Podria ser que cap altra pregunta ens trobi amb les mans tan buides com el sofriment. [...] Per això m’impressiona sempre aquell verset del salm 146 (147) que diu: «El Senyor guareix els cors desfets i els embena les ferides. Té comptat el nombre dels estels, els crida cada un pel seu nom». No deixa d’admirar-me el moviment sorprenent que el poeta traça: comença parlant de ferides i de sobte ja parla d’estrelles. És com si l’oració vinculés el dolor, el nostre petit dolor, al misteri de les estrelles. El Senyor ens cura vinculant la nostra vida a una dimensió més gran, articulant-la amb la immensitat, l’infinit, l’incomptable que ens redimeix. I ens diu a l’orella: «La vida no és només això, la vida no és només aquest dolor, és un “més enllà”, la vida és un passar».(p. 47)
José TOLENTINO MENDONÇA,
El petit camí de les grans preguntes,
Barcelona: Fragmenta 2020 (Assaig 66)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada