Translate

dissabte, 24 d’octubre del 2020

Dues pomes

 Una nena tenia dues pomes. La sev mare al veure-la li va dir:

- Filla, que em donaràs una poma?

La nena ràpidament va agafar una poma i li va donar una queixalada, després va agafar l'altre poma i també li va donar una queixalada.

La mare es va quedar parada, i amb el cor mig trencat se li va escapar fins i tot una llàgrima, quan de cop i volta la seva filla, tot allargant-li la mà amb una de les pomes li diu:

- Té mare, aquesta és per tu perquè és més dolça.

No importa quanta experiència tinguis, ni quan coneixem, ni quan hagis viscut, no facis prejudicis. Ofereix-li a l'altre l'oportunitat d'explicar-se. el que veus, sents, escoltes, pot no ser la realitat.

diumenge, 18 d’octubre del 2020

Pregària per una primera comunió

Senyor, no sóc digne que entreu a casa meva. Digueu només una paraula i serà salva la meva ànima. 
Ja t'he rebut. Una sola paraula teva. Un sí. Un sí i ja he quedat satisfet. Penso en el meravellós que és que estiguem aquí tots dos, en un raconet del meu cor. Sí, tots dos. I tu estàs permetent que jo interioritzi dintre meu, amb la teva companyia. Que se n'està de bé així! Quantes coses vull demanar-te! Però tinc mandra. Tinc mandra de pensar en mi. S'està tan bé! Vull disfrutar d'aquest moment. És clar que m'agradaria pregar-te per moltes coses ... Però s'està tan bé sense pensar ...., disfrutant de la teva presència. En aquests moments ets meu, i jo sóc teu. Per què no podem fruir de més estones com aquesta? Que ho veus, que en sóc d'egoista? 
Una sola paraula teva. Un sí. Un sí i jo ja estic satisfet. És tan fàcil! Tu dónes un sí gratuït. Que el dono jo? Per a tu és tan fàcil i per a mi tan difícil! Tu fas molt per mi i per tots nosaltres .... I què fem per tu? I seria tan fàcil? 
A petita escala, un somriure, un bon dia. Un simple "hola, com estàs?" i tot fóra diferent. Amb escales petites podríem arribar a grans alçàries ... Però, com? Ajuda'ns, bon Déu. Necessitem el teu ajut. Som una cosa tan insignificant al teu costat! I, malgrat això, podem fer tantes coses per la humanitat! 
Estem plens de bona voluntat, però ens resulta difícil dur a terme els nostres bons propòsits. De vegades no sabem com realitzar-los; no tenim ocasions de fer tot allò que volem. Ens en sentim impotents per fer-ho. Ajuda'ns, Senyor. Et necessitem. Volem estar amb Tu. 
No tinc paraules, bon Jesús, per dir-te tot el que vull. Deixa'm que ho pensi. Vull estar a soles amb Tu. Vull estimar-te, i vull acomplir amb el teu missatge: estimeu-vos els uns als altres, tal com Jo us he estimat.

dissabte, 17 d’octubre del 2020

TESTAMENT DE JESÚS

JESÚS de NATZARET , fill de MARIA i JOSEP , nascut a BETLEM terra de JUDÁ, retornat a NATZARET desprès que els seus pares compliren amb el deute d’empadronar-se; passa la seva infància a casa jugant, guardant obediència, ajudant, al ser un xic més gran, al seu pare que tenia el negoci de fuster. 
A l'arribar als trenta anys decidí que havia de marxar de casa, per complir el què DÉU li feia sentir en el seu cor. Però, sent ja major d’edat, va voler deixar unes paraules, que són el seu TESTAMENT. 
Pensant amb coses que tenia……., i també a qui podrien agradar el què quedaria quan deixés aquest món……, es posar a escriure: 

LA TÚNICA…! Segons Ell mateix havia experimentat no tenia cap costura…, ho pots imaginar? Doncs he pensat que sigui per un nen , com ara un de vosaltres , perquè si vols fer camí, “el meu camí”, has d’anar sempre ben vestit, amb dignitat i elegància, o en el cas de trobar-te algú que vagi despullat o amb uns draps bruts…., siguis capaç d’oferir-li-la. 
LES SANDALIES…! Sense elles no hauria recorregut tants llocs, per camins plens de pedres i sots, em ,han anat molt bé, són fabuloses...! Penso que per caminar fa falta un calçat, còmode i fort.
LA GERRA I LA PALANGANA…! Molt important en aquests temps. Ben segur que recordes que abans del últim SOPAR, vaig rentar els peus els meus deixebles, com es solia fer. Renta tu també els peus als altres. 
LA TOVALLOLA…! No necessita gaires explicacions, no els podia deixar amb els peus mullats. 
EL PLAT I LA COPA…! On posarem el PA I EL VI ….? 
EL PA...! Aliment de vida , per compartir i repartir. 
EL VI…! Força per continuar endavant i donar de beure els assedegats . 
LA PREGÀRIA…! Cada dia prego i parlo amb el meu PARE….., SI ELL vol sentir-vós com ho fa amb MI… D’aquí…….! : PARE NOSTRE , QUE ESTEU EN EL CEL…….. 
AMOR…, SERVEI…,ESTIMACIÓ….! El malalt he curat…, el cec l’hi he retornat la vista…, el qui donaven per mort, l’he despertat…, el pecador marxava perdonat i alliberat…, he parlat amb els qui em seguien………….TOTHOM ÉS IMPORTANT PER MI….! 
ESTIMEU-VOS ELS UNS ELS ALTRES…., TAL COM JO HE ESTIMAT I T’ESTIMO A TU….! 
I Amb aquestes darreres paraules , firmo el meu TESTAMENT , dins el PRIMER ANY DE L’ERA NOVA , a NATZARET….. 
JESÚS 

Sé que algú després de haver-lo llegit , i va afegir, aquesta curta , però molt expressiva frase , d’una cosa que JESÚS , no va posa el seu Testament.....

Quan JESÚS , estava ja en el CALVARI CRUCIFICAT....., les seves últimes paraules: mirant a la seva MARE que es trobava el peu de la CREU LI DIGUÉ:
- “MARE , aquí tens el teu “fill” , l’Apòstol JOAN. - I dirigint-se al deixeble que tant estimava: 
- JOAN , aquí tens la teva MARE....! 

I amb aquestes paraules, convertí a MARIA , EN MARE DE TOTS ELS HOMES.....! 
Tot aquest TESTAMENT, que ÉS DE VIDA, D’AMOR, DE SERVEI, D’ENTREGA, DE DONACIÓ ....., ESTÀ ESCRIT EN ELS EVANGELIS. LLEGEIX-LOS I VIU-LOS!

dijous, 8 d’octubre del 2020

ESTAR AL COSTAT ...

Estar al costat ... del germà que no té forces, què avança trist i carregat, del que ha caigut a la vora del riu, del què no pot guarir les seves ferides, del què no sap cap a on camina.

Estar al costat ...  encara que no ho sapiguem. Estar al costat ... de la situació que ens aclapara, de l'emergència que sorgeix cada dia, de l'inesperat que ens desborda, del que tots deixen passar de llarg, del que s'amaga perquè no es vegi.

Estar al costat ... d'aquest món que és el nostre, d'aquesta realitat que és la nostra, d'aquest moment que és el nostre, d'aquesta Església que és la nostra, d'aquest projecte que ens fa germans.

Estar al costat ... del que està desfigurat, del que no té veu ni pes, del que clama abatut, del que és rebutjat per tots, del que es sent perdut.

Estar al costat ...  del que Tu saps i coneixes, del que Tu estimes tendrament, del que Tu busques a qualsevol hora, del que Tu ens proposes, del que Tu estàs sempre.

Estar al costat ...  humilment, com ens vas ensenyar, sense donar-nos privilegis, amb el cor tendre i atent, com l'últim dels teus amics, però sentint-nos els teus elegits.

Estar al costat ... com a germans solidaris, com anònims creients, com a fills estimats, com a aprenents de deixeble, com a companys de camí.

Estar sempre al teu costat, sense importar si és a la dreta, a l'esquerra, darrere o centrats; fer el que Tu ens diguis, i si cal beure el calze, beure'l, per defensar la dignitat de totes les persones.

Fer oïdes sordes a les sirenes que ens canten i lloen, i a les mares totes que ens defensen i ens porten encara a les entranyes; sortir de les nostres petites coves i exposar-nos a la teva paraula clara i plana.

Estar al teu costat, encara que no ho sapiguem.
Florentino Ulibarri