Senyor! Avui us demano perdó
pels llocs que quedaran buits en l’obra de la Creació.
per les necessitats creades artificialment;
pels talents que mai no es podran desenrotllar
per culpa dels homes i de la societat;
pels innombrables treballadors, fills Vostres,
que mai no arribaran allà on Vós volíeu que arribessin;
per la meva falta d’entusiasme en cercar sempre la Vostra voluntat;
per al meva falta de generositat a correspondre a ella amb tota fidelitat.
Senyor! Us agraeixo
els dons que m’heu donat,
les possibilitats físiques i intel·lectuals amb què m’heu enriquit,
l’educació que he rebut,
les facilitats que he trobat per a escollir la professió convenient.
Senyor! Feu-me dòcil, perquè, deixant-me guiar per Vós a través dels esdeveniments,
invitat per les autèntiques necessitats dels meus germans,
descobreixi:
el lloc en qual Vós m’espereu
el paper que Vós voleu que jo representi,
amb el meu treball, en l’obra de la Creació.
Michel Quoist
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada