Avui no et demanaré res, Senyor. Senzillament tinc la necessitat de presentar
davant teu molts “companys” de viatge” que m’has donat de forma gratuïta i amb els
qui comparteixo molta VIDA. Vull posar els seus rostres davant teu, i agrair-te
tantes coses ...
Gràcies per totes aquelles persones, AMICS, que saben treure el millor de
mi mateix, que amb el seu somriure em parlen de goig de viure, que amb les seves
paraules em fan més suportable el patiment i m’aporten esperança.
Gràcies perquè SEMPRE hi són, perquè m’estimen incondicionalment i perquè
es deixen estimar.
Gràcies perquè són, per a mi, testimoni de resurrecció, perquè mitjançant
ells TU em parles.
Gràcies perquè m’ensenyen a viure la vida amb clau evangèlica, m’ajuden a
viure a fons i amb sentit. Gràcies perquè la meva fe es recolza i s’alimenta en
la seva fe. Gràcies perquè amb la seva presència m’ajuden a créixer, a ser millor
persona...
Gràcies perquè sense cap mena de dubte, sense ells, no seria el mateix.
Gràcies perquè el meu amor vessa, ara mateix de rostres i de noms.
Senyor, tinc la sensació de no merèixer tots aquests GRANS REGALS que m’has
donat, sóc conscient que rebo moltíssim més del que dono. A vegades potser no demostro
prou l’important que és per a mi.
Avui et demano, Senyor, que sigui capaç de transmetre tot aquest agraïment
a cadascun d’ells, sobretot estant al costat, sempre, disposada al que calgui.
Una vegada més, Senyor, MIL GRÀCIES per tants VOSALTRES!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada