L'OBLIGACIÓ D'ENVELLIR

El primer dia de classe a la universitat, el professor ens va esperonar a que ens presentéssim a algun company.

Jo estat parat mirant al meu voltant, quan una mà em va tocar l'esquena.

Era una velleta tota arrugada que em dedicava un somriure radiant.

- Hola noi -em va dir- sóc la Rosa i tinc 87 anys. Et puc fer una abraçada?

- I és clar que sí! -vaig respondre, entusiasmat, afegint- Com és que "tan joveneta" ets a la universitat?

- Sóc aquí per trobar un marit ric, casar-me, tenir un parell de fills i després jubilar-me i dedicar-me a viatjar -va riure, prenent-me el pèl.

Veient la seva cara de sorpresa vaig optar per dir la veritat.

- Sempre vaig somniar en tenir estudis universitaris i ara ho estic fent! -va exclamar feliç.

Durant el curs ens férem molt amics. Jo m'extasiava escoltant aquella màquina del temps que compartia amb mi saviesa i experiència.

Li encantava vestir-se bé, feia amics amb una facilitat increïble i gaudia de la sincera atenció dels altres estudiants. La Rosa es va convertir en la icona del campus.

Al final del darrer curs, va ser convidada a dir unes paraules a la festa de cloenda.

Mai oblidaré el seu discurs en el que va dir, entre altres coses:

"Hi ha alguns punts per continuar sent jove i tenir èxit. És necessari tenir un somni. Quan es perden els somnis... ens morim per dintre. No hem de tenir remordiments. Els vells, generalment, no ens penedim del que hem fet, sinó d'aquelles coses que hem deixat de fer. Tota persona aconsegueix envellir, això no requereix cap talent ni habilitat. La idea és anar creixent mentre s'envelleix i trobar l'oportunitat de canviar. Hi ha una enorme diferència entre créixer i envellir! Recordeu sempre: ENVELLIR ÉS OBLIGATORI. CRÉIXER ÉS OPCIONAL."

La nostra amiga va concloure el seu discurs desafiant-nos a estudiar poesia i practicar-la en la nostra vida diària.

Just a la setmana següent després del discurs, la Rosa va morir tranquil·lament mentre dormia.

Més de dos mil universitaris van assistir al funeral per aquella dona meravellosa que ens va ensenyar a través de l'exemple que mai és massa tard per ser el que, probablement, tots podem ser.