Una vegada hi havia un pobre llenyataire que tornava a casa després d’una dura jornada de feina.
En creuar un pont que travessava un riu li va caure la destral a l’aigua. L’home es va lamentar tristament:
- Oh! I ara com m’ho faré, jo, per guanyar-me el pa sense destral?
Però tot d’una, d’entre les aigües
- Oh! Sorpresa! - va sorgir una bella ninfa i li va dir: - Espera, bon home, que et tornaré la destral.
La nimfa es va enfonsar al riu i al cap de no res va aparèixer amb una destral d’or massís a les mans.
- Que potser és aquesta, la teva destral? - va preguntar la nimfa.
- No, no és aquesta. La meva destral no és daurada - va contestar el llenyataire.
Així la nimfa es va tornar a enfonsar per segona vegada i aparegué poc després amb una destral de plata.
- I aquesta? És la teva destral? - va tornar a preguntar la nimfa.
- No, aquesta tampoc no és la meva. La meva no era ni d’or ni de plata - va respondre l’entristit llenyataire.
I per tercera vegada la nimfa es va submergir a les aigües del riu. En sortir-ne duia a les mans una destral d’acer.
- Oh! Gràcies! Moltes gràcies! Aquesta sí que és la meva destral!
- Aquí la tens. Tot i així, com que ets tan honrat te’n regalo les altres dues, bon llenyataire. Has preferit l’honradesa a la mentida i et mereixes aquest premi.
Gràcies, bon Déu, per totes les persones del món que diuen la veritat i no enganyen.
Gràcies per les persones que són sinceres i que volen ser transparents mostrant les coses tal com són.
Que nosaltres també puguem ser d’aquesta manera, dient i fent les coses de tot cor, sense por ni malícia.
recull d’activitats
de reflexió i pregària 2019
Maristes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada