Un dia l'ase d'un pagès caigué en un pou sense aigua. L'animal plorà durant hores mentre el pagès lluitava per treure'l sense èxit.
Finalment el pagès decidí que, com que l'animal ja era vell i atrotinat, el pou estava sec i requeria ser tapiat de totes maneres, ja no valia la pena treure el ruc.
Convidà a tots els veïns perquè l'ajudessin. Tots agafaren una pala i començaran a tirar terra al pou. L'ase, no tant ruc com es pensaven, s'adonà del que estava passant i plorà desconsoladament.
Aleshores, per sorpresa de tots, es tranquil·litzà. Després d'unes quantes palades de terra, el pagès mirà al fons del pou i se sorprengué del que va veure... a cada palada de terra, donava un pas cap amunt.
Prompta la gent es sorprengué quan veié el ruc que arribava a la boca del pou tot feliç. Passa pel brocat i sortí trotant.
Moltes vegades la vida et tirarà terra a sobre, tota mena de terra. La solució per sortir-se del pou és espolsar-se la terra i donar un pas cap endavant, cap amunt. Cada un dels nostres problemes és un graó per anar aprenent, per anar pujant.
Alliçonats per un ruc savi, recordem uns principis per estar content: alliberem el cor de l'odi i la rancúnia, alliberem la ment de preocupacions inútils, vivim de manera senzilla, donem més, esperem menys. Tinguem esperança i pau interior, gaudim de la vida, de tot allò que dóna moments de felicitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada