VIDA DE MARIA
Lc 2, 22-38
Presentació
de l'infant Jesús al temple
Quan van complir-se els dies que
manava la Llei
de Moisès referent a la purificació, portaren Jesús a Jerusalem per
presentar-lo al Senyor. Així ho prescriu la Llei del Senyor: Tot primogènit mascle serà
consagrat al Senyor. Havien d'oferir en sacrifici, tal com diu la Llei del Senyor, un parell de
tórtores o dos colomins .
Hi havia llavors a Jerusalem un home
que es deia Simeó. Era just i pietós, esperava que Israel seria consolat i
tenia el do de l'Esperit Sant. En una revelació, l'Esperit Sant li havia fet
saber que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Va anar, doncs, al
temple, guiat per l'Esperit, i quan els pares entraven amb l'infant Jesús per
complir amb ell el que era costum segons la Llei , el prengué en braços i beneí Déu dient:
- Ara, Senyor, deixa que el teu
servent se'n vagi en pau, com li havies promès. Els meus ulls han vist el Salvador, que
preparaves per presentar-lo a tots els pobles: llum que es reveli a les nacions, glòria
d'Israel, el teu poble.
El seu pare i la seva mare estaven
meravellats del que es deia d'ell. Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva
mare:
- Aquest infant serà motiu que a
Israel molts caiguin i molts d'altres s'aixequin; serà una senyera combatuda, i
a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima. Així es revelaran els
sentiments amagats al cor de molts.
Hi havia també una profetessa, Anna,
filla de Fanuel, de la tribu d'Aser. Era d'edat molt avançada: havia viscut set
anys amb el seu marit, però havia quedat viuda, i ara ja tenia vuitanta-quatre
anys. Mai no es movia del temple i donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i
pregàries. Ella, doncs, es va presentar en aquell mateix moment i donava
gràcies a Déu i parlava de l'infant a tots els qui esperaven que Jerusalem
seria alliberada
I aquí la seva paraula és oblació:
“Preneu, Senyor, i rebeu tot el que tinc;
Vós m’ho vareu donar, a Vós, Senyor, us ho retorno”.
Presenta i ofereix a Déu allò que més estima. I Déu acull la seva
sincera pregària i el seu do.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada