farta que tot el món esculli per mi. A les noies ens importen altres coses, saps? 
- Què t’interessa a tu? -preguntà el mag.

La princesa per primera vegada a la seva vida va sentir que hi havia algú que tenia interès per escoltar-la, així que li va explicar tots els seus anhels i totes les seves penes.

- Si de veritat vols tot això, tanca els ulls - digué el mag-. Et faré un encanteri. Podràs obrir els ulls quan hagi fet efecte.

Sense preguntar res, la princesa tancà els ulls. Aleshores, el mag li va fer una abraçada. Però no una abraçada qualsevol, sinó una d’aquelles de les que no voldries sortir ni en mil anys.

La princesa es va sorprendre tant amb aquesta nova experiència, que es va quedar quieta sense obrir els ulls. Sense adonar-se, ella també va abraçar al mag, i es van quedar així, ben abraçats durant hores.

- Com et sents? - va preguntar-li el mag sense deixar d’abraçar-la.
- Em sento lliure, lleugera com una ploma i forta com un lleó -li contestà la princesa.
- Aleshores, ja està preparada. - li digué el mag.
- Estic tant a gust que no em mouria d’aquí. - va dir-li la princesa.

I el mag li va dir a l’orella:

- Sempre que et sentis de malhumor o enfadada, cerca una abraçada. No esperis que te la donin. Ofereix-la tu. et sentiràs bé i faràs a l’altre feliç.

La princesa es va deixar anar, i li va donar les gràcies. es va eixugar la llàgrima que li queia, va explicar als pares i va anar corrents a veure els seus pares i els va donar una abraçada d’aquelles ben fortes i plenes d’amor.

- Estàs curada! - digué el rei.- Mag, que vols a canvi? Has estat moltes hores amb la princesa. T’haurà costat molt fer els teus encanteris.

I el mag, somrient, digué senzillament::

- Escolteu-la. Té molt a dir. És l’únic que demano a canvi. - digué el mag, mentre marxava cap a casa seva.

La princesa va explicar als pares el mateix que havia explicat al mag. Des d’aleshores, la princesa parla amb els seus pares de tot el que li preocupa i els abraça sempre que té por o alguna cosa la posa de malhumor. I quan s’enfada molt, els seus pares li donen una abraçada ben gran, abraçada que ella rep amb afecte. Perquè una bona abraçada ho arregla tot.

Per la gota freda

Preguem per aquelles persones que han patit la gota freda Dana, i han perdut algun ésser estimat, les seves vivendes, animals i mitjans de vida. També agrair a les forces i cossos de seguretat, l'exèrcit, serveix d'emergència i bombers, la feina que han realitzat aquests dies.

Amén!

(H.A.)

Reflexions

Que cadascú de nosaltres vetlli activament per no deixar-nos ningú pel camí.

No permetem que la por governi les nostres vides, perquè tot això ho estem fent per viure deslliurats de cap temor.

Recordem que la transformació social comença per la transformació personal.

(Jordi Cuixart)

"Vetlla sobre tu mateix i sobre allò que ensenyes. Persevera-hi. Fent-ho així, et salvaràs a tu mateix i salvaràs els qui t'escolten". (1Tm 4,16)

Escolta

Tinc una flama dintre meu
que creix quan sent la meva veu.
Aquest silenci es fa ressó
i neix en forma de cançó.

Si tu ara vol caminar
deixant petjada allà on vas,
guarda dins teu tot el que veus,
no tinguis por, mira endavant.
(No tinguis por, mira endavant,
mria endavant, mira endavant).

ESCOLTA
REBRE, DONAR, APRENDRE A CAMINAR,
SENTIR EL QUE ESCOLTES,
PODER PARLAR, MILLORAR,
INTERPRETAR SENSE JUTGAR ASL ALTRES,
POSA ATENCIÓ AL SILENCI, LA VIDA COMENÇA EN TU.
VINE I DIBUIXA AMB MI
DE COLORS AQUEST CAMÍ,
OBRE BÉ ELS ULLS I AIXÍ VEURÀS.

AMIGA! (AMIC MEU)
AGAFA'M LA MÀ AMB FORÇA,
JO ESTARÉ AMB TU PER SEMPRE,
TROBARÀS RESPOSTES DINTRE TEU.
ESCOLTA.

Hi ha tants somnis per pensar...
Fronteres per poder trencar...
Tu pots somriure i estimar
i així el món podràs canviar.
(Així el món podràs canviar,
podràs canviar, podràs canviar).
ESCOLTA
REBRE, DONAR, APRENDRE A CAMINAR,
SENTIR EL QUE ESCOLTES,
PODER PARLAR, MILLORAR,
INTERPRETAR SENSE JUTGAR ASL ALTRES,
POSA ATENCIÓ AL SILENCI, LA VIDA COMENÇA EN TU.
VINE I DIBUIXA AMB MI
DE COLORS AQUEST CAMÍ,
OBRE BÉ ELS ULLS I AIXÍ VEURÀS.
AMIGA! (AMIC MEU)
AGAFA'M LA MÀ AMB FORÇA,
JO ESTARÉ AMB TU PER SEMPRE,
TROBARÀS RESPOSTES DINTRE TEU.
ESCOLTA.

(Canço lemar curs 2019-2020 Companyia de Maria - Lestonnac)

Ubuntu

A l'Àfrica, ubuntu, vol dir 'jo soc en tu', en reconec en la mesura que et reconec a tu, la teva felicitat és la nosra. Jo soc perquè tu ets, perquè nosaltres som. Perquè Déu és amb nosaltres i nosaltres en Déu.

Ubuntu, que és un dels principis fundacionals de la nova república de Sud-àfrica i està lligat a la idea d'un Renaixement africà, no té res a veure amb mi, té a veure amb nosaltres.

Només si ens veiem com a part integrant d'un ecosistema més ampli i complex, com a part de l'altre, podrem efectivament existir, ser i estimar.

Una persona amb ubuntu està oberta i disponible als altres. No se sent amenaçada si algú altre és millor, o més capaç. Coopera en lloc de competir. Aprèn i se sent part d'un nosaltres que la trascendeix. I si algú dins d'aquest nosalres se sent humiliat, torturat o maltractat ella també s'hi sent. I quan algú se sent estimat és perquè el nosaltres estima, que és la gran capacitat que té el tu i el nosaltres: etimar.

La qüestió és: ens pot ajudar la perspectiva ubuntu a comprendre el món que vivim? Ens ajudaria, per exemple, a entendre els qui no ens entenen? Ens ajudaria a estimar els que no ens estimen?

Provem-ho. 

(a partir d'un text del llibre Esperança i llibertat, Raül Romeva)

ORACIÓ PELS MIGRANTS OFEGATS EN EL MEDITERRANI

Tu que t'estàs ofegant
en el mar del nostre egoisme,
tu que cercaves la llar
on refer la teva vida
i has caigut al fons de la nostra impietat.

Màfies, diners, venta d'éssers humans,
estafes, robatoris, abusos i crims sexuals.

Europa de falses imatges,
vella, cansada i caduca
i amb la boca ben tancada.

Sento vergonya
i em tapo la cara.

Ajuda el nostre cor, Senyor
a protestar, lluitar i desfer
aquesta crua realitat,
Que el nostre mediterrani sigui... d'arribada

Jesús Renau Sj

Oració a sant Roc

ORACIÓ DE SAN ROCH, QUE SE VENERA EN LA IGLESIA CATEDRAL BASÍLICA DE BARCELONA, EN QUE SE DEMANA NOS DESLLIURE DEL MAL DE PESTILENCIA.

Dèu vos salve, Roch santíssim,
De noble generació,
Sellat ab la santa creu,
En vostre cos preciós.

Als apestats y malalts,
Essent pelegrí devot,
Curareu per virtut santa
Al lo tocarlos tant sols.

Dèu vos salve, Roch angélich,
Que ab vostras deprecacions
Sòu contra la pestilencia
Advocat mòlt poderós.

Pregau per nosaltres, gloriós Sant Roch,
Perque siám lliures de la peste y de tot mal contagiós.

Oració.
O Dèu clementíssim que, per medi de un ángel, donareu al benaventurat Sant Roch una taula, dihent, que qualsevol, que de cor lo invocará, será deslliurat de pestilencia, vos suplico, que tots los que recorrém á son amparo siám deslliurats de tot contagi de cos y d' ánima, per la sua intercessió y per los mérits de Jesucrist, nostre Senyor. Amen.

L'amor

I Jesús va dir: "Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres." (Jn 13,14)

Per tant hauríem d'estimar a l'altre d'una manera incondicional i, per tant, hauríem d'acceptar a l'altra tant en el seu passat com en el present.

Hauria de ser un amor generós. La persona es preocupa per donar i regala tot el seu cor.

Hauria de ser sa, és a dir, no és un amor asimètric ni dependent. 

L'amor no t'ha de fer patir, és a dir, no pot ser un amor tòxic i no pot fer mal. Et sents afortunat d'estimar i ser estimat.

L'amor dura per sempre. Pot passar per mals moments, però per la seva intensitat dura per sempre.

L'amor és respectuós i les persones que s'estimen es tracten de forma tolerant i atenta.

L'amor és valent i els dubtes es superen amb coratge. El primer és l'altra.

L'amor és intens. El sentiment no és només profund, sinó que la seva intensitat provoca emocions de gran magnitud.

L'amor és construeix amb el temps. L'amor veritable va guanyant terreny amb els anys.

L'amor s'alimenta de la compassió i la misericòrdia, és tendre i altruista.

Quan un s'estima a un mateix, llavors pot estimar els altres i pot estimar a Déu.

L'amor és lliure i sense lligams. Ningú imposa.

L'amor permet la comunicació.

L'amor sap escoltar el que l'altre necessita.

Per donar amor cal rebre'l. L'amor és un continu donar i rebre.

L'amor és compromís, sinceritat i honestedat.

L'amor no té límits, perquè l'amor veritable pot amb tot. Ja ho deia Sant Agustí: "La mesura de l'amor és estimar sense mesura".

La distància no importa. Els que s'estimen es troben, i Déu es a tot arreu.

L'amor supera qualsevol daltabaix que pugui sorgir i no hi ha condicions.

L'amor tot ho pot, tot ho venç.

Temps d'estiu

La diversió, l'entreteniment, són dons de Déu per poder estar més a prop d'Ell. Hem de recordar-nos sempre de donar les gràcies a Déu quan estem planejant el temps de lleure recordant que aquest do prové de Dëu, Déu vol que ens gaudim a nosaltres mateixos (Jo entenc que el millor que pot fer l'home és alegrar-se i passar bé la vida. Ara bé, menjar, beure i gaudir de la felicitat del propi treball és un do de Déu. Coh 3:12-13).

Hem de gaudir de les benediccions de la vida de forma còmoda i amb cor agraít, especialment per alegrar-nos de le scoses espirituals i sobretot en Crist. Estem pe fer el bé en aquesta vida: a nosaltres mateixos i a les nostres famílies i als altres, Els nostres hobbies a vegades ena ajuden a poptenciar la creativitat que és un regal de Déu, que és l'autor de la bellesa.

Els nostres temps amb la nostra família i amics ens són lliurats perquè puguem enfortir les nostres relacions amb ells.

L'estiu hauria de ser aquest meravellós moment d'enfortiment de les nostres relacions en la família, amb els amics, i també amb aquell que més ens estima, amb Déu.

Tot el que rebem de bo, tot do perfecte, ve de dalt, baixa del Pare de les llums. En ell no hi ha canvi ni ombra de variació. (Jm 1,17)

Finalitat i propòsit

Dilluns al matí, ens despertem aviat per vèncer el típic transit de l'hora punta de tots els dilluns. Quan arribem a la feina, anem directes a veure el nostre correu electrònic que vam deixar durant el cap de setmana. A continuació, ens posem a treballar, ens trobem amb clients, assistim a reunions, fem un cafè ràpid a la màquina del fons del passadís mentre comentem amb alguna companya aspectes de la feina... Arriba el divendres, i busquem al final de la jornada un lloc on estar amb els nostres amics o companys de feina on fer un got o dos abans d'anar cap a casa.

La vida és una rutina. I de vegades ens preguntem: És això tot a la vida? Quin és el propòsit i el significat de la vida? El propòsit i el significat de les nostres vides no són tan fàcils d'esbrinar. Les preguntes que tenim davant nostre són: què significa tenir propòsit i significat? Com es determinen? Si pensem en Isaïes 43:7 (tots els qui porten el meu nom, i que jo, per la meva glòria, he creat, he format i he fet!) que ens diu que Déu ens ha creat per la seva glòria i només per als seus propòsits.

El nostre propòsit i la raó per la qual estem en aquesta terra és només per a la seva glòria. El nostre propòsit és estimar a Déu i complir la seva voluntat, estimar-nos els uns als altres com ell ens va estimar. I això és el que el glorifica. En això trobem que Déu ens ha donat un motiu de la nostra existència. Un significat per a la nostra existència. Som creats per ell, d'acord al seu amor, i les nostres vides són per viure per Ell, perquè puguem estimar.

Sant Agustí va dir que "la finalitat de l'home és glorificar a Déu". I quina millor manera tenim de glorificar-lo que estimant. Déu ens ha donat dons, habilitats i talents a cadascun de nosaltres que podem utilitzar per a la seva glòria. Ens correspon a nosaltres saber administrar-los i fer-los augmentar. I se'ns han donar no només pel nostre ús, sinó per a servir als altres. Tot el que fem hauria de ser només per a la glòria de Déu. I així veritablement complirem la seva voluntat: 

"Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament. Aquest manament és el més gran i el primer. El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix. 40 Tots els manaments de la Llei i dels Profetes es fonamenten en aquests dos." (Mt 22,37-39)

L'amistat

Atureu-vos, pare, que massa correu! Què sabeu de mi per a mostrar-me tant estima? I no sabeu que qui prompte deixa d'amar, i que l'amor que té poc de fonament el vent l'enderroca? No heu oït dir que de cavall ni d'amic no es pot donar seguretat sinó per llarga experiència? I vós voleu deixar els vells amics per mi, que m'acabeu de conéixer. Em sembla que no seguiu el consell de Salomó, que diu: "No deixes l'amic antic, perquè el novell no serà per ventura semblant a aquell". Perquè no hi ha riquesa al món ni cosa de major estima que un bon i vertader amic, i per això s'han de buscar els amics sense pressa, posant-los a prova pel pas del temps; i respecte a açò al·lega Salomó: "El vi novell i l'amistat recent, deixeu-los envellir si voleu conéixer-ne la dolçor deguda". I dels que sovint canvien d'amistat diu el mateix Salomó: "No hi ha homes tant vanitosos i miserables com aquells que no saben conservar la vertadera amistat, ni hom s'ha de tenir per poderós si no té cap amic lleial". I així ho testimonia l'esmentat Salomó dient: "L'amic fidel és una protecció ferma i no és comparable amb l'or ni amb l'argent; res no és semblant a la bondat de la seua fidelitat". I per això, mestre, vós no penseu que una cosa tan singular i de tanta estima con és la lleial amistat es podrà guanyar tan aviat com creieu, i sols amb paraules, sinó que abans cal una llarga experiència de fets.

(Fragment del CVIII El Senyor aná a l desert a fer un llarg dejuni... 

del llibre Vita Christi d'Isabel de Villena, segle XV)

Maria, t'escolto

Maria, t'escolto entre els estels,
dolça i somrient vora de Jesús.
la vida se'ns il·lumina amb tu al nostre costat:
Amb el teu gest, la teva paraula, el teu somriure,

fas que l'amor s'envoli com els ocells,
i que els somnis es tornin realitat.
Amor que viatges com la música amb els núvols i amb els vents,
tot fent de l'harmonia sentiments.
El teu llenguatge és el de l'amor i l'amistat,
perquè no hi ha mentides en els teus mots,
no hi ha mentides en els teus fets,

no hi ha mentides en les teves paraules,

no hi ha mentida en el teu somriure,
la teva melodia és l'amor i la veritat,
veritat que ens farà lliures.

I VOLEM QUE ENS FACIS LLIURES,
NOMÉS TU POTS FER-NOS VIURE
AMB EL TEU AMOR.
REPRENEM CANÇONS I DANSES,
REFEM SOMNIS I ESPERANCES:
ETS LA CLAU D’UN MÓN DE PAU I D'AMOR.

Ens escalfes com el sol, Maria,
ets com l'arc de Sant Martí i et mostres amb tots els colors:
vermell, taronja, groc, verd, blau, indi, violat, i el blanc pur,
però de vegades les nostres oïdes són sordes,
i la teva dolça veu roman callada per a nosaltres.
No et volem escoltar.
Sobretot quan en el nostre cor és fosc,
és molt dur, ens trobem perduts.
Però sabem que, demà.
una paraula,
un somriure,
un gest teu,
farà que puguem tornar a somriure,
i les teves paraules,
els teus gestos,
el teu somrriure, Maria
ens ajudarà a continuar caminant al teu costat, perquè

VOLEM QUE ENS FACIS LLIURES,
NOMÉS TU POTS FER-NOS VIURE
AMB EL TEU AMOR.
REPRENEM CANÇONS I DANSES,
REFEM SOMNIS I ESPERANCES:
ETS LA CLAU D’UN MÓN DE PAU I D'AMOR
(adaptació de la cançó Mirall de Pau)

Meravelloses reflexions ..

Quan un ocell està viu, es menja les formigues, però quan mor, són les formigues les que es mengen l’ocell... 

El temps i les circumstàncies poden canviar en qualsevol moment, per això, no depreciïs res en la teva vida. Pots tenir-ho tot avui, però recorda: el temps és molt més poderós que qualsevol de nosaltres!!!

D'un arbre es poden fer milions de llumins, però només cal un llumí per cremar milions d'arbres... Per tant sigues bona persona! Fes el bé!

El temps és com un riu: Mai podràs tocar la mateixa aigua dues vegades, perquè l'aigua que ja va passar, mai passarà un altre cop.

Aprofita cada minut de la teva vida i recorda: Mai busquis bones aparences, perquè canvien amb el temps. No busquis persones perfectes, ja que no existeixen. Millor busca per sobre de tot algú que conegui la ‘teva veritable vàlua’.

Conserva quatre  amors ... la vida, la família, els amics i Déu. 

La vida perquè és curta. 

La família perquè és única. 

Els amics perquè són comptats. 

Déu perquè sempre hi és i sempre t'estimarà.

Envia'm

Envia'm sense por, que estic disposat.
No em deixis temps per inventar excuses,
ni permetis que intenti negociar amb tu.
Envia'm, que estic disposat.
Posa en el meu camí gent, terres, històries,
vides ferides i assedegades de tu.
No admetis un no per resposta.
envia'm; als meus i als altres,
als propers i als estranys
als que et coneixen i als que només et somien,
i posa a les meves mans el teu tacte que tot ho cura.
en els meus llavis el teu paraula que tot ho sedueix;
en les meves accions teva humanitat que tot ho salva;
en la meva fe la certesa del teu evangeli.
Envia'm, amb tants d'altres que, cada dia,
converteixen el món en miracle.

(José M.ª Rodríguez Olaizola, sj)

Traducció pròpia

Envíame
Envíame sin temor, que estoy dispuesto.
No me dejes tiempo para inventar excusas,
ni permitas que intente negociar contigo.
Envíame, que estoy dispuesto.
Pon en mi camino gentes, tierras, historias,
vidas heridas y sedientas de ti.
No admitas un no por respuesta.
Envíame; a los míos y a los otros,
a los cercanos y a los extraños
a los que te conocen y a los que sólo te sueñan,
y pon en mis manos tu tacto que cura.
en mis labios tu palabra que seduce;
en mis acciones tu humanidad que salva;
en mi fe la certeza de tu evangelio.
Envíame, con tantos otros que, cada día,
convierten el mundo en milagro.

(José M.ª Rodríguez Olaizola, sj)

Novena

Novena de la Santa Mare
Santíssima Trinitat, per mediació de Maria
Immaculada, et presento els mèrits de Santa
Joana de Lestonnac i per la seva intercessió espero
aconseguir de la teva misericòrdia la gràcia que demano
en aquesta novena.

PETICIÓ

Parenostre ... Ave Maria ... Glòria ...

Pregueu per nosaltres, Santa Joana de Lestonnac,
perquè siguem dignes de les
promeses de Jesucrist.

Oració: Oh Déu, que a Santa Joana de
Lestonnac, dona plena de fe, esperança i
caritat vas donar a l'Església una educadora fidel
segons l'Evangeli, concedeix-nos per la seva
intercessió que, imitant el seu exemple, siguem
fidels servidors de la teva Paraula.

Per Jesús, Maria, Josep i Joana de Lestonnac,
Beneeix-me ara i sempre, Santíssima Trinitat.

Novena a Santa Joana

CADA DIA:

1. Pregària inicial:

Déu etern i misericordiós, que vas inspirar el pensament de consagrar la teva Mare una família religiosa de la qual havia de ser fundadora Santa Joana de Lestonnac, et preguem que imprimeixis en les nostres vides les seves heroiques virtuts i ens concediu la gràcia que pel seu mitjà venim a demanar-te . Amén.

2. Reflexió

(la que correspongui a cada dia)

3. Petició

4. Pregària d'un PareNostre, un Ave Maria i un Glòria.

5. Pregària final:

Senyor, que a Santa Joana de Lestonnac, dona plena de fe, esperança i caritat, vas donar a l'Església una educadora fidel, segons l'Evangeli, concedeix-nos, per la seva intercessió, que imitant el seu exemple siguem fidels servidors de la teva Paraula. Per Crist nostre Senyor. Amén.

Santa Joana de Lestonnac, prega per nosaltres.

REFLEXIONS PER A CADA DIA

DIA 1: CARITAT

Lectura de 1a Corintis 13, 1-13 . 

"El millor mitjà per atraure sobre si les benediccions celestials és l'exercici de la caritat amb el proïsme". Santa Joana de Lestonnac.

DIA 2: HUMILITAT-POBRESA

Lectura de Mt 5,3 i 25, 31-46 i de Col. 3,12-17

Santa Joana va posar la seva confiança en la força de l'Esperit, no en els recursos humans, i quan més es va desprendre de les seves comoditats, més va brillar en la seva vida la riquesa del Senyor que l'havia triat.

DIA 3: ACCEPTACIÓ DE LA VOLUNTAT DE DÉU - OBEDIÈNCIA

Lectura de Lc 1,26 i 2,49

"La bona pregària no consisteix en els gustos espirituals, sinó en la fidel atenció per conèixer Jesucrist i complir la Voluntat de Déu.". Santa Joana de Lestonnac.

DIA 4: LLIBERTAT INTERIOR

Lectura de Ga. 5, 13-26

Joana no es va deixar esclavitzar per la comoditat, ni per la moda, ni pel prestigi: tot en ella mirava a la meta: Jesucrist en la seva Església.

DIA 5: ESPERIT MISSIONER

Lectura de Mt 28, 19-20

"A tot estic disposada per salvar els que es perden i donaria amb gust la meva vida per la salvació d'una sola persona" Santa Joana de Lestonnac.

DIA 6: FE- CONFIANÇA

Lectura de Mt 7, 25-29

"El meu cor no ha perdut la pau perquè he posat la meva esperança en Aquell que sempre té cura dels que confien en Ell" Santa Joana de Lestonnac.

DIA 7: ORACIÓ

Lectura de Lc. 11, 5-13 i de Jn. 15, 7

"La pregària és una conversa, una comunicació i una trobada de cada persona amb Déu" Santa Joana de Lestonnac.

DIA 8: MARIA, IDEAL DE VIDA

"Mentre peregrinem, Maria serà la Mare educadora de la fe. Té cura de que l'Evangeli penetri, d'acord la nostra vida diària i produeixi fruits de santedat. Ella ha de ser cada vegada més la pedagoga de l'Evangeli a Amèrica Llatina" (Doc. De Pobla , 290).

Lectura de Jn. 2, 1-11

"Recordeu-vos de que són fills de la Sma. Verge, part d'un cos que porta el seu nom, i facin-dignes d'un títol tan gloriós ". Santa Joana de Lestonnac.

DIA 9: SEGUIMENT RADICAL DE CRIST

Lectura de Mt 16, 25-28 i 19, 16-30 i de Lc. 5, 1-11

"La part que Nostre Senyor ens dóna en la seva Creu ens fa pensar el molt que ens estima. Animem-nos a portar-se constantment. Alegrem-nos en els nostres sofriments tenint davant els nostres ulls a Jesucrist carregat amb la creu; esforcem-nos per portar la nostra després Ell, amb la ferma esperança de que els nostres treballs, infinitament més petits que els seus, acabaran en un goig sense mesura ". Santa Joana de Lestonnac.

Va dir Santa Joana de Lestonnac.

"Omplim-nos de les llums

de la divina saviesa,

per ensenyar als altres

les veritats de la fe

i els mitjans de salvació,

mai es fa massa per Déu "

"Maria és el veritable model

que hem de tenir davant dels ulls

en totes les nostres accions "

GRÀCIES PER TOT EL QUE ENS HAS DONAT

Avui dia 8 de maig, ens agradaria poder agrair tot allò que Déu ens ha oferit i ajudat aconseguir. 

Gràcies per la família que tenim, que ens estima, sempre hi són i hi seran allà, la que ens recolza cada dia i ens anima a fer tot allò que ens proposem, que ens recorda el que hem de fer, que ens prepara el sopar cada nit, que ens porta al metge quan ens trobem malament, que ens abraça i ens escolta quan ho necessitem i el mes important que ens fa riure dia si dia també. 

Gràcies pels nostres amics, que hem conegut tant a l’escola com a fora, i que, tot i que de vegades no els veiem tant com voldríem, sabem que estan al nostre costat, preparats per a qualsevol cosa, sobretot per poder passar-s’ho bé amb nosaltres, rient i gaudint de la seva companyia. 

Gràcies per poder tenir una casa on viure i dormir, tenir menjar calent cada dia, una escola on poder estudiar, i tot el necessari per poder gaudir d’una vida digna. 

Gràcies.

Lestonnac-Barcelona 2019

Preguem per la Terra

Por las noches, miro el cielo lleno de estrellas y me maravillo de la existencia del universo. Los misterios que nos envuelven me hacen recordar lo pequeños que somos. Nos hallamos flotando en un mar inmenso de espacio y de tiempo en un planeta azul que llamamos Tierra. 

Dios, te doy gracias por esta casa, que a la vez es Madre. Te pido que nos ayudes a valorarla y a cuidarla. Ella es quien nos da la vida. Cada hoja, cada árbol, cada bosque, cada prado, cada río, mar y océano, son hogar y son belleza, son nuestra energía y nuestra fuerza. Cada uno de los animales que habita aquí es hermano y es compañero. Cada vez que respiramos, que sentimos el sol y la lluvia en nuestra piel, y el olor de la tierra mojada, de alguna forma siento tu presencia. 

Nosotros somos una parte de la Tierra, y ella es una parte de nosotros, pues de ella emergemos. Es importante que no olvidemos eso. 

Dios no está en la naturaleza, Dios es la naturaleza, y, si sabes donde mirar, lo encontrarás.

Preguem per la pau

M'agradaria en un dia tan especial com el d'avui demanar salut per tots aquells que la necessiten, poder seguir construint la pau amb petits gestos, que amb pregàries i accions aconseguirem frenar gestos de violència. Podem dir NO a la violència, guardar les armes per treballar el diàleg. 

Preguem perquè les nostres famílies estiguin unides, que l'amor superi totes les adversitats amb respecte i bondat, finalment preguem per aquells que pateixen que sempre trobaran en nosaltres un amic en qui confiar. 

Preguem pels refugiats

Senyor, et demanem per totes aquelles persones que en aquests moments no tenen una llar com nosaltres i han de marxar del seu país perquè no poden viure en pau. 

Et demanem Senyor que els ajudis a iniciar una nova vida plena de felicitat. Ells mereixen estar en un lloc on també tinguin els mateixos drets que nosaltres. 

Et demanem també pels que arrisquen la seva vida mirant d’arribar als nostres països europeus, fugint de la seva terra per causa de les guerres o la pobresa.

Manifest de Confirmació

Benvinguts a tots i totes en aquest dia tan especial per nosaltres. Som un grup de joves creients que estem en el camí de búsqueda i creixement personal que va començar amb el baptisme, va seguir amb la comunió i ara consolidem la nostra fe amb el sagrament de la confirmació.

Ens trobem aquí per dir que creiem en un Déu pare de tots. Aquesta figura és molt important per a nosaltres ja que ens protegeix i ens ajuda, juntament amb els nostres que estan al seu costat. Ells ens guia i ens dona força per seguir endavant. Déu va enviar a Jesús, fill de Maria per predicar i transmetre el seu missatge.

Jesús és proper a nosaltres i el tenim com a referent i és per nosaltres un testimoni de patiment i superació.

Creiem en l’Esperit Sant que és la nostra força que ens implusa a treballar i ens fa sentir a Déu dins nostre.

Creiem que la mort no té l’última paraula, la resurrecció de Jesús ens garanetix la nostra.

Creiem en l’església, poble de Déu que ens acull a tots i ens acompanya en el nostre creixement personal i sempre està al nostre costat.

Tenim molt clar que després de rebre el sagrament encara ens espera un camí molt llarg, amb dubtes i obstacles que haurem de superar i on Déu hi serà present, ens protegirà i es en qui confiarem.

Lestonnac-Barcelona 2019

La gent és única

La gent és única.
Cadascú de nosaltres tenim una personalitat diferent,
un cor diferent,
una història diferent,
una família diferent,
una vida diferent.

I això és el que ens fa únics;
no les joies que portem,
no els abrics que comprem,
ni les sabates que calcem,
només el que portem al cor.

Viure pot ser meravellós, 
però per alguns és horrible.
No tots valorem el que tenim.
Podem triar els nostres amics i amigues,
podem triar a qui estimar,
però no ho valorem.
No sabem gaudir dels petits i fantàstics moments
que ens regala la vida.

Fins i tot de vegades ens preguntem que hi ha després de la mort,
en comptes de preguntar-nos si realment estem vivint abans de la mort,
perquè viure sense gaudir i aprofitar tots i casdacuns dels moments 
que ens regala la vida,
no és viure.

Jesús, gràcies per ser el petit regal de cada dia,
gràcies per ensenyar-me a valorar els petits moments de cada dia,
gràcies per estimar-me i deixar-te estimar.

(A partir del text El llac de A.B.)

Pasqua de resurrecció

Pasqua són tots aquest moments en els que canten els ulls i el cor.
   Quan els somnis dels més pobres és fan possibles.
   Quan es generen espais de vida allò tancat i estret.
   Quan de la llavor petita brota, imparable, un troc fort.
   Quan compartim, contagiem i multipliquem el do rebut.

És la mà oberta que cura i restaura la dignitat.
És la paraula que desencadena trobades.
És la pregària que obre horitzons.
És l'alegria de la vida i de les coses senzilles.
És la flama que s'encén en la foscor.

Aquesta és la resurrecció que JA treu el cap i es queda entre nosaltres.
Aquesta és la resurrecció que és vida i és amor.

Bo i meditant sobre el pessebre

O Jesús! Que heu dut el vostre amor a la pobresa
fins a voler néixer en una establia.
Que no heu tingut per bressol altra cosa
que una miserable menjadora i una mica de palla per jaç.
Atorgueu-me la gràcia d’estimar la pobresa
i de menysprear tots els béns de la terra
per tal de no aferrar-me a res més que als béns perdurables del cel.
Feu que comprengui bé aquesta paraula de l’Evangeli:
Feliços els pobres en l’esperit: d’ells és el Regne del cel! (Mt 5,3)

O Maria! La més pobra de totes les serventes del Senyor!
Pregueu per mi
perquè el meu cor es desprengui dels béns de la terra i,
ben buit de totes les coses d’aquest món,
pugui enriquir-se de totes les virtuts.
Permeteu que m’agenolli als peus de la menjadora
per a adorar-hi l’infant Jesús.
Deixeu-me contemplar aquest infantó,
aquest Jesús dels petits i dels pobres,
aquest tresor d’aquells que no tenen tresors,
aquest pa deliciós dels miserables que fan fortor d’indiferència,
aquest pastor de les ovelles perdudes
que ve per a obrir-los la cleda de la misericòrdia.

I vós, beneurat sant Josep,
que amb amor prepareu el bressol de l’Infant Jesús
en aquest pobre estable,
ajudeu-me a preparar el meu cor
que està destinat a ser la llar de l’Infant diví
i que jo, amb el meu fervor i el meu amor,
pugui suplir la meva nuesa i la meva pobresa.

Que pugui, a semblança dels pastors,
estar sempre a punt de venir a aquest estable beneït
per a reconèixer-hi i adorar-hi Aquell
que els àngels adoren i contemplen en el cel.

Que pugui, també, a exemple dels reis mags,
romandre fidel a la gràcia de Déu,
superar amb coratge les dificultats
que s’oposen a la meva unió amb Ell
i aportar a l’Infant diví, com ells,
els presents del meu esperit de fe,
del meu cor d’amor i del meu cos per l’obediència.

I vós, sant Infant Jesús,
com estimo veure-us i contemplar-vos en aquest lloc!
Que ben fet que ho heu fet de néixer en aquest estable!
Així l’accés a vós és fàcil,
tothom té dret de venir-vos-hi a visitar
i vós ho heu volgut així per tal de rebre tothom.

Si vós heu nascut així, pobre, és per a ensenyar-me
que el primer pas en la vida perfecta és la pobresa.
Jo l’abraço amb joia i amor, aquesta formosa pobresa.
Serà la primera de les meves virtuts.
Ja que és per ella que vós veniu a mi,
és també per ella que jo vull arribar a vós. (VD. 323)

Déu meu, doneu-nos el vostre Esperit!
Per tal que sempre actuem
en unió amb l’Esperit de Jesucrist,
el nostre Mestre i la nostra llum. (V.D. 227)

Déu meu, doneu-nos, a tots
la veritable renúncia a nosaltres mateixos.
A fi que, deseixits de nosaltres,
puguem estimar-vos i servir el proïsme
i no ser mai deturats en els camins
de la justícia, l’abnegació i la caritat. (VD.272)

A. Chevrier

Parleu, Senyor

Parleu, Senyor, que el vostre servent escolta.
Senyor, a qui aniríem?
només vós teniu paraules de vida eterna.
Vós sou la meva llum, el meu camí,
la meva vida, la meva saviesa i el meu amor.

Us seguiré, Senyor, onsevulla que aneu.
Estic disposat a morir per vós;
per vós donaré la meva vida,
aniré a la presó a la mort.

Vós sou el meu rei, el meu cap i el meu mestre.
Senyor, si necessiteu un pobre, aquí em teniu!
Si us cal un foll, heu-me ací!
Aquí em teniu, Jesús, per fer la vostra voluntat:
sóc vostre.

A. Chevrier VD. 122

Pregària pels aturats

Us demano, Senyor, per aquest home
que ha quedat sense treball.
I encara té edat de treballar.
I encara, Senyor, voldria treballar,
donar utilitat a la seva vida,
guanyar el pa amb la suor del seu front.

Us demano, Senyor, per ell, que sobtadament ha vist
com tot s’enfonsava sota els seus peus.
Que trobi un nou treball.
Que aviat pugui guanyar folgadament per a si
i per a la seva família, amb honradesa.
Us demano, Senyor, que no es consideri ja un inútil.
Que no es desmunti interiorment.
Que no faci partícip del seu fracàs a la seva família.
Us demano que la vagància forçada no l’aboqui a gastar en alcohol,
ni en jocs, ni en màquines escurabutxaques el poc que té.
Que trobi una manera digna i útil de matar el seu temps desocupat.
Que faci pinya amb els altres aturats, Senyor,
per a reclamar llurs drets i unir esforços,
lluitar plegats per un lloc de treball.

Us demano que us recordeu de tots aquests homes ja descoratjats,
romputs, a qui la depressió i la desesperació se’ls va menjant.

Senyor, descobriu als homes la possibilitat
de compartir i de repartir els seus treballs.
Ensenyeu-los a ser germans en tot
i, també, en el repartiment del treball.

Que tots, Senyor, els que han perdut el seu treball,
després de molts anys d’esforç i probablement de goig en el treball,
puguin tornar a la feina i a sentir-se persones.

Que tots sapiguem col•laborar a millorar aquest món
que vós ens regalàreu a fi que el milloréssim i ens en servíssim
per a bé i felicitat de tothom.
Que aquest “dominar la terra” al que vós ens convidàreu
pugui ser compartit per tothom.


Germà ADRIÀ TRESCENTS (HAL)

120.- Viure l’atur, acompanyar persones en atur

O Crist Jesús!

O Crist Jesús!
Vós que heu mostrat una compassió tan gran
envers les multituds desemparades.
Vós que us heu abocat sobre els leprosos,
els cecs, els malalts, els esguerrats,
els famolencs, els abandonats i els empresonats.
Vós que us n’heu ocupat i els heu parlat amb amor,
que els heu dut l’esperança i els heu promès la bondat del vostre Pare:

O Crist Jesús! Veniu i socorreu-nos.
Ajudeu-nos a escampar la vostra misericòrdia.

Mare TERESA DE CALCUTA

EiV. 117-118 – Diversitat de carismes entre els pobres

Pregària a Jesús obrer

Senyor Jesús, t’oferim tot el dia, el nostre treball,
les nostres lluites, les nostres alegries i les nostres penes.

Concedeix-nos, a nosaltres i a tots els germans i germanes de treball,
pensar com tu, treballar com tu i viure com tu.
Fes-nos la gràcia d’estimar-te de cor i servir-te amb totes les forces.

Que el teu Regne sigui un fet a les fàbriques, als tallers,
a les mines, als camps, a la mar, a les escoles,
als despatxos, als hospitals i a casa nostra.

Que els militants que sofreixen desànim
romanguin en el teu amor.
I que els obrers morts al camp de l’honor del treball i de la lluita
reposin en pau. Amén.

JOSEPH CARDIJN. Fundador de la JOC

Totes dues a: EiV.115.- La dignitat dels fills de Déu

Sigueu el nostre socors

Déu totpoderós, us preguem humilment
que sigueu el nostre ajut i la nostra protecció.

Salveu els qui viuen oprimits, tingueu compassió dels senzills,
doneu la vostra mà als qui han caigut,
manifesteu-vos als qui us cerquen,
guariu els malalts, retorneu al vostre Poble tots els esgarriats,
alimenteu els qui tenen fam, allibereu els presoners,
redreceu els febles, conforteu els pusil•lànimes.

Que totes les nacions coneguin: que vós sou l’únic Déu,
que Jesucrist és el vostre Fill
i que nosaltres som el vostre Poble i les ovelles del vostre ramat.

Perdoneu-nos els pecats i les injustícies,
les nostres faltes i negligències.
No tingueu en compte els pecats dels vostres servents i serventes.
Amén

SANT CLIMENT ROMÀ (s. I)

Em sobra tot

Em sobra tot, Senyor,
si no és per enlairar-me.

Em sobra tot, germà,
si no és per estimar-te.

Em sobra tot, cor meu,
si no és per buidar-me.

Em sobra tot, oh món creat!
si no és per contemplar-te

Em sobra tot …
i tant que el cor s’hi agafa!

Em sobra tot …
per ser pobre.

Oh Crist! feu-me’n de cor,
que tan sols vós
és el que em falta.

PRADOSIÀ ANÒNIM

114.- Enseya’ns a pregar

O Pobresa

Si vós, o Jesús, heu nascut així de pobre és per ensenyar-me que el primer pas en la vida de perfecció és la pobresa. Jo abraço, doncs, amb joia i amor aquesta bella virtut de la pobresa, i vull fer-ne la meva virtut preuada i estimada; serà la primera de les meves virtuts; ja que és per ella que veniu a mi, és també per ella que vull anar a vós (P3, p. 146). 

O pobresa, que n’ets de bella!

Jesucrist, el meu Mestre, t’ha trobat tan bella,

que, en davallar del cel, t’ha pres per esposa,

ha fet de tu la companya de la seva vida

i ha volgut morir amb tu a la creu. 

Doneu-me, o Mestre, aquesta bella pobresa.

Que jo la cerqui amb sol.licitud,

que jo la prengui amb joia,

que jo l’abraci amb amor,

per fer-ne la companya de tota la meva vida,

i morir amb ella sobre un tros de fusta,

com vós, el meu Mestre! 

ANTOINE CHEVRIER. “Escrits espirituals”. PAM.

112-113.- La identitat pradosiana

La pobresa del Mestre

Jesucrist pobre estava segellat en el seu cor, era sempre present davant d’ell. Canta aquesta realitat en aquesta lletania que, com un poema, posa en llavis de Jesús; és el fruit de la contemplació de la pobresa de Jesucrist. 

Això que us demano, jo mateix ho he practicat i també els meus apòstols:

Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres. 

Seguiu-me.
Jo he volgut ser pobre, he escollit pares pobres, he nascut com un pobre.
La pobresa ha estat el meu signe distintiu.
Jo m’he posat al rengle dels pobres, he viscut com un pobre,
he treballat com un pobre, he sofert com un pobre.
Jo no he posseït res, he estat mancat d’abric com un pobre,
m’he comportat com un pobre, m’he humiliat com un pobre,
he tingut fam com un pobre, he tingut set com un pobre,
he estat nu com un pobre, he estat abandonat com un pobre,
he mort com un pobre.
I tot això perquè ho he volgut,
per obediència al meu Pare i per amor a vosaltres

ANTOINE CHEVRIER (Manuscrits XII, p. 239).

112-113.- La identitat pradosiana