Els silencis guarden els secrets; per tant, el so més dolç, és el so del silenci. El silenci és la cançó de l'ànima.
Hi ha que escolta el silenci en l'oració, d'altres canten la cançó en el seu treball i molts troben els secrets de l'ànima en la contemplació tranquil·la.
Quan s'experimenta o s'assoleix la mestria, els sons del món poden apagar-se, les distraccions aquietar-se... Llavors tota la vida es converteix en meditació.
És la meditació a través de la que contemplem la mà divina, adonant-nos d'aquesta manera que tot està beneït.
Ja no hi ha lluita, ni dolor, ni preocupació...
Sols hi ha experiència de Déu!
Quan respirem amb cada flor, quan volem amb cada ocell, quan trobem bellesa i saviesa... Perquè la saviesa es troba en tot allò que és bell i la bellesa es forma en tot lloc. No hem de buscar-la, sinó que ella ve a nosaltres, només cal contemplar-la.
Quan actuem d'aquesta manera, convertim tot el que fem en una meditació i de retruc en un do, en un oferiment de nosaltres vers la nostra ànima i de la nostra ànima a un Tot infinit.
Respirem profundament. Respirem el glatir de la vida... tan plena d'energia... tan plena d'amor. És l'amor de Déu, el que estem respirant!
Fem de la nostra vida una meditació. Caminem en un somni, però no pas adormits. Avancem amb perfecció. Que no ens aturi el dubte no el temor, tampoc la culpa. Mirem de viure en un esplendor permanent amb la seguretat de què som molt estimats.
Sempre som "Un" amb Déu. Sempre som acollits a la falda del Pare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada