Tenim la vida, el temps, les mans.
A més ens dónes, Senyor, el volant de la llibertat.
Quina sort, quina responsabilitat!
Volem caminar cap a un mateix lloc i una mateixa manera.
Tu ens dónes l'Església, el grup i molts companys de camí.
Quina sort, quina responsabilitat!
Uns estan cansats de cansar-se, d'altres exigeixen utopies.
Tu ens dónes força en la debilitat i constància en l'esperança.
Quina sort, quina responsabilitat!
Voldríem sempre el temps de les rebaixes i poder esperar el setembre.
Tu pagues un preu just i demanes la resposta ara mateix.
Quina sort, quina responsabilitat!
Ens agradaria que les roses florissin al temps de l'ametller.
Tu ens parles de les diferents estacions de les persones.
Quina sort, quina responsabilitat!
N'hi ha que busquen grans coses i esperen èxits.
Tu et manifestes en el silenci i en la contemplació.
Quina sort, quina responsabilitat!
Ja fa temps que vàrem arrelar i voldríem collir.
Tu ens dius que cal arrencar per plantar, llaurar per plantar, adobar per plantar, regar per plantar, cavar per plantar, sempre plantar.
Quina sort, quina responsabilitat!
Havíem posat més força en explicar-nos a nosaltres mateixos que a tu.
Tu ens dius que som servent inútils i que hem de viure, no explicar.
Quina sort, quina responsabilitat!
Ens reunim per aclarir-nos d'una vegada.
Tu que ens dius: aneu..., prediqueu..., guariu... Aquesta és la veritat.
Quina sort, quina responsabilitat!
ens organitzem, fem els plans corresponents, tenim objectius...
Tu ens dius: I els meus plans? Torneu a començar!
Quina sort, quina responsabilitat!
Volem anunciar el Regne, i fer que el món canviï.
Tu ens dius que el Regne és en cada pobre, en cada petit.
Quina sort, quina responsabilitat!
Ja havíem pres el compromís de reunir-nos per convèncer l'altre.
Tu ens dius que és en l'actuació de cada moment que l'altre ha de descobrir-te.
Quina sort, quina responsabilitat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada