Translate

dissabte, 4 de juny del 2016

TRANSFIGURAR-SE

Les portes s’obrien i es tancaven contínuament. Maletes, abraçades, cartells anunciant hotels o amb noms personals... una gentada en moviment. Els que arribaven de tot el món miraven si veien el conegut, l’enllaç, el marit o els fills... Era la terminal del gran aeroport, pocs dies abans de la setmana santa.


Portàveu ja molta estona esperant i no venia. Havíeu matinat, un cafè a corre-cuita, l’embús de l’autopista, aparcament saturat, i mig adormits esperant amb certa impaciència que aparegués. Era com una pujada a un cim de dificultats, però l’esperança de la trobada tot ho facilitava. 

Per fi !. era ell. Portava, com sempre, una petita maleta de mà. Feia cara de cansat. Venia de lluny i dintre de pocs dies seguiria el seu viatge; molt dificultós, per cert, i força imprevisible. Encara no us havia vist. Com l’estimàveu !. El Jaume, el Pere, tu i Ell éreu els més amics, amics de l’ànima. Ell evidentment era el centre, us havia robat el cor d’un a un.

Ara us ha vist. El seu rostre es transfigura. Precisament en aquest moment un raig de sol, entra per una de les finestres laterals, i l’il·lumina el rostre. Riu, amb ganes, mou la mà. Moment increïble, tot Ell és llum. Transformat plenament: la mirada, el gest, el sol, el riure......és Ell, certament, i és molt més del que sembla.

Una abraçada fonda, tan cordial i amable. Veus com et mira, i en els seus ulls endevines com un llampec tot l’amor possible, tot l’amor del món, tot l’amor de Déu. Ha sigut un moment que et marca per a la resta de la vida. Ell, mentre, et diu baixet: demà marxo a Jerusalem i possiblement caure en mans de la policia i dels que em volen mal, però tingues fe, que el tercer dia ressuscitaré. No ho comentis, si us plau.

Per a meditar una mica:
  1. És que potser no has experimentat que l’amor, quan és autèntic, transforma a la gent? La transfigura en llum.
  2. Què has sentit quan et donaves gratuïtament, només per l’altre, sense cercar res més que ell? No captes els canvis?
  3. Hi ha mirades que van tan carregades d’estimació i agraïment que resten en el cor per a tota la vida, diuen: és magnífic! Tot és llum. Ja les guardes? Saps mirar de debò des de dintre?
  4. Algun cop has sentit interiorment que Déu et mirava amb una tendresa il·limitada, i que en silenci comunicatiu ets senties realment fill o filla? Què no va sentir Jesús en l’esguard del Pare?
  5. La transfiguració no és quelcom fantasmal. Vol ser una realitat diària quan ens oblidem de nosaltres per a donar-nos al cent per cent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada