FIDELITAT

La paraula fidelitat ve del llatí “fides” (fe). La fidelitat a una persona, a una creença, a una cosa ve en virtut de la fe que es té en ella. És com una força que amb el pas del temps no es transforma ni canvia, és manté. Ara bé, tot i que està emparentada amb la paraula fe, no l’hem d’identificar amb la fe. Ser fidel al que hom pensa no vol dir que no es pugi canviar de pensament, no vol dir negar-se a escoltar d’altres i valorar el propi. La pitjor infidelitat  no és la que puguem fer a una altra persona, estimada o no, sinó és la ens fem a nosaltres mateixos. A l’hora de fer camí, hem de ser fidels a la ruta que hem decidit emprendre, però amb el cor obert a possibles nous itineraris.

FIDELITAT A LA PREGÀRIA

Un do particular que et donarà la fidelitat en la pregària és l’amor als altres i el sentit de l’església:com més preguis, més sentiràs misericòrdia per tots, més voldràs ajudar els qui pateixen, més fam i set de justícia tindràs per a tothom, especialment per als més pobres i febles, més acceptaràs d’assumir el pecat dels altres per completar en tu allò que manca a la passió de Crist en benefici del seu cos, l’església. Resant,sentirà que n’és, de bell, ser a la barca de Pere, solidari amb tots, dòcil al guiatge dels pastors, sostingut per la pregària de tots, disposat a servir els altres gratuïtament, sense demanar res a canvi. Resant sentiràs créixer en tu la passió per la unitat del cos de Crist i de tota la família humana. La pregària és l’escola de l’amor,perquè és en ella que et podràs reconèixer estimat infinitament i renéixer constantment a la generositat que pren la iniciativa del perdó i del do sense càlcul, més enllà de tota mesura de fatiga

Bruno Forte (arquebisbe metropolità de Chieti-Vasto)

ACUSACIONS CONTRA ELS MESTRES DE LA LLEI I ELS FARISEUS

Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que pagueu el delme de la menta, del fonoll i del comí, però heu abandonat les coses més fonamentals de la Llei: la justícia, l'amor i la fidelitat! Calia complir això sense deixar allò altre (Mt 23,23)

FEU-ME VALENT

Senyor,

Vós sempre vau ser autèntic.

És difícil de ser-ho

quan sabem que això

ens pot conduir a la creu

o ens pot fer perdre amistats.

Quan Pere us volia convèncer

perquè no anéssiu a Jerusalem

on us havien de condemnar a mort,

Vós us vau mantenir ferm. Feu-me valent

com ho vau ser Vós davant Pere,

per a dir «no» als qui voldrien

allunyar-me del camí

del deure i de la missió;

feu-me fort per a portar amb amor

la Creu de la fidelitat.

Missa Familiar