Translate

diumenge, 28 de febrer del 2021

EL BUIT DE LES NOSTRES MANS

Podria ser que cap altra pregunta ens trobi amb les mans tan buides com el sofriment. [...] Per això m’impressiona sempre aquell verset del salm 146 (147) que diu: «El Senyor guareix els cors desfets i els embena les ferides. Té comptat el nombre dels estels, els crida cada un pel seu nom». No deixa d’admirar-me el moviment sorprenent que el poeta traça: comença parlant de ferides i de sobte ja parla d’estrelles. És com si l’oració vinculés el dolor, el nostre petit dolor, al misteri de les estrelles. El Senyor ens cura vinculant la nostra vida a una dimensió més gran, articulant-la amb la immensitat, l’infinit, l’incomptable que ens redimeix. I ens diu a l’orella: «La vida no és només això, la vida no és només aquest dolor, és un “més enllà”, la vida és un passar».(p. 47)

José TOLENTINO MENDONÇA,
El petit camí de les grans preguntes,
Barcelona: Fragmenta 2020 (Assaig 66)

dijous, 25 de febrer del 2021

LA GRAVETAT VENÇUDA PER LA GRÀCIA

És impossible no detectar les marques del temps en nosaltres: línies de fragilitat, ombres, calfreds, erosions, zones més desvitalitzades, desviaments. La unitat interior és un treball immens. Però no podem deixar córrer la construcció d’aquesta unitat. Dir, per exemple, que la vida duu la marca de la vulnerabilitat i reconèixer fins a quin punt està exposada a la possibilitat de ser ferida. [...]
La vulnerabilitat és un esdeveniment total. Descobrirem, tanmateix, que a través seu ens arriba també el que ens redimeix, a la manera d’una dansa en què la gravetat és vençuda per la gràcia. (p.33)

José TOLENTINO MENDONÇA,
El petit camí de les grans preguntes,
Barcelona: Fragmenta 2020 (Assaig 66)

dimecres, 24 de febrer del 2021

UN INFINIT FERIT

L’infinit que ens toca viure és sempre un infinit ferit. I és bo que sigui així. Les preguntes ¿què estic disposat a estimar?, ¿fins a quin punt confio?, ¿com encaro la vida en la seva obertura esquinçada i en la seva convulsió?, porten tatuada una altra interrogació que no veiem, en què rarament pensem, però que ho acompanya tot, fins i tot la totalitat del que som. I aquesta interrogació és: ¿per quines coses em sento capaç de patir? [...] On es llegeix «patir» cal entendre viure, invertir gratuïtament desig i esforç, escoltar en profunditat, acompanyar amb un amor incondicional. Exactament el que fa la llavor que s’enfonsa en la terra i és com si s’hi morís, i d’aquesta manera accepta el risc d’hipotecar i transmutar la pròpia existència per generar un nou fruit. (p. 24)

José TOLENTINO MENDONÇA,
El petit camí de les grans preguntes,
Barcelona: Fragmenta 2020 (Assaig 66)

diumenge, 21 de febrer del 2021

SI ACOSTEM L’ORELLA

«Ho sents? —va dir el petit príncep—, estem despertant el pou i canta…» 
La nostra vida també amaga un pou, encara que el que hi sentim és l’aridesa que la cobreix amb el seu fi mantell de desolació. Rondinem contra la vida. Li falta alguna cosa, res no és mai perfecte, res no està mai acabat. Res no està resolt. És com si estiguéssim jugant un foc insoluble: si tenim el pou, ens falta la corda; si tenim la corda, ens falta la galleda; si tenim la corda, la galleda i el pou, ens falta la força per anar fins al fons de la deu a buscar l’aigua que ens tregui la set. […] 
Cadascun de nosaltres té el que necessita per experimentar l’alegria. No és un problema de coneixement, és una qüestió de mirada. … (p. 23)

José TOLENTINO MENDONÇA, 
El petit camí de les grans preguntes, 
Barcelona: Fragmenta 2020 (Assaig 66)

divendres, 19 de febrer del 2021

El perdó

Quan fem mal a algú que estimem, sobretot, hem de reconéixer el que hem fet malament i demanar perdó, i també l'altra persona ha de saber perdonar.

El perdó és un acte i una paraula molt important i s'ha de saber quan i com utilitzar-ho en cada moment. 

Demano que reflexionem sobre això, sobre el perdó.

(L.P.)

Costa poc de fer-ho amb un somriure a la cara

15 senzills actes de caritat que podem fer durant aquesta Quaresma.
Senzills, però amb els que podràs fer realitat allò que Jesús ens va ensenyar i demanar: estimar.
I encara que estiguem a la Quaresma, fem-ho alegres, costa poc de fer les coses amb un somriure a la cara)
  1. Saludar. (Sempre i en tot lloc, costa poc dir bon dia amb un somriure a la cara)
  2. Donar les gràcies (costa poc de fer-ho amb un somriure a la cara) .
  3. Recordar als altres quant els estimes. (costa poc de fer-ho amb un somriure a la cara)
  4. Saludar amb alegria a aquelles persones que veus cada dia, que no coneixes però que cada dia t'ajuden d'una manera o altre. (costa poc de fer-ho amb un somriure a la cara)
  5. Escoltar la història de l'altre, sense prejudicis, amb amor. (costa poc de fer-ho amb un somriure a la cara)
  6. Aturar-te per ajudar. Estar atent a qui et necessita. (costa poc de fer-ho amb un somriure a la cara)
  7. Aixecar-li els ànims a algú. (costa poc de fer-ho amb un somriure a la cara)
  8. Celebrar les qualitats o èxits d'un altre. (costa poc de fer-ho amb un somriure a la cara)
  9. Seleccionar el que no fas servir i regalar-lo a qui ho necessita. (costa poc de fer-ho amb un somriure a la cara)
  10. Ajudar quan es necessiti perquè un altre descansi. (costa poc de fer-ho amb un somriure a la cara)
  11. Corregir amb amor, no callar per por. (costa poc de fer-ho amb un somriure a la cara)
  12. Tenir bons detalls amb els que estan a prop teu. (costa poc de fer-ho amb un somriure a la cara)
  13. Netejar el que embruto. (costa poc de fer-ho amb un somriure a la cara)
  14. Ajudar els altres a superar obstacles. (costa poc de fer-ho amb un somriure a la cara)
  15. Intentar viure amb un somriure a la cara, costa poc i fa el món més bonic..


dilluns, 8 de febrer del 2021

Quaresma: El tresor del cor

“on tens el tresor hi tindràs el teu cor” Mt 6,21

En el sermó de la muntanya Jesús ens diu i explica moltes coses, però durant aquesta quaresma podem centrar-nos en aquesta: “on tens el tresor hi tindràs el teu cor”

Aquesta afirmació en porta a preguntar-nos: 
  • Quin és el tresor que tenim al cor?
  • Em pensat mai quins tresors tenim al nostre cor?
  • Que fem amb aquest tresor, el guardem tancat amb clau i ben amagat per a què ningú el pugui veure, o l’ensenyem i el compartim per a què tots el puguem gaudir?
  • Sé realment quins tresors hi ha dins del meu cor?
  • En el meu cor puc trobar tresors com la confiança, la sensatesa del cor, la misericòrdia, l’alegria i la joia de la vida, la solidaritat, el perdó, l’amor....?
  • Comparteixo aquest tresor amb Jesús?
Jesús ens convida a compartir-lo amb ell i amb els altres. Compartir el nostre tresor suposa un esforç de superació personal, de renúncia, de despreniment, de solidaritat efectiva, de fets significatius de compartir. Encara més, ens exhorta a fer morir, a fer desaparèixer allò que ens lliga a la terra per fer aparèixer allò que ens lliga més a Déu i als homes, a fer aparèixer avui i aquí el món nou i la terra nova.

El món on hem de posar el tresor es aquí. El compromís, la fe i l’amor no els podem amagar al cor, els hem de compartir. I cada petita passa que fem per compartir fem-ho amb alegria.

Hi ha una cançó que parla de la mirada interior, que ens pot ajudar també:

La mirada interior (Marian Van de Wal)

Si el que vols és trobar
la bellesa de la vida
vés i busca dins el teu cor
abans de girar-te cap al món.

Si el que vols és trobar
el misteri de la vida
vés i busca dins el teu cor
a través de la mirada interior.

Hi ha molt més del que pots veure,
vés i explora dins
del teu univers interior.
Allà veuràs que hi ha una força
que és el que fa que
tot sigui allà on està.

Irradia pau.
Irradia llum.
Irradia harmonia, sigues tu.

Si el que vols és trobar
la bellesa de la vida
vés i busca dins el teu cor
abans de girar-te cap al món

Si el que vols és trobar
el misteri de la vida
vés i busca dins el teu cor
a través de la mirada interior.

Obre de bat a bat
les portes del tresor que s'amaga
a dintre del teu cor.
No dubtis!
Banya't en la quietud
de l'aigua clara
0n trobaràs l'essència
d'aquell que vols ser tu

Mira l'interior!

Si el que vols és trobar
la bellesa de la vida
vés i busca dins el teu cor
abans de girar-te cap al món.

Si el que vols és trobar
el misteri de la vida
vés i busca dins el teu cor
a través de la mirada interior.

Obre el teu cor al món,
veuràs que tot ho pot
la mirada interior




Per ajudar-te a la reflexió i la pregària et proposo que tinguis un cofre buit i que setmana rere setmana el vagis omplint de cors: 
  • el cor del perdó, 
  • el de l'alegria, 
  • el de l'amor, 
  • el de la passió, 
  • el de la solidaritat ... 
i així poder arribar a la setmana Santa amb un gran tresor al cor i poder compartir amb tothom la festa de la PASQUA!