La mort de Jesús roman al paisatge del món com un senyal obert de bat a bat, capaç de parlar amb emoció a tothom, creients i no-creients. Els Evangelis descriuen aquella mort —la mort d'un innocent— amb un vocabulari despullat d'elucubracions teològiques; s'ajusten al drama que s'abraona sobre aquella vida tal com el podríem trobar potser llegint les notícies d'un diari. S'hi explica el judici prèviament decidit entre les autoritats conxorxades [...] fins al crit final que continua encara ressonant en la història i que en algun moment tots els vivents repeteixen com a seu. [...]
Ens ajuda a palpar en la foscor les paraules del poeta Paul Claudel: «Crist no ha vingut per explicar el dolor, sinó per omplir-lo de la seva presència». [...]
En aquestes hores, un horror colpeja l'ànima: la por que l'absència de Déu es torni definitiva. És com si deixés d’existir tot el que és digne de ser estimat. És l'hora de la gran prova. Però cal que l’ànima continuï estimant o, si més no, continuï volent estimar en la solitud, en la incertesa i en el buit, fins i tot sabent que aquest moviment implica la pròpia destrucció. Només així arriba un dia en què inexplicablement Déu ve. (p. 96-97)
José TOLENTINO MENDONÇA,
El petit camí de les grans preguntes,
Barcelona: Fragmenta 2020 (Assaig 66)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada