ADVENT

1a setmana

Advent és una paraula llatina que vol dir "vinguda", l’Advent és preparar la festa del Naixement de Jesús, preparar la vinguda de Déu constant, quotidiana, de cada dia.

Actituds del temps d'Advent:

L’esperança ... com la del profeta Isaïes , Iesayaú, que  significa Yavé és ajuda, que confiava en la bondat absoluta de Déu i les seves promeses i així ho explicava a la gent que l’envoltava.

La pregària ...com la de Sant Joan Baptista, profeta de profunda fe i compromís valent que va tenir la responsabilitat de senyalar amb el dit el Messies.

La joia ...com la de Maria, que se sentí plena de gràcia en ser escollida i no va posar cap obstacle al pla de Déu de donar-nos Jesús. El seu fill ensenyaria els homes a seguir el camí d’amor cap al Pare.

La paciència ...com la Josep, l’ home just, l’home de la fe i de l’ obediència incondicional que, tot i amb dificultats en la comprensió del que Déu li demanava es va mantenir fidel.

Jesús, vull preparar el Nadal com m’ensenyen aquests personatges bíblics de l’Advent, amb esperança, pregant, ple de joia i amb molta paciència.

Temps d’Advent: segona setmana

L’esperança ...

A vegades la nostra vida és com un túnel llarg, del que no veiem la sortida.

A l’escola les coses no ens van bé; ens costa concentrar-nos, les mates sen’s resisteixen, escriure bé ens resulta difícil, les classes se’ns fan pesades i avorrides...

A casa les coses potser no van millor; tenim algun familiar malalt o preocupat per algun problema, els pares no ens acaben d’entendre, amb els germans ens barallem més del que és normal...

Els amics estan una mica pesats i no acabem de trobar-nos a gust amb ells...

La nostra vida pot tenir alguns aspectes negatius, però no podem quedar-nos aturats al túnel, només avançant podrem sortir-ne, perquè sempre hi ha una sortida. L’esperança ens fa caminar cap a la solució, ens posa llum i color a la vida.

Mentre espero l’arribada de Jesús, procuraré donar un tomb a les meves preocupacions.

Durant aquest temps d’Advent tindré l’esperança que em cal per a donar un color nou a la meva vida i a la dels que m’envolten.

Gràcies Jesús per inspirar-me una vida tan plena.

Temps d’Advent: tercera setmana

La pregària ...

Parlar amb Jesús és pregar.

Cada dia, quan vaig a dormir m’agrada tenir una conversa amb Jesús. Li explico com ha anat el dia, què ha passat de bo i què no ha anat tan bé.

Quan anem a la muntanya amb els pares i ens trobem sols, enmig de cel, pedres, arbres i aire, parlo amb Déu. Li dono les gràcies per la meravella de la natura.

Cada matí,  quan em llevo, dono gràcies a Déu pel dia que estic a punt de començar i li demano que el sàpiga aprofitar.

Quan penso en tot el que faig i en tot el que tinc, quan m’adono de les persones que m’estimen i m’ajuden, quan valoro qui sóc i com sóc, dins meu sempre surt una pregària:

Senyor, gràcies per la vida i per la natura, pels amics i la família, per haver-me donat capacitat per a disfrutar de tot el que m’envolta i sensibilitat per a viure en pau i harmonia amb la naturalesa i les persones.

L’Advent: temps d’esperança.

Advent, dies d’espera per a la vinguda de Jesús. Preparem els nostres cors per a celebrar el seu naixement.

Així com la seva mare, Maria, i el seu pare, Josep van esperar l’arribada del seu fill plens d’esperança i posant-se en mans de Déu, nosaltres oferim aquests dies al Pare esperant que la seva vinguda porti pau i joia al món.

Durant aquestes setmanes d’advent podríem recordar que Jesús també va ser  nen i es va educar i créixer en el sí d’una família senzilla i treballadora que l’estimava i el respectava. Els seus pares tenien cura d’ell i li procuraven allò que necessitava per a créixer com a persona plena i feliç. Va aprendre l’ofici de fuster, com el seu pare. Segur que ajudava a la seva mare a parar taula i a tenir cura de la casa. El van ensenyar a pregar a Déu i a saber donar gràcies per la vida i la natura.

Jesús, tu vas ser infant com jo. Saps com em sento i el que em passa. Saps que a vegades em costa ser obedient i endreçat i que no sempre soc prou amable i agraït. Gràcies per estar sempre al meu costat i ajudar-me a millorar.

T’esperem

El temps d’advent ens convida a esperar a Jesús, a desitjar  que una vegada més, com ho va fer fa més de dos mil anys torni a néixer, ja no a Betlem, sinó en cada un dels nostres cors. Preparem-nos !

        “ Vetlleu, doncs perquè no sabeu ni el dia ni l’hora”  MT 25, 13  

Esperem la teva vinguda Jesús

Et volem entre nosaltres i en cada un de nosaltres

Volem fer-te lloc i que et quedis per sempre

Volem parlar-te i escoltar-te

Et volem petit com a Betlem i de gran repartint els peixos i els pans.