D'ENÇÀ QUE T'HE TROBAT
Escolta , Déu meu.
Ells em van dir que
tu no existies pas
i com un beneit m'ho
vaig creure.
L'altra tarda, des
del fons d'un forat d'obús
vaig veure el teu
cel...
Tot de cop vaig
comprendre
que m'havien dit una
mentida.
Si m'hagués
entretingut més a mirar
les coses que has fet
hauria vist ben clar
que aquella gent
refusava de nomenar
a un gat un gat.
Jo em pregunto, Déu,
si consentiries
a estranya’m la
mà...
I tanmateix,
endevino que tu comprendràs.
És curiós que m'hagi
estat necessari de venir
a aquest lloc
infernal
abans de tenir temps
de veure
el teu rostre.
Jo t'estimo
terriblement:
vet aquí el que vull
que sàpigues.
Hi haurà aviat un
combat horrible.
Qui sap? Potser
arribi a casa teva
aquest vespre
mateix...
No hem estat
camarades fins avui
i em pregunto, Déu
meu,
si m'esperaràs a la
porta.
Té, mira, estic
plorant.
Jo, vessar
llàgrimes.
Ah! si t'hagués
conegut més aviat...
Bé, anem, cal que
me'n vagi.
És curiós, d'ençà
que t'he trobat
ja no tinc por de
morir.
A reveure!
Aquest text va ser trobat damunt
del cos d'un soldat americà quan el desembarcament a Àfrica del Nord durant la
2a. Guerra Mundial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada