que s’han adormit en les coses
i ja no tenen força per a estimar.
Desvetlla, Senyor, la nostra il·lusió,
que se ha apagat en il·lusions fugisseres.
Desvetlla, Senyor, la set que tenim de Tu,
perquè massa sovint bevem aigües amargues
Desvetlla, Senyor, la fam que tenim de Tu,
perquè les nostres menges ens deixen buits.
Desvetlla, Senyor, el nostre desig de felicitat
perquè ens perdem en diversions caduques.
Desvetlla, Senyor, el nostre silenci buit,
perquè necessitem paraules de vida per a viure.
Desvetlla, Senyor, tot el nostre ésser,
perquè hi ha camins que sols es fan
amb els ulls oberts per a reconèixer-te.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada