Vaig demanar a Déu
que em deslliurés de l'orgull.
I Déu em digué: No.
Em digué que no era quelcom que ell hagués de traurem,
sinó que jo l'havia d'entregar.
Vaig demanar que em dónes paciència.
I Déu digué: No.
Em digué que la paciència és fruit de l'adversitat;
no es concedeix, es conquista.
Vaig demanar a Déu
que em donés felicitat.
I Déu digué: No.
Em digué que ell dóna benediccions;
la felicitat depèn de mi.
Vaig demanar a Déu
que em deslliurés del dolor.
I Déu digué: No.
Em digué que el dolor i el sofriment m'aparten de les preocupacions mundanes
i que m'apropen més a ell.
Vaig demanar a Déu
que fes créixer el meu esperit.
I Déu digué: No.
Em digué que he de créixer personalment,
però que ell em podaria de tant en tant.
Vaig preguntar a Déu si m'estimava.
I Déu digué que sí.
Em digué que només haig d'obrir els ulls
per contemplar la creació i a l'agraïr-ho trobaré el seu amor.
Vaig demanar a Déu
que m'ajudés a estimar els altres com ell m'estima.
I Déu digué:
"Per fí estàs començant a entendre".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada