NADAL
Voldria, Senyor, en aquest Nadal, muntar un arbre dins el meu cor i
penjar-hi, en comptes de regals, els noms de tots els meus amics.
Els amics llunyans i els propers, els antics i els recents,
Els que veig cada dia i els quasi no veig mai.
Els sempre recordats i els que resten oblidats.
Els constants i els inconstants,
Els de les hores difícils i els de les hores felices.
Els que sense voler he ferit i els que m’han ferit sense voler.
Aquells als qui conec profundament i els que conec superficialment.
Els que poc em deuen i els qui dec molt.
Els meus amics joves i els meus amics vells,
Els meus amics grans i els meus amics petits.
Els meus amics humils i els meus amics importants.
Els noms de tots els que han passat per la meva vida.
Els que m’admiren i estimen sense saber-ho
i els que estimo i vull sense que es noti.
Voldria, Senyor, en aquest Nadal, muntar un arbre d’arrels profundes,
perquè els seus noms no siguin arrencats mai més de la meva vida.
Un arbre de banques extenses perquè nous noms vinguin a ajuntar-se als
que ja existeixen.
Un arbre d’ombra molt agradable perquè la nostra amistat sigui un moment
de repòs enmig de les lluites de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada