Un dia, un mico passejava per la riba d'un riu. Estava una mica avorrit, i aquell dia va decidir observar la natura. Tot d'una, el mico va veure un petit peix sota l'aigua. De tant en tant donava petits salts, de manera que sortia un segon a l'exterior per tornar a capbussar-se en l'aigua.El petit mico, que mai abans havia vist un animal com aquest, va pensar que el pobre peix s'estava ofegant.
- Oh !, no! - -va pensar- ¡Pobret! ¡S'ofega! L'hauré d'ajudar!
Llavors el mico va agafar a el peix amb les seves dues mans. El peixet va començar a agitar-se amb força, i el mico va pensar que era d'alegria al veures fora de perill.
Poc després, el peix va parar d'agitar-se i el mico, al veure que era mort, va pensar:
- Quina pena no haver pogut arribar abans!
DE VEGADES, INTENTANT AJUDAR, SENSE VOLER, EMPITJOREM UNA SITUACIÓ.
CAL ESTAR SEMPRE MOLT SEGUR DE LA NECESSITAT REAL DE L'ALTRE.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada