Si trobéssim el temps
per «escoltar la música de les coses
i la respiració dels éssers»...
Si trobéssim el temps
per aprendre de nou els gestos
senzills i «espolsar la rutina de tots
els replecs de la nostra ànima»...
Si trobéssim el temps
per encisar-nos i sorprendre’ns,
i admirar tot allò de bonic, veritable,
i bo que hi ha al nostre entorn...
Llavors, i només llavors,
coneixeríem, potser, què significa
VIURE!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada