El ninot de neu

Era un dia gris. La caiguda de flocs i més flocs de neu anunciava l’arribada de l’hivern. La neu queia als arbres pelats de fulles i sobre els caus dels animals, que gairebé no gosaven treure el musell a l’exterior. 

La casa on vivien en Joan i la Marta havia quedat aïllada per l’enorme quantitat de neu que havia caigut. Els dos germans no podien anar enlloc. Però aleshores la Marta va tenir una idea: - Per què no fem un ninot de neu? 

Dit i fet, es van abrigar bé i el van començar a fer. 

Al cap d’unes hores ja tenien un gran ninot de neu just al costat de la casa. Li van posar un barret vell, dos botons que li servien d’ulls, una pastanaga com a nas i una bufanda de color vermell. Van estar jugant molt amb ell. Era un nou amic. Se l’estimaven. Cada matí, en llevar-se, corrien a dir-li bon dia. Si el sol de l’hivern escalfava una mica, els nens obrien un paraigua i protegien el ninot perquè no es fongués. 

Va passar el temps i, amb el canvi d’estació, van tenir dies en què amb prou feines feia fred. El ninot s’anava fonent sense que en Joan i la Marta poguessin fer res per evitar-ho. A poc a poc el seu amic va desaparèixer. Els nens van quedar molt tristos. 

- Què us passa?- els va preguntar la mare. 

- El nostre ninot de neu ha marxat- va dir la Marta. 

- Ja no és amb nosaltres- va dir en Joan. 

- No, això no és cert. Els amics mai no ens deixen. Senzillament, s’ha transformat. Ara és aigua i heu de buscar-lo en altres llocs- va explicar la mare. 

Aleshores els nens van buscar el seu amic al raig d’aigua de la font, al riu, a la petita cascada i, quan va arribar l’estiu, al mar blau i al riu dels campaments. I sí que hi era. El van reconèixer de seguida. D’una forma màgica, que només entén la quitxalla, van reconèixer a l’aigua la veu del ninot de neu. Els va dir que l’hivern vinent tornaria a passar temps amb ells. Des d’aleshores, en Joan i la Marta sempre juguen amb l’aigua i guarden per al proper hivern els dos botons, el barret i la bufanda.

Pensem en els nostres amics i amigues. 

Quan no són al nostre costat, on són? 

Què ens queda d’ells si estan lluny? 

Creieu que els amics i les amigues ens acompanyen d’alguna manera encara que no els veiem?

recull d’activitats 

de reflexió i pregària 2019 

Maristes