Un home molt major reflexionava sobre la seva vida tot dient-se:
He perdonat errors quasi imperdonables... He intentat substituir persones insubstituïbles i oblidar-ne d'altres que eren inoblidables.
Vaig fer moltes coses per impuls. Vaig ser decebut per persones que no m'hagués imaginat mai que em decebrien. Jo també, però, dec haver decebut algú.
Durant anys, he abraçat per protegir, he rigut quan em faltaven les forces per fer-ho i he tingut el goig de fer amics eterns.
Al llarg de la vida he estimat ... i he estat molt estimat! Tot i així, crec que no he sabut estimar prou.
He cridat i saltat de felicitat. He viscut d'amor i he fet juraments eterns, però també, malauradament, he fallat moltes vegades.
He plorat escoltant música i mirant fotografies.
He fet una trucada només per sentir la veu estimada.
M'ha apassionat per un somriure i alguna vegada he pensat que em moriria de tristesa.
He tingut por de perdre algú molt especial... i l'he perdut. I he sobreviscut!
I encara sóc viu! I no passo de la Vida.
I tu tampoc hauries de passar. VIU!
És bo anar a la lluita amb determinació. Abraçar la vida amb passió. Saber perdre amb elegància i vèncer amb gosadia.
Perquè el món pertany als qui s'arrisquen, i la vida és"MOLTA VIDA!, per resultat insignificant!
Aquest home, que així reflexionava, es deia Charles Chaplin
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada