«Ho sents? —va dir el petit príncep—, estem despertant el pou i canta…»
La nostra vida també amaga un pou, encara que el que hi sentim és l’aridesa que la cobreix amb el seu fi mantell de desolació. Rondinem contra la vida. Li falta alguna cosa, res no és mai perfecte, res no està mai acabat. Res no està resolt. És com si estiguéssim jugant un foc insoluble: si tenim el pou, ens falta la corda; si tenim la corda, ens falta la galleda; si tenim la corda, la galleda i el pou, ens falta la força per anar fins al fons de la deu a buscar l’aigua que ens tregui la set. […]
Cadascun de nosaltres té el que necessita per experimentar l’alegria. No és un problema de coneixement, és una qüestió de mirada. … (p. 23)
José TOLENTINO MENDONÇA,
El petit camí de les grans preguntes,
Barcelona: Fragmenta 2020 (Assaig 66)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada