Quatre savis parlaven una tarda sobre les etapes de la vida...
- L'adolescència és com una casa en un dia de mudança -va dir un- Una mena de desordre temporal.
- Sí, però la iniciativa de la joventut val tant com l'experiència dels grans -va respondre el del seu costat.
- Passa, que els vell desconfien dels joves perquè també varem ser joves un dia! -va exclamar, enriolat, un altre.
- Sí, sí... -va assentir el darrer- podeu anar dient, però cal home savi ha volgut mai tornar a ser jove.
- I és clar que no! Perquè la maduresa és l'etapa de la vida en la qual ja ha passat la tempesta però encara continua el llampegueig -justificà el company.
- La madures és l'art de treballar sense ser controlat, portar diners a la butxaca sense gastar-los i suportar una injustícia sense desitjar venjar-se -va esposar un tercer.
- Jo crec que la maduresa arriba quan podem viure en pau amb el que no podem canviar -va sentenciar el primer.
DE seguida li va contestar, divertit, el quart savi:
- Sóc del parer, que arribem a ser persones madures quan guardar un secret, ens causa més satisfacció que escampar-lo!
- El que passa, és que en aquest món tothom vol arribar a vell, però ningú vol admetre que ja hi ha arribat.
- Això passa perquè l'edat s'apodera de nosaltres per sorpresa, sense que la sentim arribar -va dir un d'ells, amb tristesa- Costa d'entendre, amics, però la vellesa és el fet més inesperat que li succeeix a l'home!
- Si bé ho mirem, no som tan vells... el que passa és que tenim moltes joventuts acumulades. Hem d'estar agraïts de la nostra edat, doncs la vellesa és el preu d'estar encara vius.
- Ja ho pots ben dir, amic... Una vellesa feliç és com el pastís d'una festa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada