LA RATERA

Hi havia una vegada un rata que, mirant per un forat de la paret, va veure que els amos obrien un paquet. Se li va fet la boca aigua pensant en quina llaminadura hi hauria a dins. Va quedar, però, horroritzada veient que es tractava d'una ratera. Va sortir com un coet, per advertir als altres animals de la granja. Cridava: "Hi ha una ratera ... hi ha una ratera!"

La gallina, distreta picant per terra li va dir:

- Mira noia, jo entenc que és un gran problema per a tu, però a mi no em perjudica en res!

La rata es va acostar llavors al be i va dir: "Hi ha una ratera a la casa...!"

- Ho sento per tu, però no hi ha res que jo pugui fer, sols pregar per tu en les meves oracions.

La rata, tota moixa, va anar explicar-ho a la vaca, i aquesta li va contestar:

- Que potser et sembla que estic en perill...? Jo diria que no, oi?

La rata va tornar molt amoïnada al seu amagatall.

Aquella mateixa nit la va despertar el soroll de la ratera en disparar-se. La dona del granger va córrer a veure què havia caigut al parany; però va passar que en la foscor no va veure que la ratera havia atrapat la cua d'un escurçó. L'escurçó la va mossegar rabiós. Al cap d'unes hores la dona tenia molta febre.

Tothom sap que el millor aliment per un febrós és brou de gallina, així és que el granger va agafar un ganivet i va baixar al corral a buscar l'ingredient que li calia.

Com que la dona no millorava, familiars i amics vingueren de lluny per visitar-la. Per poder donar-los de menjar el granger llavors va sacrificar el be.

La pobra dona no sols no va millorar, sinó que al cap d'uns dies va morir.

Aleshores el granger va haver de vendre la vaca a l'escorxador per poder pagar l'enterrament de la muller.

La propera vegada que escoltem algú explicar-nos el seu problema i ens adonem que hi ha parem atenció perquè no ens afecta directament ... recordem aquest conte! EL QUI NO VIU PER A SERVIR, NO SERVEIX PER A VIURE.