CARTA ALS NOSTRES NETS

Estimats nets. Ja ens ho heu dit sense dir-ho. Creieu, amb raó, que som uns ancians un xic carrosses, però que també ens considereu els millors amics i companys de jocs i els millors confidents. Això ho sabem i n'estem agraïts.

És una llàstima que tinguem tan poc temps per jugar i que nosaltres només coneguem jocs del passat, quan vosaltres desitgeu els jocs del vostre temps. Nosaltres tenim els jocs del record, i vosaltres teniu els jocs d'una esperança.

Però abans que acabem el nostre temps d'esbarjo junts, abans que convertim en un record per la fotografia dels àlbums de família, en una llàgrima de les nostres filles, en una referència dels nostres gendres, volem dir-vos que ha valgut la pena.

Ha valgut la pena néixer, créixer, estudiar, treballar i estimar. Ha valgut la pena conèixer els fills, els nets, estimar i ser estimats d'ells, conèixer gent, tenir amistats, sofrir ingratituds i agraïments, plorar algunes decepcions i, malgrat això, i potser per tot això, renovar cada dia la nostra fe en la persona humana, en la seva bondat.

Ha valgut la pena experimentar que no hi ha dificultat que no porti la seva recompensa, que no hi ha llibre que no et pugui ensenyar alguna cosa, que els amics tenen més força que l'acció dels enemics, que observant la vida podem arribar als coneixements dels més grans savis. Que el bé sempre supera el mal.

Ha valgut la pena casar-nos i tenir fills i nets que ens esclavitzen de tant que ens estimen, que ens esclavitzen amb el seu gran amor. La vida és una cadena d'amor. Ha valgut la pena viure en aquest temps, ser present en els seus canvis, en la seva tecnologia, en la ciència on es poden produir miracles només prement un botó.

Podem parlar de la terra a la lluna i anar-hi si volem, podem enviar sondes a l'espai, a la frontera amb altres móns i descobrir humilment que no podem avançar ni endarrerir l'arribada de la primavera.

Per a nosaltres ha valgut la pena néixer i viure el que hem viscut. Per bé que descobrireu que tot això que pretenem ensenyar-vos no té gaire valor, però la teoria no pot substituir la pràctica, l'experiència, i cada u ha de descobrir que el foc crema, que el vinagre és agre i amarg, que l'espina de la rosa fereix i que el pessimisme i la queixa continuada no porten enlloc. Val la pena envellir tenint uns nets com vosaltres que ens retorneu a la infantesa.

Ha valgut la pena encara que el nostre record, amb el temps s'esborri. Ens agradaria que quan els altres diguin coses bones dels seus avis, vosaltres pugueu afirmar també: "els nostres avis van dir que valia la pena la vida, el sofriment inevitable i l'alegria. Els nostres avis tenien tota la raó. Gràcies avis. SI vosaltres no us haguéssiu estimat nosaltres no existiríem. GRÀCIES AVIS.