Avui volia parlar de la sort, i el privilegi, perquè som uns privilegiats, en poder sentir com una persona ens estima, i està allà sempre, facis el que facis, passis un bon o sobretot mal moment, i l'atenció, la preocupació i la dedicació que et té cada dia. Aquest sentiment d'estimació no el té qualsevol persona, ni uns pares, germans, en general família tampoc. De vegades no ens donem compte d'aquestes coses, perquè portem vivint amb aquests sentiments des de petitons, però hem de ser més agraïts, perquè si ho fas per totes aquelles persones que, resumint-ho, estan, han estat i estaran sempre allà per tu, no estaríem aquí, i estaríem tot el dia a la nostra casa plorant amargats, i realment sense vida. Així que donem gràcies continuament i fem el mínim esforç per preocupar-nos i esforcem-nos a passar temps amb ells.
Donem-los AMOR, CARINYO, ESTIMEM-LOS.
(N.R.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada