- Sí, pare, ara ho faré.
I passen les hores i en Raül no endreça la roba. S’ha encantat fent una
altra cosa i s’ha oblidat completament del que havia de fer. Sempre li passa
igual. I la roba es va acumulant sobre la calaixera i els calaixos es van
omplint sense ordre ni concert, de qualsevol manera, a corre cuita per evitar
que els pares s’enfadin. Sembla que la
calaixera sigui capaç d’empassar-s’ho tot.
- Un dia d’aquest m’hi haig de
posar seriosament.- pensa en Raül quan obre el calaix de les samarretes i es
troba que està ple mitjons i calçotets.
També nosaltres a vegades semblem la calaixera d’en Raül i ens ho anem
empassant tot sense cap mena d’anàlisi ni reflexió.
Al llarg del dia vivim, veiem i fem moltes coses. Totes aquestes
experiències es van acumulant dins nostre tal com van arribant i, si no som
capaços de fer una aturada de tant en tant, tot se’ns va barrejant i ja no som
capaços de destriar el que ens convé del que no volem o no ens cal.
Sé que és bo que cada dia, abans de dormir, faci un petit examen del
dia. Que agraeixi allò de bo que el dia m’ha donat i que em comprometi a
millorar tot allò que no ha estat tan bé.
Jesús, acompanya’m en la reflexió i em serà més fàcil tenir en ordre els
calaixos de la meva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada