Rescatant el sentit d'aquest dia d'entre les insulses carabasses i falses teranyines,
proposo un brindis pels que ja no hi són.
Pels avis, pares, tiets, cosins, germans...
Pels amics i amors que se'n van anar tan de matinada...
Ja són pols d'estrelles però mantenen les seves llars en el nostre cor.
A tots i cada un d'ells, un càlid record i tres paraules:
gràcies, perdó, us estimo.
Pels que no estan amb nosaltres.
Pels que falten i van deixar la seva absència escrita en records.
Per aquells que van deixar de mirar els nostres ulls i nosaltres els seus,
per aquells que el cor els va fallar
i van deixar d'escriure notes a la partitura de la nostra vida.
Per aquells que van prometre ser feliços
i van morir lluitant per aconseguir-ho,
per aquells que no van arribar a ser-ho
i per aquells que van morir
amb un somriure a la cara després d'anys, i milers de records viscuts.
Recordem-nos veritablement d'ells,
els Sants de les nostres vida.
Feliç dia de Tots Sants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada