Translate

diumenge, 22 de juliol de 2012

FAMÍLIA - PER LA MARE

Els temps podrà semblar un núvol falaguer, però segur que és més profitós que mai. No tothom té encara aquest privilegi. El de tenir la mare i l’àvia. El de saber que tens una mare i una àvia que sempre  respon per tu, que sempre es juga la cara per tu, fins i tot quan totes les batalles semblen perdudes i no tenim raó. Perquè la mare, l’àvia, és l’única porta que sempre tindrem oberta, és l’única mirada que sempre tindrà ulls per al nostre desempar, i per la nostra alegria. Perquè no només en l’adversitat és dolça la presència de qui més ens estima i ens estimarà, també en els moments lluminosos, de joia, de seguretat flotant com una illa eufòrica. La mare, l’àvia, que sap el que ens passa sense haver de dir-ho, que s’anticipa als gestos i a les paraules, als actes i a les llàgrimes. La mare, l’àvia, que gronxa com una brisa els nostres anars i venirs, la calma i la set. Sovint la vida és feliç, diguin el que diguin els tristos, i si no es té molta mala sort no cada dia ens fa falta ajuda. El gran, imprescindible, privilegi de tenir mare, àvia, no és l’obvietat de la seva permanent mà allargada, sinó saber que sempre la tindrem si tenim por quan borden els gossos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada