Un grup de professionals, tots triomfadors en les seves respectives carreres, es van reunir per visitar un antic professor. Al ap d'una estona van acabar parlant de l'estrès que els hi originava la feina i la vida en general.
El professor el va oferir un cafè i va anar a la cuina a preparar-lo. Poc després va tornar amb una gran cafetera i una variada selecció de tasses, des de les més senzilles de plàstic, passant per les rústegues de terrissa, fins a les més delicades de porcellana anglesa.
Molt amable, els va dir que cadascú triés una tassa i es servís el cafè.
Quan ho van haver fet, el mestre els digué:
- Segurament us heu adonat que les tasses més boniques són les primeres que tothom ha triat i han quedat les més senzilles i barates, oi? És natural, ja que tots volem el millor per nosaltres, però això també és la raó dels vostres problemes d'estrès. Us puc assegurar que la tassa no ha afegit ni un punt més de sabor al cafè que esteu prenent, només l'ha revestit de més o menys luxe. Volíeu prendre cafè, però instintivament heu buscat les millors tasses i després, instintivament, us heu posat a comparar-les amb les dels altres companys. Vull que reflexioneu sobre això: la vida és el cafè.
La feina, els diners, la posició social... són les tasses que donen forma i suport a la vida. El tipus de tassa que tingueu no defineix ni canvia realment la qualitat de vida que porteu.
Tot sovint, concentrats en la tassa, no gaudiu el vostre cafè! La gent més feliç no és la que té el bo i el millor, sinó la que fa el millor amb el que té.
El meu consell és que visqueu de manera senzilla, que estimeu, que tingueu pau, que actueu generosament i sigueu solidaris, que parleu amb amabilitat... La resta, deixeu-la en mans de Déu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada