És impossible no detectar les marques del temps en nosaltres: línies de fragilitat, ombres, calfreds, erosions, zones més desvitalitzades, desviaments. La unitat interior és un treball immens. Però no podem deixar córrer la construcció d’aquesta unitat. Dir, per exemple, que la vida duu la marca de la vulnerabilitat i reconèixer fins a quin punt està exposada a la possibilitat de ser ferida. [...]
La vulnerabilitat és un esdeveniment total. Descobrirem, tanmateix, que a través seu ens arriba també el que ens redimeix, a la manera d’una dansa en què la gravetat és vençuda per la gràcia. (p.33)
José TOLENTINO MENDONÇA,
El petit camí de les grans preguntes,
Barcelona: Fragmenta 2020 (Assaig 66)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada