MORT - 1

Es fas molt difícil parlar de la mort. Precisament perquè quan la mort hi és nosaltres no hi som. I tot el que coneixem de la mort és que un ésser estimat ja no hi és. Un home o una dona que era viu entre nosaltres ara ja no hi és. Però segur que no hi és? Jesús també va morir, i potser ara és més present que mai entre nosaltres. Segur que si mirem en el nostre cor trobarem tots aquells que ja no hi són. N’hi ha que pensen que el nostre camí té un final i és la mort. La mort és present en el nostre camí, però no és la fita. La fita del nostre camí és Ell. Ell va vèncer la mort.

PREGÀRIA D’UN SOLDAT MORT

Escolta'm, Déu meu, jo no havia parlat mai amb Tu!

Avui voldria saludar-te. Com va, això?

No sé si ho saps, em deien que no existies,

i jo, pobre de mi, vaig creure que era veritat.

Mai no havia mirat la teva gran obra,

però ahir, des d'aquell cràter que va fer un obús,

vaig veure el teu cel ple d'estrelles

i vaig comprendre que m'havien enganyat.

Ja és ben curiós:

en aquest terrible infern

he trobat la llum per mirar la teva Faç.

Després d'això, no tinc moltes coses per dir-te,

sinó només que estic content d'haver-te conegut.

Després de mitjanit hi haurà l'ofensiva,

però no tinc por. Sé que tu vetlles.

El senyal! ...Bé, Déu meu, me’n haig d'anar...

T'he agafat afecte...

Et voldria dir encara que, com ja saps, la lluita serà dura,

i potser aquesta nit trucaré a la teva porta.

Encara que mai no havíem estat amics,

¿em deixaràs entrar si vinc a veure't?

Mira, estic plorant.

Veus, Déu meu?

Estic pensant que ja no sóc dolent.

Bé, Déu meu, me n'haig d'anar.

Bona sort!

És estrany, però ja no em fa por la mort.

Un soldat anònim mort durant la Segona Guerra Mundial.

MORT DE JESÚS

Arribat el migdia, es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda. I a les tres de la tarda, Jesús va cridar amb tota la força: - Eloí, Eloí, ¿lemà sabactani? —que vol dir: Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat? En sentir-ho, alguns dels presents deien: -Mireu com crida Elies. Llavors un corregué, xopà de vinagre una esponja, la posà al capdamunt d'una canya i la hi donava perquè begués, dient: -Deixeu, a veure si ve Elies i el baixa de la creu. Però Jesús llançà un gran crit i va expirar.

Llavors la cortina del santuari s'esquinçà en dos trossos de dalt a baix. El centurió, que estava enfront d'ell, quan veié la manera com havia expirat, digué: -És veritat: aquest home era Fill de Déu. També hi havia unes dones que s'ho miraven de lluny estant; entre elles, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume el Menor i de Josep, i Salomé. Aquestes dones seguien Jesús quan era a Galilea i li prestaven ajut. N'hi havia també moltes d'altres que havien pujat amb ell a Jerusalem.  (Mc 15,33-41)