El vell rector d'una església, va notar que cada migdia, un home d'aspecte força desastrat s'agenollava prop de l'altar i s'hi estava una estoneta.
Degut al seu aspecte, el rector va malfiar-se que no fos un lladregot que mirés de robar les amoïnes. Així és que el va esperar a la sortida i li va demanar: "Què hi fas aquí, cada dia...?
L'home li va explicar que treballava en una fàbrica d'allà a prop, i que aprofitava la mitja hora del dinar per atansar-se a l'església per pregar. Com que tinc poc temps -va explica l'home- només dic:
SENYOR, VINC PER DIR-TE QUE EM FAS MOLT FELIÇ ALLIBERANT-ME DE LES MEVES CULPES. TU JA SAPS QUE NO EN SÉ GAIRE, DE PREGAR, PERÒ QUE PENSO EN TU CADA DIA. AIXÍ QUE, JESÚS, SÓC EN PEP, REPORTANT-ME
El rector, emocionat pel que acabava de sentir, es va posar, ell també, a pregar als peus de l'altar: "Senyors, sols vinc per a dir-te el feliç que he estat sempre des de que et vaig trobar en el proïsme. També jo, com en Pep, penso en tu cada dia, així que Jesús, sóc jo, reportant-me.
Un dia, el rector, es va adonar que en Pep feia dies que no anava a l'església. Va anar a la fàbrica a demanar per ell i allà li van explicar que estava molt malalt a l'hospital.
Durant el seu internament en Pep havia transformat l'ambient del seu entorn. Sempre estava de bon humor i la seva alegria era contagiosa. La cap d'infermeres no entenia que estigués tan content, si mai no rebia flors, ni targetes, ni visites...
Quan el vell rector el va anar a visitar, s'acostà al llit amb la infermera que li va explicar: "Cap amic l'ha vingut a veure i no té a qui recórrer..." En Pep, amb un gran somriure va respondre: "La infermera està equivocada, però ella no sap que cada dia, des de que estic aquí, al migdia ve un estimat amic meu que s'asseu al llit, m'agafa de les mans i em diu:
PEP, NOMÉS VINC PER DIR-TE EL FELIÇ QUE SÓC AMB LA TEVA AMISTAT. QUE M'ENCANTA ESCOLTAR LES TEVES PREGÀRIES I QUE PENSO EN TU CADA INSTANT. AIXÍ QUE PEP, AQUEST ÉS JESÚS, REPORTANT-SE
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada