Puja al cim
de cada muntanya,
escala les roques
que s'interposin en el teu camí.
Travessa cada tempesta
i no oblidis mai
l'horitzó on vols arribar.
No miris enrere:
el camí és el que et fa
i ets tu qui fa el camí.
Estima
tots i cadascun dels rostres
que t'han ensenyat les rutes
per on et podies estimbar i, també,
les fites que sacien la teva ànima.
Estima les ferides als peus
i els anys que t'has sentit perdut.
Tot, en tu, serà transformat
si ho aculls com el que és:
vida!
Hi ha un lloc, Tot-Amor,
en els paisatges que et dóna la terra,
espais infinits de llibertat i tendresa
que viuen en la fondària
de la teva ànima.
Francesc Grané
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada