en trobar-me, em
somriuen,
i em regalen un
minut del seu temps.
Sortosos aquells que
mai no em diuen:
aquesta història ja
l'has explicada mil vegades!
Sortosos aquells que
s'adonen
com la meva vista
s'enterboleix
i són lents els meus
reflexos.
Sortosos aquells que
saben fer-me reviure,
to evocant-los, els
meus records més bonics.
Sortosos aquells que
escolten sense molèsties
quan la meva oïda ja
és ressaguera per a escoltar el seu vers.
Sortosos aquells que
em guarden al seu costat
i recorden que
segueixo estant viu,
que m'han estimat
com sempre,
i que algú encara
pensa en mi.
Sortosos aquells que
encara respecten
aquests peus i
aquestes mans, ja mig morts.
Sortosos aquells que
truquen a la meva porta
en la soledat de la
residència o de l'asil.
Sortós tu, germà,
amic, home,
que em portes flors
el dia de l'aniversari.
Sortosos tots
aquells que
des del llevant de
la vida,
ens envieu, malgrat
només sigui una salutació,
a aquells que
caminem petjant ja,
amb ansietats,
l'altra riba;
aquells que us
esforceu per a entendre i fins ens envieu
un gest de pietat...
i potser un petó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada