Mira sempre el costat bo de la vida

De vegades algunes coses a la vida són dolentes,
realment poden fer-te enutjar.
Altres coses només et fan jurar i maleir.
Quan la teva vida tremola,
no et queixis, estima, estima, estima,
i això t’ajudarà a que les coses vagin millor.

Mira sempre el costat brillant de la vida.
Mira sempre el costat bo de la vida.
Mira sempre la vida amb amor.

Si la vida sembla com una poma podrida,
si hi ha alguna cosa que has oblidat,
si no recordes riure i somriure, i ballar i cantar
quan et sents com si fossis en un abocador,
no siguis ximple,
no et queixis, estima, estima, estima,
i això t’ajudarà a que les coses vagin millor.

I sempre mira el costat bo de la vida.
Mira sempre el costat brillant de la vida.
Mira sempre la vida amb amor.

Vinga!
Mira sempre el costat brillant de la vida.

Perquè la vida és força absurda,
i la mort no és la darrera paraula,
dona a l'audiència un somriure,
i digues a tothom que l’estimes.

I sempre mira el costat bo de la vida.
Sempre mira el costat correcte de la vida.
Mira sempre el costat brillant de la vida.
Mira sempre la vida amb amor.

Vull preguntar-te, què has de perdre?
Saps, vens del no-res?
Tornaràs al no-res?
Que has perdut Res?
Que has guanyat? 

L’amor i la vida.

Mira sempre el costat brillant de la vida.
Mira sempre la vida amb amor.

(inspirada escoltant  i reescrivint Always look on the bright side of life dels Monty Python)

Som llum, i som interruptor

Som una Església que no vol ser llum, 

perquè la llum ja la porta cadascú al seu interior, 

i amb aquesta llum interior l'Església fa llum.

Hem de ser Església que sigui interruptor,

que encengui els llums apagats en els cors dels sense nom.

I mentre no s'encenguin, 

compartim amb ells la nostra llum,

i il·luminem el món.

(a partir d'un article de Maria del Mar Galceran al Punt Avui del 26 de juny)

I mentre nUna Església que no vol ser llum, perquè la llum ja la porta cadascú al seu interior, sinó interruptor que encengui els llums apagats en els cors dels sense nom.Una Església que no vol ser llum, perquè la llum ja la porta cadascú al seu interior, sinó interruptor que encengui els llums apagats en els cors dels sense nom.Una Església que no vol ser llum, perquè la llum ja la porta cadascú al seu interior, sinó interruptor que encengui els llums apagats en els cors dels sense nom.Una Església que no vol ser llum, perquè la llum ja la porta cadascú al seu interior, sinó interruptor que encengui els llums apagats en els cors dels sense nom.Una Església que no vol ser llum, perquè la llum ja la porta cadascú al seu interior, sinó interruptor que encengui els llums apagats en els cors dels sense nom.Una Església que no vol ser llum, perquè la llum ja la porta cadascú al seu interior, sinó interruptor que encengui els llums apagats en els cors dels sense nom.Una Església que no vol ser llum, perquè la llum ja la porta cadascú al seu interior, sinó interruptor que encengui els llums apagats en els cors dels sense nom.

Abraça'm, Senyor!

Quan estic trist i els ànims tinc per terra,
quan no he previst que el cor em tracti així,
jo vull sentir la força que tu em dónes
i que estem junts fins que arribi la nit.

Així canta la cançó.
I Déu meu, saps com sento aquesta força, imaginant-me que m'abraces.
Perquè jo he après que quan abraces una persona ens fa confiar més en ella i ens unim afectivament més.
Perquè jo he après que després de rebre una abraçada em sento més relaxat.
Perquè quan m'abracen allibero endorfines que fan disminuir el dolor.
Perquè he après que després d'abraçar algú empatitzo més amb ell.
Perquè he après que després d'abraçar una persona els estats de tristor, ansietat, depressió, disminueixen i apareix una sensació de felicitat.
Perquè he après que a l'abraçar allibero serotonina que em posa de bon humor.
Perquè he après que allibero oxitocina, fet que aporta tranquil·litat i plaer i fa disminuir la tensió arterial, l'ansietat, l'estrès…
Perquè he après que una bona abraçada em dona sensació de seguretat i estimula la meva autoestima.


I saps amb la teva abraçada,
em dónes força per superar els obstacles,
em dónes força per creuar l'oceà.
Sóc tan fort quan dintre meu et sento.
Em dónes força per sempre et vull abraça't a mi.

Absència

Mestre, on és Déu?
– Aquí mateix.
– On és el paradís?
– Aquí mateix.
– I l'infern?
– Aquí mateix. Tot és Aquí mateix. El present, el passat, el futur, són aquí mateix. Aquí hi és la vida i aquí hi és la mort. És aquí on els contraris es confonen.
– I jo, on soc?
– Tu ets l'únic que no hi és, aquí.
(per Alejandro Jodorowsky, traducció pròpia)

Tanca els ulls. Fes dringar una una campana 3 cops.

Fes silenci. 

Amb els ulls tancats demana confiança en l’altre.

La campana fa estona que ha sonat i tots l’hem sentit, però tots l’hem sentit diferent.
Fes sonar la campana i aixeca el braç quan deixis d’escoltar la campana. Això demana atenció en una sola cosa i oblidar-nos de tot. Buidar-nos.

Cercar i trobar el silenci. Per això cal saber buidar-se del soroll que tenim dins per a gaudir del silenci.
Dubtem, sí, però si ens buidem, realment escoltarem el silenci.
Potser no serà un veritable silenci, però si més no, serà la introducció al silenci.

Ja arribarà el moment en què escoltarem el silenci, i ens parlarà, i ens dirà el que... Possiblement només ens dirà que estimem, però el que ens dirà és una experiència que cadascú ha de viure...

Cerquem l'absència del soroll per trobar-nos en un silenci oient.

Les nostres pors

LA POR
La por ens traiciona i no permet que es controli.

L'ENVEJA
L'enveja no ens fa ser feliços amb tot el que tenim, i fa que ens fixem en els altres, abans que en nosaltres.

LA MENTIDA
La mentida fa que desconfiem de les persones, i no ens creiem res del que ens diuen.

L'EGOISME
L'egoisme emtijora les amistats i fa que les persones treiem el pitjor del nostre interior.

LA RÀBIA
La ràbia fa que ens fustrem, que diguem coses en els pitjors moments i dolentes, i que ens equivoquem constantment.

LA TRISTESA
La tristesa fa que no gaudim cada segon al màxim, i tot allò de bo que ens ha pogut passar, s'oblidi en aquells moments.

LA VENJANÇA
La venjança fa que cometem els errors que han comés els altres, i que tota la raó que puguem tenir es perdi.

LA RANCÚNIA
La rancúnia ens juga males passades i fa que pensem que per ser humans no hauríem de pensar.

Realment, les nostres pors són més forts que nosaltres? La resposta a l'interior del teu cor. Perquè des del cor, des de l'amor, podrem vèncer les nostres pors.

(N.R.)