DAVID, REI D’ISRAEL

DAVID, REI D’ISRAEL

Per manament de Déu David va ser elegit rei del seu poble. Havia nascut a Betlem i feia de pastor dels ramats del seu pare. Era un noi molt valent i honrat. En una ocasió va posar la seva vida en perill matant un ós i un xai que amenaçaven el ramat.

Quan encara era molt jove, va demanar al rei Saül que el deixés lluitar contra Goliat, un soldat enemic que era  gegant. Goliat anava ben armat i protegit amb una cuirassa de bronze.

David, en canvi només portava una fona de pastor i pedres, però sentia que Déu era al seu costat. Va llançar una pedra punxeguda que va anar a parar  just al mig del front de Goliat i el va vèncer. L’exèrcit enemic va fugir corrents i el poble d’Israel va restar en pau.

- La meva força és el Senyor”- va dir David al seu enemic Goliat, i encara que era més petit s’hi va enfrontar sense por. Aquesta convicció és la que tenim els cristians. La força ens ve de Déu i de Déu vénen els nostres èxits.

Senyor tu sempre ets la nostra força.

Quan tenim por sabem que tu ets amb nosaltres i ens sentim valents. No hi ha enemic que ens espanti ni problema que ens faci defallir. Gràcies per ser la nostra força i el nostre valor.